Arxiu d'etiquetes: GREC2014

– Grec2014 – Teatre – NERIUM PARK – (****) – Mercat de les Flors, sala Pina Bausch – 20/07/2014

Un final esplèndid pel el nostre últim espectacle Grec2014 i que també coincideix amb la nostre darrera crònica cultural d’aquesta temporada, abans del imminent període de vacances, durant el qual, com us podeu imaginar, no deixarem de “Voltar i Voltar”, ja que per nosaltres, VIATJAR representa una de les principals raons de viure.

Acudim dons al Mercat de les Flors i fem la cua de mes de mitja hora per tal de pujar a la petita Sala Pina Bausch, per tal de veure NERIUM PAK. Cada vegada se’n fa mes insuportable assistir a un esdeveniment cultural, amb els seients sense numerar, a pesar d’haver-les comprat amb mes d’un mes d’antelació.

Als meus 62 anys m’obliguen a estar a peu dret, fins a l’obertura de la Sala, aguantant a sobre, els cops de colze i les corredisses d’alguns espectadors per avençar-te a les escales, per tal de veure l’espectacle el mes prop possible. Tan costa als organitzadors numerar les localitats per tal de que les persones ens podem comportar educadament, i no ens veiem obligats a estar una bona estona a peu dret ? També, al mon de la CULTURA, es deuria tractar a les persones com el que som i a vegades em dona la sensació que se’ns tracta una mica com un ramat de xais.

Nerium Park – Grec2014 – fotografia David Rey

Del dramaturg Josep Maria Miró, ja hem parlat molt en aquest blog; crec que hem pogut veure totes les seves obres i hem fet la crònica corresponent a cada una d’elles; com comprovareu ens agrada la seva forma de escriure textos per obres teatrals, que sentim molt properes i excepte a la seva primera obra (Gang Bang a l’abril 2011), que no ens va acabar de fer totalment el pes, a les tres ultimes, (El Principi d’Arquimedes al juliol 2012 // Fum al desembre del 2013 // Estripar la Terra, fa tant sols uns dies ), ens han agradat moltíssim; actualment podem afirmar que es un dels nostres autors catalans predilectes.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – BARTOLOMÉ ENCADENADO (***) – Teatre Grec – 18/07/2014

2 respostes

El nostre ultim espectacle dins del recinte del mateix Teatre Grec, el vàrem viure aquest divendres passat 18 de juliol; es tracta d’una obra teatral que el propi festival Grec ha encarregat al dramaturg José Sanchis Sinisterra, i per tant s’estrena en aquest marc incomparable que guarda la nostra estimada muntanya de Montjuïc. La idea és que el Festival Grec, cada any, encarregarà una obra a un dramaturg diferent i aquest deurà escriure una peça teatral sobre un tema contemporani.

Bartolome encadenado – Grec2014 – fotografia de Josep Aznar

En José Sanchis Sinisterra, s’ha basat en l’antic text de “Prometeu encadenat“, que es tracta d’una tragèdia de l’antiga Grècia, tradicionalment atribuïda a Esquil i que data del segle IV aC. L’obra tracta del mite d’un tità… Prometeu, que havia enganyat els déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans, la millor; a més a més, havia robat el foc per donar-lo als mortals i per això fou castigat per Zeus, a través del seu missatger Hermes.

En aquest cas el personatge és Bartolomeu, que s’encadena a dalt d’una columna o pilastra inacabada d’un pont, a més de 7 metres d’alçada, amb la intenció de provocar amb aquesta acció i el seu posterior suïcidi davant dels mitjans de comunicació, la denúncia d’un sistema capitalista salvatge que ha abocat als essers humans més febles a la catàstrofe econòmica i a la pròpia desintegració de la dignitat humana; vol d’aquesta manera, retornar als humans allò que els déus polítics i econòmics els neguen.

