Arxiu d'etiquetes: GREC 2012

– GREC 2012 – (… i …18) – Teatre – THE MASTER AND MARGARITA (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

Dissabte 28 de Juliol de 2012, ultima representació per nosaltres del GREC 2012 i també ultima representació de la temporada…. i no podia haver millor final de temporada que aquesta maravella de THE MASTER AND MARGARITA interpretada per la Companyia britànica COMPLICITE, dirigida per Simón McBurney.

Aquest espectacle parlat amb llengua anglesa és pels nostres teatres una assignatura pendent que cal resoldre amb urgència, ja que la sobretitulació no la tenen ben resolta i no acaben de trobar la manera de fer-ho; aquesta vegada amb doble pantalla però situades a una alçada que fa perillar les cervicals desprès de mes de 3 hores de mirar forçadamentt a munt i avall per tal de no perdre el fil de l’argument. Caldria també pensar que encara que no es tradueixi en el segon exacte en la que és diuen les paraules, és gairebé impossible llegir-ho, encara que hagis fet un curset de lectura acel·lerada.

A pesar de la dificultat afegida, com veieu, aquesta producció ens ha entusiasmat i potser la podríem considerar el millor espectacle teatral d’aquest GREC 2012; per això la hem valorada amb la màxima puntuació possible de 5 estrelles, però encara em ressonen les paraules de L’Imma quant sortíem del Teatre en ple “orgasme” teatraire ….. 5 estrelles ??? NO…. sis o set !!!

Simon McBurney produeix, amb la seva companyia Complicite, el teatre més imaginatiu que ningú hagi trobat mai. -THE INDEPENDENT

Paradigma del teatre d’avantguarda, el director Simon McBurney ha reunit alguns dels millors actors de la seva famosa companyia britànica per adaptar una obra mestra de la literatura russa sota la seva peculiar idiosincràsia i oferir una nova i èpica posada en escena de The Master and Margarita (El mestre i Margarita).

Continua llegint →

– GREC 2012 – (17) – Concert – OMAR FARUK amb TOMATITO (***) – Teatre Grec

Deixa un comentari

Penúltim espectacle que anem a veure d’aquest GREC 2012; aquesta vegada al mateix Teatre GREC per tal de gaudir de la música de l’extraordinari compositor turc e interpret de la musica Sufí OMAR FARUK , que torna a fer un pas més en el seu afany per demostrar que la música és universal i, com ja va fer el 2005 amb el gran Enrique Morente, un altre gran defensor de l’obertura d’horitzons musicals, es reuneix ara amb un altre gran de la música flamenca, el gran guitarrista “Tomatito”.

OMAR FARUK TEKBILEK , va néixer en un petit poble turc anomenat Adanali, i des de la primerenca edat de 15 anys decideix convertir-se en músic professional. Des de llavors el seu aprenentatge és continu tant en el terreny musical com en el religiós: s’endinsa en els aires del sufisme, la faceta mística de l’Islam de la qual es fa devot. En l’actualitat és un compositor conegut mundialment i un gran virtuós flautista. Nosaltres el seguim des de fa molts anys, segurament a partir del nostre primer viatge a Istambul on varem començar descobrir l’extraordinària musica Sufí. Cada cop que passa per Barcelona, anem a veure’l.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (16) – Dansa – POPPPEA // POPPEA (****) – Sala MAC – Mercat de les Flors

Deixa un comentari

Ja estem gastant els últims cartutxos abans del “descans” de l’estiu… i com no pot ser d’un altre manera, ahir dimecres 25 de Juliol ens apropem de nou al Mercat de les Flors per veure un altre espectacle de dansa dins d’aquest extraordinari GREC 2012. Es tracta de POPPEA // POPPEA de la companyia Gautier Dance // Dance Company Theaterhaus Stuttgart .

Les bones expectatives que tenien a priori quant varem comprar les entrades, es van complir en escreix. Un tipus de dansa contemporània que ens agrada, per un gran coreògraf, CHRISTIAN SPUCK i dirigit per ERIC GAUTHIER. Una combinació de bona musica clàssica, combinada amb música actual i amb uns ballarins de primera que deixin bocabadats de la seva perfecció tècnica. Que es pot demanar mes?

