Arxiu d'etiquetes: PALAU100

– Òpera – PALAU100 – RENE JACOBS – DON GIOVANNI de Mozart (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 27/05/2015

René Jacobs - Pala Musica - Voltar i Voltar 1-imp

Dimecres passat al Palau de la Música creiem que estàvem tocant el cel i és que en el que serà el nostre últim concert del PALAU100 (no hem renovat per la temporada vinent), vàrem viure una de les nits musicals més meravelloses dels últims anys. La versió concert de l’òpera DON GIOVANNI de Wolfgang Amadeus Mozart interpretada per l’orquestra Freiburger Barockorchester i dirigida per René Jacobs.

Curiosament mai m’han agradat les òperes en format “concert” perquè considero que una òpera a banda d’haver de tenir una bona música i unes grans veus per interpretar-la, és també Teatre i realment és una llàstima que per motius econòmics aquesta part de les Arts escèniques es vagi perdent. Però en aquest cas, encara que no hi havia escenografia, ni vestuari, ni dansa…. sí que va haver interpretació teatral, perquè els cantants van escenificar meravellosament com a actors, jo diria com gairebé mai havia vist en un escenari… i encara menys salvant els inconvenients de la petitesa del escenari del Palau.

El Don Giovanni de Mozart és un dels monuments musicals i teatrals més importants de tots els temps. Amb una partitura modèlica i plena de nous reptes, ens convida a reflexionar sobre les debilitats de l’ésser humà, les obsessions sexuals del protagonista, el camí de la virtut i l’egoisme com a condemna.

Rene Jacobs

René Jacobs

René Jacobs ha volgut interpretar l’òpera més coneguda de Mozart i les tres òperes que va compondre amb l’ajuda del llibretista Lorenzo da Ponte, en quatre temporades seguides de PALAU100. Per sort hem pogut veure les  tres primeres interpretacions, de les quals us deixem les nostres cròniques:

2012-13: La flauta màgica, KV 460
2013-14: Le nozze di Figaro, KV 492
2014-15: Don Giovanni, KV 527
2015-16: Così fan tutte, KV 588

Les veus solistes en lloc d’estar palplantats davant d’un faristol (com acostuma a passar), es movien per tot l’escenari i fins i tot pels passadissos de platea i els pisos superiors, intentant i aconseguint que els espectadors gairebé, ens creguéssim veure una representació real.

La direcció musical de René Jacobs, és realment excepcional, aconseguint fer vibrar als espectadors des de la primera nota fins a la darrera 3 hores i mitja més tard. L’orquestra Freiburger Barockorchester, es magnifica realment, però crec que en bona mesura és a força del treball de René Jacobs.

Per acabar d’arrodonir-ho els cantants solistes van aconseguir un nivell altíssim, començant per Johannes Weisser interpretant el paper protagonista de Don Giovanni, acompanyat per Marcos Fink amb una excel.lent interpretació de Leporello; bé, encara que al principi semblava que estava a un nivell més baix, Jeremy Ovenden (Don Ottavio); les interpretacions dels tres papers femenins em van agradar moltíssim… Birgitte Christensen (Donna Anna), Alexandrina Pendatchanska (Donna Elvira) i Sunhae Im (Zerlina); però el que em va impressionar mes de tots, malgrat els seus dos petits papers va ser Tareq Nazmi (Masetto i el Commendatore).

Les intervencions del Cor de Cambra del Palau de la Música, van estar excel·lents a més de simpàtiques, perquè també van intentar escenificar el més possible la seva actuació.

René Jacobs - Pala Musica - Voltar i Voltar 2-imp

Resumint, una nit que recordarem per secula seculorum. Sense cap mena de dubte la millor nit d’aquesta temporada de PALAU100, que ha estat molt irregular; si la resta de nits haguessin estat almenys al 50% d’aquest nivell, no ens haguéssim plantejat pas la nostra renovació, malgrat l’estretor, incomoditat i falta de visibilitat de la majoria de butaques del Palau.

Freiburger Barockorchester – René Jacobs, director

Cor de Cambra del Palau de la Música

Cargol escoltant Música

 

– Concert – PALAU100 – MURRAY PERAHIA piano (🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 13.05.2015

Hem comentat més d’un cop que el Palau de la Música, és un espai massa gran per un concert de piano i ho vàrem tornar a comprovar de nou el passat dimecres; és per això que vàrem bescanviar les nostres localitats de segon pis per unes altres del primer, tercera fila lateral, pagant un important suplement; la intenció era poder escoltar amb un volum més adequat, com quan acudim a la Sala de cambra de l’Auditori; efectivament el volum va ser correcte, però no vàrem arribar a veure ni el piano ni el pianista, per la dolentíssima visibilitat que té aquest espai.

