Arxiu d'etiquetes: Laurent Naouri

– Òpera – CENDRILLON de Jules Massenet (La Ventafocs) – (*****) – Gran Teatre del Liceu – 20/12/2013

Divendres passat, abans de tot el seguit de festes nadalenques, varem assistir a l’estrena de l’òpera CENDRILLON de Jules Massenet al Gran Teatre del Liceu.

Cendrillon - Liceu-imp

cendrillon_liceuNo es tracta d’una òpera massa coneguda a casa nostre i tampoc està catalogada com una de les òperes amb la musica mes equilibrada, ja que encara que té moments bellíssims, te d’alta baixos que li treuen força musical. Però,  aquesta producció l’he trobat molt encertada fins el punt de valorar-la amb la màxima puntuació de “Voltar i Voltar”…..  5 estrelles i ben merescudes. Potser la millor posada en escena que hem vist al Liceu en molts anys. L’espectacle perfecte !!!

La partitura de Jules Massenet ho deixa ben clar: Cendrillon és un conte de fades. Laurent Pelly va optar per no resistir-s’hi i va crear un espectacle en el qual deixar-se dur per la fantasia. Un elegant pastitx de fin-de-siècle –que combina la melangia i l’humor, l’element naïf i el poètic, l’estil galant del XVIII i la lleugeresa de Rossini– serveix d’evocador abric sonor per a un muntatge que recorda, per la seva sumptuositat, l’opereta francesa, i pel seu sentit de la màgia i la sorpresa, un títol clàssic de Disney, alhora que evita l’ensucrat embafament amb una pinzellada d’ironia. Encertats trets de còmic. Pelly ret homenatge a Perrault i al seu imperible conte de La Ventafocs. La posada en escena és un llibre de contes de fades que pren vida. La literatura, la música i la posada en escena s’uneixen per crear un univers amable i encantador.

Continua llegint

– Òpera – LES CONTES D’HOFFMANN (****) de Jacques Offenbach – Gran Teatre del Liceu -14/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

L’abonament que tenim al Liceu, precisament el varem escollir per les nits dels divendres, ja que així no patim si l’òpera és massa llarga i és que a l’endemà abans de les 7 hem d’estar d’en peus per pencar.  No se per quines raons l’òpera que varem veure, la van traslladar a dijous i encara que comença a les 8 de la tarda va acabar quasi a les 12 de la nit.  Molta gent no es va voler arriscar a quedar-se sense Metro i va sortir abans de què finalitzes.

Les Contes de Hoffmann - cartell

Les contes d’Hoffmann és una òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret de Jules Barbier, basada en tres contes d’E.T.A. Hoffmann. És una obra en tres actes més un pròleg i un epíleg.

Es va estrenar en l’Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881. Offenbach va morir abans d’acabar-la, i Ernest Giraud (1837-1892) va emprendre la seva orquestració i també va musicar els recitatius, de manera semblant al que va fer amb Carmen de Georges Bizet. La primera representació a Barcelona, que va ser també la primera a Espanya, va tenir lloc al Teatre Eldorado, amb el llibret traduït al castellà.

Idealment, els tres personatges femenins principals (Olympia, Antonia i Giulietta), que no són sinó diferents encarnacions dels amors d’Hoffmann, haurien de ser interpretades per la mateixa cantant, però en el cas d’ahir al Liceu van ser interpretats per diferents sopranos… “Olympia” interpretada per Kathleen Kim, “Antonia” per Natalie Dessay i “Giulietta per Tatiana Pavlovskaya.

Els Contes de Hoffmann 2

Continua llegint

– Òpera – PELLÉAS ET MÉLISANDE (Claude Debussy) – (***) – Gran Teatre del Liceu – 29 juny 2012

Ahir varem assistir a l’última representació operística que teníem prevista a la temporada 2011-2012, desprès d’una vergonyant actuació de la direcció del Gran Teatre del Liceu, en l’intent de suprimir-la de la temporada desprès d’haver venut les entrades fa mes d’un any.

Al final es va aconseguir que almenys aquest títol (Pelléas et Mélisande), que no es representava al Liceu des de feia 50 anys, es pugues representar…. però el mal ja estava fet i molts dels abonats no varen re-comprar les entrades.  Resultat: un nyap de l’actual direcció que amb tota seguretat ha enfonsat encara mes les arques del nostre estimat Liceu.  Ahir l’aspecte de l’ocupació de la Sala era francament decebedor.  Esperem que l’actual direcció sigui definitivament “renovada”, ben aviat.

Òpera en cinc actes. Poema de Maurice Maeterlink. Música de Claude Debussy. Estrenada el 30 d’abril de 1902 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona, al Teatre Tívoli, l’11 d’octubre de 1919. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 16 de desembre de 1930.

Pelléas et Mélisande de Claude Debussy, una òpera decisiva en la història del gènere, sobre un drama simbolista de Maurice Maeterlinck (1892), s’estrenà a París enmig d’una gran incomprensió de la major part de la critíca i del món musical de l’època. Transposició del mite de Tristany i Isolda –un amor que s’imposa a despit de la mateixa voluntat i de les normes morals i que troba només en la mort el seu acompliment–, però amb un llenguatge musical nou, allunyat completament del llenguatge wagnerià, en què el cant és substituït per una melopea o declamació contínua i l’acció, de caràcter estàtic, no incorpora estridències ni virtuosismes. En una inquietant atmosfera d’un castell medieval on els personatges vagaregen silenciosos, absents, passius, l’enigmàtic personatge de Mélisande, d’estranya bellesa –que el nét del rei, Golaud, ha trobat al bosc i s’hi ha casat–, té una apassionada història d’amor amb el jove germà de Golaud, Pelléas, que porta a la mort els dos amants.

El muntatge signat per ROBERT WILSON estrenat a Salzburg l’any 1997, ha comptat amb l’aprovació quasi unànime de la critica en qualsevol lloc on s’he representat. El més positiu del seu treball es troba en l’exquisida utilització de la il·luminació per amb un atrevit joc de llums i ombres marcar el continu pas dels moments reals als irreals. El domini de l’espai escènic, el subtil joc que proposa a través de línies geomètriques ben definides utilitzant els colors esclatants i les columnes verticals movedisses i sobretot un us excepcional de les perspectives….  En aquest aspecte la valoraria molt mes positivament, potser amb 5 estrelles.

Continua llegint