Arxiu d'etiquetes: Gran Teatre del Liceu

– 045 – Sarsuela – DOÑA FRANCISQUITA (🐌🐌🐌+🐚) d’Amadeu Vives – Gran Teatre del Liceu (temp. 19/20 – espectacle 027) – 2019.11.17

DOÑA FRANCISQUITA (temp. 19/20 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge, dins del nostre abonament, vam tenir oportunitat de veure l’última de les representacions de la sarsuela DOÑA FRANCISQUITA, d’Amadeu Vives (Collbató 1871-Madrid 1932), dirigida per Lluís Pasqual.

Una proposta estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb força controvèrsia per la posada en escena de Lluís Pasqual, que ha decidit canviar els diàlegs parlats i ha ubicat l’acció en tres temps diferents. En un primer acte l’acció se situa en un estudi de ràdio, l’any 1934, en un segon acte en un plató de televisió l’any 1964 i l’últim acte a una sala d’assaig, ara, en 2019.

DOÑA FRANCISQUITA està inspirada en “La discreta enamorada” de Lope de Vega, i va ser estrenada com a comèdia lírica. Una sarsuela en tres actes amb llibret del dramaturg asturià Federico Romero (1886-1976) i de l’escriptor madrileny Carlos Fernández-Shaw (1865-1911). Va ser estrenada al Teatre Apolo de Madrid el 17 d’octubre de 1923 i al Teatre Tívoli de Barcelona el desembre del mateix any. Al Liceu es va estrenar el febrer del 1933.

Abans de continuar, volem deixar clar que nosaltres som defensors de l’enorme tasca que Lluís Pasqual ha realitzat al capdavant del Teatre Lliure durant tots aquests anys, d’ençà que va participar de la fundació d’aquest teatre. També estem personalment molt agraïts de la tasca educativa cap als espectadors, d’ençà que durant dues temporades vàrem tenir la sort de participar en l’escola d’espectadors que Lluís Pasqual va organitzar. També volem deixar escrit que ens va doldre moltíssim la seva injusta sortida forçada de la direcció del Teatre, ja que nosaltres el considerem el nostre teatre de capçalera, per la que va començar la nostra gran afició teatral.

Un cop dit això, hem de reconèixer que aquesta versió de Lluís Pasqual, ens ha decebut força, malgrat els moments màgics que també conte la seva proposta escènica.

La proposta de Lluís Pasqual, prescindint de diàlegs i afegint d’altres, que a manera de monòlegs, interpreta l’actor Gonzalo de Castro (a qui nosaltres vam veure treballar a “Invernadero“, al Lliure, l’any 2016), no han fet més intel·ligible l’argument de la sarsuela, i més aviat creiem que, al contrari, la fa més difícil d’entendre.

Tampoc l’ha encertada en la posada en escena del primer acte, on ha empetitit tant la boca de l’escenari, que des del quart pis on estem situats, únicament veiem la primera fila on se situen els solistes i una mica del cos del cor. Estàtica i amb una escenografia gairebé inexistent ens ha resultat feixuga i mancada de “llum”. Aquest primer acte l’hem trobat patètic i potser hauríem preferit que aquesta part fos realment un concert teatralitzat.

El cast que hem tingut aquesta tarda estava encapçalat per Elena Sancho Pereg com a Francisquita i Celso Albelo com a Fernando. Molt fluixeta i poc convincent ella, molt bé ell.

Els altres papers principals han estat interpretats per Ana Ibarra (Aurora “La Beltrana”) que ha estat extraordinària, Maria José Suárez (Doña Francisca), Miguel Sola (Don Matías), Alejadro del Cerro (Cardona) i Isaac Galán (Lorenzo Pérez).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tot plegat ha millorat força en el segon i tercer acte, amb una escenografia mes “viva” d’Alejandro Andújar i amb més acció interpretativa que no ens ha arribat a emocionar en gairebé en cap moment.

L’orquestra, ampliada amb membres de l’orquestra Laud’Ars, ha estat ben dirigida per Óliver Díaz i sense cap dubte el moment més entranyable i espectacular, musicalment parlant, ha estat amb l’aparició de Lucero Tena i les seves castanyoles en el “Fandango” del tercer acte.

Magnífic el cos de ball del qual no hi ha referència al programa de mà.