Continua llegint →

– Grec2014 – Dansa – VADER (Pare) / Peeping Tom (****) – (espectacle en anglès) – Mercat de les Flors sala MAC – 16/07/2014

Deixa un comentari

Ara fa exactament dos anys que nosaltres vàrem descobrir la Companyia de dansa contemporània establerta a Brussel·les PEEPING TOM. Val a dir, que l’espectacle que llavors vam poder veure, “32 RUE VANDENBRANDEN” ens va agradar moltíssim i que potser es un dels espectacles internacionals de dansa, que ens ha impactat mes, des de que escrivim aquest blog, ja fa quasi 4 anys.

Ara de nou PEEPING TOM ha tornat a estrenar a Barcelona un nou espectacle sota el títol de VADER (Pare), del que sembla serà la primera part d’una trilogia, sobre pare, mare i nens, en les que ja estan treballant…. (Moeder 2016 – Kinderen 2018). Es una producció en la que han intervingut un munt de institucions agermanades per aconseguir portar-la a terme ….

Grec 2014 Festival de Barcelona // Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen, Alemanya) // Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel•les, Bèlgica) //’Hellerau European Center for the Arts (Dresden, Alemanya) // Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg) // Théâtre de la Ville (París, França) //Maison de la Culture (Bourges, França) // La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq, França) // Le Printemps des Comédiens (Montpeller, França).

VADER torna a ser un garbuix de moltes coses, especialment de dansa contemporània, d’aquelles que no estem acostumats a veure i que per molta gent no es reconeguda com a tal; però o a mes a mes de dansa, també es un espectacle de teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor…. i aquesta vegada també d’angoixa, rebuig, desesperació i d’una tristesa infinita.

Continua llegint →

– Grec2014 – Dansa – AHNSOOYOUNG COMPANY (*****) – Mercat de les Flors, sala Ovidi Montllor – 15/07/2014

Deixa un comentari

Ahir vàrem sortir plenament satisfets de poder veure un gran espectacle de dansa, dins del Festival Grec2014. Un espectacle en el qual vaig vibrar des del primer minut a l’ultim i que hauria tornat a veure de nou al finalitzar la representació de les tres peces que ens va oferir la novíssima companya de dansa coreana AHNSOOYOUNG COMPANY, que ha estat capaç d’atreure l’atenció de tot tipus de public, en especial dels joves, amb una barreja de dansa contemporània i hip-hop.

No és casual la forta empremta del hip-hop en les coreografies d’aquesta formació, ja que el seu creador, Ahn Soo-young, va començar la seva carrera com a street dancer abans de crear la seva pròpia companyia i triomfar al seu país i a Europa amb El llac dels cignes.

Vàrem poder gaudir de tres coreografies:

1 – Viatge en el temps 7080 (30 minuts)

…ens transporta als anys setanta i vuitanta mitjançant la dansa, les músiques i els costums d’una època en què Corea del Sud vivia freqüents disturbis i protestes. És potser el que mes variació de moviments té de les tres coreografies que veurem. Ens adonem ja aquí, que estem veient treballar uns ballarins dels quals sentirem a parlar molt, d’ara en endavant.

La barreja de músiques emprades de la música actual coreana amb la tradicional d’aquest país és realment bellíssima i jo no em sabia avenir d’entrada, ja que normalment la cultura musical asiàtica es força difícil per la meva/nostre cultura.

INTÈRPRETS: Kim Gyu-jin, Shin Chae-long, Lee Dae-ho, Shin Won-min, Yang Seung-kwan

___________________________

La sala Ovidi Montllor, ple a vessar com poques vegades he vist; la mitjana d’edat era molt, però que molt més baixa de l’habitual; l’entusiasme dels joves feia que no deixessin acabar de representar una coreografia sencera i arrancaven en aplaudiments quan mes els hi arribava l’espectacle.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre Musical – NIT DE MUSICALS (** 1/2) – Teatre Grec – 13/07/2014

2 respostes

Jardins del Teatre Grec – Barcelona

Una nit en la que tots els que ens agraden els Musicals, teníem les nostres esperances i la nostra il·lusió per veure que tal podria resultar un concert amb algunes de les mes conegudes peces dels Musicals del compositor català Albert Guinovart. A l’ambient del Teatre Grec, es respirava una sensació de expectació i de veritables “ganes” de que tot sortís be, i encara mes, sabent que si era així, podria tenir continuïtat en propers concerts als anys vinents amb d’altres compositors.

