Arxiu d'etiquetes: ROSER BLANCH

– Teatre – UN HOME AMB ULLERES DE PASTA (***+) – La Villarroel – 13/07/2013

Per MIQUEL GASCÓN

El dissabte passat va ser un dia intens de TEATRE. Em vaig recordar de quan era un nen i anàvem a la sessió doble de cinema.  Desprès de sortir del CCCB de veure la producció MONTALDO, fem un mos per sopar i San tornem-hi…. Ens dirigim a La Villarroel per tal de veure per fi,  L’HOME D’ULLERES DE PASTA.

Un home amb ulleres de pastaAquesta producció de Jordi Casanoves ens la havíem perdut fa uns anys  quant es va estrenar a la Sala FlyHard, a l’època que ni tan sols sabíem que existia la Sala.  Ha estat reposta algun cop, però ha coincidit que no podíem anar. Aquest cop SI, encara que sigui en una sessió “golfa” que comença  a les 11 de la nit.

No us ha passat mai que us trobeu una persona i noteu que us pren l’energia? No us he trobat mai vosaltres mateixos estant de bon humor i que us trobaveu algú i, per alguna extranya circumstància, acabaveu de mal humor i sentint-vos més petits que mai?
A l’Aina l’acaba d’abandonar el seu xicot per telèfon, i a la Laia i a l’Òscar, els seus millors amics, no se’ls acut res millor que portar-li a sopar a casa un poeta que van conèixer fa unes setmanes, en Marcos Sarasate. No cal que us digui que, aquest Marcos, no és massa de fiar.

A la Sala pràcticament buida, els actors demanen a la gent que esta mes enrere de la fila 2 que ocupin les cadires que envolten l’espai teatral.  L’ambient es quasi semblant dons a la Sala Flyhard… tots ens tenim a tocar, inclosos els actors.

Quatre actors interpreten una comèdia / thriller que enganxa enseguida. Un argument una mica surrealista on sembla tot és normal al principi, i poc a poc va derivant en una història de quasi possessió vampirica.  De fet toca temes molt mes seriosos del que sembla, com per exemple el de la amistat per conveniència, el de la fidelitat  o no de la parella, el del descobriment de la pròpia homosexualitat  inconscient, el del treball dur d’un escriptor que comença i que encara no es conegut, el del xantatge per assolir amb rapidesa l’èxit, el de l’obsessió que tenim tots de donar consells a la gent i alhora, no saber acceptar els consells dels altres ver a tu….  i així molts d’altres fils argumentals que potser no cal reflectir fil per randa.

Un home amb ulleres de pasta 4

Continua llegint