Arxiu d'etiquetes: Cristina Clemente

– 310 – Teatre – DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.

Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.

DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.

Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Sílvia Poch

Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.

Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l’enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.

Amb un format de sitcom i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mesura que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.

La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Continua llegint

– 276 – Roda de premsa DOLORS – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.05.17 (temp. 18/19 – RdP 046)

DOLORS (temp. 18/19 – RdP nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat divendres al matí, al Teatre Lliure de Gràcia, es va presentar una proposta teatral molt original, que pretén emular la manera de fer de les sèries de televisió, però aquesta vegada des del Teatre i no a l’inrevés com ha acostumat a passar fins ara.

Es tracta de DOLORS, un muntatge teatral de 6 capítols (de 45 minuts de duració cada un d’ells), en un embolcall televisiu protagonitzat per Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes, que és també la ideòloga del projecte.

L’argument és una tota una declaració d’intencions: la Lola acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor de la menstruació però les empreses a les quals presenta el seu enginy ni tan sols li donen cita. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

La sèrie de 6 capítols estan escrits per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Cada setmana es podran veure dos capítols seguits i, l’últim diumenge, el dia 9 de juny, es farà una marató dels 6 capítols d’una tirada. Com en qualsevol sèrie, abans de cada capítol hi haurà un resum de l’anterior, per poder seguir la trama en cas de no haver-lo vist.

Si bé el boom de les sèries televisives ha arribat al segle XXI, la incursió de dramaturgs teatrals a la televisió ha estat molt present a Catalunya des de fa dècades, explica Belbel fent referència a la sèrie “Poblenou “de Josep Maria Benet i Jornet. Ara els papers s’intercanvien i serà el teatre qui beurà de la televisió, i per tant veurem teatre a l’escenari, però aplicant tècniques televisives.

Continua llegint

– 173 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌) – Club Capitol – 2019.01.31 (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

LAPÒNIA (temp. 18/19 – espectacle nº 126)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, últim dia de gener, al vespre vam anar al Club Capitol per tal de veure LAPÒNIA, una comèdia escrita i dirigida a quatre mans per Cristina Clemente i Marc Angelet.

Nit de Nadal a Lapònia. La veritat i la mentida es confronten. Quatre persones. Dues parelles. Dues famílies. Dues maneres d’entendre l’educació dels fills.

LAPÒNIA, és una comèdia que ens proposa un debat sobre les tradicions, l’educació o els valors familiars de dues famílies, amb molts secrets amagats, partint de l’etern dilema que qüestiona si cal dir o no a un nen de cinc anys que el pare Noel són els pares ….  però que va molt més enllà.

La Mònica (Meritxell Huertas), en Ramon (Manel Sans) i el seu fill de cinc anys, en Martí, han viatjat a Finlàndia per passar les festes de Nadal amb la germana d’ella, la Núria (Meritxell Calvo), el seu company finès, l’Olavi (Roger Coma), i la filla de tots dos, l’Aina, de quatre anys.

L’Aina explica a en Martí que el Pare Noel no existeix. La veritat és que és impossible que un sol home reparteixi regals a tots els nens del món en una sola nit. El disgust d’en Martí és gran, però encara ho és més el dels seus progenitors.

Per a la Mònica i en Ramon mantenir la il·lusió del seu fill és una de les màximes del Nadal. A partir d’aquest fet, les dues parelles contraposaran dues maneres d’educar als fills totalment oposades, debatran sobre la veritat i la mentida, les tradicions, els valors familiars, i inevitablement sortiran a la llum secrets del passat que ningú no volia desenterrar.

Continua llegint

– Grec2017 – Teatre (304) – VENTURA (🐌🐌🐌+🐚) – La Pedrera – 16.07.2017

VENTURA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Un lloc inusual per veure una representació teatral, un pis modernista de la Casa Milà “La Pedrera”. Ens reben a la porta i ens condueixen a una petita sala d’espera fins que hi som tots, una vintena de persones.

De cop ens trobem asseguts al voltant del llit de la Maria, una dona de vuitanta anys, malalta i amb el maluc trencat. El seu fill la visita. Estem tant a tocar que podem percebre l’escena com si ens passes a nosaltres, com si en el llit hi fos la nostra mare. Un luxe del qual gaudirem durant tota l’obra, ja que pràcticament no hi ha frontera entre nosaltres i els personatges. Tres estances del pis donaran aixopluc a les diferents escenes de l’obra.

VENTURA és la història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que ha dedicat tota la vida a cuidar el seu germà confinat en una cadira de rodes. És una obra que parla de les decisions que prenem a la vida, les importants i les intranscendents i les conseqüències que se’n deriven. Una obra que es pregunta què hauria passat si haguéssim pogut triar un altre camí.

Un text de Cristina Clemente dirigit per Victor Muñoz, una obra que porta un llarg recorregut a l’esquena, estrenada l’any 2015 es va endur el guardó a millor espectacle de les comarques gironines del 2015 atorgat per l’AGT (Associació Gironina de Teatre).