Una tarda de sarsuela de la que hem sortit prou satisfets, però no pas per la qualitat de la posada en escena, sinó perquè ens coneixem aquesta sarsuela de memòria i hem gaudit de valent de la seva música i les seves àries.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Música: Amadeu Vives

Llibret: Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw

Direcció musical: Óliver Díaz

Direcció Laud’Ars: Manuel Gómez Llorente

Direcció d’escena i adaptació del text: Lluís Pasqual

Direcció del cor : Conxita García

Reposició: Leo Castaldi

Repartiment: Elena Sancho Pereg, Ana Ibarra, María José Suárez, Celso Albelo, Miguel Sola, Alejandro del Cerro, Isaac Galán, Lucero Tena i Gonzalo de Castro.

Coreografía: Nuria Castejón \ Escenografía i vestuari: Alejandro Andújar \ Il.luminació: Pascal Mèrat \ Disseny audiovisual: Celeste Carrasco \ Assistència a la direcció d’escena: Anna Crespo \ Assistència a la coreografía: Cristina Arias

Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Idioma: castellà

Durada: 3h i 20’ amb dos entreactes

– 010 – Òpera – TURANDOT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – (temp. 19/20 – espectacle 002) – 2019.10.24

TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.

L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.

Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.

Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.

Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.

Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.

Continua llegint

– 402 – Resum i valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 2019.08.31

Resum / valoració de la temporada 2018 – 2019 a VOLTAR i VOLTAR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Abans d’encetar la nova temporada 2019 – 2020, que iniciarem aquest mes de setembre, volem com de costum, fer un resum del que hem vist i publicat durant els 12 mesos de la temporada 2018 – 2019, que ara finalitza.

En aquest últim període (2018-2019) hem publicat 400 ressenyes, en les que com sempre bàsicament hem parlat d’Arts Escèniques, …. Teatre, Dansa, Circ, Òpera, Concerts de Música, etc, Tot i l’important nombre, hem fet una forta davallada, si ho comparem amb la temporada anterior (2017-2018) … aproximadament d’un 20% menys, ja que llavors vam arribar a fer les ressenyes de 383 espectacles.

Paradoxalment ara que estem jubilats els dos, hem acudit menys al Teatre. La causa principal és que ara disposem més temps per viatjar, que és de lluny el que més ens ha agradat sempre. Durant aquests 12 mesos hem pogut viatjar al Japó, a l’illa de Fuerteventura, a la nostra molt estimadíssima Nàpols, hem fet una gira per Andalusia pels racons que encara no coneixíem, hem visitat la Vall de Baztan a Navarra i el país basc francès i finalment com cada any al mes d’agost, hem fet una estada de relaxament al Delta de L’Ebre. Durant aquestes escapades (que sumades fan un total de 95 dies), gairebé no hem trepitjat els teatres.

Els números d’aquesta temporada que ara finalitza són:

  • Ressenyes amb la valoració dels espectacles que hem pogut veure: han estat 305 
  • Ressenyes de Rodes de Premsa d’aquesta temporada han estat 84
  • Ressenyes d’alguns dels més de 100 llibres que ha llegit l’Imma aquesta temporada, 31

Tal i com vam fer la temporada passada, per tal de fer un resum, optem per fer una estadística dels espectacles que hem vist a cada un dels diferents espais, fent esment també dels diferents Festivals als que hem pogut assistir …

…. si cliqueu a sobre del nom de cada producció, podreu veure la ressenya corresponent.

Festival GREC 2019 (33 espectacles)

Com és un festival que se celebra a diferents espais de la ciutat de Barcelona, la relació d’espectacles l’hem integrat a cada un dels teatres als que acostumem a assistir durant tota la temporada. Podeu veure en aquest enllaç quins espectacles són.

Fira Tàrrega (19 espectacles)

