Arxiu d'etiquetes: pablo gonzález

– Concert OBC (15) – LA TERCERA DE MAHLER (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Direcció de Pablo González – L’Auditori – 31/01/2016

Un concert que de nou esperàvem amb il·lusió, ja que era el retrobament amb l’anterior director de l’OBC, Pablo González, al que enyorem moltíssim després de la seva substitució aquest any passat pel nou director japonès Kazushi Ono, que segurament és molt bo, però al que no veiem el pèl; en canvi Pablo va saber integrar-se ràpidament en la cultura d’aquest país i fins i tot va aconseguir parlar català de forma força fluida. La seva forma de dirigir ens agradava moltíssim.

Ara ha tornat per un cap de setmana a dirigir l’orquestra, després d’haver estat dirigint-la des de la temporada 2010/2011 i precisament ho ha fet amb una altra Simfonia de Mahler, que sembla és una especialitat de l’OBC, perquè quan interpreten les músiques d’aquest compositor, els seus concerts són absolutament rodons.

L'OBC 3era sinfonia de Mahler - L'Auditori - 1

1 – GUSTAV MAHLER (Kalixte, actualment República Txeca 1860 – Viena 1911)

Simfonia núm. 3 en Re menor

Continua llegint

– Concert de l’OBC – comiat de Pablo González – MAHLER, l’última simfonia (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 29/05/2015

Un concert que el destí ens tenia predestinat i que malgrat que ens pertocava dins del nostre abonament el vàrem canviar per un altre, ja que les dates coincidien amb una Ultim concert de Pablo González amb l'OBC - Voltar i Voltar 2-impescapada prevista a Cadaqués en un somiat llarg cap de setmana a la Costa Brava. Però uns dies abans vaig veure que el pla no era massa reeixit, ja que gairebé no podia caminar amb les crosses. Tornem al pla original i ens quedem a Barcelona, comprem entrades de fila 1 a l’Auditori i podem així assistir al últim concert del mestre Pablo González com a titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El mestre en un perfecte català, abans del concert va donar les gràcies al públic per aquests 5 anys de vivències que ha compartit amb nosaltres; és molt d’agrair l’esforç d’integració que ha realitzat aquest home i sobretot pel treball que ha realitzat de transformació de l’orquestra amb una de les principals d’Europa. Crec que el trobarem a faltar ben aviat, malgrat que les expectatives del nou director japonès Kazushi Ono, són sincerament engrescadores.

El programa de comiat del mestre González va ser també especial, amb una de les grans composicions de tota la història de la música:

– GUSTAV MAHLER (Kalischt, actualment república Txeca 1860 – Viena 1911)

Simfonia núm. 9 en Re major

Continua llegint

– Concert OBC – La quarta de TXAIKOVSKI – (🐌🐌🐌) L’Auditori – 10.05.2015

Diumenge passat va arribar el que ha estat el nostre últim concert de la temporada de l’OBC, així com el nostre comiat del director titular Pablo González, que ens ha fet gaudir de valent des de la seva incorporació a la temporada 2010/2011.

Amb el nostre estimat Eiji Oue

comiat del nostre estimat Eiji Oue

La veritat és que va entrar com a responsable de l’orquestra més important de Catalunya, en un moment que els seus seguidors estàvem força disgustats amb els gestors de l’Auditori, per l’acomiadament d’un dels directors d’orquestra més estimats pels músics i pel públic. Eiji Oue.

 

Pablo Gonzàlez, no te el seu carisma, però al cap de poc temps a molts dels abonats ja ens tenia a la seva butxaca, especialment per la seva acurada i esplèndida direcció, però també per la seva total integració a la ciutat de Barcelona i a la cultura de Catalunya, incloent-hi la seva llengua que l’ha intentat parlar fins al darrer moment en aquest concert, presentant la primera obra de Unsuk Chin. Per molt bo que sigui el proper director titular, estic segur que molts de nosaltres el trobarem a faltar.

pablo-gonzalez

Pablo González, director titular de l’OBC

El programa del concert estava compost per dues peces ben dispars en gairebé tot.