Palau de la Musica-imp

Un concert de cambra que l’hauríem d’haver gaudit plenament si les condicions haguessin estat com a mínim correctes, ja que el solista de piano MURRAY PERAHIA ens va captivar des de la primera nota. No recordo pas un concert amb tant de silenci per part del públic, sense estossecs, ni regirades als seients… silenci total; … bé, mentida, una trucada de mòbil realment imperdonable, però malauradament a això ja ens estem acostumant els que sovintegem els teatres.

Murray Perahia

El programa va ser el següent:

J. S. Bach: Suite francesa núm. 6, en Mi major, BWV 817
F. J. Haydn: Sonata en La bemoll major, Hob.XVI.46
F. J. HaydnVariacions en Fa menor, HOB XVII.6
L. van Beethoven: Sonata núm. 14, en Do diesi menor, op. 27 núm. 2, “Clar de lluna”

C. Franck: Preludi, Coral i Fuga
F. Chopin: Scherzo núm. 1, en Si menor, op. 20

Continua llegint

– Concert – PALAU100 – Gustav Mahler Jugendorchester, dirigida per JONATHAN NOTT (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 12/04/2015

Tornem al Palau de la Música, aquesta vegada hem avisat de què anàvem en cadira de rodes i la veritat és que hem estat molt ben atesos i rodejats d’atencions des que vàrem arribar. Ens col·loquen al fons de platea, perquè no podem accedir a les nostres localitats de segon pis.

Avui hem gaudit de valent i això que repetim concert en menys d’un mes. Aquesta nit tornarem a escoltar la Simfonia núm. 2 de Do menor, “Resurrecció”, de Gustav Mahler (1860 – 1911).

Sens dubte, una de les obres més emocionants de la història de la música és la Segona Simfonia de Gustav Mahler. Per l’espectacularitat, grandesa i efectius, ocupa un lloc privilegiat per al públic.

gustav Mahler Jugendorchester - voltar i voltsr1-imp

Sembla mentida que les dues institucions on es realitzen la majoria de concerts de tot Catalunya i situades a la mateixa ciutat, no es posin d’acord d’alguna manera per evitar coincidències tan feridores com aquesta. El 15 de març… encara no fa ni un mes, l’OBC en el seu cicle simfònic va interpretar la mateixa peça, de la que ja vàrem deixar escrita la nostra crònica. Hem gaudit els dos dies, però creiem que no té cap lògica que les institucions musicals no evitin fets tan sagnants.

JONATHAN NOTTEn aquest cas escoltaríem, en el seu darrer dia de gira internacional, la que potser és la millor orquestra juvenil del món, la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigida per l’anomenat director JONATHAN NOTT. El resultat ha estat del tot extraordinari en tots sentits i no vull fer comparacions entre les dues versions… i és per això que l’hem valorat amb la màxima puntuació Voltaire possible, es a dir… 5 cargols.

Continua llegint

– Concert PALAU100 – RICCARDO MUTI – Orquestra Giovanile Luigi Cherubini (🐌🐌 + 🐚) – Palau de la Música Catalana – 22/03/2015

Aquesta crònica vol ser únicament un recordatori d’un concert al qual vàrem assistir fa ja un parell de setmanes i que malauradament se’ns va quedar pendents de redactar. Pertany al cicle Palau100, encara que en cap moment ens ho va semblar i segurament ha estat la gota que ha acabat d’omplir el got, per tal de decidir no renovar el nostre abonament la temporada vinent.

Palau Música - concert Riccardo Muti 1-imp

Creiem que l’orquestra Giovanile Luigi Cherubinino, NO tenia pas la categoria de participar en aquest cicle, encara que estigui dirigida pel renombradíssim director Riccardo Muti; segurament amb els anys aquests joves adquiriran la suficient experiència per fer-ho. Heu de tenir en compte que el preu de zona A (que en realitat és l’única en què es veu bé el concert) era de 200  €….. si, si dos-cents euros. No és pas culpa seva i evidentment SI, dels programadors d’aquest cicle que aquest any, ens han oferit una temporada massa desigual amb forces alts i baixos, que a nosaltres no ens ha compensat.