    • Circ – LUDO CIRCUS SHOW (🐌🐌🐌) – Ludo Circus – Escenari Moritz
    • Dansa – HUNTING FOR THE UNICORN (🐌🐌🐌) – B. Parker i V. Cendoya – Plaça Comediants
    • Circ – EL MEU NOM ES HOR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Psirc – Poliesportiu Municipal 
    • Circ – ESPERA (🐌🐌🐌) – Companyia Circ Eia – Plaça dels Àlbers 
    • Dansa – ORBIS (🐌🐌🐌) – Humanhood – Plaça Major 
    • Teatre – LA BRISA (🐚) – Teatro linea de sombra i Tamara Cubas – Col.legi Sant Josep
    • Teatre – MEXICATAS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Cor de Maguey – Teatre Ateneu
    • Itinerant – OHTLI (🐌🐌🐌+🐚) – D’jade – Via verda
    • Teatre – CORREO (🐌🐌🐌+🐚) – Proyecto Correo – Cal Trepat 
    • Teatre – THA TZPAR (L’ESPERA) (🐌🐌+🐚)- Hui Basa – Les Sitges 
    • Teatre físic – PRACTICAS DE VUELOS PARA ACABAR CON EL OLVIDO (🐌🐌🐌+🐚) – Chroma Teatre – Cementiri municipal
    • Performance – UN. HABITANTS TO MAKE ROOM FOR US (🐌🐌🐌) – Caterina Moroni – Cementiri municipal 
    • Dansa- Teatre – BRUT( 🐌🐌🐌) – Marta Torrents – Poliesportiu Municipal 
    • Performance … + CASES (🐌🐌🐌)- Xesca Salvà – Museu comarcal 
    • Instal·lació performàtica – SIN ITACA (🐌🐌+🐚) – Pendiente Teatro i Eduardo Bernal – Museu comarcal 
    • Performance – SAUNTERER (🐌🐌🐌) Colectivo Ameno – Col.legi Sant Josep 
    • Teatre – HIJA DE TIGRE (🐌🐌🐌🐌) – La Laura Palmer – Teatre Ateneu 
    • Arts visuals – LA TORTUE DE GAUGUIN  – Cie. Luc Amoros (🐌🐌+🐚) – Sant Eloi 
    • Teatre – ESCARGOTS (🐌🐌🐌+🐚) – Pça Sant Anton 

Festival Píndoles 2019 – Castell de Montjuïc (16 espectacles)

Festival TNT – Terrassa Noves Tendències (8 espectacles)

    • NUU (🐌🐌🐌) – Nova Jazz Cava de Terrassa – Sala cúpula 
    • COLD BLOOD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Principal de Terrassa 
    • CIRCO DE PULGAS (🐌🐌🐌) – Teatre Alegria de Terrassa
    • NO FUTURE YES (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Amics de les Arts de Terrassa 
    • A NATION IS BORN IN ME (🐌+🐚) – Teatre Principal de Terrassa – Sala cúpula 
    • UNA HISTORIA UNIVERSAL (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Maria Plans de Terrassa 
    • TIERRAS DEL SUD (🐌🐌🐌) – Teatre Alegria de Terrassa
    • EL BOSQUE (🐌🐌) – Sala Moncunill de Terrassa

——————————————

Si mirem cada un dels Teatres per separat (alguns d’ells amb diverses sales), podem fer el nostre podi particular, basant-nos en els espectacles que hem vist a cada un d’ells:

Teatre Lliure – (28 espectacles) Primera posició

L’Auditori – (14 espectacles) Segona posició

Mercat de les Flors – (14 espectacles) Segona posició

Teatre Nacional de Catalunya – (14 espectacles) Segona posició

Onyric Teatre Condal – (11 espectacles) Tercera posició

Teatre Tantarantana – (10 espectacles) Quarta posició

Gran Teatre del Liceu – (9 espectacles) Cinquena posició

Sala Versus Glòries – (9 espectacles) Cinquena posició

Escenari Joan Brossa – (8 espectacles) Sisena posició

Teatre Gaudí – (8 espectacles) Sisena posició

Teatre Goya – (8 espectacles) Sisena posició

    • 2019.08.01 – Dansa – ATRAPADO EN EL TIEMPO – Barcelona Flam. B. (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.07.04 – GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌)
    • 2019.06.29 – GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.06.16 – Teatre – FEDRA (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.06.05 – Teatre – TODAS LAS NOCHES DE UN DIA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.02.18 – Teatre – L’ULTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚)
    • 2018.12.04 – Teatre – ESCAPE ROOM (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.17 – Teatre – SHIRLEY VALENTINE (🐌🐌🐌🐌🐌)

Teatre Grec – (8 espectacles) Sisena posició

El Maldà – (7 espectacles) Setena posició

La Badabadoc – (7 espectacles) Setena posició

Sala Beckett – (7 espectacles) Setena posició

Teatre Romea – (7 espectacles) Setena posició

La Villarroel – (5 espectacles) Vuitena posició

Sala Atrium – (5 espectacles) Vuitena posició

Sala Barts – (5 espectacles) Vuitena posició

Teatre La Gleva – (5 espectacles) Vuitena posició

Laboratorio Teatre – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.06.23 – Teatre –7 diferents SOLOS (🐌🐌🐌)
    • 2019.06.01 – Teatre – M. TRAIN (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.06.01 – Teatre – MEDEAMATERIAL (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2018.12.06 – Teatre – HELEN (🐌🐌🐌🐌+🐚)