Al escenari també s’intuïa aquesta il·lusió, amb la Banda Municipal de Barcelona en ple, una bona pila de cantants de casa nostre, que han cantat en representacions als teatres de Catalunya, Musicals com Flor de nit, Mar i cel, Gaudí, La vampira del Raval i molts d’altres, tots ells Musicals del mestre Guinovart, al que aquesta nit se li vol retre homenatge. Ell mateix va estar present al escenari, interpretant les seves peces al piano.

Malauradament a la poca estona ens vàrem adonar tots plegats que no es el mateix veure un Musical amb representació a un teatre, que escoltar un concert amb una deficiència notable de so, amb un equip de “fireta” que transmetia a les grades del Grec les veus dels cantants amb un so “brut” i clarament insuficient; Tant era així que a vegades, quant l’equip acústic fallava del tot, els que teníem la sort de estar a les primeres fileres, podíem escoltar molt millor les veus en directe, sense amplificació, que el que vomitaven els altaveus “cutre-saltsixeros”.

El programa, recollit gràcies a l’Imma, va estar a la primera part el següent:

1. Arrebato – Desconcerto Grosso (1993)

2. Carrerons de Barcelona – La vampira del Raval (2011)

3. Llatzer- Crim i Càstig (no estrenada)

4. Dins les venes – La vampira del Raval

5. Somnis de puresa – La vampira del Raval

6. Estic confós – Flor de Nit (1992)

7. Flor de nit – Flor de Nit

8. La carta – Flor de Nit

9. Charlestone de la Pastera – Flor de Nit

10.Cançó de la Remei – Flor de Nit

11.Ciutat d’ivori – Flor de Nit

La il·lusió es va anar esvaint poc a poc i jo crec que inclús els cantants (Daniel Anglès, Xavier Fernández, Elena Gadel, Ivan Labanda, Mone i Toni Viñals), adonant-se d’aquestes deficiències força greus de so, que els afectava a ells mes que a ningú, es van contagiar d’un desànim que no va desaparèixer en gairebé tot l’espectacle. Únicament quant sortia el cor Deudeveu semblava que l’ambient s’animava una mica mes, però quant de debò vàrem creure que tot s’animava, va ser quan va fer l’aparició la cantant NINA, que amb la seva empenta, alegria i força escènica, va semblar que tot seria molt millor a partir d’aquell moment.

Continua llegint →

– Grec2014 – Dansa – SUN/Hofesh Shechter Company (***) – Teatre Grec – 10/07/2014

Deixa un comentari

Un altre espectacle molt esperat amb ganes i un altre mitja decepció, ja que no ha cobert ni de lluny les meves expectatives; haig de reconèixer però que en algun moment puntual si em va agradar, encara que malauradamen la irregularitat de l’espectacle és notable i en alguns moments es transforma en un espectacle que entra dins de la reiteració i el que és pitjor … cau en l’avorriment més absolut.

SUN - Hofesh Shechter Company - Grec2014 -2-imp

SUN - Hofesh Shechter Company - Grec2014 -3-imp

El món és un lloc meravellós… però també perillós, adverteix en aquesta peça l’autor. Aquesta proposta, produïda amb el suport del Mercat de les Flors, és el darrer espectacle d’un artista nascut a Israel que va ballar amb la mundialment famosa Batsheva Dance Company i que s’ha consagrat a Europa com un dels grans noms de la dansa actual.

Ambientada a l’inici en un espai idíl·lic que evoluciona posteriorment cap a una visió minimalista d’un món “perfecte”, la coreografia de Shechter fusiona la disbauxa frenètica amb la complexitat subtil en un treball que confronta l’horror pastoral del colonialisme amb un toc d’humor incisiu. Una companyia ampliada de catorze intèrprets balla una banda sonora que inclou música original composta pel mateix Shechter.

