Arxiu d'etiquetes: Mercat de les Flors

– GREC2019 – Dansa – TORUS (Humanhood) (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 285)

GREC2019 – TORUS (Humanhood) (temp. 18/19 – espectacle  nº 285)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que  va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.

La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.

Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.

Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.

“La física és una font abundant d’inspiració per al nostre treball, i al mateix temps, un conjunt de preguntes sense resposta que mantenen viva la nostra curiositat.”

“A través del nostre treball, ens esforcem per sacsejar l’esperit de les persones, evitar la percepció del que pensem que és la realitat i connectar-nos amb un sentit d’unitat.”

Entre els seus treballs anteriors cal destacar “Zero” (2016) i “Orbis” (2017) que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega 2018 (vegeu aquella ressenya).

Els Humanhood fusionen, en aquest espectacle TORUS, el moviment, el so i la llum. Aquesta és la seva primera coreografia per a grup, una peça per a cinc intèrprets, Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole i Júlia Robert, que pren el seu nom d’una figura geomètrica: el tor. Es tracta d’una figura tridimensional en forma de dònut, un cercle que gira al voltant d’un eix amb un punt ancorat en el mateix pla. Una figura present a tot arreu: des d’una poma fins al camp magnètic de la terra i que es descriu en les pràctiques orientals com el camp energètic.

Aquesta peça és un viatge que comença lluny, al cosmos, i acaba al planeta Terra, on els humans comparteixen i expressen un ritme comú, fusionant la sinergia energètica i el vocabulari físic de Humahood en un huracà tribal que flueix sense esforç. La llum (Tom Visser), el moviment i el so (Alex Foster) són el nucli d’un espectacle en el qual la percepció del temps s’altera per tal de recrear un món on el ritme s’expressa visualment, mitjançant el so i amb el moviment.

Un vestuari de Mark Howard, que s’impregna de color amb la llum, captivant-nos amb l’atmosfera creada a la que col·labora el fum que omple l’escenari. Vestits que han estat dissenyats individualment, tenyits i pintats a mà. En aquest espectacle “els llums respiren i formen part del contingut i de la coreografia“.

La interpretació dels ballarins és magnètica, amb una energia inesgotable que transmet vitalitat i ritme, amb moviments que semblen màgicament acoblats a la percussió de Huang Zhiwei i Rudi Cole, enregistrada a Taiwan (amb la col·laboració de músics taiwanesos especialitzats en percussió). Moviments que remeten a les danses folklòriques, cinc ballarins compenetrats com si és tractes d’un sol cos, i que també troben moments d’individualitat.

Un retorn a la tribu, on el ritme s’apodera dels artistes i de l’espectador

Màgic. Hipnòtic. Magnètic.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Concepte, direcció i coreografia: Júlia Robert Parés, Rudi Cole 

Interpretació: Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole, Júlia Robert 

Disseny de la il·luminació: Tom Visser \ Producció musical: EIF (Earth Is Flat) \ Música i masterització: Alex Forster \ Percussió: Huang Zhiwei i Rudi Cole, enregistrat al Ten Drum Cultural Village (Taiwan) \ Disseny del vestuari: Mark Howard \ Disseny de l’escenografia: Humanhood \ Construcció de l’escenografia: ARTEM \ Producció: Pau Estrem

Durada: 65 minuts

– 355 – GREC2019 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. / KILE ABRAHAM (🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2019.07.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 275)

GREC2019 – Dansa – PROGRAMA MIXT – A.I.M. (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 275)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I el mateix dimarts de la Sala Ovidi Montllor a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors per veure un altra proposta del Festival Grec, el “PROGRAMA MIXT” d’A.I.M. de Kyle Abraham.

