Arxiu d'etiquetes: Teatre Lliure de Montjuïc

– Teatre – EL TESTAMENTO DE MARIA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabiá Puigserver – 19/03/2015

Havíem llegit que l’actuació de Blanca Portillo en aquesta nova proposta, que aquests dies es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc, realment pagava la pena veure-la, i ahir dijous 19 de març ho vàrem comprovar nosaltres mateixos. Totalment cert….. però anem a pams….

00007569

Una altra cosa és que el tema recurrent de la “verge Maria” a hores d’ara ens arribi a interessar i la veritat és que ja estem una mica/molt cansats d’un tema que des de ben petits se’ns ha imposat sempre…. des de l’educació forçada a l’escola en l’època franquista, des de la religió com a dogma de fe, incloent-hi l’amenaça de què ho has de creure si o si, per tal d’evitar anar a l’infern …. per descregut…. però també des de la mateixa societat, des de totes les facetes de l’art i la cultura de la qual formem part.

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida.

c_josep_aznar_el_testamento_de_maria_03

Continua llegint

– Teatre – CARTES IMPERTINENTS (**) -Teatre Lliure de Montjuïc – 16/04/2013

Per IMMA BARBA

Ahir dimarts vam poder assistir a la lectura dramatitzada que Rosa Maria Sardà va fer de “Cartes Impertinents de dona a dona”  (1971)  de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany.

Cartes impertinents 2-imp

Abans de continuar, vull aclarir que les dues estrelles, no reflecteix la vàlua o no de l’espectacle i si en bona part el nostre desencís de veure’l en condicions molt dolentes d’audició per la falta d’una amplificació de la veu de Rosa Maria Sardà, que a banda de què casi no tenia veu per un refredat no massa oportú, el Teatre Lliure no va posar els mitjans al seu abast perquè s’escoltès amb un mìnim de condicions.  Era una queixa quasi rotunda dels espectadors a partir de la fila 8… i nosaltres estàvem a la 12.

Cartes impertinents 4-imp

La temporada passada ja es va poder veure aquesta representació dins del cicle Cartes Lliures, en el mateix Teatre Lliure i es va oferir aquesta sessió en homenatge a Maria Aurèlia Capmany, una de les personalitats més brillants de la cultura catalana en el vintè aniversari de la seva mort.

Maria Aurèlia Capmany va utilitzar el genere epistolar per expressar les seves idees a l’entorn de la societat i sempre sota el prisma del feminisme.

Cartes impertinents - llibreMaria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. Estudia a l’Institut-Escola i es llicencia en Filosofia. Treballa com a gravadora de vidre i com a mestra a l’ensenyament secundari. El 1947 queda finalista del premi de novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l’any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l’obra Betúlia.

El 1959 funda amb Ricard Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d’actriu, de directora i de traductora. També hi estrena tres obres pròpies. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos articles als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalana. Es dedica també al guionatge de ràdio i televisió. En el seu vessant de política és regidora i responsable de les àrees de Cultura i d’Edicions de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins a la seva mort.

Cartes impertinents 3

Va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Sota la direcció de Pau Carrió se’ns van oferir la lectura de:

  • Estimada amiga, amb el rerafons de la irrupció de la dona a la vida política.
  • d’una feminista a una noia molt d’avui, amb la irrupció de la dona en el mon del treball a través de la germana petita d’una família burgesa que vols diners “seus”.
  • d’una honesta mentidera a Cordèlia, sent aquesta la filla del rei Lear, o de com trencar amb els condicionaments socials i jeràrquics.
  • d’una obrera a una senyora que es dedica a fer conferències parlant de l’emancipació de la dona, o el dilema jornada laboral / sus labores
  • d’una prostituta a Dona Teresa, o el dilema cintura per amunt / cintura per avall
  • d’una burgesa a una obrera,  treball masculí versus treball femení.
  • d’una ingènua infeliç a una dona il·lustre que presenta la seva candidatura a l’acadèmia o el sofriment d’un mascle davant una dona intel·ligent.
  • d’una assassina a una dona de bé, o de com assassinar l’àngel de la llar és l’única manera de començar a viure.

Cartes impertinents

Interessants i agudes reflexions d’una dona molt compromesa amb els seus ideals que afirmava que la cultura és política i que, qui digui el contrari no sols menteix sinó que fa una política immobilista i reaccionaria.

El Teatre Lliure va aprofitar l’escenografia dels Feréstecs però com ja he comentat no van amplificar la veu de la Rosa Maria Sardà que malgrat la seva gestualitat i la seva força al llegir els textos no va aconseguir atrapar tota la sala, ja que nosaltres vam tenir que fer veritables esforços per entendre-la perdent molt sovint el final de les frases. Una llàstima.

http://www.tv3.cat/videos/3463230/Maria-Aurelia-Capmany-una-dona-lliure

intèrpret:  Rosa Maria Sardà

vídeoprojeccions Marc Permanyer

producció Teatre Lliure

Cartes impertinents 1-imp

______________________________________________________________

– Teatre Lliure de Monjuïc – Preu 28€ – (preu pagat 14 €  – preu oferta 2×1 als abonats)

_______________________________________________________________

cargols impertinents

– Teatre – ELS FERÉSTECS (***** “al quadrat”) – Teatre Lliure de Montjuïc – 13/04/2013

Per MIQUEL GASCÓN….

