Arxiu d'etiquetes: Cor del Gran Teatre del Liceu

– Òpera – UNA VOCE IN OFF (🐌🐌) de Xavier Montsalvatge / LA VOIX HUMAINE (🐌) de Francis Poulenc – Gran Teatre del Liceu – 22/01/2015

Ens agrada l’òpera i per això estem abonats al Gran Teatre del Liceu des de fa moltes temporades, i també ens hem abonat a les retransmissions en directe als cinemes des del Metropolitan de NY… i a mes a més quan l’agenda ens ho permet anem a veure alguna altra òpera tant al Cinema com en petits teatres… òperes contemporànies o no, que es representen en espais més íntims com últimament s’ha fet a l’Espai Lliure i al Teatre Akadèmia.

Creiem que el Gran Teatre del Liceu s’està equivocant de programar òperes de petit format en un espai tan enorme com és el Liceu; aquestes òperes que acostumen a durar menys d’una hora, crec que no tenen massa audiència, primer perquè són poc conegudes i segon perquè són “delicatessen” que s’han de gaudir de ben a prop. És per això que s’acostumen a representar en espais més reduïts i més íntims que no pas un gran teatre d’òpera.

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

El Liceu ha programat solament 3 representacions d’aquest programa format per dues òperes, UNA VOCE IN OFF del compositor Xavier Montsalvatge i LA VOIX HUMAINE de Francis Poulenc. Han sortit ofertes a través de la xarxa i per tot arreu, 2 x 1 e inclús sortejos regalant entrades…. i ni així. Almenys dijous passat la Sala del Gran Teatre del Liceu era gairebé buida, especialment les butaques de preus més cars; a la mitja part es va acabar de buidar. Aquest tipus d’òpera interessa a molt poca gent i ni que regalin entrades s’omplirà un teatre de les dimensions del Liceu.

Continua llegint →

– Òpera – ARABELLA (**) de Richard Strauss – Gran Teatre del Liceu – 26/11/2014

Deixa un comentari

Aquesta òpera, ARABELLA no entrava dins del nostre abonament i com la desitjàvem conèixer, vàrem comprar entrades ja fa uns quants mesos, en quant es van posar a la venda. Estàvem realment expectants, ja que al Liceu no és representava des de fa més de 25 anys …. i ara ho fa de nou, però únicament per tan sols 5 representacions.

Amb aquesta òpera, Richard Strauss va tornar a la comèdia situada a Viena, com havia fet amb la seva obra més famosa, El cavaller de la rosa. L’ambient de decadència d’Arabella mescla l’amor amb l’interès a l’Àustria de 1860: el comte Waldner, empobrit pels seus deutes, pretén casar la seva filla amb algun pretendent que alleugi la pobresa de la família. El conte de fades està a punt de fer-se realitat: Mandryka, un foraster ric, ha demanat la mà de la seva filla Arabella.

Aquesta producció ha estat plagada d’incidències, fins a última hora:

* El director austríac Ralf Weikert, ha substituit al mestre Antoni Ros-Marbà en la direcció musical, ja que durant el mes de setembre, el mestre Ros-Marbà va patir una sèrie d’episodis de taqui-arítmia que s’han tornat a reproduir una setmana abans de l’estrena.

** La soprano Ofelia Sala canta el rol Zdenka, substituint a la soprano Genia Kühmeier, que ha cancel·lat la seva actuació per motius personals.

*** El baríton James Rutherford va cantar el rol de Mandryka en les funcions de 23 i 26 de novembre, en substitució de Michael Volle que va cancel·lar les dues funcions per malaltia.

Per acabar de rematar-ho, la nit del 26 abans de començar el segon acte, s’anuncia pels altaveus que la principal protagonista, Anne Schwanewilms, que fa d’Arabella pateix d’una indisposició i que encara que continuarà amb la representació es prega la comprensió del públic. De fet en el primer acte va fer nombroses errades.

