GREC2019 – Dansa/Teatre – KIND – Peeping Tom (temp. 18/19 – RdP 073 i espectacle nº 278)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir vàrem assistir a la segona i darrera representació de KIND (“infant” en neerlandès) que s’ha pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la programació del Grec Festival de Barcelona.
Nosaltres de fet havíem comprat les entrades per veure l’espectacle fa més d’un any, en el mateix moment que va sortir publicada la programació del TNC per la temporada que ara finalitza amb aquesta fascinant proposta, ja que som uns seguidors incondicionals de la companyia belga “Peeping Tom”.
Hem de dir però, que anàvem amb una certa recança per comentaris negatius que havíem llegit i escoltat ahir mateix, d’alguns espectadors que havien assistit el dia anterior a l’estrena, en el sentit d’una certa decepció. Per sort, al cap de cinc minuts de començar la representació ens vàrem adonar que res més lluny de la realitat, perquè almenys per nosaltres a cada escena la nostra FASCINACIÓ anava creixent exponencialment a mesura que s’anava desenvolupant l’espectacle.
Quina meravella ens han tornat a regalar els Peeping Tom !!!
Nosaltres vàrem descobrir aquesta companyia, com molt altra gent, l’any 2012 al Teatre Lliure amb “32 Rue Vandenbranden” (vegeu aquella ressenya). L’any 2015 al Mercat de les Flors ens van tornar a meravellar amb la seva proposta “À Louer” (vegeu aquella ressenya).
La trilogia dedicada a la família, que ara finalitza amb “Kind“(nen), va començar amb “Vader” (pare) que vàrem poder veure l’any 2014 al Mercat de les Flors (vegeu aquella ressenya), i va continuar l’any 2017 amb “Moeder” (mare), també al Mercat (vegeu aquella ressenya).
La primera part de la trilogia, “Vader” estava situada en una residència per a gent gran, i se centrava en la ment desequilibrada d’un home en procés de ser consumit per la demència. En canvi “Moeder” estava situada en el que semblava un museu, i representava les múltiples facetes del procés de dol, que es desenvolupava al voltant d’una mare absent.
Però a més a més pocs dies abans d’assistir a la representació de KIND, vàrem voler assistir a la Roda de premsa que Gabriela Carrizo i Franck Chartier (Peeping Tom), van oferir al TNC, de la que us deixem aquí l’àudio …
Però potser que ja és hora de parlar més concretament del que a nosaltres ens ha semblat KIND…. i hem de dir que no ens ha decebut gens, tot el contrari, creiem que és un pas endavant important en la seva creació i fins i tot ens ha arribat a FASCINAR encara més que altres espectacles d’aquesta companyia. Es tracta d’un espectacle de DANSA, com totes les seves propostes, malgrat que tenen un fort component de teatralitat.
Creiem que els espectacles de dansa s’han de valorar per la perfecció dels moviments dels seus ballarins i sobretot per la seva coreografia i no cal potser voler entendre el seu significat exacte com si estiguéssim parlant d’una obra de teatre de text.
No és només pel domini sobrehumà del cos que demostren alguns intèrprets d’aquesta companyia, sinó en especial, per les atmosferes pertorbadores amb què embolcallen la seva dansa, amb unes reflexions lúcides i no exemptes d’humor. Prenen la forma d’unes imatges hiperrealistes d’una bellesa enlluernadora emmarcades en escenografies especialment suggeridores.