Riccardo Muti

Continua llegint

– Concert PALAU100 (6/11) – GIANANDREA NOSEDA – ORQUESTRA DE CADAQUES (🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 24/02/2015

Sense gaires ganes de fer-ho i tan sols per deixar constància al Blog ,escric aquest breu apunt de l’últim concert del cicle PALAU100 al que vàrem assistir aquest darrer dimarts. Va ser un concert totalment anodí, que no es mereixia ni de lluny estar dins d’aquest prestigiós cicle de música a casa nostre.

Gianadrea NosedaMalauradament el prestigiós director italià Gianandrea Noseda, no va poder extreure de l’Orquestra de Cadaqués, sonoritats que fessin vibrar ni un sol moment als assistents que havíem comprat les entrades a uns preus que no s’adiuen amb la qualitat que ens varen oferir.

Però és que tampoc l’Orfeó Català, que sembla ha entrat en una alarmant decadència, ens va fer sortir d’un ensopiment generalitzat, que a la segona part (per mi potser la millor de la nit), va provocar la deserció de bona part del públic… i el que és més greu, mentre s’estava interpretant la música de Schumann, sense esperar ni tan sols a una de les pauses entre els diferents moviments de la peça.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (5/11) – GUSTAVO DUDAMEL (🐌🐌🐌🐌) – ORQUESTA SIMFONICA SIMON BOLIVAR de Venezuela – Palau de la Música Catalana – 16/01/2015

Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.

GustavoDudamel

El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.

IMG_0070-imp

La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:

1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)

Simfonia núm 5, en Do menor, op.57

A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (4/11) – CHRISTOPHE ROUSSET – ORATORI DE NADAL DE BACH (**) – Palau de la música Catalana – 18/12/2014

Ni fet a posta…. els responsables del Palau de la Música, ha tingut el mal gust de programar en 2 dies seguits dos concerts del cicle PALAU100….. i no val a dir que el de l’Anna Netrebko, pertanyia a la temporada passada. El fet és que als abonats a aquest cicle de música clàssica ens ha obligat a assistir en menys de 24 hores a dos concerts. Crec que és inacceptable des de tots els punts de vista.

BachPer altra banda, malauradament, aquest concert de Johann Sebastian Bach, L’ORATORI DE NADAL, ha resultat del tot fallit per falta absoluta de qualitat de molts dels seus intèrprets, començant pel conjunt musical Les Talens Lyriques, dirigit per Christophe Rousset.

També s’ha de dir que el Cor de Cambra del Palau, va salvar la nit amb una professionalitat a prova de bombes, ajudat per un gran contratenor, Damien Guillon, que ens va agradar molt.

J. S. Bach: Oratori de Nadal, BWV 248 (cantates 1, 2, 3 i 6)

L’Oratori de Nadal BWV 248 és una agrupació de sis cantates que Johann Sebastian Bach estrenà entre el 25 de desembre de 1734 i el 6 de gener de 1735. Aquesta dilatació temporal és deguda al fet que no es tracta d’un oratori convencional sinó d’un conjunt de sis cantates destinades a commemorar les diferents festivitats que l’església luterana celebrava entre la diada de Nadal i la de Reis.

La denominació “oratorium” amb què Bach bateja aquesta obra prové del fet que totes sis cantates comparteixen la presència d’un evangelista, encarnat en la veu del tenor, que és qui va explicant els fets que s’esdevenen.

IMG_0268-imp

Coneixíem prou bé L’Oratori de Nadal, escoltat altres vegades en directe, però aquesta vegada va ser gairebé insuportable i avorrit, fins al límit de què, a poc a poc la gent va anar desfilant cap a casa amb cara de males puces. Realment lamentable que una obra extraordinària, s’arribi a desitjar que s’acabi el més aviat possible.

Les Talens Lyriques
Christophe Rousset, director
Katherine Watson, soprano
Damien Guillon, contratenor
Julian Prégardien, tenor
Matthew Brook, baix
Cor de Cambra del Palau (Josep Vila i Casañas, director)

Cargol sorprès o espantat

– Concert PALAU100 – ANNA NETREBKO (*****) – Palau de la Musica Catalana – 17/12/2014

La temporada passada del PALAU100, es va veure obligat a anul·lar el concert de la que segurament actualment és la millor soprano del món, ANNA NETREBKO (Krasnodar, Rússia, 1971). Per sort, aquest passat dimecres el vàrem poder recuperar….. i com ja ens imaginàvem, va ser un concert extraordinari, que com veieu el valorem amb la màxima qualificació Voltaire de 5 estrelles.

