– Teatre – QUANT DESPERTEM D’ENTRE ELS MORTS (***) – Teatre Nacional de Catalunya – 15/02/2013

Per MIQUEL GASCÓN

Divendres passat tornem al Teatre Nacional amb la sensació de què el que anem a veure no ens agradarà gens, ja que totes les critiques llegides fins ara han estat unànimes i l’han deixat força malament tant la interpretació com la posada en escena.

Quan despertem d'entre els morts

A mes a mes estavem una mica cabrejats amb la direcció del TNC ja que tenien entrades des de feia molts mesos i sense avisar amb temps van canviar el dia del col·loqui fa pocs dies i ens varem assabentar casi per casualitat. Tant és així que quan varem trucar a taquilles per canviar les entrades pel dia del col·loqui real, la taquillera encara no estava assabentada.

Un cop vista aquesta producció no creiem pas que passi a la història dels grans esdeveniments del TNC, però hem de dir que ens ha agradat força i en això segurament ens ha influenciat el poder assistir-hi al col·loqui on entens l’esforç per interpretar uns papers amb dificultat afegida i ple de simbolismes. Un text magnific el d’Ibsen, però no fàcil d’empassar i que el director Ferran Madico ha aconseguit transformar-ho en quelcom mes digerible.

Arnold Rubek, un escultor amb un cert prestigi, descansa en un tranquil balneari amb vistes als fiords amb la seva dona, la jove i vitalista Maia, uns anys més jove. El matrimoni, envaït secretament pel tedi, comença a esquerdar-se amb l’arribada al resort d’una misteriosa dona, Irena, una model que guarda un record terrible de quan va treballar amb Arnold. L’aparició d’Ulfheim, un caçador que desperta en Maia la voluntat d’endinsar-se en la natura, acabarà de treure a la llum tots els conflictes que planaven per sobre la relació.

Després de publicar Quan despertem d’entre els morts, l’any 1899, Henrik Ibsen (1828-1906) no va escriure cap altra obra. La peça compendiava els grans temes de la literatura ibseniana (les dualitats entre vida i mort, cos i esperit, l’home i la multitud…), sempre en tensió amb la societat burgesa escandinava, marcada per la tensió entre el poder i la moralitat.  El testament literari d’un autor indispensable.

Quan despertem d'entre els morts 1

És d’admirar la visió que ens dona Henrik Ibsen de la “dona” amb la seva escriptura realitzada ara fa mes de 100 anys… la lluita de dos tipus de “dona” tan diferents però en cap cas enfrontades entre si, per un home ja que son capaces d’afrontar-ho civilitzadament… la dona “morta”, l’esposa del professor (Esther Bové), la que ja no espera mes que la comoditat de viure al costat d’un home amb una certa posició social, però que ja no se sent estimada i si en canvi farta d’una vida rutinària i plena de buidor. La dona “buida de la seva pròpia ànima”, que ha estimat i encara estima de debò al protagonista (Cristina Plazas), però que un dia, ja fa anys va creure que no era corresposta amb el mateix amor i va preferir refer la seva vida lluny de l’esser estimat.

Quan despertem d'entre els morts 2

L’home, el professor Arnold Rubek (Lluís Marco), que ha aconseguit fer la seva obre mestre, la seva millor escultura per la qual ha estat reconegut internacionalment com un grandíssim escultor, treballant 4 anys i prenent com a model a una dona de la que, en el seu moment no es va adonar que estava profundament enamorat, fins que una maleïda frase “ha estat un magnific episodi”, allunya aquesta dona de la seva vida… i que com a conseqüència d’això, a partir de llavors no ha tornar a ser el mateix, ni a poder crear cap escultura que realment valgui la pena.

El retorn de la seva musa li farà veure aquesta realitat, la realitat de què el seu únic amor ha estat sempre el d’ella i decidir que per sempre mes restarà al seu costat, tant en la vida com en la mort …. molt propera, en els cims on li va prometre un dia que la portaria perquè veies totes les meravelles del mon.

Quan despertem d'entre els morts 4

El pes interpretatiu recau en aquesta tres personatges i les interpretacions estan força ben aconseguides, especialment el de Lluís Marco. Haig de dir però que abans del col·loqui tenia una opiniò força pitjor d’aquestes interpretacions, però desprès vaig entendre la dificultat i el gran treball realitzat en aquest sentit pels 3 actors amb la col·laboració del director de l’espectacle.