Teatre Akadèmia – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.01.30 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌)
    • 2018.10.09 – Teatre – LINK LINK CIRCUS (🐌+🐚)
    • 2018.10.01 –  Teatre – PERDUTS (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.16 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚)

Teatre Biblioteca de Catalunya – (4 espectacles) Novena posició

Teatre Eòlia – (4 espectacles) Novena posició

Teatre Poliorama – (4 espectacles) Novena posició

    • 2019.07.15 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌)
    • 2019.06.22 – Teatre – IMPARABLES (🐌🐌🐌+🐚)
    • 2019.01.21 – Teatre – LA TENDRESA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.26 – Teatre Musical MAREMAR (🐌🐌🐌🐌) 

Almeria Teatre – (3 espectacles) Decima posició

    • 2019.05.13 – Teatre – ELLES (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.12.23 – Teatre Musical – POE, EL CABARET MACABRE (🐌🐌🐌)
    • 2018.09.21 – Teatre – LA CAJA de Mai Rojas (🐌🐌🐌🐌)

Jove Teatre Regina – (3 espectacles) Decima posició

La Vilella Teatre – (3 espectacles) Decima posició

Sala Jamboree – (3 espectacles) Decima posició

Teatre Tívoli – (3 espectacles) Decima posició

Club Capitol – (2 espectacles)

    • 2019.01.31 – Teatre – LAPÒNIA (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.13 – Teatre – IMMORTAL amb Bruno Oro (🐌🐌🐌+🐚)

Eixample Teatre – (2 espectacles)

Sala Fènix – (2 espectacles)

    • 2019.06.16 –  Teatre – PASOS LARGOS (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.09.16 –  Teatre – CÁNDIDA (🐌🐌+🐚)

Sala FlyHard – (2 espectacles)

Teatre Coliseum – (2 espectacles)

    • 2019.03.02 –  Teatre – BEN HUR (🐌🐌🐌🐌)
    • 2018.12.12 – Teatre Musical  – LA FAMILIA ADDAMS (🐌🐌🐌🐌)

Teatre del Raval – (2 espectacles)

Teatre Victòria – (2 espectacles)

Antiga Biblioteca Almirall

Auditori del Conservatori del Liceu

Basílica Santa Maria del Mar

Castell de Montjuïc

Centre Moral de Gràcia

    • 2018.11.24 – Teatre – MARIA STUART (🐌🐌🐌+🐚)

Institut del Teatre

Museo Marítim de Barcelona

Nau Ivanow – 

Palau de la Musica Catalana  – 

    • 2019.07.23 – GREC2019 – Circ – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌)

Poeta Cabanyes, 13

Sala Dau al Sec

    • 2018.11.30 – Teatre – GRAVEDAD (🐌) 

Teatre Aquitània

Teatre Borràs

Teatre del CCCB

Terrats en Cultura

    • 2019.07.25 – Teatre – RITA (🐌🐌🐌🐌) 

Carpa de la Devesa de Girona

Gran Teatro de Huelva

Sala Central Lechera de Càdiz

—————————————–

Aquesta temporada hem trobat molt a faltar la Sala Muntaner i molt especialment a la nostra amiga Bea (Beatriz Fenollar), taquillera d’aquesta Sala, que malauradament va tancar ara fa un any sense gairebé avisar.

La temporada vinent 2019-20120, que començarà aquest proper cap de setmana, serà la desena en què publiquem les nostres ressenyes teatrals en aquest Blog …. i ja anunciem que segurament serà la darrera, perquè la seva publicació ens dóna massa feina, més de la que estem disposats a assumir a hores d’ara, ja que volem gaudir lliurament del temps que ens queda, sense el lligam d’una feina no remunerada i potser no massa valorada i reconeguda.

Volem gaudir encara més del nostre temps lliure, ara que estem els dos jubilats i viatjar més si la salut ens acompanya; de fet la pròxima setmana comencem un viatge pendent que ens fa especial il·lusió a Sud-amèrica visitant Perú i Bolívia.

Aquest any per tant no assistirem a Fira Tàrrega, ni tampoc al Festival TNT de Terrassa.

– 384 – Òpera – LUISA MILLER (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2019.07.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 295)

LUISA MILLER de Giuseppe Verdi (temp. 18/19 –  espectacle  nº 295)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment.

