Arxiu d'etiquetes: l’OBC

– Concert de l’OBC (M16) – RÈQUIEM de VERDI 360º (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 21.05.2017

RÈQUIEM de VERDI 360º –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vam assistir al nostre últim concert de la temporada, del nostre abonament de l’OBC. Es tractava del Rèquiem de Verdi, una de les misses de difunts més celebres de la història de la música.

En aquesta ocasió han volgut donar un nou dimensionament al concert i aprofitant les noves tecnologies ens han presentat un mapping. Una projecció, com un acompanyament visual sobre tres superfícies de la sala, la frontal i les dos laterals, imatges de natures imaginàries i/o abstractes en consonància amb el Rèquiem. A nosaltres particularment ens ha agradat molt la proposta i en cap moment ens ha fet oblidar la música que s’ha mantingut sempre en primer pla.

Verdi era un home gairebé anticlerical i aquest Rèquiem començat l’any 1868 arran de la mort de Rossini, va ser completat l’any 1873 amb motiu del primer aniversari de la mort de Manzoni. Fruit del domini de l’estil operístic està escrit sota l’impuls d’una emoció forta i sincera. Una meditació sobre la fi de l’existència humana.

El Rèquiem es divideix en set parts sent la més coneguda la de “Die irae” inclosa dins de Seqüència, escrit originalment per a Don Carlo i retirat posteriorment de l’òpera.

Continua llegint →

– Concert de l’OBC (M12) – EL 1R DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 19.03.2017

Deixa un comentari

EL 1R DE TXAIKOVSKI I LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge vàrem gaudir de valent amb un concert memorable i força llarg, en el que ens van agradar les tres composicions del programa, especialment en la segona peça, Concert per a piano i orquestra de Txaikovski, que per mi en el seu dia va significar l’entrada en el món de la música clàssica, d’això fa més de 40 anys…. un concert que he escoltat centenars de vegades i que encara m’apassiona fins al punt que el diumenge vaig témer per la meva gola, dels “bravos” que van sortir d’ella.

El programa va ser el següent:

1 – JORDI CERVELLÓ (Barcelona 1935) –

Natura contra Natura. (Estrena) (🐌🐌🐌)

És una de les obres simfòniques més importants de Cervelló. Aquest concert ha estat dedicat a Jane Godall. S’estructura en tres moviments:

Jane Godall

El primer, “Sons de natura“, descriu de manera idíl·lica els diversos moments del dia, des de l’alba fins al capvespre, amb els ocells cantaires com a principals protagonistes. El cant d’una única au obre i tanca aquest recorregut, al qual es van afegint tots els altres amb combinacions de sons i ritmes diversos.

Al segon moviment, “Clam“, l’ambient canvia totalment: el clima és violent i difícil, amb una instrumentació freda, dura i d’una agressivitat que no admet la compassió, i en la qual té una importància especial la percussió.

Finalment, la lenta “Elegia” expressa la tristor del compositor per tanta devastació i humiliació. Emocionada, la secció de corda condueix a un final en què sorgeix un bri d’esperança.

2 – PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI (Votkinsk 1840 – Sant Petersburg 1893) –

Concert per a piano i orquestra núm.1 (🐌🐌🐌🐌🐌) … en Si bemoll menor, op.23

Malgrat que ja estava predisposat a què aquest concert m’agrades molt (com sempre), la interpretació de la seva solista, Gabriela Montero, va ser absolutament sublim… i fins i tot em costava respirar per no fer malbé amb el soroll de la meva respiració, els extraordinaris moments que vaig poder gaudir de manera intensa.

Continua llegint →

– Concert de l’OBC (M01) – Concert inaugural temporada – H. Parra – S. Rakhmàninov – P.I. Txaikovvski (🐌🐌🐌+ 🐚) – 02.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR, per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Concert inaugural temporada 2016/17 de l’OBC –

Assistim al nostre primer concert de la temporada que és també el concert inaugural de la OBC. Avui tenim “l’honor” afegit de què és el director titular Kazushi Ono qui el dirigeix. I ho diem així perquè sincerament és un director al qual hem vist molt poc en la seva primera temporada, ja que va cancel·lar la seva intervenció en alguns dels pocs concerts que ell mateix s’havia assignat la temporada passada, sense gaires explicacions.

1 – HÈCTOR PARRA (Barcelona 1976)

Lumières Abissales-Chroma I – (🐌🐌🐌+ 🐚)

Kárst-Chroma II – (🐌🐌🐌+ 🐚)

El concert es va iniciar amb dues obres d’Hèctor Parra, sent ell mateix qui ens va fer la presentació. Ell és un compositor català, nascut a Barcelona l’any 1976 i instal·lat a París. És resident a l’Auditori, on porta dues temporades i ho compagina amb la seva feina de professor de composició a l’IRCAM-Centre Pompidou de París.

