Arxiu d'etiquetes: PEEPING TOM

– Dansa (181) – MOEDER – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp64) – 10.02.2017

MOEDER – Peeping Tom

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una de les raons per les quals ens vàrem abonar al Mercat de les Flors ja fa uns anys, és precisament per poder descobrir o seguir com en aquest cas, els grans espectacles internacionals que es poden veure al nostre país. D’ençà que vàrem descobrir els treballs de Peeping Tom, els hem anat seguint, perquè ens meravella aquesta barreja de dansa-teatre que impregnen a totes les seves produccions.

L’any 2012 ens va fascinar el seu espectacle “32 RUE VANDENBRANDEN“, el 2014 “VADER (Pare)“, al 2015 “À LOUER” … i ara aquest “MOEDER (Mare)” que ens ha tornat a confirmar que és una de les companyies de dansa que ens agraden més del panorama internacional.

Aquest passat dimecres 8 de febrer vaig ser convocat a la Roda de premsa de la presentació d’aquest darrer espectacle i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè a més a més era la primera que presentava la nova directora del Mercat, Àngels Margarit i l’última de Francesc Casadesús com a darrer director del Mercat i nou responsable del Festival Grec.

moeder-de-peeping-tom-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Gabriela Carrizo, directora de MOEDER, i Franck Chartier, ajudant dramatúrgic i artístic, intercanvien els papers respecte a la seva participació a VADER. Molts dels principals col·laboradors de la companyia durant els darrers anys (alguns d’ells cares conegudes que ja apareixien a Vader) participen a Moeder de diferents maneres.

L’escenari, com en totes les produccions de Peeping Tom, té un paper actiu en l’espectacle i no es limita a ser l’espai on es desenvolupa l’acció. Els sons tenen una presència àmplia i rellevant, i busquen suggerir un instint primari, que ens resulti aliè però alhora ens toqui molt endins. En molts casos, els sons no estan enregistrats sinó que es produeixen en directe sobre l’escenari, ja sigui per reconstruir escenes on la memòria flaqueja, per capgirar el sentit o empènyer-lo al caire de la inintel·ligibilitat, o bé per evocar veus absents.

Potser el millor d’aquesta roda de premsa va ser les presentacions dels directors entrant i sortint, perquè sincerament les explicacions de la directora de MOEDER, Gabriela Carrizo van ser poc aclaridores del que veuríem durant els pròxims dies. No tothom té el do de la paraula i aquest és un cas claríssim de què la genialitat com a coreògrafa, no té res a veure amb la pedagogia que podria haver exercit a través de les seves paraules.

Us deixo l’àudio de la presentació, per si teniu interès a saber el que va intentar transmetre’ns i que almenys a mi, no em va fer saber arribar.

Divendres, un parell de dies després d’aquesta presentació, anem de nou al Mercat amb les expectatives ben altes i mooooltes ganes de veure aquesta nova proposta de Peeping Tom, que és el segon lliurament de la trilogia que va començar amb Vader (Pare) en 2014, i que finalitzarà amb Kinderen (Fills) en 2018.

Gabriela Carrizo (Argentina) i Franck Chartier (França) van fundar Peeping Tom l’any 2000. El segell de la companyia és una estètica hiperrealista ancorada en un escenari concret.

moeder_c_olegdegtiarov_2352_hr

La figura de la mare és, per a Franck Chartier i Gabriela Carrizo, l’única persona amb qui hem estat realment units. Per això s’estableix un lligam tan fort fins i tot en la seva absència.

Continua llegint

– GREC2015 – Dansa – À LOUER – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC – 15/07/2015

No sé pas com podré expressar amb paraules escrites, les sensacions que vaig rebre en veure aquest magnífic espectacle que ens va deixar literalment clavats a la butaca i bocabadats de tot el que estàvem veient. À LOUER, és l’espectacle que ara ens ha presentat la companyia PEEPING TOM i de la que esperàvem molt, moltíssim, però les nostres expectatives han estat sobrepassades amb escreix.

