Arxiu d'etiquetes: Francesc Casadesús

– Roda de premsa – LA RESPOSTA – Teatre Goya – 2018.06.19 (temp. 17/18 – RdP 094)

RdP – LA RESPOSTA – (temp. 17/18 – RdP nº 94)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona RdP d’ahir, també d’un espectacle inclòs en la programació del Festival Grec 2018. Del Palau de La Virreina al Teatre Goya, caminant depresa per arribar a l’hora convinguda i poder fer la fotografia de família a la porta del Teatre.

El director artístic del Teatre Goya, Josep Maria Pou ens fa la presentació d’aquesta nova producció, LA RESPOSTA, un text de Brian Friel que dirigirà novament Sílvia Munt, tot recordant l’èxit que va obtenir en aquesta mateixa sala “EL PREU” durant el Festival Grec del 2016 i que també va dirigir ella.

Francesc Casadesús, director artístic del Festival Grec, ha explicat que va confiar plenament amb la Sílvia, perquè es va adonar que ella estava perdudament enamorada d’aquesta obra i el va convèncer d’incloure-la a la programació, malgrat que el tema no té res a veure amb el guió genèric de “viatge cap a l’Orient”, que ell havia volgut imprimir en aquesta edició del Grec.

Sílvia Munt, tenia des de fa temps aquest text de Brian Friel al calaix i sempre havia somiat de posar-lo en escena, malgrat que era difícil, ja que requeria la participació d’almenys 7 actors a l’escenari. Quan li van confirmar que la podria portar a terme de seguida es va posar en contacte amb l’Emma Vilarasau, que va acceptar ràpidament.

Brian Friel, és un dels dramaturgs més prestigiosos de la seva generació, i se’l considerava el Txèkhov irlandès; en aquesta obra examina la complexitat de les relacions humanes. Segons la Sílvia Munt, LA RESPOSTA és la culminació d’un home al qual no s’havia homenatjat prou i que descriu les preguntes més importants que ens fem cada dia, com ara qui som, qui voldríem ser o com suportem l’existència quan passem un moment dramàtic a la nostra vida.

Continua llegint

– Roda de premsa – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK – Palau de la Virreina – 2018.06.19 (temp. 17/18 – RdP 093)

RdP – EL POEMA DE GUILGAMESH, REI D’URUK – (temp. 17/18 – RdP nº 93)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí ha començat la marató de presentacions del Festival Grec i evidentment la primera RdP ha estat per presentar l’espectacle inaugural que es podrà veure al Teatre Grec en 3 úniques sessions, del 2 al 4 de juliol.

Francesc Casadesús, és el director artístic del Festival Grec, en el seu segon any de mandat; ha estat ell qui ha dirigit les primeres paraules per presentar aquesta proposta, afirmant que està molt satisfet d’estar rodejat d’un equip tan nombrós que s’ha deixat “enredar” per aixecar aquesta aventura, dirigida per Oriol Broggi.

El director de La Perla29, a la vegada ha confessat que està molt il·lusionat per poder estrenar en un espai tan emblemàtic com és el Teatre Grec (on ell va actuar com a actor fa 24 anys, en un dels primers papers com a professional); ho fa rodejat d’amics que no han dubtat en fer-li costat; són ni més ni menys que 30 actors de renom a sobre de l’escenari, malgrat que únicament 5 d’ells estan sempre a escena i entre ells es van repartint el protagonisme, ja que no interpreten el mateix personatge durant la funció.

Ells són: Màrcia Cisterò, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas ….. però també donen pas a actors tan i tan coneguts com poden ser Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler, Ramon Vila i altres actors (fins a 30), que intervenen en moments puntuals.

El poema de Guilgamesh és una de les ficcions humanes més antigues. Més antiga que la Bíblia, que el Mahabarata, que l’Odissea i la Il·líada. Més antiga que els grans textos fundacionals de moltes cultures. Les gestes heroiques del mític rei Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk, del tercer mil·lenni a.C., inspiren l’epopeia escrita en diverses tauletes de fang. Aquestes, han estat trobades a les ruïnes de l’antiga ciutat de Nínive i en altres paisatges del que coneixem avui com el Pròxim Orient Antic.

Continua llegint

– Roda de premsa – GREC 2017 – Línies estratègiques – Palau de la Virreina (rp83) – 23.03.2017

GREC 2017. Línies estratègiques – Roda de premsa

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón – 

Quatre mesos després de fer-se oficial la substitució de Ramon Simó per Francesc Casadesús en la Direcció del Festival Grec de Barcelona, ahir dijous 23 de març es va fer la presentació oficial al Palau de la Virreina, per part del tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni.

En Cesc Casadesús ens parla en primer lloc de les quatre línies bàsiques que vol implantar al Festival Grec:

1 – Propostes artístiques excepcionals

2 – Donar suport al talent de casa nostre i fer un seguiment a mig termini, perquè puguin desenvolupar-se artísticament, donant un èmfasi especial a les dones creadores.