L’escenografia de Max Glaenzel, la vaig trobar magnifica, i em va sobtar que tan sols amb 4 o 5 pedrots enormes es pugui aconseguir tant… i fer-nos creure que estem des d’un espai on es vol representar un estudi d’un escultor, com desprès l’espai exterior de la mitja muntanya com al final els cims nevats de l’alta muntanya. Evidentment amb l’ajut d’una magnifica il·luminació (Maria Domènech) i d’un vestuari d’època realment molt treballat amb tons de blanc (Mercè Paloma).

Els tan criticats moviments de dansa que serveixen com a transició entre escenes, a mi no em van molestar gens ni mica i crec que és una bona pensada del director, i dic això a pesar de què molts de vosaltres ja coneixeu la meva manca de sintonia amb Sol Picó.

Quan despertem d'entre els morts 5

Resumint, una bona producció molt pensada i treballada però potser no apta per tots els públics, ja que es tracta d’una obra de text bàsicament, que sense l’ajut d’un col·loqui posterior pot semblar feixuga i difícil d’empassar.

Quan despertem d'entre els morts  1-imp

Henrik Ibsen

Traducció :  Carolina Moreno Tena i Feliu Formosa 

Direcció : Ferran Madico – Escenografia: Max Glaenzel – Vestuari: Mercè Paloma – Il·luminació: Maria Domènech – Música: Òscar Roig – So: Roc Mateu – Caracterització: Toni Santos – Moviment: Sol Picó – Projeccions: Marc Rodríguez – Ajudant de direcció: Bernat Muñoz – Ajudanta d’escenografia: Àngela Ribera – Ajudanta de moviment: Noelia Liñana – Alumne de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona en pràctiques: Christian Strijbos (direcció)

Repartiment: Professor Arnold Rubek, escultor – Lluís Marco – Sra. Maja Rubek, la seva esposa:Esther Bové – L’inspector de banys: Bernat Muñoz – Terratinent Ulfheim: Ernest Villegas – Una senyora de viatge: Cristina Plazas – Una diaconessa: Lina Lambert

Quan despertem d'entre els morts-imp

______________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 31,37 € – (preu pagat 18,50 € – abonament )

_______________________________________________________________

Els Cargols d’avui han estat cedits pels nostres amics “viatgers” ANTONIO i LORENZO; fotografies realitzades a les muntanyes al voltant de Vitòria – Pais Basc

Cargols de Vitoria - Antonio i Lorenzo 3-imp

Cargols de Vitoria - Antonio i Lorenzo 2-impCargols de Vitoria - Antonio i Lorenzo 1-imp

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a – Teatre – QUANT DESPERTEM D’ENTRE ELS MORTS (***) – Teatre Nacional de Catalunya – 15/02/2013

  1. PERE ha dit:

    Sortosament segons el què diu el programa, després de l’espectacle hi haurà xerrada amb l’equip artístic. Seran a Salt el 23 de març. Amb “el paquet” hi deu anar obra i col.loqui. però a mi no m’agrada que m’expliquin l’obra, m’agrada poder-la entendre, i pel que veig…

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      No PERE !!!

      Potser m’hi expressat malament. En el Col·loqui, no ens van explicar res…. però el que si és veritat que em vaig adonar de molts aspectes que no m’havia adonat i que em feien creure que la interpretació no estava prou assajada…. i em vaig adonar que era tot el contrari.

      El col·loqui va estar molt interessant, perquè a les butaques estava farcit d’especialistes amb IBSEN i el nivell era molt alt… fin i tot massa per segons qui, perquè va haver un moment de desbandada de public. Per nosaltres un dels col·loquis mes interessants dels que hem assistit.

      Un IBSEN sempre es dur de pelar, perquè es tracta de text, pur i dur…. però estic convençut que a tu si que t’agradarà. Ja m’ho faràs saber.

      M'agrada

  2. PERE ha dit:

    CASA DE NINES, L’ENEMIC DEL POBLE, ESPECTRES, HEDDA GABLER(si no la dirigeix en Selvas),etc. no tenen cap problema, però pel que he llegit fins ara, aquest QUAN DESPERTEM… no es tan planer. O no s’ha sabut explicar prou be. Ja et diré.

    M'agrada

  3. Imma C. ha dit:

    Hola,
    comparteixo el teu comentari de l´obra de l´Ibsen, amb barreja de ficció i realitat del propi autor.
    Les interpretacions i la posada en escena em semblen molt bones, tant l´escenografia, el vestuari, la il.luminacio i el moviment són mínims i elegants.
    Pel tema que tracta l´espectador ha de fer un esforç de comprensió, també pot passar amb una lectura o un quadre, informació afegida pot ajudar a entendre l´obra, tant si ha agradat o no.
    Gràcies per compartir la vostra opinió

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.