Una proposta que també ens van presentar a la roda de premsa del passat dia 7 de juny ….. (vegeu ressenya) …i que van descriure com inclassificable, donat que les propostes d’aquest coreògraf es mouen entre el ballet i les danses urbanes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A.I.M. (anteriorment Abraham In Motion) és la companyia que Kyle Abraham (Pennsylvania 1977) dirigeix i que va crear l’any 2006. Format en el violoncel, el piano i les arts visuals, el seu objectiu com a coreògraf és aprofundir en la identitat en relació amb la història personal. Sovint explora temes d’emocions i adversitats viscudes i la seva relació amb la música i la dansa.

A.I.M. està format per vuit ballarins d’orígens i disciplines diverses.

Una companyia que desafia la dansa tradicional fusionant diferents gèneres i creant un vocabulari únic i poc convencional. Un estil urbà que vol posar el focus d’atenció en temes de justícia social, la cultura del hip-hop i la raça.

Aquest “PROGRAMA MIXT” que ens han presentat està format per quatre peces suggeridores que combinen disciplines diverses i que barregen sense complexos elements del ballet i de les danses urbanes, moments que fan pensar en els ritmes africans amb d’altres de clarament jazzístics o bé electrònics ….

Han interpretat les següents coreografies:

STATE (🐌🐌🐌)

Es tracta d’un trio encarregat per la companyia a la coreògrafa Andrea Miller (directora artística de la companyia Gallim Dance), una peça on la coreografia ha estat creada en col·laboració amb els ballarins i ballarines de la companyia, amb música del compositor Reggie Wilkins, una partitura de hip-hop i música electrònica. Estrenada en 2018 les tres ballarines han executat a la perfecció la hipnòtica música de Reggie Wilkins.

Continua llegint

– 354 – GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 274)

GREC2019 – Circ – DÉJÀ VU (temp. 18/19 –  espectacle  nº 274)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 9 de juliol vam poder veure dos espectacles al Mercat de les Flors dins del Festival Grec 2019. El primer d’ells, a la Sala Ovidi Montllor va ser DÉJÀ VU de la Companyia Manolo Alcántara.

Tal com ens va explicar a la seva presentació a la roda de premsa del 7 de juny (vegeu ressenya) DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle “Wasteland” de Lluís Danés (vegeu ressenya).

Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle “Genuinos imperfectos” fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys.

En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle “Locomotivo“. Va signar “Plecs” amb Xavi Erra, i finalment, l’any 2014 crea la Companyia Manolo Alcántara que va arrencar amb l’espectacle “Rudo”, que es va poder veure al Grec d’aquell any.

DÉJÀ VU és un espectacle que parla de l’home que realment és i de l’home que li hauria agradat ser. Un muntatge on s’interroga sobre la distància entre la vida i els somnis, entre la realitat i el desig.

Ho fa partint d’un únic personatge que es lliura a uns somnis ambiciosos i grandiloqüents, molt distants de la seva vida quotidiana. La mateixa música, interpretada en part en directe i en part enregistrada, i els sons que escoltareu us parlaran d’aquesta distància que separa realitat i somni, a cop de repeticions monòtones i de melodies alegres. És un somni tot plegat?

La magnífica composició musical i els arranjaments són de Laia Rius que interpreta també en directe i ha dirigit l’enregistrament de la part gravada amb Josep Traver (guitarres, llaüt, banjo), Ivan Tomasevic (contrabaix, baix elèctric), Pep Pascual (percussions), Maria Bou (violoncel), Xavi Túrnez (veus), i ella mateixa als violins i al violí octavat.

Continua llegint

– 345 – GREC2019 – Dansa – AB (INTRA) – SYDNEY DANCE COMPANY (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2019.07.02 (temp. 18/19 – RdP 067 i espectacle nº 266)

GREC2019 – AB (INTRA) – SYDNEY DANCE COMPANY (temp. 18/19 – RdP 067 i esp.  nº 266)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimarts, dins del Festival Grec 2019, vam fer cap al Mercat de les Flors per veure l’espectacle del coreògraf Rafael Bonachela amb la Sydney Dance Company.