Ens proposa la revisió de les dues primeres obres que va escriure i que mostren l’inici de la seva experimentació amb el llenguatge simfònic. La paraula Chroma d’ambdós títols fa referència a la recerca d’espais que el món de la música comparteix amb la pintura. Per a la seva primera composició “Lumières Abissales-Chroma I” es va inspirar en Cézanne i concretament en la seva obra Château Noir, combinat amb la recreació dels esquitxos de llum que poden arribar a les profunditats abissals on viuen algunes criatures marines. “La idea era aprofundir en la nostra escolta, deixar que la percepció auditiva fos l’única guia per sentir emocions, dubtes, vertigen, potser incertesa“.

La segona composició que escoltarem es diu “Kárst-Chroma II” i amb ella vol recrear la terra, un paisatge àrid, un desert de pedres on es formen coves per l’acció de l’aigua. Imagina l’orquestra com una massa pètria per on l’aigua va filtrant transformant la sonoritat en quelcom més amable que pot despertar la nostra emotivitat.

És realment enriquidor que sigui el mateix compositor el que ens expliqui que ha volgut dir amb les seves creacions, ja que et prepara per escoltar-les amb la seva òptica.

Continua llegint →

– Concert OBC (18) – LANG LANG, MOZART I RAKHMÀNINOV: TRIO DE GENIS (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 26/02/2016

Deixa un comentari

La setmana passada per fi vàrem poder veure en directe al pianista de més renom en l’actualitat, LANG LANG … o almenys el més mediàtic, ja que el títol del concert el trobo excessiu; comparar Mozart i Rakhmàninov amb Lang Lang, crec que fins i tot ratlla el ridícul. Uns dies abans també vaig poder assistir a la roda de premsa, de la que vaig escriure aquí la corresponent crònica.

Aquest va ser el segon concert que es va poder veure a Barcelona d’aquest pianista; el primer en solitari ell al piano; aquest de la que us parlo, amb l’OBC i sembla que segons totes les crítiques llegides, LANG LANG va estar molt més encertat.

Continua llegint →

– Concert OBC (17) – KAZUSHI ONO ROMÀNTIC: LA QUARTA DE BRAHMS (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – L’Auditori – 21/02/2016

Deixa un comentari

Diumenge passat vàrem poder assistir (per fi), a un nou concert dirigit per Kazushi Ono, que malgrat que és el director titular de l’OBC, no apareixia per Barcelona des del passat mes d’octubre. L’espera però, va pagar la pena, perquè com veieu per la valoració cargolaire de la capçalera, va resultar un concert magnífic.

L’altre dia ja us vaig deixar escrita una crònica de l’assaig d’aquest concert i de la roda de premsa posterior, en el que Kazushi Ono, ens va avançar alguna de les línies que vol seguir per la temporada vinent. (Si cliqueu en aquest enllaç, podreu accedir a la mencionada crònica).

El programa d’aquest concert va ser el següent:

1 – XAVIER MONTSALVATGE (Girona 1912 – Barcelona 2002)

Manfred. Suite (🐌🐌🐌+ 🐚)

Manfred és, sens dubte, un dels poemes més personals de George Gordon Byron. Possible confessió encoberta de l’amor incestuós que l’autor sentia per la seva germanastra Augusta, l’obra va inspirar Schumann i Txaikovski, i també, molts anys més tard, el català Xavier Montsalvatge. Atret des de molt jove pel món de la dansa, Montsalvatge va fer de Manfred un ballet , que es va estrenar l’any 1945 al Teatre Coliseum. La seva música ens permet descobrir una partitura de caràcter molt simfònic, amb influències rítmiques de Stravinsky, sobre la qual sembla planar també l’ombra de Strauss.

Continua llegint →

– Assaig de l’OBC i roda de premsa amb Kazushi Ono – L’Auditori – 16/02/2016

Deixa un comentari

Aquest matí, he pogut assistir a una petita part de l’assaig de l’OBC, dirigida per fi pel seu director titular Kazushi Ono, que no estava present a l’Auditori des del passat mes de setembre; per sort, nosaltres podrem gaudir-lo sencer aquest diumenge, ja que ens pertoca dins del nostre abonament.

Kazushi Ono dirigirà aquest cap de setmana (19, 20 i 21 de febrer) la Simfonia núm. 4 de Brahms en un programa dedicat als grans exponents del romanticisme. El programa “Kazushi Ono Romàntic: La Quarta de Brahms” començarà amb Manfred Suite, la música de ballet que Xavier Montsalvatge va estrenar a Barcelona l’any 1945 sobre un poema de Lord Byron i seguirà amb el Concert per a Piano i Orquestra de Schumann amb el pianista Jose Luis Prats com a solista convidat.

En la roda de premsa ha estat present el director Kazushi Ono acompanyat pel director tècnic de l’Auditori, Alberto Sampablo, que també ens ha ajudat força en la traducció de les paraules del mestre Ono.

