Arxiu d'etiquetes: David Alegret

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint

– Concert (M04)- RÈQUIEM de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu (🐌🐌🐌) – 17.11.2016

RÈQUIEM de Mozart –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Som assidus als concerts participatius que se celebren tant a l’Auditori, Palau o Liceu i hem pogut escoltar la Missa de RÈQUIEM forces vegades i sempre ens ha emocionat de debò, perquè escoltar uns cors de més de 400 veus, impressiona encara que no t’agradi la música clàssica.

Aquesta vegada el concert no es tractava pas d’un concert participatiu, i va estar interpretat per l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, i malgrat que ens va agradar com sempre, no ens va arribar a emocionar com en altres ocasions. Potser les nostres butaques d’abonament al quart pis, massa allunyades de l’escenari, no afavoreixen massa l’audició de concerts en les millors condicions.

El Programa però va començar amb una primera part, i dues composicions del mateix compositor, Wolfgang Amadeus Mozart

  • Música per a un funeral maçònic (Maurerische Trauermusik), KV 477  i
  • Concert per a piano núm. 23 en La major, KV 488

concert-per-a-piano-num-23-amb-ignasi-cambra-gran-teatre-del-liceu

fotografies d’Antoni Bofill

Aquest últim concert va estar magníficament interpretat al piano per Ignasi Cambra, que malgrat la seva ceguesa, aconsegueix interpretar amb fluïdesa obres d’una gran complexitat, amb una força de voluntat admirable que li fa estudiar les partitures en braille i aprendre la composició d’oïda.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (13/13) – MARÍA BAYO (***) – Palau de la Musica Catalana – 03/06/2014

Portada del rei al %22jueves%22

…. a “VOLTAR i VOLTAR” no hi ha censura !!!

Un altre cicle de música que finalitza la temporada; Palau100, però. ja fa un parell de temporades que tanquen una mica en fals, ja que no deixen passar ni un mes per començar la temporada següent, amb l’excusa d’aprofitar la gira d’estiu de determinades i reconegudes formacions; l’any passat l’excusa va ser la Berliner Philarmoniker, dirigida per Sir Simon Rattle; enguany es tracta d’en Daniel Barenboim dirigint la Staatskapelle de Berlin, el proper 7 de juliol, abans de que el públic comenci el seu període de vacances.  No te cap lògica.

Avui …..

María Bayo, soprano / Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano / David Alegret, tenor /Joan Martín-Royo, baríton

Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana – (Josep Vila i Casañas, director)

Orquesta Sinfónica de Navarra – (Víctor Pablo Pérez, director)

El programa d’aquest ùltim concert va ser força desigual, amb una primera part que no ens va interessar gaire i una segona que ens va semblar una meravella.

Continua llegint

– òpera – IL TURCO IN ITALIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (01/06/2013)

Per MIQUEL GASCON

Il Turco in Italia - Liceu 1-imp

Una magnifica òpera de Rossini escrita fa 200 anys, que encara no s’havia estrenat a Espanya   al Liceu, la qual cosa no acabem d’entendre.  Teníem entrades comprades fora d’abonament precisament pel dia de l’estrena, però com ja sabeu aquell dia va morir la meva “sogre predilecte”  i vam trucar a uns amics per cedir-los les entrades. En Josep i la Gloria ho van acceptar i ens van fer el favor de canviar-les per les seves 15 dies mes tard.

Il Turco in Italia - cartell

Il turco in Italia és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani. És una opera buffa molt influïda per Così fan tutte de Mozart, que s’estava realitzant al mateix teatre mentre Rossini la componia.

Un home boig, una esposa capritxosa, un amic gelós, una bohèmia descontenta, un turc seductor i un poeta sense inspiració no presenten del tot el millor argument per a una òpera. En canvi, la música és realment bellíssima.

Il Turco in Italia - Liceu 2-imp

La coincidència fa que en la mateixa setmana veiem 4 òperes, dos d’elles de Rossini i ens adonem que cada cop mes som mes Rossinians; les seves operes potser no posseeixen les millors àries, però en conjunt son molt agradables i amb moments inesborrables, sobretot quan fa cantar a varis dels seus protagonistes alhora.

Continua llegint