Arxiu d'etiquetes: Gran Teatre del Liceu

– 384 – Òpera – LUISA MILLER (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2019.07.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 295)

LUISA MILLER de Giuseppe Verdi (temp. 18/19 –  espectacle  nº 295)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment.

Però bé, ja se sap allò de què “a mal temps bona cara” i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada.

LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en “Kabale und Liebe” drama de Friedrich Schiller que denunciava les diferències socials. Era el tercer llibret que Cammarano escrivia per a Verdi després d’”Alzira” i “La battaglia di Legnano”, i abans d’”Il trovatore”.

Giuseppe Verdi (1813-1901) va compondre la música donant tot el protagonisme a una Luisa Miller que esdevé la primera de les grans heroïnes verdianes. Va ser estrenada el 8 de desembre del 1849 al Teatre San Carlo de Nàpols marcada pel pes excessiu de la censura que evitava la crítica social i política. Al Liceu es va estrenar el 1851 després d’oferir tres representacions al Teatre Principal.

Amb un muntatge del director d’escena italià Damiano Michieletto, estrenat a l’Òpera de Zurich l’any 2010, l’acció se situa a Suïssa en un espai intemporal, que només s’ubica a finals del segle XVIII pel vestuari d’època de Carla Teti.

Dos mons enfrontats: nobles i classes baixes, tonalitats clares i tonalitats fosques en el vestuari, elements escenogràfics del dret i de l’inrevés. Un cub que conté tots dos mons i que gira fins a tancar-se en un de sol. Una escenografia de Paolo Fantin, sempre plena de foscors i d’ombres.

El cub del primer acte, desmuntat, mostra els dos àmbits: Luisa i Rodolfo, dos llits, un a cada banda, i dues taules també a banda i banda. La meitat superior de l’escenari s’il·lumina quan veiem els aristòcrates, la part inferior s’enfosqueix quan veiem la casa Miller i el poble. Una magnífica il·luminació de Hans-Rudolf Kunz.

Continua llegint

– 339 – Òpera – TOSCA de Puccini (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

TOSCA de Puccini (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014).

Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2.

Hem de dir públicament que estem una mica farts que en el nostre abonament, del torn “F”, a poc a poc, sense que ens hem adonat, s’ha convertit en residual, perquè a hores d’ara ens ofereix gairebé sempre el segon repartiment i en escassíssimes excepcions podem gaudir del cast principal. Després de 20 anys d’estar abonats al Liceu, a partir de la reconstrucció a causa de l’incendi, per fi hem aconseguit canviar de torn, i aquesta ha estat una de les principals raons per fer-ho. A partir d’octubre tindrem el torn “A”.

Foto de A. Bofill

TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basada en una obra teatral escrita el 1887 per a lluïment de la gran Sarah Bernhardt. Ells van reduir a tres els cinc actes de la peça original suprimint molts personatges del drama de Sardou i focalitzant l’acció en el trio protagonista, Tosca, Caravadossi i Scarpia.

El mateix Paco Azorín, a la roda de premsa (vegeu ressenya), que va tenir lloc el passat dia 4, va comentar de la seva proposta “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic“.

Continua llegint

– 301 – Roda de premsa TOSCA – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.04 (temp. 18/19 – RdP 050)

TOSCA (temp. 18/19 – RdP nº 050)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació de TOSCA al Gran Teatre del Liceu, una producció de Paco Azorìn, que ja es va poder veure en aquest teatre ara fa 4 anys, i que retorna amb nous intèrprets i amb alguns retocs en el vestuari,  del 9 al 28 de juny.

TOSCA de Giacomo Puccini, és una de les òperes italianes més cèlebres. Torna doncs amb la mateixa escenografia i aquesta vegada comptarà amb la batuta de John Fiore i les magnífiques veus de les sopranos Liudmyla Monastyrska i Tatiana Serjan com a Tosca, els tenors Jonathan Tetelman i Roberto Aronica en el rol de Mario Cavaradossi, i els barítons Erwin Schrott i Lucio Gallo com a Baró Scarpia.

Precisament les veus cobren gran part del protagonisme en aquesta producció que Azorín va projectar: “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic”.

Paco Azorin – John Fiore – Jonathan Tetelman – (traductora) – Liudmyla Monastyrska – Erwin Schrott

L’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, John Fiore, dirigeix per primer cop al Liceu un títol que ha passat a la posteritat per ser una de les òperes més representades arreu i per moments musicals memorables com l’ària del segon acte “Vissi d’arte”, on Tosca canta desesperada arran del xantatge sexual del Baró, o com l’ària per a tenor “E lucevan le stelle”, on Cavaradossi assumeix el seu fatídic destí.