3 – Recolzar iniciatives amb altres institucions de la ciutat de Barcelona

4 – Necessitat d’ampliar el sector de públic que accedeix al Festival i molt especialment al públic jove.

Aquest darrer punt creu que ha de ser el seu l’objectiu número 1,  …. intentar atreure nous públics al teatre, tal com ja va fer amb la seva anterior etapa al Mercat de les Flors.

El Festival Grec el concep en tres eixos físics principals:

A – Grec Montjuïc – L’entorn del Teatre Grec, Pça Margarida Xirgu, per intentar centralitzar moltes propostes com si BCN fos una ciutat petita i on es pugui accedir d’un espectacle a l’altre caminant.

B – Grec Ciutat – Complicitat amb les Sales de Teatre de la ciutat, més allargassada en el temps, donant suport a Companyies i Projectes.

C – Grec de complicitat amb les Fàbriques de Creació de la ciutat, i també amb l’organització de trobades entre artistes d’aquí i de fora. Aquesta serà una nova aposta que el nou director li agradaria anomenar “CREC” en referència a la paraula Creació. Aquest últim cercle és el que segurament allargarà les seves representacions més enllà del mes de Juliol.

Respecte a les coproduccions i programació Internacional, afirma que en cap cas té una obsessió per les estrenes exclusives i per tant no descarta programar reposicions que s’hagin pogut veure en altres llocs del món.

Continua llegint

– Dansa (181) – MOEDER – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp64) – 10.02.2017

MOEDER – Peeping Tom

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una de les raons per les quals ens vàrem abonar al Mercat de les Flors ja fa uns anys, és precisament per poder descobrir o seguir com en aquest cas, els grans espectacles internacionals que es poden veure al nostre país. D’ençà que vàrem descobrir els treballs de Peeping Tom, els hem anat seguint, perquè ens meravella aquesta barreja de dansa-teatre que impregnen a totes les seves produccions.

L’any 2012 ens va fascinar el seu espectacle “32 RUE VANDENBRANDEN“, el 2014 “VADER (Pare)“, al 2015 “À LOUER” … i ara aquest “MOEDER (Mare)” que ens ha tornat a confirmar que és una de les companyies de dansa que ens agraden més del panorama internacional.

Aquest passat dimecres 8 de febrer vaig ser convocat a la Roda de premsa de la presentació d’aquest darrer espectacle i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè a més a més era la primera que presentava la nova directora del Mercat, Àngels Margarit i l’última de Francesc Casadesús com a darrer director del Mercat i nou responsable del Festival Grec.

moeder-de-peeping-tom-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Gabriela Carrizo, directora de MOEDER, i Franck Chartier, ajudant dramatúrgic i artístic, intercanvien els papers respecte a la seva participació a VADER. Molts dels principals col·laboradors de la companyia durant els darrers anys (alguns d’ells cares conegudes que ja apareixien a Vader) participen a Moeder de diferents maneres.

L’escenari, com en totes les produccions de Peeping Tom, té un paper actiu en l’espectacle i no es limita a ser l’espai on es desenvolupa l’acció. Els sons tenen una presència àmplia i rellevant, i busquen suggerir un instint primari, que ens resulti aliè però alhora ens toqui molt endins. En molts casos, els sons no estan enregistrats sinó que es produeixen en directe sobre l’escenari, ja sigui per reconstruir escenes on la memòria flaqueja, per capgirar el sentit o empènyer-lo al caire de la inintel·ligibilitat, o bé per evocar veus absents.

Potser el millor d’aquesta roda de premsa va ser les presentacions dels directors entrant i sortint, perquè sincerament les explicacions de la directora de MOEDER, Gabriela Carrizo van ser poc aclaridores del que veuríem durant els pròxims dies. No tothom té el do de la paraula i aquest és un cas claríssim de què la genialitat com a coreògrafa, no té res a veure amb la pedagogia que podria haver exercit a través de les seves paraules.

Us deixo l’àudio de la presentació, per si teniu interès a saber el que va intentar transmetre’ns i que almenys a mi, no em va fer saber arribar.

Divendres, un parell de dies després d’aquesta presentació, anem de nou al Mercat amb les expectatives ben altes i mooooltes ganes de veure aquesta nova proposta de Peeping Tom, que és el segon lliurament de la trilogia que va començar amb Vader (Pare) en 2014, i que finalitzarà amb Kinderen (Fills) en 2018.

Gabriela Carrizo (Argentina) i Franck Chartier (França) van fundar Peeping Tom l’any 2000. El segell de la companyia és una estètica hiperrealista ancorada en un escenari concret.

moeder_c_olegdegtiarov_2352_hr

La figura de la mare és, per a Franck Chartier i Gabriela Carrizo, l’única persona amb qui hem estat realment units. Per això s’estableix un lligam tan fort fins i tot en la seva absència.

Continua llegint