Tot i això, segons el meu punt de vista van estar força bé les veus de Ofelia Sala (Zdenka) i James Rutherford (Mandryka)…. i salvable la de Anne Schwanewilms, malgrat les errades.

Continua llegint →

– Concert – JONAS KAUFMANN (***1/2) – Gran Teatre del Liceu – 28/03/2014

6 respostes

Mentre començo a escriure aquesta crònica a la sala d’estar de casa, sona per l’equip de música, la veu del tenor Jonas kaufmann cantant la mateixa obra que ahir vàrem poder escoltar en directe al Gran Teatre del Liceu.

Jonas kaufmann (Munic, 10/07/1969) és potser ara mateix el tenor més desitjat de qualsevol teatre del món, i és que esta en el seu zenit per la seva veu amb tonalitats “fosques”, però capaç d’arribar a emetre totes les coloratures possibles amb la seva extraordinària veu. A mes la seva presencia física és agradable o més que agradable, quant el veiem interpretar qualsevol òpera en directe en els cinemes, on els plans curts li donen l’avantatge on altres tenors no poden aconseguir.

Tot i que ha cantat una gran varietat de papers, incloent-hi tant el repertori de Mozart com el de Wagner, és especialment conegut per les seves actuacions en papers de spinto, com Don José a Carmen, Cavaradossi a Tosca, Maurizio a Adriana Lecouvreur, i el paper protagonista de Don Carlos.

Ahir amb les entrades exhaurides des de feia molt de temps, per fi va arribar el dia de poder veure al millor tenor del món en directe, en la seva primera actuació al Liceu. No cal dir que hi havia una il·lusió immensa per tal d’assistir a aquest concert històric, i també unes expectatives per molta gent, entre ells jo mateix, segurament massa altes.

El programa de la nit, era la interpretació de WINTERREISE, op 89 de Franz Schubert.

Winterreise ( Viatge d’hivern ) es tracta d’un cicle de lieder compost per Franz Schubert, sobre poemes de Wilhelm Müller. És una de les obres que va compondre a l’últim any de la seva vida, i el conjunt de lieder que més va treballar. Al costat del cicle La bella molinera, representa la popular música de cambra al segle XIX, i són el màxim exponent del ” cicle de lieder “, gènere vocal que amb Schubert passa a les seves cotes més altes.

Continua llegint →

– Òpera – TOSCA (****) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 14/03/2014

17 respostes

Aquest cap de setmana ha estat ben bé una “marató” musical i mai millor dit, perquè per l’ultim esdeveniment, el concert de l’OBC, per poder assistir varem haver de travessar la marató de Barcelona corrent al costat d’ells una estoneta fins poder arribar a l’altra banda de la Diagonal i continuar en nostre camí.

Però no avancem esdeveniments; el primer dels tres, va estar divendres amb l’assistència al Gran Teatre del Liceu per tal de gaudir d’una de les òperes que mes m’agraden … TOSCA de Giacomo Puccini. Anavèm una mica sense gaires ganes, perquè les cròniques que havíem llegit eren bastant decebedores…. però varem tenir sort i dels 3 repartiments que es poden veure aquests dies de la mateixa opera a Barcelona, ens va tocar el millor de tots.

Tant és així que el Liceu va viure una de les seves grans nits amb la interpretació de la soprano Sondra Radvanovsky, en el paper de Tosca….. brutal!!!! Al finalitzar la famosa ària “Vissi d’arte” , el teatre dempeus va aplaudir forces minuts la seva gran interpretació.

Malauradament no estava a la mateixa alçada el seu enamorat Mario Cavaradossi, interpretat per Jorge de León; va esgarrar la famosa ària “Recondita Armonia” tot just començar el primer acte i desprès potser va millorar i va fer una quasi acceptable “E lucevan le stelle“.

Continua llegint →

– Concert OBC (8/12) – L’orquestra del Liceu i la NOVENA DE BEETHOVEN (****) – L’Auditori – 10/03/2013

4 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

Diumenge al mati, tornem a la nostra cita quinzenal a la temporada de l’OBC…. però be ara ja mes de dues setmanes que no els escoltem ja que estan de gira internacional. Avui ens visita a l’Auditori, l’Orquestra del Liceu sota la direcció de Josep Pons.