Continua llegint

– Teatre (162) – EL TEST (🐌🐌🐌🐌) – Sala Muntaner – 22.01.2017

EL TEST

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta és una proposta que ja se’ns va “escapar” la temporada passada i “quasi” en aquesta, però que finalment hem pogut veure l’últim dia a la Sala Muntaner. A la roda de premsa feta amb motiu de la seva reposició es va comentar el canvi de repartiment respecte al de la temporada anterior.

Es tracta d’una tragicomèdia escrita per Jordi Vallejo i dirigida per Cristina Clemente, interpretada per Sergio Caballero (Toni), David Vert (Hèctor), Carme Poll (Paula) i Clàudia Costas (Berta).

El tema sembla, a priori, una absurditat, un dilema al qual s’enfronten la parella Hèctor-Paula, un matrimoni amb problemes econòmics, quan el seu amic Toni els planteja el test que la seva dona, Berta, una psicòloga d’èxit, proposa als seus alumnes:  Què escolliries si et regalessin 100.000 € ara mateix, o 1.000.000 € d’aquí a deu anys ?

el-test-amb-carme-poll-sala-muntaner

S’han trobat per fer un sopar en el nou pis del Tony, que ha triomfat en el món dels negocis immobiliaris, i s’ha comprat un àtic amb jacuzzi. Aquest supòsit teòric que planteja als seus amics servirà d’excusa perquè surtin a la llum les veritables relacions entre ells i la veritable personalitat de cadascú. A partir d’aquest moment, quan el que sembla teoria pot convertir-se en realitat és quan es posen a prova les veritables relacions d’amistat i de parella.

Continua llegint

– Teatre – CONSELL FAMILIAR – Sala Beckett (*** 1/2) – 27/11/2013

Segueixo amb gran interès  els textos escrits per Cristina Clemente des de la seva estrena al TNC de l’obra “Vimbodí vs. Praga”.  Tinc que reconèixer que llavors la seva forma d’escriure, popular (que no populista) em va impactar… però també la seva  manera de dirigir.

Últimament segons el meu punt de vista no ha estat tan encertada especialment en la seva participació en espectacles promoguts per Jordi Casanovas en el que va fer participar un munt d’autors catalans en un producte  comercial, molt allunyat del que esperem d’un espectacle teatral.

Consell Familiar - Sala Beckett 9-imp

L’altre dia vaig llegir que la Cristina esta pensant en allunyar-se del mon teatral, per fer altres coses que li venen mes de gust.  Es una llàstima per nosaltres , els teatraires, perdre una de les autores de teatre contemporani de casa nostre, que admirem mes.  Esperem que s’ho repensi, però això si, allunyant-se d’influències que sota el meu punt de vista han estat negatives….. tornant a les seves arrels i sent només ella, tal com es.

Es per aquesta admiració vers a la Cristina que tornem al Teatre per veure la darrera obra, estrenada fa pocs dies a Temporada Alta de Girona.

Els pares han volgut que la seva unitat familiar sigui una autèntica democràcia. En aquesta família s’hi escull un president, se segueixen unes estrictes normes electorals i es disposa d’un regulat sistema econòmic amb hisenda pròpia i autèntiques estructures d’estat. Quan l’Aina s’adona que aquest sistema ja no els és prou útil i decideix reclamar-ne un de nou, es produirà un daltabaix de conseqüències imprevisibles. I és que els pares d’aquest estat familiar faran tot el que estigui a la seves mans per apaivagar la dissidència.

Totografia David Ruano

Totografia David Ruano

Aquesta producció fa retornar les esperances de que  Cristina Clemente torna als seus orígens per tal de  escriure un text amb argument, i a mes a mes…. intel·ligent i no buit de contingut, amb temes molts propers i presentats expressament dins del mon del absurd.

Un text amb picades d’ull cap el teatre comercial on la gent s’ho passa molt be rient, però alhora amb un transfons que obliga al espectador a veure mes enllà dels gags que es presenten a primera vista.  Molts dels arguments politics dels partits de casa nostre  son presentats davant dels nostres ulls, però també la corrupció de compra de vots, el canvi d’actitud política davant d’interessos personals. Les actituds d’alguns personatges de que “tan se li en fot” i que son manipulats per la resta …

Felicito des de aquí a Cristina Clemente  i li demano que segueixi aquest camí… que no deixi el Teatre i que torni a dirigir els seus textos, si es possible.

Continua llegint

– Teatre – I LOVE TV (**) – Club Capitol Sala 2 – 18/10/2013

Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.

I LOVE TV cartell

IMMENS ERROR !!!  Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.

Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT.   Això no és Teatre senyors !!!

Segons els anuncis:

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys.  Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten  5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx.  És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ???  És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???

Continua llegint