Però bé, ja se sap allò de què “a mal temps bona cara” i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada.

LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en “Kabale und Liebe” drama de Friedrich Schiller que denunciava les diferències socials. Era el tercer llibret que Cammarano escrivia per a Verdi després d’”Alzira” i “La battaglia di Legnano”, i abans d’”Il trovatore”.

Giuseppe Verdi (1813-1901) va compondre la música donant tot el protagonisme a una Luisa Miller que esdevé la primera de les grans heroïnes verdianes. Va ser estrenada el 8 de desembre del 1849 al Teatre San Carlo de Nàpols marcada pel pes excessiu de la censura que evitava la crítica social i política. Al Liceu es va estrenar el 1851 després d’oferir tres representacions al Teatre Principal.

Amb un muntatge del director d’escena italià Damiano Michieletto, estrenat a l’Òpera de Zurich l’any 2010, l’acció se situa a Suïssa en un espai intemporal, que només s’ubica a finals del segle XVIII pel vestuari d’època de Carla Teti.

Dos mons enfrontats: nobles i classes baixes, tonalitats clares i tonalitats fosques en el vestuari, elements escenogràfics del dret i de l’inrevés. Un cub que conté tots dos mons i que gira fins a tancar-se en un de sol. Una escenografia de Paolo Fantin, sempre plena de foscors i d’ombres.

El cub del primer acte, desmuntat, mostra els dos àmbits: Luisa i Rodolfo, dos llits, un a cada banda, i dues taules també a banda i banda. La meitat superior de l’escenari s’il·lumina quan veiem els aristòcrates, la part inferior s’enfosqueix quan veiem la casa Miller i el poble. Una magnífica il·luminació de Hans-Rudolf Kunz.

Continua llegint

– 339 – Òpera – TOSCA de Puccini (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

TOSCA de Puccini (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014).

Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2.

Hem de dir públicament que estem una mica farts que en el nostre abonament, del torn “F”, a poc a poc, sense que ens hem adonat, s’ha convertit en residual, perquè a hores d’ara ens ofereix gairebé sempre el segon repartiment i en escassíssimes excepcions podem gaudir del cast principal. Després de 20 anys d’estar abonats al Liceu, a partir de la reconstrucció a causa de l’incendi, per fi hem aconseguit canviar de torn, i aquesta ha estat una de les principals raons per fer-ho. A partir d’octubre tindrem el torn “A”.

Foto de A. Bofill

TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basada en una obra teatral escrita el 1887 per a lluïment de la gran Sarah Bernhardt. Ells van reduir a tres els cinc actes de la peça original suprimint molts personatges del drama de Sardou i focalitzant l’acció en el trio protagonista, Tosca, Caravadossi i Scarpia.

El mateix Paco Azorín, a la roda de premsa (vegeu ressenya), que va tenir lloc el passat dia 4, va comentar de la seva proposta “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic“.

Continua llegint

– 301 – Roda de premsa TOSCA – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.04 (temp. 18/19 – RdP 050)

TOSCA (temp. 18/19 – RdP nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació de TOSCA al Gran Teatre del Liceu, una producció de Paco Azorìn, que ja es va poder veure en aquest teatre ara fa 4 anys, i que retorna amb nous intèrprets i amb alguns retocs en el vestuari,  del 9 al 28 de juny.

TOSCA de Giacomo Puccini, és una de les òperes italianes més cèlebres. Torna doncs amb la mateixa escenografia i aquesta vegada comptarà amb la batuta de John Fiore i les magnífiques veus de les sopranos Liudmyla Monastyrska i Tatiana Serjan com a Tosca, els tenors Jonathan Tetelman i Roberto Aronica en el rol de Mario Cavaradossi, i els barítons Erwin Schrott i Lucio Gallo com a Baró Scarpia.

Precisament les veus cobren gran part del protagonisme en aquesta producció que Azorín va projectar: “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic”.

Paco Azorin – John Fiore – Jonathan Tetelman – (traductora) – Liudmyla Monastyrska – Erwin Schrott

L’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, John Fiore, dirigeix per primer cop al Liceu un títol que ha passat a la posteritat per ser una de les òperes més representades arreu i per moments musicals memorables com l’ària del segon acte “Vissi d’arte”, on Tosca canta desesperada arran del xantatge sexual del Baró, o com l’ària per a tenor “E lucevan le stelle”, on Cavaradossi assumeix el seu fatídic destí.

Continua llegint

– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Continua llegint