El passat dimarts dia 10 de Juliol tornem al Teatre Lliure per tal de gaudir d’un altre gran espectacle d’aquest GREC 2012.  Es tracta d’un treball de la Companyia de dansa contemporània establerta a Brusel·les PEEPING TOM, en un nou i extraordinari espectacle que barreja dansa, teatre, musica, mímica, contorsionisme, humor, terror, tècnica cinematogràfica, i sobretot fantasia e imaginació desbocada, sota el nom de…

“32 RUE VANDENBRANDEN”.

Us avanço que de ben segur ha estat un dels espectacles mes estranys però també mes fantasiosos i més fascinats que he vist en molts anys. Vet aquí el perquè la valoro amb la màxima puntuació de 5 estrelles.

A l’any 2.000 l’argentina Gabriela Carrizo i el francès Franck Chartier, varen fundar la companyia Peeping Tom, que ha estat participant en el paradís coreogràfic belga aquets últims anys, obtenint grans èxits.  L’espectacle que ara veiem a Barcelona, va ser estrenat al novembre del 2009, amb 5 joves ballarins (procedents de Bèlgica, Holanda, Regne Unit i Corea) i també amb l’actuació de la meravellosa mezzosoprano Eurudike De Beul.

Una historia que comença pel final quant en l’immens escenari apareix un paisatge desolat pel vent, la neu i la foscor, on s’entreveuen un parell d’antigues rulots molt atrotinades….. de cop apareix un personatge caminant en la foscor i aquest s’apropa al lloc on s’escolta plorar insistentment un recent nascut i el fa callar ensorran-lo en la neu que envaeix l’espai… desprès sabrem que l’homicida és la seva pròpia mare….. i com  en un flaix back cinematogràfic, quant surt el sol ja estem en el mateix lloc uns mesos abans quant ella encara estava embarassada.

En una petita comunitat aïllada, homes i dones s’enfronten a l’exterior, al fred, a la soledat; evolucionen en un espai mental en el que la frontera entre el real i el imaginari es difumina. Surten a la llum els somnis, les pors i els desitjos dels protagonistes; potser la font d’inspiració per crear aquest espectacle és la pel.licula “La balada de Narayma” de Shohei Imamura.

Però no hem d’oblidar que encara que te argument que ens fa riure e inclús intenta provocar el plor, l’important és la dansa interpretada pels ballarins que amb perfecció absoluta ens fan arribar a creure que el que fan no és possible que ho realitzin essers humans…. les contorsions, les caigudes programades al ritme de la musica, el ball fins i tot amb els muscles del rostre d’una increïble actuació d’un dels dos artistes coreans és absolutament fantàstica…. és com si en un moment donat del rostre i també del cos li desapareixes el crani i bona part dels ossos i es transforma en gairebé en un monstre de tan sols carn.

Les escenes ballant sobre la neu d’una perfecció poques vegades vista.   La dansa “eròtica” d’un home mig despullat i molt excitat quan ja sembla quasi que està arribant a l’orgasme es veu en l’obligació de parar per l’aparició sobtada d’uns esquiadors/turistes que  li comencen a fer-li fotos com si es tractes d’un espècimen humà estrany (un rara avis)…. llavors la riallada està garantida.

Les escenes de bruixeria, de terror, de desaparicions dels protagonistes i aparicions en un lloc on no t’ho esperes, moments on s’atura el temps, o inclús s’avança i retrocedeix…. la brutalitat masclista contra la dona que en teoria estimes, el sexe en parella, la vida intima  dins d’un quart de bany en el moment de la dutxa….

…moments en què la gravetat s’inverteix, on les maletes floten i no volen entrar als rulots, on els esperits que fan que les persones gairebé volin per l’aire,  el tremolor paranormal de les rulots provocats per esperits….. tot aixó…a vegades sense una explicació gaire racional, com si es tractes d’una multitud  de somnis, és l’espectacle  “32 RUE VANDENBRANDEN“.

