Arxiu d'etiquetes: Blanca Portillo

– 348 – GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (🐌🐌🐌) —- Teatre Goya – 2019.07.04 (temp. 18/19 – RdP 068 i espectacle nº 268)

GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (temp. 18/19 – RdP 068 i esp.  nº 268)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dins de la programació del Festival Grec 2019 ahir dijous 4 de juliol, vam poder veure ……… EL CARTÓGRAFO de Juan Mayorga al Teatre Goya.

Juan Mayorga (Madrid, 1965), va explicar a la roda de premsa (us deixem l’àudio al final de l’entrada), que tot va sorgir d’una visita que ell va fer a la ciutat de Varsòvia. A l’hotel, li van donar un plànol de la ciutat i va sortir a passejar per la ciutat. Després de veure una exposició fotogràfica del gueto dins d’una sinagoga, i localitzar els punts on estaven fetes les fotografies, va continuar el recorregut amb el plànol a la mà buscant aquells indrets. D’aquesta passejada, va néixer El Cartógrafo.

Una obra amb dotze personatges pensada per ser interpretada per 4 actors i que finalment ha estat portada a escena per dos, Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. L’obra ho permet formalment perquè cada escena està escrita com un duel de dos personatges, però ser interpretat per només dos actors demana un nivell d’exigència elevat en les interpretacions. Nivell que sense dubtes s’aconsegueix en aquest cas.

En aquesta obra són actors-cartògrafs, i dibuixen els seus personatges en diferents temps i espais. Temps separats per quasi un segle, escenes de la Varsòvia del 1942 i escenes de la Varsòvia d’avui.

L’escenografia i el vestuari d’Alejandro Andújar, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo, el so de Mariano García i la direcció que conformen aquest espectacle, són també cartogràfics. El color vermell ho domina tot, roba, utillatge, escenografia, …. Podem dir que hem intentat dibuixar un mapa. Cal recordar que un mapa és més valuós quan és menys evident el que ens deixa veure.

Una proposta que parla de l’extermini dels jueus i que partint de la “Shoah” ens porta als diferents escenaris de l’horror del present. Només sent conscients del passat podem construir un futur.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – EL TESTAMENTO DE MARIA (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Lliure – Sala Fabiá Puigserver – 19/03/2015

Havíem llegit que l’actuació de Blanca Portillo en aquesta nova proposta, que aquests dies es pot veure al Teatre Lliure de Montjuïc, realment pagava la pena veure-la, i ahir dijous 19 de març ho vàrem comprovar nosaltres mateixos. Totalment cert….. però anem a pams….

00007569

Una altra cosa és que el tema recurrent de la “verge Maria” a hores d’ara ens arribi a interessar i la veritat és que ja estem una mica/molt cansats d’un tema que des de ben petits se’ns ha imposat sempre…. des de l’educació forçada a l’escola en l’època franquista, des de la religió com a dogma de fe, incloent-hi l’amenaça de què ho has de creure si o si, per tal d’evitar anar a l’infern …. per descregut…. però també des de la mateixa societat, des de totes les facetes de l’art i la cultura de la qual formem part.

La proposta de EL TESTAMENTO DE MARIA, basat en el text escrit per l’irlandès Colm Tóibín i adaptat per Agustí Villaronga, certament no és “mes del mateix”, perquè intenta donar una versió més humana (diuen alguns, pagana) dels fets de la vida i mort de Jesús, el profeta que és admès inclús per l’Islam; però, aquí per sort rau la diferència…. es tracta de la visió de la seva mare, Maria, una dona normal (que no verge), una camperola que a l’hora de la veritat, te por, fins i tot de l’actitud del seu fill al qual no acaba d’entendre i que fins i tot arriba a fugir del calvari, terroritzada, per tal d’intentar salvar la seva pròpia vida.

c_josep_aznar_el_testamento_de_maria_03

Continua llegint

– Teatre – LA VIDA ES SUEÑO (****) – Teatre Lliure de Montjuïc – 08/03/2013

Per MIQUEL GASCÓN

M’agrada molt el Teatre com ja sabeu els que visiteu aquest racó, però sóc força reticent a veure Teatre Clàssic i mes si és Teatre Clàssic espanyol.  Vaig quedar ben saturat de petit amb la intolerància de l’ensenyament en aquell època franquista on ens feien llegir a la força textos que no enteníem i que ens interessava ben poc, per no dir gens.  No es conformaven amb això i ens feien aprendre de memòria paràgrafs força llargs d’aquesta obra considerada com una de les millors de la literatura espanyola i reconeguda internacionalment.

La Vida es Sueño - cartell

Ay mísero de mí, ay infeliz de mi !!!

Apurar, cielos, pretendo,

ya que me tratáis así,

qué delito cometí

contra vosotros naciendo.

Aunque si nací, ya entiendo

qué delito he cometido;

bastante causa ha tenido

vuestra justicia y rigor,

pues el delito mayor

del hombre es haber nacido.

La Vida es sueño - Mayorga 138Sólo quisiera saber

para apurar mis desvelos

–dejando a una parte, cielos,

el delito del nacer–,

¿qué más os pude ofender,

para castigarme más?

¿No nacieron los demás?

Pues si los demás nacieron,

¿qué privilegios tuvieron

que no yo gocé jamás?

Nace el ave, y con las galas

que le dan belleza suma,

apenas es flor de pluma,

La Vida es sueño - Mayorga 129o ramillete con alas,

cuando las etéreas salas

corta con velocidad,

negándose a la piedad

del nido que dejan en calma;

¿y teniendo yo más alma,

tengo menos libertad?

La Vida es sueño - Mayorga 131Nace el bruto, y con la piel

que dibujan manchas bellas,

apenas signo es de estrellas

–gracias al docto pincel–,

cuando, atrevido y crüel,

la humana necesidad

le enseña a tener crueldad,

La Vida es sueño - Mayorga 130monstruo de su laberinto;

¿y yo, con mejor instinto,

tengo menos libertad?

Nace el pez, que no respira,

aborto de ovas y lamas,

y apenas bajel de escamas

sobre las ondas se mira,

Continua llegint