A la roda de premsa que va tenir lloc aquest dilluns (us deixem l’àudio al final de l’entrada), ens van comentar que la companyia Sydney Dance Company celebra enguany el seu cinquantè aniversari i en Rafael Bonachela en fa deu que la dirigeix. És la primera vegada que la companyia es desplaça fora del país en temporada d’hivern (allà), i durant tres anys s’ha anat gestant la gira per Europa i la seva presencia en el Festival Grec d’enguany.

L’espectacle AB (INTRA), “des de dins”, és un recorregut per l’essència mateixa de la condició humana que es desenvolupa en un escenari minimalista on els artistes esdevenen el focus d’atenció.

Rafael Bonachela (La Garriga, 1972) és director artístic i coreògraf resident a la Sydney Dance Company des del 2009. Va començar a ballar a Barcelona abans de traslladar-se als 18 anys a Londres a formar part de la Rambert Dance Company. En 2006 va crear la seva pròpia companyia, la Bonachela Dance Company. El 2008 va estrenar 360°, la primera gran producció per a la Sydney Dance Company, de la qual va acabar sent director artístic.

La Sydney Dance Company va ser fundada l’any 1969 per la ballarina Suzanne Musitz. Actualment està formada per setze ballarins que el mateix coreògraf ha seleccionat, la gran majoria de nacionalitat australiana amb l’excepció de Victor Zarallo que és nascut a Sitges.

El procés creatiu de la peça va començar a partir d’unes improvisacions, que sense pautes, obertes, va demanar als seus ballarins. Aquestes improvisacions fetes en solitari o en petits grups de ballarins, durant vuit dies, de manera intensiva, es van convertir en la llavor de l’espectacle final. També van escriure el que havien sentit en ferles. Aquestes expressions escrites van conformar el guió de la dansa. A la peça final la coreografia està absolutament pautada i la improvisació no hi és, ha quedat integrada en el resultat final.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta peça destaca per la seva fisicalitat i un treball interior molt més emocional que en altres creacions de Bonachela: “M’encanta la manera com un cos pot anar de la dolcesa a la velocitat i la potència. Però també m’interessa la capacitat del cos per verbalitzar estats emocionals i psicològics”.

Continua llegint

– 317 – Roda de premsa GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA – Palau de la Virreina – 2019.06.13 (temp. 18/19 – RdP 056)

GREC Festival – CREACIÓ COMUNITARIA (temp. 18/19 – RdP nº 056)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dijous van haver-hi dues rodes de premsa seguides, corresponents a espectacles que es podran veure al GREC Festival de Barcelona. La primera d’elles per presentar propostes de Creació Comunitària.

Eva Garcia ens va presentar 3 creacions comunitàries englobades dins del programa “Art i Part” del Barcelona Districte Cultural de l’Institut de Cultura. Tots ells són projectes en el que són convidats veïns de la ciutat a prendre part activa com a creadors.

El resultat d’aquests projectes es podran veure a:

  • 4 de JuliolArt i Part Gòtic – El projecte Pati de veïnes és un procés de creació d’una obra de teatre musical, organitzada per un partenariat d’entitats, artistes, veïnes i veïnes en una recerca creativa sobre el seu barri.

Teatre Comunitari La Bonne – Gratuït

  • 6 de JuliolArt i Part Poble-sec – Projecte Barricidi, que dona veu al veïnat i a col·lectius que estan patint directament o indirectament les conseqüències de la gentrificació del barri als últims anys. Per això, va de la mà del Sindicat de Barri i dona suport a les reivindicacions contra els desnonaments i tancaments de petits comerços.

Teatre Comunitari Itinerant Espai de sortida; Casa de la Premsa – Gratuït

  • 6 i 7 de JuliolArt i Part Besós – Una recerca en les poètiques del CIRC i els llenguatges del cos, integrant els coneixements, disciplines artístiques i experiències existents al barri, amb l’objectiu de viure plegades un procés de creació i mostra d’art col·laboratiu.