1 – UNSUK CHIN (Seül 1961)

Concert per a clarinet i orquestra (🐌🐌🐌)

Unsuk Chin, és una compositora sud-coreana de música clàssica europea, que actualment viu a Berlín i segons les seves paraules “El virtuosisme li fascina”; per això mateix s’explica la dificultat demoníaca del seu concert de Clarinet, que va compondre en escoltar tocar aquest instrument a Kari Kriiku, pel que el va compondre especialment.

Kari Kriikku

Kari Kriikku

El finès Kari Kriikku és un dels pocs artistes internacionals que ha estrenat obres per a clarinet arreu del món, com aquesta de la compositora sud-coreana Unsuk Chin, fruit d’un encàrrec fet en col·laboració amb cinc orquestres de cinc ciutats: Nova York, Londres, Gothenburg, Colònia i Barcelona.

Encara que per la nostra cultura musical és força difícil entrar una mica en la concepció de molta de la música d’arrel asiàtica, el concert em va interessar força, malgrat que en algun moment hauria desitjat descansar una estona i que alguna persona m’hagués explicat quelcom per poder-la entendre millor. Això si, el solista Kari Kriikku, em va deixar fascinat.

Continua llegint

– Concert OBC – Festival Beethoven 2 – triple concert – L’Auditori ( 🐌🐌 🐌 ) – 19/04/2015

Tornem a assistir a un nou concert d’abonament, aquesta vegada i per primera vegada amb el nostre “descapotable”; haig de dir que no va haver cap possibilitat de contactar prèviament amb l’Auditori per avisar, però un cop allí, no van posar cap problema per col·locar-nos en un lloc adequat a les nostres necessitats.

Si no estem equivocats, aquest concert és el penúltim, en què nosaltres veurem dirigir al seu actual director titular, Pablo González… i això ens entristeix, per què és un molt bon director d’orquestra i l’hem agafat afecte, inclús personalment, en trobar-nos sovint amb ell, fins i tot al “super” o al forn de davant de casa nostre; creiem que s’ha volgut integrar a la cultura de Catalunya i al seu idioma…. i ho ha aconseguit de debò.

Dinamarca torna a ser present aquesta temporada per partida doble: d’una banda, per la col·laboració del seu Consolat amb l’OBC en l’encàrrec d’una obra a un dels nostres compositors més rellevants: Joan Albert Amargós…. i de l’altra, amb la descriptiva Simfonia núm. 2 de Nielsen, el simfonista danès per excel·lència.

1 – Joan Albert AMARGÓS (Barcelona 1950)

En la solitud. Homenatge a Carl Nielsen (obra encàrreg del Consulat de Dinamarca) – estrena ( 🐌🐌 🐌 )

Triple concert de Beethoven - l'OBC - Voltar i Voltar 1-imp

2 – Ludwig Van BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)

Concert per a violí, violoncel i piano, op.56   ( 🐌🐌 🐌  + 🐚)

Trio d’asos per al Triple de Beethoven: el jove violoncel·lista francès revelació de l’any, Edgar Moreau, la virtuosa georgiana més premiada del moment, Khatia Buniatishvili, i el distingit Cavaller de l’Orde Nacional del Mèrit de la República Francesa, Renaud Capuçon. El Triple concert de Beethoven és una obra ben especial i única en el seu gènere. La seva interpretació acostuma a ser un esdeveniment irrepetible perquè permet reunir en un mateix escenari solistes que no acostumen a coincidir.

Continua llegint

– Concert OBC – LA RESURRECCIÓ de MAHLER (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/03/2015

Benvolgut Pablo González…. et trobarem a faltar d’aquí a no res. La teva etapa com a director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, està arribant a la seva fi i la temporada vinent tindrem un altre responsable al capdavant. Vull agrair-te la teva tasca al capdavant de l’Orquestra més important de Catalunya, que sense cap mena de dubte ha anat guanyant més i més sota la teva batuta….. i ara mateix no té res a envejar entre les més anomenades orquestres simfòniques internacionals.