Tenim notícies per amics que han estat als concerts del divendres i del dissabte, que es tracta d’un gran concert i que l’orquestra ha assolit amb gran èxit la interpretació de la novena simfonia de Beethoven. La gran massa coral d’al voltant de 100 cantants, és segurament un dels seus punts forts; ha estat formada pel Cor del Gran Teatre del Liceu reforçats per la Coral Polifònica de Puig-Reig.

El Programa ha estat format per:

1 – ARNOLD SCHÖNBERG (Viena, 1874 – Los Angeles, 1951)

– Friede auf Erden, opus 13 (****)

Arnold Schönberg – compositor austríac i després estatunidenc. Part de les obres de Schönberg s’associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l’art i la literatura germàniques. Va ser dels primers compositors en abraçar l’atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme). També va ser pintor, un important teòric musical i un influent mestre de composició.

Continua llegint →

– Òpera – STREET SCENE (***) de Kurt Weill – Gran Teatre del Liceu – 01/03/2013

6 respostes

Per MIQUEL GASCÓN …

En teníem moltes ganes des de fa mesos que arribes la data per veure aquesta òpera del segle XX, ja que sabíem que en el seu dia quant es va estrenar l’any 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia, se la va anomenar com una “American opera” o també com a “Broadway opera”… i qua ha estat tractada mes aviat com un “Musical” que no pas com una òpera que és del que es tracta.

Com sabeu tinc una especial dèria per el “Musicals” perquè m’agraden en general molt i també perquè penso que dins d’una anys se li reconeixerà per fi, la gran vàlua d’aquest genere i crec seran catalogades com a veritables òperes per les generacions que vindran.

STREET SCENE (Escena de carrer) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana, (s’havia instal·lat als Estats Units fugint de la persecució nazi), influïda per la comèdia musical de Broadway, el jazz, el blues i les cançons populars. L’òpera en angles, integra recitatius, diàlegs, àries, cançons populars i fins i tot conjunts de l’òpera tradicional europea.

El començament de Street scene, que arriba per primera vegada al Liceu i al estat espanyol, em va recordar molt al estil de Porgy & Bess, una de les meves òperes de capçalera.

El llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru, entre elles la història del matrimoni Maurrant, marcada pel maltractament i la violència de gènere, amb una càrrega important de denúncia social i com gairebé sempre, un final tràgic.

Continua llegint →

– Òpera – LA FORZA DEL DESTINO de Giuseppe Verdi (***) – Gran Teatre del Liceu – 05/10/2012

4 respostes

La nostra primera Òpera de la temporada al Liceu. Assistim amb forces ganes perquè som Verdians i “La Forza del destino” és una òpera que sempre ens ha agradat força, amb passatges que romandran sempre a la història del mon operístic. De totes formes, no anem tranquils ja que hem llegit cròniques aquests dies que no la deixen massa ben parada i alguna critica que recolza aquesta visió no massa satisfeta del resultat.

Però VERDI i és i serà sempre VERDI, i el resultat per nosaltres ha estat força bo, a pesar de què algun protagonista principal no ha estat a l’alçada de les circumstancies.

Teníem ganes de veure aquesta òpera en versió quasi integra, d’una durada de 4 hores, ja que altres vegades havíem visionat versions mes reduïdes. L’extraordinari director musical Renato Palumbo (el gran triomfador de la nit), va comentar abans de l’estrena “havíem de fer-la com Verdi l’havia pensat”. El Liceu, ha volgut commemorar amb aquesta producció els 200 anys del naixement de Verdi.

El llibret el varen realitzar Francesco Maria Piave i Antonio Ghisionzoni i la veritat és que deixa molt que desitjar, ja que l’argument és inversemblant i mes que fer plorar pel drama que pretén representar, avui en dia quasi fa riure.

Continua llegint →