Una posada en escena BRUTAL que simula amb bastanta fidelitat un espai obert en plena natura, als cims d’unes altes muntanyes, el terra nevat on els intèrprets juguen, rellisquen, patinen…. el cel obert  és infinit… uns núvols amenaçadors pintats en un ciclorama gegantí que dona sensació de grandiositat, uns efectes lumínics meravellosos dins i fora de les rulots atrotinades, que fan tot molt mes fàcil de seguir, amb una gran espectacularitat per tal de remarcar cada personatge, cada escena amb una llum diferent… dins de el habitatges una llum que be del mateix terra i que dóna una imatge fantasmagòrica als personatges….i fora simulant els diferents moments de llum del dia i de la nit.

El SO és també molt important, quasi com si es tractes d’una pel.licula, impressionant amb el vent que envaeix tot, els llamps i la música que crea una espectacular atmosfera sonora que inclou una versió per a “theremin” (instrument electrònic creat al 1919 utilitzat molt sovint en bandes sonores), de l’Ocell de foc de Stravinski…. les cançons interpretades amb la veu poderosa de la mezzosoprano Eurudike De Beul, ajuden a crear aquest ambient màgic d’una gran superproducció.

Catalogat l’espectacle com a DANSA, efectivament ho és, però és un tipus de dansa molt mes elaborada que de costum, com si es tractes d’una creació de Pina Bausch, on s’inclou també teatre pur amb text, argument i acció…. creant així un nou llenguatge molt mes atractiu…. un nou camí de la dansa a la que m’afegeixo com a fidel nou seguidor.   Un espectacle que dins seu te,  TEATRE, DANSA, MUSICA , e IMAGINACIO…. és per mi l’espectacle TOTAL.

L’historia deriva en la vida diària de la dona embarassada, i la relació que té amb dos nois orientals que viuen junts a l’apartament de davant, així com amb el dia a dia d’una parella jove que un dia s’estimen i a l’altre s’apallissen… histories d’infidelitats sexuals entre veïns…… unes histories surrealistes que s’emboliquen encara mes amb l’aparició de la bruixa/cantant i els poders “màgics” de la dona embarassada….. com si es tractes d’un conte per adults on apareixen persones plenes de tendresa i sensualitat però també amb escenes de terror….. enganys, miratges, visions irreals amb efectes cinematogràfics on les cortines es tanquen i s’obren soles i fins i tot on un personatge és capaç d’arrencar-se el cor en directe davant de la platea.

Al final de l’espectacle el public premia aquesta original producció dempeus aplaudint amb força i repicant rítmicament i absolutament entregada davant de tanta bellesa escènica i els bravos sovintegen com si es tractes realment d’una Òpera… es tracta com ja he mencionat abans d’un espectacle teatral TOTAL.   No m’estranya pas la reacció del public.

Fitxa Artística

Autor: Peeping Tom

Concepte i direcció: Gabriela Carrizo i Franck Chartier

Direcció tècnica: Pierre Willems

Creació: SeolJin Kim, Hun-Mok Jung, Marie Gyselbrecht, Jos Baker, Maria Carolina Vieira / Sabine Molenaar i Eurudike De Beul

Dramatúrgia: Nico Leunen i Hildegard De Vuyst – Escenografia: Peeping Tom, Nele Dirckx, Yves Leirs i Frederik Liekens – Disseny de so i sonorització: Juan Carlos Tolosa i Glenn Vervliet – Vestuari: Diane Fourdrignier i HyoJung Jang – Tècnic: Amber Vandenhoeck i Filip Timmerman – Producció: Laura Smolders

En coproducció amb:  KVS Brussel, Künstlerhaus Mousonturm Frankfurt Am Main, Le Rive Gauche Saint-Etienne-du-Rouvray, La Rose des Vents Villeneuve D’Ascq, Theaterfestival Boulevard ‘s-Hertogenbosch / Theater aan de Parade / Verkadefabriek, Theaterhaus Gessnerallee Zürich, Cankarjev Dom Ljubljana i Charleroi / Danses.

——————————————————————————————————————————————————————-

– Teatre Lliure (Sala Fabià Puigserver) – Preu per persona 26 €

( preu pagat 20,80 € – abonament GREC)

———————————————————————————————————-