Segurament el concert que vàrem poder escoltar aquest cap de setmana, amb la segona Simfonia de Mahler, va ser el zenit de tot el teu esforç i ens vas fer gaudir immensament. Per mi ha estat un dels millors concerts que recordo de l’OBC d’ençà que l’anem seguint, al principi de la dècada dels 70 del segle passat. Gràcies de debò, Pablo.

De manera excepcional, el programa del diumenge únicament estava format per una única composició musical…

GUSTAV MAHLER (Kalixte, ara República Txeca 1860 – Viena 1971)

Simfonia núm. 2 en Don menor, “Resurrecció”

Continua llegint

– Concert OBC – La vuitena de DVORÁK (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/02/2015

Aquest mes de febrer se’ns han acumulat tres concerts seguits de l’OBC, però la veritat és que feia molt que no veiem intervenir al seu director titular Pablo González, fins aquest darrer diumenge al matí; un concert que globalment el vàrem gaudir molt, com veieu per la seva valoració “cargolaire”. És l’última temporada de Pablo a la direcció de l’OBC i a nosaltres ens hi sap greu, perquè ens agrada molt com dirigeix l’orquestra i també perquè és un personatge molt proper al públic, que s’ha integrat perfectament a la cultura catalana…. i que cony ….a mes …. és veí nostre!!!

Dos autors catalans que defineixen la nostra música des del segle XX fins al XXI: l’elegància d’Eduard Toldrà i la solidesa de Joan Guinjoan. Juntament amb la Vuitena de Dvorák, una obra impregnada de la música tradicional de la seva Txèquia natal.

La vuitena de Dvorak - L'OBC 1-imp

EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)

Empúries   (🐌🐌🐌) (Invocació a L’Empordà) – Sardana lliure per a orquestra (1926)

Toldrà, va ser un apassionat de la música tradicional: com a mostra, Empúries, una sardana lliure per a orquestra que el va consolidar com a compositor.

Continua llegint

– Òpera – UNA VOCE IN OFF (🐌🐌) de Xavier Montsalvatge / LA VOIX HUMAINE (🐌) de Francis Poulenc – Gran Teatre del Liceu – 22/01/2015

Ens agrada l’òpera i per això estem abonats al Gran Teatre del Liceu des de fa moltes temporades, i també ens hem abonat a les retransmissions en directe als cinemes des del Metropolitan de NY… i a mes a més quan l’agenda ens ho permet anem a veure alguna altra òpera tant al Cinema com en petits teatres… òperes contemporànies o no, que es representen en espais més íntims com últimament s’ha fet a l’Espai Lliure i al Teatre Akadèmia.

Creiem que el Gran Teatre del Liceu s’està equivocant de programar òperes de petit format en un espai tan enorme com és el Liceu; aquestes òperes que acostumen a durar menys d’una hora, crec que no tenen massa audiència, primer perquè són poc conegudes i segon perquè són “delicatessen” que s’han de gaudir de ben a prop. És per això que s’acostumen a representar en espais més reduïts i més íntims que no pas un gran teatre d’òpera.

UNA VOCE IN OFF  2

UNA VOCE IN OFF – foto de A. Bofell

El Liceu ha programat solament 3 representacions d’aquest programa format per dues òperes, UNA VOCE IN OFF del compositor Xavier Montsalvatge i LA VOIX HUMAINE de Francis Poulenc. Han sortit ofertes a través de la xarxa i per tot arreu, 2 x 1 e inclús sortejos regalant entrades…. i ni així. Almenys dijous passat la Sala del Gran Teatre del Liceu era gairebé buida, especialment les butaques de preus més cars; a la mitja part es va acabar de buidar. Aquest tipus d’òpera interessa a molt poca gent i ni que regalin entrades s’omplirà un teatre de les dimensions del Liceu.

Continua llegint