Tornem al Palau de la Música, aquesta vegada hem avisat de què anàvem en cadira de rodes i la veritat és que hem estat molt ben atesos i rodejats d’atencions des que vàrem arribar. Ens col·loquen al fons de platea, perquè no podem accedir a les nostres localitats de segon pis.
Avui hem gaudit de valent i això que repetim concert en menys d’un mes. Aquesta nit tornarem a escoltar la Simfonia núm. 2 de Do menor, “Resurrecció”, de Gustav Mahler (1860 – 1911).
Sens dubte, una de les obres més emocionants de la història de la música és la Segona Simfonia de Gustav Mahler. Per l’espectacularitat, grandesa i efectius, ocupa un lloc privilegiat per al públic.
Sembla mentida que les dues institucions on es realitzen la majoria de concerts de tot Catalunya i situades a la mateixa ciutat, no es posin d’acord d’alguna manera per evitar coincidències tan feridores com aquesta. El 15 de març… encara no fa ni un mes, l’OBC en el seu cicle simfònic va interpretar la mateixa peça, de la que ja vàrem deixar escrita la nostra crònica. Hem gaudit els dos dies, però creiem que no té cap lògica que les institucions musicals no evitin fets tan sagnants.
En aquest cas escoltaríem, en el seu darrer dia de gira internacional, la que potser és la millor orquestra juvenil del món, la Gustav Mahler Jugendorchester, dirigida per l’anomenat director JONATHAN NOTT. El resultat ha estat del tot extraordinari en tots sentits i no vull fer comparacions entre les dues versions… i és per això que l’hem valorat amb la màxima puntuació Voltaire possible, es a dir… 5 cargols.
Normalment quasi cada any escoltem aquesta meravella en un dels “concerts participatius” que tant ens agraden i mes si estàs situat en un lloc on t’envolten els centenars de cantaires que participen.