À LOUER - Peeping Tom cartell

Ens porten enguany un dels seus primers espectacles: À louer, creat l’any 2011….. una barreja de dansa i teatre, que combina les atmosferes cinematogràfiques amb el virtuosisme dels ballarins.

Per dir-ho clarament en una sola frase: ha estat un dels espectacles de dansa més fascinants que he conegut, potser el que m’ha fet gaudir més, en tota la meva vida.

Ja coneixíem molt bé a Peeping Tom, perquè els darrers anys i també dins del Festival Grec de Barcelona, ens ha presentat espectacles extraordinaris; el primer a l’any 2012, va ser…”32 RUE VANDENBRANDEN que ja aleshores vaig valorar amb la màxima qualificació Voltaire de 5 estrelles. La temporada passada un nou espectacle de Peeping Tom ens va sorprendre de nou, VADER (Pare), encara que aquest no va arribar a les cotes de la proposta anterior.

Aquest extraordinari espectacle ens explica la història d’una família burgesa en decadència que viu tancada en un espai laberíntic, entre real i irreal, envoltat amb uns enormes cortinatges vermells que van obrint per deixar pas a altres espais. Tot plegat constitueix una metàfora de l’existència del teatre, d’una escena que no pertany als artistes més que de manera momentània, un espai provisional i sempre en lloguer, que els actors i ballarins es veuen forçats a reinventar i transformar a cada instant.

À LOUER - Peeping Tom 1

Tot transcorre en un gran saló buit, testimoni d’èpoques passades millors. La peça parla de la fragilitat de l’art, de l’efímer, d’aquest món canviant on de la nit al dia tot pot canviar, L’obra explora no només la por a quedar-se sense veu de la protagonista, també indaga en les dificultats per unir el seu treball i la seva vida familiar amb el seu fill i el seu marit…. una cantant d’òpera al final de la seva carrera, centra una proposta que retrata pors i dubtes que afecten a tot ésser humà en algun moment de la seva vida; en el fons l’obra parla de la soledat, d’aquesta mare que sempre està de viatge i d’aquest fill que està com perdut en un laberint, on es confonen l’espai íntim i el teatral.

Els espectadors se submergeixen en un univers paral·lel fet de records, al·lucinacions i malsons que aquest cop pren com a tema central el caràcter efímer de l’art i, per extensió, de la vida. Una posada en escena del millor que he vist mai.

À LOUER - Peeping Tom 2

Però el més meravellós de tot, és la dansa que en aquest entorn màgic ens mostren uns ballarins que semblen d’un altre món, especialment els asiàtics Hun-Mok Jung i Seoljin Kim, que amb els seus peus “trencats” ens deixen amb la boca oberta des de la seva aparició; però tots els ballarins, TOTS, són realment excepcionalsJos Baker, Leo De Beul, Eurudike De Beul, Marie Gyselbrecht, Simon Versnel.

Es tracta d’un espectacle TOTAL, que barreja dansa, teatre, música, mímica, contorsionisme, humor, terror, tècnica cinematogràfica, i sobretot fantasia e imaginació desbocada

La Companyia PEEPING TOM va ser fundada l’any 2000 per l’argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier …. i hores dara es tracta d’una de les formacions més reconegudes en l’àmbit mundial, obtenint grans èxits en tot el que interpreten.

Companyia Peeping Tom
Concepte i direcció: Gabriela Carrizo, Franck Chartier
Intèrprets: Jos Baker, Leo De Beul, Eurudike De Beul, Marie Gyselbrecht, Hun-Mok Jung, Seoljin Kim, Simon Versnel
Figuració: Manel Chico, Antonella d’Ascenzi, Marián de la Chica, Pau Estrem, Irene Eva, Ignazio Perra, Sole Revuelto, Jordi Soler // Ajudant de direcció: Diane Fourdrignier // Vestuari: Diane Fourdrignier, HyoJung Jang // Il·luminació: Ralf Nonn //Disseny de so: Juan Carlos Tolosa, Raphaëlle Latini, Eurudike De Beul, Yannick Willox // Escenografia: Peeping Tom, Amber Vandenhoeck, Frederik Liekens
Dansa de Cargols