“BENEïT SIGUI L’AIRE !!!” poder posar una altra vegada en una obra de teatre la nostra màxima puntuació de 5 estrelles, és un goig immens.  A la capçalera hem posat en broma 5 estrelles “al quadrat”… i és que amb tota sinceritat ha estat una de les millors produccions que hem vist a Catalunya en els darrers anys…. …..“FIGURATE”.

Els Feréstecs - Teatre Lliure 153-impEls Feréstecs - Teatre Lliure 154-imp

Els feréstecsI rusteghi en l’original) és una comèdia de Carlo Goldoni escrita en vènet. Va ser estrenada a Venècia al Teatro San Luca, al final del carnaval de 1760 i es va publicar el 1762. Els feréstecs són quatre mercaders de Venècia, que representen la vella tradició conservadora i puritana de les classes mitjanes venecians, enfrontats a la “nova frivolitat” veneciana.

els ferestecs 1

La versió catalana, meravellosament traduïda del vènet al català per Lluís Pascual, ha estat estrenada l’abril del 2013 al Teatre Lliure. Aquí rau la clau de l’èxit i és que en Lluís Pascual ha aconseguit apropar al nostre mon aquesta comèdia a Catalunya a l’època de la República del segle passat; ho ha fet a mes a mes introduint les diferents parles del català,  des del català que es parla al país valenciá, el català de ses illes, el de ponent i el Gironí; les diferents parles es parlen a l’hora i cada família utilitza una; també s’introdueix el castellà i fins i tot el gallec.

els ferestecs 2els ferestecs 3

“FIGURATE”Els quatre feréstecs que donen nom a l’obra, en la seva versió catalana i en ordre d’aparició son: Arturo (Jordi Bosch), Pepito (Andreu Benito), Salvador (Xicu Masó) i Tomeu (Boris Ruiz). Tots quatre comparteixen diverses coses en comú: tracten d’imposar a les seves dones els usos tradicionals, per restringir tot allò què consideren massa estrany o excèntric, els prohibeixen sortir de casa, fins i tot sortir al balcó, i anar a festes o veure comèdies, no toleren estranys a casa, la qual cosa també denota la seva repulsió natural a la conversa. Un parell de personatges masculins mes son el nuvi Quimet (Pol López) i Ricardo (Carles Martínez)

Les dones són sens dubte molt diferents als feréstecs; Margarita (Rosa Renóm), la nuvia Llucieta (Laura Aubert), Marina (Rosa Vila) i Victòria (Laura Conejero) . Hi ha una profunda diferència entre la visió del món de les dones de l’obra i la dels marits: mentre aquests estan tossudament lligats a les regles dictades per un inraonable sentit de la modèstia o la tradició, les dones són portadores d’un sentit de la proporció molt més saludable i elàstic.

els ferestecs 6

En el programa de ma en Lluís Pascual diu que en Goldoni acostumava a escriure els seus papers per actors determinats, i que en aquest moment ell ha tingut la gran sort de poder comptar amb un gran repartiment i que tots ells s’han llançat de cap a interpretar aquesta bogeria….  aquesta obra que és un disbarat, però alhora, i en dos paraules ……. BRU -TAL .

Continua llegint

– Teatre – LA VIDA ES SUEÑO (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 08/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

M’agrada molt el Teatre com ja sabeu els que visiteu aquest racó, però sóc força reticent a veure Teatre Clàssic i mes si és Teatre Clàssic espanyol.  Vaig quedar ben saturat de petit amb la intolerància de l’ensenyament en aquell època franquista on ens feien llegir a la força textos que no enteníem i que ens interessava ben poc, per no dir gens.  No es conformaven amb això i ens feien aprendre de memòria paràgrafs força llargs d’aquesta obra considerada com una de les millors de la literatura espanyola i reconeguda internacionalment.

La Vida es Sueño - cartell

Ay mísero de mí, ay infeliz de mi !!!

Apurar, cielos, pretendo,

ya que me tratáis así,

qué delito cometí

contra vosotros naciendo.

Aunque si nací, ya entiendo

qué delito he cometido;

bastante causa ha tenido

vuestra justicia y rigor,

pues el delito mayor

del hombre es haber nacido.

La Vida es sueño - Mayorga 138Sólo quisiera saber

para apurar mis desvelos

–dejando a una parte, cielos,

el delito del nacer–,

¿qué más os pude ofender,

para castigarme más?