Em van agradar els moviments perfeccionistes dels ballarins de la Hofesh Shechter Company, d’una rapidesa sorprenent i sobretot de la sincronia difícil de superar en els ballets de conjunt, encara que es va sacrificar el virtuosisme individual, que a mi tant m’agrada. Em va agradar també una il·luminació que va fer que la roca de la muntanya al Grec resultes quasi màgica amb una combinació de colors preciosista.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – GUILLOTINA (*) – vestibul Mercat de les Flors – 10/07/2014

Deixa un comentari

En el vestíbul del Mercat de les Flors aquests dies es representa a diferents horaris una proposta que pretén ser una performance, on hauria de participar el públic exposant els seus problemes.

Està de moda intentar utilitzar els telèfons mòbils per tal de fer participar en les noves tecnologies en el món del Teatre….. però haurem d’esperar un temps, ja que a l’oblidable “espectacle” M.U.R.S. va ser un autèntic desastre i aquí encara pitjor; d’entrada queden exclosos els telèfons amb el sistema iOS de Apple i únicament serveixen els Android…. i per què serveixen ??? doncs per res.…en teoria fer pujar i caure la guillotina que acabarà amb els problemes que hauran exposat i cridar en veu alta els espectadors.

Entre la performance i la metàfora, una gran guillotina s’encarregarà d’alliberar-vos de les idees, els desitjos o les persones que us turmenten més.

La proposta de Iago Pericot no té res de violència i molt de catarsi. I l’únic protagonista és el públic.

Guillotina - Iago Pericot GREC2014 - 3-imp

IAGO PERICOT tot veient la seva performance GUILLOTINA

Durant tan sols 15 minuts, un actor / saltimbanqui ?… intentarà engrescar als espectadors perquè cridin coses tan banals com…. hipoteca, desamor, falta de diners, atur, manca de sexe, malalties…. fins tot algun despistat crida “fills”, segur que sense saber que totes aquestes paraules dites com a problemes de la gent, aniran directament a la guillotina per acabar amb ells…. incloent en aquest cas els “fills” del despistat.

He intentat veure en diferents dies, aquesta “metàfora”, paraula utilitzada pel seu creador IAGO PERICOT, i encara que depèn molt de la participació del públic en un moment donat…. la “performance” no dóna els resultats mínims esperats. Divertit ???, potser si… a mi no m’ho va semblar. Considero que no paga la pena ni l’esforç d’apropar-se al Mercat de les Flors, encara que estiguis ben aprop com va ser en el nostre cas.

IDEA ORIGINAL: Iago Pericot

AJUDANT DE DIRECCIÓ: Josep Escrig // ESCENIFICADOR PÚBLIC: Oriol Plà

DOCUMENTACIÓ EN VÍDEO: Albert Folk // DISSENY DE LA GUILLOTINA: Ramón de los Heros // DISSENY DE SO: Aurélie Raoût (Lilou) // DISSENY DE L’APP: Roc Boronat // CONSTRUCCIÓ DE LA GUILLOTINA: Indústries Jové Balasch

_____________________________________________________________________________

– Mercat de les Flors – vestibul – Gratuït

_____________________________________________________________________________

– Grec2014 – Dansa – LONELY TOGETHER (****) – Mercat de les Flors, sala MAC – 09/07/2014

4 respostes

Un gran espectacle basat únicament amb la gran vàlua de tan sols 3 persones .. i evidentment un bon equip tècnic i humà. Dos ballarins i coreògrafs al mateix temps, Roberto Olivan i Gregory Maqoma… però recolzats pel tercer protagonista, el compositor també a escena Laurent Delforge, tant o més important que els altres dos.

Haig de reconèixer que he estat a un pèl de valorar aquest espectacle amb la màxima puntuació de 5 estrelles, perquè te moments en què l’espectacle esdevé màgic, electritzant i per mi absolutament sublim…. però no ho he pogut fer, perquè aquest clímax no es manté durant tota la representació i en algun moment l’interès decau força, encara que a una alçada de qualitat considerable. En el moment de fer la crònica, avui divendres 11, per mi ha estat sense cap mena de dubte el millor espectacle de dansa d’aquesta temporada del Grec2014, hores lluny d’altres espectacles ja vistos, com Wonderland (**) o Sun (***).