Continua llegint →

– Concert OBC (13) – LA NOVENA DE BEETHOVEN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 17/01/2016

Deixa un comentari

Un concert que no entrava dins del nostre abonament, però que no ens volíem perdre pas; per això, fa molt que vàrem comprar entrades d’aquelles “baratetes” de la fila 1 i 2 de L’Auditori. Crec que serà l’últim cop que ho fem, perquè la sonoritat és realment pèssima (els instruments de vent semblen tancats en una capsa) … i la visibilitat encara és pitjor. La nostra valoració de ben segur hauria estat més alta.

Malgrat aquests greus inconvenients, paga la pena patir situacions com la del diumenge passat, per tal d’escoltar la novena simfonia les vegades que calgui, perquè és l’exemple perfecte quan parlem de música simfònica.

El programa va ser el següent:

FERRAN SOR (Barcelona 1778 – París 1839)

Ventafocs. Obertura

LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)

Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125, “Coral”

Continua llegint →

– Concert de l’OBC – GLADIATOR LIVE (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori (assaig general) – 09/01/2016

1 resposta

Ahir dissabte al matí vàrem tenir l’oportunitat de poder assistir a l’assaig general del concert que l’OBC dedica al món del cinema amb la projecció sencera de la pel·licula GLADIATOR i amb la música interpretada en directe per l’orquestra. Aquest concert s’ha pogut veure ahir al vespre i aquest matí de diumenge, ara mateix quan encara estic escrivint aquesta crònica, amb les entrades exhaurides per ambdues sessions.

Nominat als premis Òscar vuit vegades, fa 25 anys que la carrera cinematogràfica de Hans Zimmer és plena d’èxits: Thelma i Louise, El rei lleó, Millor… impossible, El príncep d’Egipte, Pearl Harbor, Spirit, L’últim samurai, El codi Da Vinci, Pirates del Carib… Però amb Gladiator, on va treballar amb Lisa Gerrard, es va superar. Ningú no concep la història del capità Màxim –encarnat per Russell Crowe– sense la música que l’acompanya des de les batalles a Germània fins a les lluites a mort a l’arena del coliseu de Roma.

HANS ZIMMER (Frankfurt 1957)

GLADIATOR

Continua llegint →

– Concert OBC (11) – LA MÀGIA DE BROADWAY PER NADAL – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌🐌) – 20/12/2015

Deixa un comentari

Diumenge passat a priori no tenia pensat anar-hi al concert de NADAL que l’OBC aquesta vegada havia preparat amb bandes sonores de produccions de Teatre Musical de Broadway i del West End londinenc, ja que no entrava dins de l’abonament de què disposem…. però un parell de dies abans no vaig poder resistir la temptació i vaig acabant comprant una entrada. L’Imma no va voler forçar encara mes la seva cama i va preferir descansar una mica.

L’ambient era força diferent de la que estem acostumats, perquè es tractava d’un concert popular per tal d’apropar l’orquestra Nacional de Catalunya a públic que normalment mai acostuma a assistir a concerts simfònics; llargues cues a l’entrada i gent força despistada a l’hora de trobar les seves localitats… no vaig trobar-me cap conegut.

Va resultar ser un dels concerts en els què segurament ha gaudit més durant tot aquest any 2015, tal com podeu comprovar per la meva màxima valoració cargolaire.

Continua llegint →

– Concert de l’OBC (10) – SIBELIUS 150 ANYS: KULLERVO – L’Auditori (🐌🐌🐌 + 🐚) – 13/12/2015

Deixa un comentari

Aquest passat diumenge vàrem tornar a la nostra cita habitual dels matins dels diumenges amb l’OBC… i aquesta vegada si es va animar l’Imma a acompanyar-me, tot i que fent us del seu “descapotable”.

L’ocasió s’ho mereixia, perquè era una composició que difícilment es pot escoltar a casa nostre i nosaltres no l’havíem escoltat mai; a més a més tenia l’al·licient que comptava amb la participació d’un cor masculí d’una setantena de membres que havia vingut expressament des de Finlàndia.

Per als finlandesos, Sibelius no és només el més gran dels seus compositors, és també un símbol de la lluita del seu país per la llibertat. Finlàndia i Kullervo van ser dos puntals fonamentals d’aquesta llibertat.

El programa va ser el següent:

1 – JAN SIBELIUS (Hämeenlinna, Finlàndia, 1865 – Järvenpää, Finlàndia, 1957)

Finlàndia, op. 26

Si Kullervo va consagrar Sibelius, Finlàndia va acabar de fer del compositor un símbol nacional. La va escriure el 1899 com a culminació d’una sèrie de sis quadres històrics escenificats en benefici de la llibertat de premsa, en un moment en què la repressió russa contra el nacionalisme finlandès tornava a ser intensa. L’èxit va ser aclaparador, tant que, des de la seva estrena, la partitura va ser considerada una mena d’himne oficiós finlandès. El 1900, el compositor la va revisar i li va posar el títol definitiu, Finlàndia. El seu caràcter exultant i la qualitat emotiva del tema cantable fan que, encara avui, sigui una de les obres més populars del mestre.

Continua llegint →