A mes del comentat abans, la dansa es combina amb el cinema i amb la narració d’una manera que mai havíem vist fina ara…. càmeres de video portades pels mateixos ballarins i en directe transmeten imatges del que passa a l’escenari des d’un altre punt de vista o inclús trans meten danses que estan ocultes al nostres ulls, redera d’unes mampares mòbils.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (15) – Teatre – EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES (****) – Sala Beckett

19 respostes

Portem ja tres setmanes de GREC 2012 i amb aquesta serà l’espectacle número 15 (del GREC), al que assistim. Podria semblar des de fora que podríem a estar saturats de tanta proposta dins de les Arts Escèniques, però de debò us dic que de cap de les maneres és així perquè estem veient aquest any veritables joies.

El que si ens sap greu és que ens estem perdent 3/4 parts de les obres que es podran veure a la nostra ciutat durant aquest GREC, ja que son mes de 60 espectacles que ens posen a l’abast al costat de casa. Reconeixem que som uns “malalts de Cultura”, però és una malaltia que ens agrada cada vegada mes.

El diumenge 22/07 a la tarda, xino Xano i tot fent una passejada, caminant des de casa ens apropem a la Sala Beckett per tal de veure una obra escrita per JOSEP MARIA MIRÓ i COROMINES . Es tracta d’un text de nova creació, fet a casa nostre i d’una gran actualitat, amb el títol d’ EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES, que com ja veieu la valorem en 4 estrelles (i encara no entenc perquè no 5).

Principi d’Arquimedes: Un cos insoluble total o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja.

La Sala Beckett aquest cop l’espai escènic es troba al mig de la sala, i a banda i banda unes graderies de tan sols 5 fileres; a nosaltres ens agrada veure el Teatre de ben a prop i avui també tenim sort i hem comprat localitats per la fila 1…. quin luxe poder gaudir de bon Teatre de tan aprop!!!.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (14) – Teatre – EL GRAN TEATRO DEL MUNDO (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

1 resposta

Els que em coneixeu una mica, sabeu que sóc un gran admirador del director català de teatre CALIXTO BIEITO, un dels millors creadors que actualment existeixen a Europa, reconegut mundialment per la seva tasca i no sempre tractat com es mereix a casa nostra. Per altra banda vaig descobrir fa pocs anys al gran music CARLES SANTOS e intento veure absolutament tot el que fa…. m’agrada i cada cop em sorprèn mes.

Aquets dos “monstres” teatrals s’han unit per portar un clàssic de la literatura teatral, escrita per CALDERÓN DE LA BARCA, i ens han tornat a sorprendre i a meravellar en un espectacle TOTAL que recordarem per molt de temps…. es tracta de “EL GRAN TEATRO DEL MUNDO”, una altra proposta del GREC 2012 que valorem amb la màxima puntuació de 5 estrelles. En dos paraules BRU TAL.

Quant en Calixto Bieito va deixar la Direcció del Teatre Romea, va continuar treballant i es va associar amb FOCUS per crear una nova Companyia, que deurà portar el nom de Barcelona a traves del món; es tracta de (BIT) Barcelona Internacional Teatre, i l’obra que ara podem veure a Barcelona tan sols dos dies està realitzada per (BIT) i el Theater Freiburg. De fet va ser estrenada el novembre de l’any passat a la ciutat de Freiburg amb molt d’entusiasme i èxit que farà que la temporada vinent es torni a interpretar durant una bona temporada en el mateix Theater Freiburg. Hem estat de sort els pocs que l’hem pogut gaudir a Barcelona aquets dos dies (amb les entrades exhaurides des de fa molt) i sobretot per la intervenció de Ramón Simó, actual director del GREC, que ha lluitat per portar aquesta producció extraordinària a casa nostra.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (12 + 1) – Teatre – À LA VILLE DE … BARCELONA !!! (****) – Teatre Grec

15 respostes

Divendres a la nit, (20 de juliol 2012), varem assistir per primer cop aquesta temporada i físicament al Teatre Grec de debò… i és que l’actual director del Festival Grec, Ramón Simó, ha buidat força de contingut el propi Teatre Grec. Això no és pas una critica, més aviat el contrari, ja que veig encertada aquesta mesura per segons quin tipus d’espectacle com és per exemple el Teatre, que ha passat em bona mesura a representar-se en espais molt propers com son el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre o el Teatre Lliure.