Anna Netrebko - Palau 2

La seva popularitat traspassa fins i tot el món de l’òpera i va molt més enllà; per posar un exemple la revista Time la va escollir com una de les 100 personalitats més influents de l’any 2007. La veu de Netrebko és notable perquè tant presenta la suavitat i la flexibilitat d’una soprano lírica com la ressonància i el timbre obscur d’una soprano lírico-spinto. Té una tessitura molt àmplia, ja que és capaç d’arribar -pel cap baix- al mi bemoll alt de soprano.

El programa del dimecres el va dedicar a les grans àries veristes de G. Verdi: Il trovatore, Macbeth, Otello, Don Carlo, Manon Lescaut i Adriana Lecouvreur. En tots els moments que ella va estar present a l’escenari ens va meravellar amb la seva veu, i a mi em va arribar a emocionar en més d’una ocasió, malgrat que l’orquestra Simfònica del Vallès dirigida per Massimo Zannetti, no va tenir el seu millor dia….. i vàrem haver de patir el càstig d’escoltar al “tenor” Yusif Eyvazov, parella d’Anna Netrebko, que pel que sembla, la diva obliga a contractar-lo en molts dels concerts en què ella actua.

Oblidant aquests dos entrebancs, jo i la majoria de gent present al Palau vàrem gaudir moltíssim d’aquesta veu prodigiosa, com poquíssimes vegades ho podem fer a casa nostra; tot un luxe poder escoltar-la en directe. Quina meravella de veu !!!

Anna Netrebko, soprano

Yusif Eyvazov, tenor 
Orquestra Simfònica del Vallès

Massimo Zannettidirector 

Cargol soprano. jpg

– Concert PALAU100 (3/11) – LEONIDAS KAVAKOS i YUJA WANG (***) – Palau de la Música Catalana – 20/10/2014

Aquest passat dilluns vàrem acudir a escoltar el nostre tercer concert de la temporada PALAU100 i com en aquesta ocasió era un concert de cambra, teníem entrades molt més properes als músics; és una opció que vàrem prendre en adquirir el nostre abonament, pagant un suplement per aquells concerts que creiem que des de la fila 14 del segon pis, no arriba el so amb la suficient potencia.

IMG_8743.JPG

Es tractava d’un concert de tan sols un violí i un piano, interpretats per LEONIDAS KAVAKOS (violí) i YUJA WANG (piano); un programa basat en tres sonates de Brahms… i encara que no és pas el tipus de concert que mes ens atrau, la categoria dels solistes era suficient per acudir aquella nit, tot i que, els nostres ànims no estan a hores d’ara per escoltar músiques massa malenconioses.

IMG_8748.JPG

Johannes Brahms (Hamburg, 1833 – Viena, 1897)

Sonata per a violí i piano núm 1, en Sol major, op.78

Sonata per a violí i piano núm. 2, en La major, op.100

Sonata per a violí i piano núm. 3 en Re menor, op. 108

IMG_8770.JPG

Continua llegint

– Concert PALAU100 (2/11) – BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA (***) – Palau de la Música Catalana – 14/10/2014

Tornem a assistir a un altre concert, en una setmana plena de música per un cúmul de coincidències en els nostres abonaments; aquesta vegada assistim al nostre segon concert de PALAU100 de la temporada, amb la BUDAPEST FESTIVAL ORCHESTRA, sota la direcció de Iván Fischer, el seu fundador.

Budapest Festival Orchestra - Palau100 1-imp

La Budapest Festival Orchestra és la formació més jove entre les 10 millors del món. El Palau de la Música Catalana ha anunciat qua ha arribat a un acord amb l’orquestra per presentar algunes simfonies de Mahler durant un període de quatre anys. En aquesta ocasió hem pogut escoltar tres obres referencials en què la veu humana té un paper protagonista.

El programa va ser el següent:

Richard  Straus  (Munic, 1864 – Garmisch-Partenkirchen, 1949)

Vier letzte Lieder (**) quatre darreres cançons

Potser la veu de la soprano Miah Perssons no va ser el més encertat de la nit, però es va saber defendre almenys en les dues darreres cançons d’aquesta composició, en la seva substitució a la soprano Cristine Schäfer, que estava prevista. Els lieder no són precisament un gènere que m’entusiasmi gaire i potser també té a veure amb la meva baixa valoració. Fins i tot l’orquestra en aquesta primera interpretació, no em va semblar que fos de tanta qualitat…. després m’adonaria del meu error.

________________________________

Budapest Festival Orchestra - Palau100 2-imp

 

Continua llegint