Circ Comunitari Plaça Nando (Carrer Alfons el Magnànim, 47) – Gratuït

Continua llegint

– 278 –  Dansa – GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.05.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte al Mercat de les Flors vam poder veure GRAN BOLERO, la proposta de Jesús Rubio Gamo, una dansa sobre l’obstinació, sobre el trànsit entre el plaer i l’esgotament i també sobre el pas del temps. Aquesta peça ha estat programada dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”.

Amb una partitura de José Pablo Polo, basada en Bolero de Maurice Ravel, la peça GRAN BOLERO presenta una rítmica hipnòtica i repetitiva, in crescendo, amb dotze ballarins a escena que dansen fins a l’extenuació.

Jesús Rubio Gamo (Madrid 1982) és ballarí, coreògraf i escriptor independent, que produeix les seves pròpies produccions des de 2008. Format a Londres, propicia en aquesta ocasió un intercanvi entre el Mercat de les Flors i els Teatros del Canal amb sis ballarins de cada ciutat per parlar de l’esforç i del plaer de resistir. En 2016 va crear el duet Bolero, amb els ballarins Alberto Alonso i Clara Pampyn, una peça minimalista, fascinant i extenuant, amb la durada i la música de Ravel original.

Aquesta peça va ser seleccionada per al programa europeu Aerowaves, Dance Across Europe 2017 fet que el va decidir a ampliar la peça convertint-la en el que és ara, el GRAN BOLERO, que suposa la seva incursió en peces de gran format.

A la pàgina web de Jesús Rubio podem llegir el que ell concreta d’aquesta peça:

GRAN BOLERO és cos, és temps i també és un lloc en el qual sis ballarins de Madrid i sis de Barcelona poden trobar-se per a malbaratar energia junts i revisitar la música que Ravel concebés en 1928 com un assaig orquestral basat en un ball tradicional espanyol.

GRAN BOLERO és una gran oportunitat per a recordar que un dia decidim confiar que la dansa i la música anaven a salvar-nos de tota la resta.

GRAN BOLERO és una peça sobre l’esforç i el plaer de resistir; una dansa obstinada sobre el trànsit entre el gaudi i l’esgotament, un ball per a celebrar el temps i espai que compartim, la intensitat i la fugacitat, el pressentiment i l’assossec.

Continua llegint

– 265 – Dansa – TRAMA (🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 2019.05.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 194)

TRAMA (temp. 18/19 – espectacle nº 194)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

A la sala MAC del Mercat de les Flors, un nou treball coreogràfic de Roser López Espinosa, artista resident al Mercat les temporades 2018 a 2020, i dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”. D’aquesta coreògrafa hem pogut veure LOWLAND al Sismògraf d’Olot en 2017.

Roser López Espinosa va néixer a Granollers el 1980 i el seu treball es basa en una forta fisicalitat, amb una gran passió per la precisió, la delicadesa, elements acrobàtics i el detall. Complicitat i treball en equip en un imaginari vital ple de joc. Formada a la MTD d’Amsterdam, ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Iago Pericot i el cineasta Iñaki Lacuesta.

TRAMA és un projecte que parla del grup i de la singularitat dels components del grup. Interessada per les diferències, aconsegueix combinar formes de treballar diferents. TRAMA parla de cossos i relacions que s’entrellacen per arribar, des de la diferència, a un treball de conjunt on la perfecció no és l’objectiu.

Un treball que parla de l’ordre i del desordre dins del treball en equip: un entramat de cossos en l’espai, seqüències encadenades, passar d’un cos a l’altre, ….

Un treball que inclou tècniques de dansa i de circ, amb una gran fisicalitat i on, des de moviments individuals senzills evoluciona a moviments grupals complexos on la precisió sembla fonamental.

Continua llegint