Arxiu d'etiquetes: Mercè Paloma

– Teatre – MARIA ESTUARD (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 07/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquest dissabte després de passar tot el dia a Girona gaudint de la 61a EXPOSICIÓ DE FLORS, MONUMENTS, PATIS I JARDINS: “Temps de Flors” vam fer cap al Teatre Lliure de Gràcia per poder veure aquesta producció que segons el que ens van explicar a la roda de premsa ja preveiem que ens agradaria. I així ha estat, ens ha agradat i molt i s’ha convertit en una altra cinc cargols del nostre particular rànquing.

MARIA ESTUARD - Teatre Lliure - 0

MARIA ESTUARD de Friedrich von Schiller, es va estrenar l’estiu de l’any 1800 al teatre de la Cort de Weimar a Alemanya i és una de les grans obres de la literatura alemanya. El 1835 Donizetti i Bardari van estrenar la versió operística al Teatre de La Scala de Milà.

El 19 de setembre del 1990 el Teatre Lliure va presentar la versió de Guillem-Jordi Graells dirigida per Josep Montanyès i que havia estat estrenada al Grec. Anna Lizaràn i Maife Gil n’eren les protagonistes i comptava també amb Àlex Casanovas, Norbert Íbero, Quim Lecina, Alfred Lucchetti, Joan Matamalas, Joan Miralles, Jordi Mollà, Pep Munné, Àgata Roca, Carlota Soldevila i Jordi Torras.

Ara en aquesta nova versió, Sergi Belbel ha fet l’adaptació del text reduint a dues les cinc hores de durada original i en set els dinou personatges que hi apareixien. En aquesta versió només Àlex Casanovas torna a interpretar un paper, aquest cop el del comte de Leicester en tant que el 1990 era el jove Mortimer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – EL TESTAMENTO DE MARIA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabiá Puigserver – 19/03/2015

Havíem llegit que l’actuació de Blanca Portillo en aquesta nova proposta, que aquests dies es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc, realment pagava la pena veure-la, i ahir dijous 19 de març ho vàrem comprovar nosaltres mateixos. Totalment cert….. però anem a pams….

00007569

Una altra cosa és que el tema recurrent de la “verge Maria” a hores d’ara ens arribi a interessar i la veritat és que ja estem una mica/molt cansats d’un tema que des de ben petits se’ns ha imposat sempre…. des de l’educació forçada a l’escola en l’època franquista, des de la religió com a dogma de fe, incloent-hi l’amenaça de què ho has de creure si o si, per tal d’evitar anar a l’infern …. per descregut…. però també des de la mateixa societat, des de totes les facetes de l’art i la cultura de la qual formem part.

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida.

c_josep_aznar_el_testamento_de_maria_03

Continua llegint

– Teatre – QUANT DESPERTEM D’ENTRE ELS MORTS (***) – Teatre Nacional de Catalunya – 15/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Divendres passat tornem al Teatre Nacional amb la sensació de què el que anem a veure no ens agradarà gens, ja que totes les critiques llegides fins ara han estat unànimes i l’han deixat força malament tant la interpretació com la posada en escena.

Quan despertem d'entre els morts

A mes a mes estavem una mica cabrejats amb la direcció del TNC ja que tenien entrades des de feia molts mesos i sense avisar amb temps van canviar el dia del col·loqui fa pocs dies i ens varem assabentar casi per casualitat. Tant és així que quan varem trucar a taquilles per canviar les entrades pel dia del col·loqui real, la taquillera encara no estava assabentada.

Un cop vista aquesta producció no creiem pas que passi a la història dels grans esdeveniments del TNC, però hem de dir que ens ha agradat força i en això segurament ens ha influenciat el poder assistir-hi al col·loqui on entens l’esforç per interpretar uns papers amb dificultat afegida i ple de simbolismes. Un text magnific el d’Ibsen, però no fàcil d’empassar i que el director Ferran Madico ha aconseguit transformar-ho en quelcom mes digerible.

Arnold Rubek, un escultor amb un cert prestigi, descansa en un tranquil balneari amb vistes als fiords amb la seva dona, la jove i vitalista Maia, uns anys més jove. El matrimoni, envaït secretament pel tedi, comença a esquerdar-se amb l’arribada al resort d’una misteriosa dona, Irena, una model que guarda un record terrible de quan va treballar amb Arnold. L’aparició d’Ulfheim, un caçador que desperta en Maia la voluntat d’endinsar-se en la natura, acabarà de treure a la llum tots els conflictes que planaven per sobre la relació.

Després de publicar Quan despertem d’entre els morts, l’any 1899, Henrik Ibsen (1828-1906) no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l’home i la multitud…), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada per la tensió entre el poder i la moralitat.  El testament literari d’un autor indispensable.

Quan despertem d'entre els morts 1

Continua llegint