– Grec2014 – Dansa – VADER (Pare) / Peeping Tom (****) – (espectacle en anglès) – Mercat de les Flors sala MAC – 16/07/2014

Ara fa exactament dos anys que nosaltres vàrem descobrir la Companyia de dansa contemporània establerta a Brussel·les PEEPING TOM. Val a dir, que l’espectacle que llavors vam poder veure, 32 RUE VANDENBRANDEN”  ens va agradar moltíssim i que potser es un dels espectacles internacionals de dansa, que ens ha impactat mes, des de que escrivim aquest blog, ja fa quasi 4 anys.

VADER1-imp

Ara de nou PEEPING TOM  ha tornat a estrenar a Barcelona un nou espectacle sota el títol de VADER (Pare), del que sembla serà la primera part d’una trilogia, sobre pare, mare i nens,  en les que ja estan treballant…. (Moeder 2016 – Kinderen 2018).  Es una producció en la que han intervingut un munt de institucions agermanades per aconseguir portar-la a terme ….

Grec 2014 Festival de Barcelona // Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen, Alemanya) // Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel•les, Bèlgica) //’Hellerau European Center for the Arts (Dresden, Alemanya) // Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg) // Théâtre de la Ville (París, França) //Maison de la Culture (Bourges, França) // La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq, França) // Le Printemps des Comédiens (Montpeller, França).

VADER - PEEPING TOM - Grec2014 3

VADER torna a ser un garbuix de moltes coses, especialment de dansa contemporània, d’aquelles que no estem acostumats a veure i que per molta gent no es reconeguda com a tal; però o a mes a mes de dansa, també es un espectacle de teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor…. i aquesta vegada també d’angoixa, rebuig, desesperació i d’una tristesa infinita.

Vader (Pare),  transcorre a la zona de visites d’una llar d’avis, els alts murs de la qual suggereixen que l’acció té lloc a les profunditats. Al mig de les tenebres, en un lloc entre el món dels vius i el món dels morts, hi ha la figura del pare, que sembla distanciar-se cada cop més de la comunitat humana. El seu progressiu esvaïment es dibuixa, no des de la història d’un ésser individual, sinó des de la mitologia del pare. En unes escenes que esclaten en acció i s’aturen sobtadament, la seva figura sembla alhora divina i ridícula, posseïdora d’una vida mental de vegades rica i de vegades desconnectada, decadent, buida. Potser el seu passat amaga un secret profund o potser és boig o víctima dels deliris.
La resta de residents i el personal de la llar d’avis se’l miren divertits o amb odi, amb afecte o indiferents. La peça es desenvolupa en l’ampli territori entre la percepció i la  realitat, mostrant la manera com el temps sembla alentir-se per als més grans, igual que el ritme dels seus gestos; el discurs articulat es percep com a estàtic i la música com a soroll, o el món mateix només sembla tenir sentit com a encarnació d’un record.
Vader explora el moment en què els records (o potser són fantasies i al·lucinacions?) d’un home gran, una mena de Don Quixot dels nostres dies, amenacen constantment de convertir en fantasies les realitats de la vida diària.

 Des de la primera escena tot veien l’immens escenari mig a les fosques, amb l’escenografia d’una sala d’un asil d’ancians, ja em vaig adonar de que l’espectacle no tindria res a veure amb el que vàrem veure fa un parell d’anys; tot aquí respirava foscor i tristesa a dojo…. però ja amb la primera dansa d’una de les protagonistes, en la que te una  lluita aferrissada amb la seva bossa de ma, em va fer entrar de cop en la meravellosa mena de dansa que tan especial te de fer  aquesta companyia.   Casi d’immediat, un altre moment màgic amb una parella de dansaires ballant de genolls a tota velocitat per tot l’immens espai….. increïble !!!

Com veieu per la meva valoració habitual de estrelles que van del 1 al 5, aquest espectacle ens va agradar moltíssim, SI,  però no va arribar a la excel·lència del “32 RUE VANDENBRANDEN”; en el que respecta a la dansa, cada un dels moments en el que s’iniciava periòdicament, trencant els llargs diàlegs teatrals, em van semblar del tot immillorables, però l’argument em va resultar personalment massa dur, potser perquè he viscut moments semblants a la meva vida particular…. i la meva reacció va ser de rebuig i d’una tristor immensa i gens agradable…. de fet el que el director recerca es precisament mostrar aquesta sensació…. i creieu-me que ho aconsegueix.

El missatge que deixa a l’anima aquest espectacle, es d’una duresa increïble tot veient la desesperació del “Pare”, quant cada dilluns va a visitar-lo 30 minuts el seu fill,  per tal de donar-li una volteta, com si es tractes d’un gos… i després marxa corrents perquè te que fer-se càrrec de les seves obligacions durant tota la setmana.  L’ambient que es respira a la llar d’ancians es gairebé de presó, on son castigats com a nens petits, per no fer les coses com les autoritats del lloc requereixen…. l’angoixa, la desesperació, la pèrdua de dignitat, fins i tot el desig de mort…. en un bucle que dona la vida al convertir al fill en el següent “Pare” abandonat en un cicle sense fi.

Encara sort que te petits moments d’humor i sobretot moments màgics de dansa, que cap formació del mon, crec jo, les pot interpretar amb tanta mestria com aquesta companyia.  Moments impagables com la cantant quan a mida que baixa del escenari, la vida se li en va de les seves mans, en una acceleració del temps fins arribar a la seva decrepitud…. moments com la dona que intenta posar-se la sabata i cau rodolant pel terra amb una dansa impossible i frenètica….  moments com quan  despullen al pare per posar-li l’uniforme gris de la institució…. moments, en fi, que es tenen que veure en directe per adonar-se que qualsevol acció d’aquesta companyia està estudiat al mil·límetre i es d’una increïble bellesa, tot i que d’una extrema duresa del seu argument.

Un espectacle de dansa/teatre (en llengua anglesa), que es te que veure si i si, sempre i quan  la persona que em llegeix li agradi realment la dansa contemporània trencadora.

Companyia de dansa PEEPING TOM
DIRECCIÓ: Franck Chartier
ASSISTÈNCIA A LA DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA: Gabriela Carrizo
CREACIÓ I INTERPRETACIÓ: Leo De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Simon Versnel, Maria Carolina Vieira, Yi-Chun Liu i Brandon Lagaert, amb la col·laboració d’Eurudike De Beul
ASSISTÈNCIA ARTÍSTICA: Seoljin Kim, Camille De Bonhome // COMPOSICIÓ SONORA: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols //ARRANJAMENTS: Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Eurudike De Beul, Renaud Crols  // MESCLA MUSICAL: Yannick Willox // DISSENY D’IL·LUMINACIÓ: Peeping Tom, Giacomo Gorini // DISSENY DE VESTUARI: Peeping Tom // DISSENY D’ESCENOGRAFIA: Peeping Tom, Amber Vandenhoeck

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

_____________________________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala Maria Aurelia Campmany   – Preu 26 € – (preu pagat: 20,80 € – abonament)
_____________________________________________________________________________
Cargol PARE (VADER)

Cargol PARE (VADER)

 

 

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.