Arxiu d'etiquetes: María Bayo

– Òpera – UNA VOCE IN OFF (🐌🐌) de Xavier Montsalvatge / LA VOIX HUMAINE (🐌) de Francis Poulenc – Gran Teatre del Liceu – 22/01/2015

Ens agrada l’òpera i per això estem abonats al Gran Teatre del Liceu des de fa moltes temporades, i també ens hem abonat a les retransmissions en directe als cinemes des del Metropolitan de NY… i a mes a més quan l’agenda ens ho permet anem a veure alguna altra òpera tant al Cinema com en petits teatres… òperes contemporànies o no, que es representen en espais més íntims com últimament s’ha fet a l’Espai Lliure i al Teatre Akadèmia.

Creiem que el Gran Teatre del Liceu s’està equivocant de programar òperes de petit format en un espai tan enorme com és el Liceu; aquestes òperes que acostumen a durar menys d’una hora, crec que no tenen massa audiència, primer perquè són poc conegudes i segon perquè són “delicatessen” que s’han de gaudir de ben a prop. És per això que s’acostumen a representar en espais més reduïts i més íntims que no pas un gran teatre d’òpera.

UNA VOCE IN OFF  2

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

El Liceu ha programat solament 3 representacions d’aquest programa format per dues òperes, UNA VOCE IN OFF del compositor Xavier Montsalvatge i LA VOIX HUMAINE de Francis Poulenc. Han sortit ofertes a través de la xarxa i per tot arreu, 2 x 1 e inclús sortejos regalant entrades…. i ni així. Almenys dijous passat la Sala del Gran Teatre del Liceu era gairebé buida, especialment les butaques de preus més cars; a la mitja part es va acabar de buidar. Aquest tipus d’òpera interessa a molt poca gent i ni que regalin entrades s’omplirà un teatre de les dimensions del Liceu.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (13/13) – MARÍA BAYO (***) – Palau de la Musica Catalana – 03/06/2014

Portada del rei al %22jueves%22

…. a “VOLTAR i VOLTAR” no hi ha censura !!!

Un altre cicle de música que finalitza la temporada; Palau100, però. ja fa un parell de temporades que tanquen una mica en fals, ja que no deixen passar ni un mes per començar la temporada següent, amb l’excusa d’aprofitar la gira d’estiu de determinades i reconegudes formacions; l’any passat l’excusa va ser la Berliner Philarmoniker, dirigida per Sir Simon Rattle; enguany es tracta d’en Daniel Barenboim dirigint la Staatskapelle de Berlin, el proper 7 de juliol, abans de que el públic comenci el seu període de vacances.  No te cap lògica.

Avui …..

María Bayo, soprano / Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano / David Alegret, tenor /Joan Martín-Royo, baríton

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – (Josep Vila i Casañas, director)

Orquesta Sinfónica de Navarra – (Víctor Pablo Pérez, director)

El programa d’aquest ùltim concert va ser força desigual, amb una primera part que no ens va interessar gaire i una segona que ens va semblar una meravella.

Continua llegint

– Òpera – PELLÉAS ET MÉLISANDE (Claude Debussy) – (***) – Gran Teatre del Liceu – 29 juny 2012

Ahir varem assistir a l’última representació operística que teníem prevista a la temporada 2011-2012, desprès d’una vergonyant actuació de la direcció del Gran Teatre del Liceu, en l’intent de suprimir-la de la temporada desprès d’haver venut les entrades fa mes d’un any.

Al final es va aconseguir que almenys aquest títol (Pelléas et Mélisande), que no es representava al Liceu des de feia 50 anys, es pugues representar…. però el mal ja estava fet i molts dels abonats no varen re-comprar les entrades.  Resultat: un nyap de l’actual direcció que amb tota seguretat ha enfonsat encara mes les arques del nostre estimat Liceu.  Ahir l’aspecte de l’ocupació de la Sala era francament decebedor.  Esperem que l’actual direcció sigui definitivament “renovada”, ben aviat.

Òpera en cinc actes. Poema de Maurice Maeterlink. Música de Claude Debussy. Estrenada el 30 d’abril de 1902 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona, al Teatre Tívoli, l’11 d’octubre de 1919. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 16 de desembre de 1930.

Pelléas et Mélisande de Claude Debussy, una òpera decisiva en la història del gènere, sobre un drama simbolista de Maurice Maeterlinck (1892), s’estrenà a París enmig d’una gran incomprensió de la major part de la critíca i del món musical de l’època. Transposició del mite de Tristany i Isolda –un amor que s’imposa a despit de la mateixa voluntat i de les normes morals i que troba només en la mort el seu acompliment–, però amb un llenguatge musical nou, allunyat completament del llenguatge wagnerià, en què el cant és substituït per una melopea o declamació contínua i l’acció, de caràcter estàtic, no incorpora estridències ni virtuosismes. En una inquietant atmosfera d’un castell medieval on els personatges vagaregen silenciosos, absents, passius, l’enigmàtic personatge de Mélisande, d’estranya bellesa –que el nét del rei, Golaud, ha trobat al bosc i s’hi ha casat–, té una apassionada història d’amor amb el jove germà de Golaud, Pelléas, que porta a la mort els dos amants.

El muntatge signat per ROBERT WILSON estrenat a Salzburg l’any 1997, ha comptat amb l’aprovació quasi unànime de la critica en qualsevol lloc on s’he representat. El més positiu del seu treball es troba en l’exquisida utilització de la il·luminació per amb un atrevit joc de llums i ombres marcar el continu pas dels moments reals als irreals. El domini de l’espai escènic, el subtil joc que proposa a través de línies geomètriques ben definides utilitzant els colors esclatants i les columnes verticals movedisses i sobretot un us excepcional de les perspectives….  En aquest aspecte la valoraria molt mes positivament, potser amb 5 estrelles.

Continua llegint