Roberto Olivan i Gregory Maqoma es van conèixer al Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) de Brussel•les, estudiant amb un mite de la dansa contemporània, Anne Teresa de Keersmaeker. Cadascú va continuar després la seva carrera en direccions diverses, però ambdós han mantingut sempre un lligam amb la seva terra d’origen: Olivan creant el festival Deltebre Dansa, i Maqoma implicant-se en la comunitat de dansa de Johannesburg i fundant el South African Vuyani Dance Theater.

Ara les seves trajectòries es tornen a trobar, tancant un cercle, tot establint un diàleg coreogràfic que té com a banda sonora la música del compositor belga Laurent Delforge, que embolcalla l’essència d’Olivan i Maqoma. ALonely Together tots dos artistes aposten per seguir la pròpia intuició, aquesta veu interior que ha estat present durant generacions i que, en moltes cultures, ha conduït els aspectes més trascendentals de la Humanitat mitjançant cerimònies i rituals de trànsit. Escoltar aquesta veu implica donar via lliure a les emocions, els pensaments i els judicis interns que tots portem a dins.

Dos cultures tan diferents com la del Baix Ebre, a casa nostre i una molt mes llunyana, física i culturalment parlant, com és la sud-africana, agermanades en una unió que sembla gairebé impossible i que posades d’acord amb l’ajut d’aquests tres artistes, esdevé un espectacle meravellós que a mi em va posar la pell de gallina en més d’una ocasió.

Continua llegint →

– Grec2014 – Teatre – LES CRIADES (***) (espectacle en coreà) – Mercat de les Flors, sala Ovidi Montllor – 04/07/2014

6 respostes

Apostem de nou per poder veure Teatre internacional, que en comptades ocasions podem veure a Barcelona. Aquesta vegada es tracta de LES CRIADES, un espectacle una mica especial, ja que a mes a més d’estar parlat amb coreà, es tracta d’una barreja de Teatre d’objectes amb mímica i text, encara que aquest últim és prescindible, per la poca quantitat i perquè amb el gest i la mímica, les actrius ens ho expliquen tot.

LES CRIADES – Grec2014 – fotogradia de Jose Aznar

Ja al gener passat vàrem veure un altra obra basada en el mateix text de “Les Criades” i que va ser tot un esdeveniment a Barcelona, en part pel volum físic d’una de les seves actrius; és tractava de “Lo unico de necesita una gran actriz, es una gran obra y las ganas de triunfar”, llarguíssim títol que va utilitzar la companyia mexicana “Vaca 35 Teatro en Grupo”. (aquí podeu veure aquella crònica).

El 1998, quan va tornar d’estudiar a França amb Jacques LeCoq, el director Do Wan Im va fundar el Sadari Movement Laboratory, una companyia entestada a assajar nous llenguatges teatrals. El col·lectiu s’ha guanyat el respecte de l’escena de mig món amb propostes com un aplaudit Woyzeck o com aquesta versió de l’obra escrita el 1947 per Genet, on s’utilitzen videoprojeccions i un disseny de so clarament innovador.

La història de les dues minyones que odien la dona que serveixen però que alhora es vesteixen amb la seva roba, la imiten i fantasiegen convertir-se en ella, esdevé en mans del Sadari Movement Laboratory una mostra imponent de teatre físic en què, a més, una peça del mobiliari té un paper fonamental. Es tracta d’un gran armari de fusta que, en aquest joc de dualitats entre el jo i els altres, entre la realitat i la ficció, esdevé un espai psicològic compartit entre minyones i mestressa.

Un espectacle de petit format, que arriba quasi a la perfecció tècnica, especialment amb l’armari en el que gairebé es basen en exclusivitat….i també en el joc d’unes projeccions que interactuen força amb les actrius; ens va agradar molt el vestuari, especialment els de les dues criades, mig vestides per davant, mig nues pel darrera en la ficció, mostrant unes natges de roba exagerades i uns pits penjim penjam, amb els que juguen en una marcada i esplèndida comicitat visual. Cal remarcar també l’estudi exhaustiu que s’ha realitzat amb el so i una magnifica il·luminació, que sense ella l’espectacle perdria molt del seu impacte visual.

Continua llegint →