Dansa de Cargols

 

– Grec2014 – Dansa – VADER (Pare) / Peeping Tom (****) – (espectacle en anglès) – Mercat de les Flors sala MAC – 16/07/2014

Ara fa exactament dos anys que nosaltres vàrem descobrir la Companyia de dansa contemporània establerta a Brussel·les PEEPING TOM. Val a dir, que l’espectacle que llavors vam poder veure, 32 RUE VANDENBRANDEN”  ens va agradar moltíssim i que potser es un dels espectacles internacionals de dansa, que ens ha impactat mes, des de que escrivim aquest blog, ja fa quasi 4 anys.

VADER1-imp

Ara de nou PEEPING TOM  ha tornat a estrenar a Barcelona un nou espectacle sota el títol de VADER (Pare), del que sembla serà la primera part d’una trilogia, sobre pare, mare i nens,  en les que ja estan treballant…. (Moeder 2016 – Kinderen 2018).  Es una producció en la que han intervingut un munt de institucions agermanades per aconseguir portar-la a terme ….

Grec 2014 Festival de Barcelona // Theater im Pfalzbau (Ludwigshafen, Alemanya) // Royal Flemish Theatre-KVS (Brussel•les, Bèlgica) //’Hellerau European Center for the Arts (Dresden, Alemanya) // Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg) // Théâtre de la Ville (París, França) //Maison de la Culture (Bourges, França) // La Rose des Vents (Villeneuve d’Ascq, França) // Le Printemps des Comédiens (Montpeller, França).

VADER - PEEPING TOM - Grec2014 3

VADER torna a ser un garbuix de moltes coses, especialment de dansa contemporània, d’aquelles que no estem acostumats a veure i que per molta gent no es reconeguda com a tal; però o a mes a mes de dansa, també es un espectacle de teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor…. i aquesta vegada també d’angoixa, rebuig, desesperació i d’una tristesa infinita.

Continua llegint

– GREC 2012 – (7) – Dansa – “32 RUE VANDENBRANDEN” (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

El passat dimarts dia 10 de Juliol tornem al Teatre Lliure per tal de gaudir d’un altre gran espectacle d’aquest GREC 2012.  Es tracta d’un treball de la Companyia de dansa contemporània establerta a Brusel·les PEEPING TOM, en un nou i extraordinari espectacle que barreja dansa, teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor, terror, tècnica cinematogràfica, i sobretot fantasia e imaginació desbocada, sota el nom de…

“32 RUE VANDENBRANDEN”.

Us avanço que de ben segur ha estat un dels espectacles mes estranys però també mes fantasiosos i més fascinats que he vist en molts anys. Vet aquí el perquè la valoro amb la màxima puntuació de 5 estrelles.

A l’any 2.000 l’argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, varen fundar la companyia Peeping Tom, que ha estat participant en el paradís coreogràfic belga aquets últims anys, obtenint grans èxits.  L’espectacle que ara veiem a Barcelona, va ser estrenat al novembre del 2009, amb 5 joves ballarins (procedents de Bèlgica, Holanda, Regne Unit i Corea) i també amb l’actuació de la meravellosa mezzosoprano Eurudike De Beul.

Una historia que comença pel final quant en l’immens escenari apareix un paisatge desolat pel vent, la neu i la foscor, on s’entreveuen un parell d’antigues rulots molt atrotinades….. de cop apareix un personatge caminant en la foscor i aquest s’apropa al lloc on s’escolta plorar insistentment un recent nascut i el fa callar ensorran-lo en la neu que envaeix l’espai… desprès sabrem que l’homicida és la seva pròpia mare….. i com  en un flaix back cinematogràfic, quant surt el sol ja estem en el mateix lloc uns mesos abans quant ella encara estava embarassada.

Continua llegint