Continua llegint

– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Continua llegint

– 257 –  Dansa – BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.26 (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

BALLET DE L’OPÉRA DE LYON (temp. 18/19 – espectacle nº 188)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres novament vàrem assistir a una representació de dansa al Gran Teatre del Liceu; dins del nostre abonament de temporada, ens han assignat el BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, sota la direcció artística de Yorgos Loukos.

Amb el llenguatge molt personal, el coreògraf Jiří Kylián, llegenda viva de la dansa contemporània, ens han presentat un programa integrat per les tres peces més importants del seu treball. Un equilibri entre el modern i el clàssic i  que viatja musicalment des d’Heinrich Biber fins a Philip Glass, passant per Alessandro Marcello, Antonio Vivaldi, Wolfgang Amadeus Mozart o Johann Sebastian Bach, entre altres.

Partint de la racionalitat de l’exercici físic del cos s’endinsa en l’element espiritual de la figura humana en moviment.

Jiří Kylián (Txecoslovàquia, 1947) és un dels coreògrafs més prestigiosos del món, que va adquirir fama internacional,  d’ençà que es va  convertir en director artístic del Nederlands Dans Theater en 1975. Els últims anys el seu interès també s’ha centrat en la imatge, amb la realització de curtmetratges, vídeos i fotografia.

El BALLET DE L’OPÉRA DE LYON, ha desenvolupat un repertori de dansa contemporània que inclou peces de grans mestres de l’art coreogràfic, relectures de grans clàssics i creacions pròpies. Actualment la companyia disposa d’un repertori de 117 peces, la meitat de les quals són creacions pròpies.

La primera peça WINGS OF WAX (🐌🐌🐌+🐚), es va estrenar el 23 de gener del 1997 per la Nederlands Dans Theater a La Haia i el 16 d’abril d’enguany ha estat la primera vegada que el Ballet de l’Opèra de Lyon l’ha representat.

Els 8 ballarins, en parelles, Caelyn Knight, Marco Merenda, Kristina Bentz, Adrien Délepine, Lore Pryszo, Giacomo Luci, Coralie Levieux i Raúl Serrano Núñez, surten vestits de negre i són absorbits pel negre que ho inunda tot. Un gran arbre penjat al revés ocupa la part superior de l’escena i un gran focus giravolta constantment al seu voltant. La caiguda d’Ícar és la idea central de la peça.

Continua llegint

– 238 – Òpera – LA GIOCONDA de Poncielli (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Gran Teatre del Liceu – 2019.04.13 (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

LA GIOCONDA de Poncielli (temp. 18/19 – espectacle nº 174)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Continua llegint

– 217 – Òpera – RODELINDA de Häendel (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.03.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 161)

RODELINDA de Häendel (temp. 18/19 – espectacle nº 161)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Divendres va tenir lloc l’última representació de RODELINDA, òpera barroca de Georg Friedrich Händel (1685-1759) que s’ha representat per primera vegada al Liceu, en una coproducció amb el Teatro Real de Madrid, l’Òpera de Lyon i Oper Frankfurt.

RODELINDA, regina de Longobardi, és una òpera en tres actes amb llibret de Nicola Francesco Haym, qui va adaptar un llibret anterior d’Antonio Salvi. Està basat en l’obra de Pierre Corneille “Petharite, roi des Lonbards”. La música de Händel és rica en matisos infonent veracitat a les emocions, en aquesta història d’amor conjugal.

Georg Friedrich Händel va ser un músic alemany, format a Itàlia i finalment nacionalitzat angles. Contemporani de Bach i de Scarlatti va gaudir de reconeixement en vida com a autor d’oratoris. A Londres va exercir com a compositor i com a empresari teatral. Ens ha deixat títols operístics com “Agrippina” (1709) que vam veure en el Liceu en 2013,   “Rinaldo” (1711), “Giulio Cesare in Egitto” (1724) que nosaltres vam veure en els Yelmo des de El Metropolitan de N.Y., “Alcina” (1735), “Ariodante” (1735) ó “Serse” (1738).

RODELINDA es va estrenar el 13 de febrer de 1725 al King’s Theatre de Londres amb gran èxit de públic. És un títol poc freqüent als escenaris lírics del món. El muntatge estrenat al Liceu està dirigit escènicament per Claus Got i musicalment per Josep Pons.

La direcció musical de Josep Pons ha estat magnífica i l’Orquestra del teatre ha brillat sota la seva batuta. Molt aplaudida en finalitzar la representació.

Continua llegint