¿No nacieron los demás?

Pues si los demás nacieron,

¿qué privilegios tuvieron

que no yo gocé jamás?

Nace el ave, y con las galas

que le dan belleza suma,

apenas es flor de pluma,

La Vida es sueño - Mayorga 129o ramillete con alas,

cuando las etéreas salas

corta con velocidad,

negándose a la piedad

del nido que dejan en calma;

¿y teniendo yo más alma,

tengo menos libertad?

La Vida es sueño - Mayorga 131Nace el bruto, y con la piel

que dibujan manchas bellas,

apenas signo es de estrellas

–gracias al docto pincel–,

cuando, atrevido y crüel,

la humana necesidad

le enseña a tener crueldad,

La Vida es sueño - Mayorga 130monstruo de su laberinto;

¿y yo, con mejor instinto,

tengo menos libertad?

Nace el pez, que no respira,

aborto de ovas y lamas,

y apenas bajel de escamas

sobre las ondas se mira,

Continua llegint

– Teatre – LOS HIJOS SE HAN DORMIDO (***) – Teatre Lliure Montjuïc – 12/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

Arribem al Teatre Lliure de Montjuïc i a la poca estona una parella ens pregunten si som l’Imma i el Miquel… resulta que son els “Voltaires” Neus Monico i la seva parella, en Lluís. Ens fa molta il·lusió conèixer-los, i poc a poc anar posant cares als amics Voltaires que ja comencen a ser un munt. Xerrem una estona però serà al final de la representació que ens enrotllarem de debò….. pobres, no coneixien la meva verborrea !!! 

Els actors ja estan a escena i quan s’apaguen els llums desapareixen al mateix temps que baixa una pantalla on es projecta una gran fotografia de l’ Anna Lizarán i com si tinguéssim una molla al cul, tots els espectadors ens aixequem de les nostres cadires i li oferim un fort aplaudiment amb “bravos” inclosos durant una bona estona… els actors també surten a escena i aplaudeixen de cara a la pantalla.  Va ser un moment molt emocionant… i es que feia menys de 24 hores que l’Anna ens havia deixat per sempre.

Maquetación 1

Aquesta temporada el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, malauradament ha optat per no realitzar produccions pròpies i buscar les coproduccions amb altres teatres del estat espanyol, o inclús la senzilla i poc arriscada “importació” d’altres produccions d’èxit als teatres de Madrid. Independentment de que una de les causes sigui la greu crisi econòmica que estem patint i per tant la reducció dràstica del pressupost, el canvi tan brusc amb l’anterior director del Lliure i el no contractar cap producció internacional, fa que molts dels que estimem el Lliure estem desitjant que torni el mes aviat possible en Àlex Rigola.

Anton Pavlovich Txèkhov

Anton Pavlovich Txèkhov

Aquesta producció de la que avui parlarem, és un dels casos d’importació madrizlenya, es tracta de LOS HIJOS SE HAN DORMIDO, una versió molt reduïda de LA GAVINA de Anton Pavlovich Txèkhov , signada per el aclamat director argentí Daniel Veronese, que aquí també la dirigeix. L’obra va ser estrenada al juliol del 2011 al Teatro Martín de Buenos Aires (Argentina). Aquí però esta interpretada per actors espanyols i no pas amb argentins com estàvem acostumats al Teatre Lliure.

Continua llegint

– Teatre – AVENTURA – (***) – Teatre Lliure Monjuïc – 28/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN ….

Hem estat convidats a l’assaig general d’AVENTURA, al Teatre Lliure de Montjuïc… i curiosament per ser abonats del TNC, i no pas del mateix Lliure del que també estem abonats des de fa molt anys. És una de les formes que tenen d’agrair als seus abonats, la fidelitat i el suport cap aquests teatres públics i en aquest temps de crisi econòmica és d’agrair aquestes iniciatives.

aventura.00__cartell1 (4 sur 4)Val a dir que els abonats avancem els nostres diners de tota la temporada abans de què aquesta comenci… i encara que obtenim descomptes per fer-ho, a vegades ens sentim com una mica, diguem-ne “traïts”, quan veiem que degut a la crisi i la falta de public als Teatres, s’ofereixen entrades a preus super rebaixats, a vegades molt per sota del que nosaltres ja hem pagat prèviament.

El dramaturg i director Alfredo Sanzol torna a càrrega amb les “T de Teatre“. Després de l’èxit de “Delicades”, s’endinsen ara pels camins de l’aventura de viure.

Aventura, explica la història de sis socis de Barcelona que tenen una empresa que no va malament però que en rebre una oferta de compra per part d’una empresa xinesa decideixen deixar-se de tonteríes i vendre, pel que pugui passar. El problema és que no venen l’empresa, sinó que acaben venent una de les seves sòcies.

aventura.09_escena3__c_david.ruano (3 sur 4)

 

Continua llegint