No obstant, nosaltres teníem “morriña” d’aquest espai que estimem molt i que feia quasi un any que no trepitjàvem. Va ser una retrobada amb certa manera amarga, ja que de seguida ens varem adonar que en els jardins del Grec no havia apenes gent i l’ambient d’altres anys…. i mes encara quant varem trepitjar les grades del propi Teatre, al adonar-nos de què estava ocupada menys de la quarta part del seu aforament…. era realment desencoratjador, trist; mai havíem vist el Teatre Grec amb aquesta buidor tan desoladora.

Però aquesta sensació per sort va durar poca estona, ja que tot just abans de començar la veu de Montserrat Carulla ens va donar la pista de què ens ho passariem molt bé, i als pocs minuts ens varem adonar de què À LA VILLE DE … BARCELONA !!! …. és tractava d’un grandiós espectacle.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (12) – Teatre – EL VÍDEO NO HO VEU NINGÚ (**) – Sala MAC – Mercat de les Flors

4 respostes

El dijous 19 de julio 2012, vaig haver de sortir corrents de la manifestació perquè teníem entrades per un altre representació. A dos quarts de deu de la nit, a la Sala MAC del Mercat de les Flors s’estrenava una altra producció d’aquest GREC 2012 i nosaltres feia ja una bona estona estàvem asseguts a la fila 1.

CARME PORTACELI, directora d’aquest espectacle va sortir a escena i amb el micro a la ma ens va fer saber que ells haurien d’estar en aquell moment a la manifestació, però que com el Teatre ho consideraven un servei public, havien decidit continuar amb l’estrena, encara que “d’anima” estaven recolzant aquesta reacció del mon de la Cultura. També va dir que la CULTURA no era un privilegi d’uns quants, sinó que era un dret irrenunciable de qualsevol poble i en cap cas un LUXE com ara volen fer creure al poble amb la seva manipulació vergonyosa.

Va rebre l’aplaudiment mes important de la nit…. Desprès la cosa canviaria força.

EL VÍDEO NO EL VEU NINGÚ (**), ens va decebre força, i és que el text sobretot no ens va “atrapar” en cap moment i va ser una llàstima perquè la posada en escena prometia molt i les interpretacions en general eren molt bones.

Martin Andrew Crimp és un dramaturg britànic nascut l’any 1956 a Dartford, Kent. Les seves obres es representen sovint a Gran Bretanya i el continent europeu. És un dels autors anglesos contemporanis més traduïts i esta considerat per part de la crítica com “l’hereu de Harold Pinter”.

L’obra de Crimp es caracteritza per una visió ombrívola de les relacions humanes: cap dels seus personatges sembla experimentar amor o alegria. En gran mesura les seves peces tracten de la violència contemporània, amb crueltat però també sentit de l’humor.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (11) – Teatre – SENYORETA JÚLIA (****) – Teatre Romea

4 respostes

Ahir dimarts 17 de juliol ens apropem al Teatre Romea per tal de veure una obra teatral que teníem moltes ganes de veure i que no hem pogut veure abans per tal de prioritzar unes altres propostes del GREC 2012 que es representaven únicament un parell de dies. Es tracta de SENYORETA JÚLIA.

La senyoreta Júlia (en suec; Fröken Julie) és una obra de teatre realista escrita el 1888 per August Strindberg, que tracta de les classes socials, l’amor / luxúria i la batalla dels sexes amb un fort toc de determinisme (s’entén el determinisme com una doctrina filosòfica que defensa que tot succés, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, sense que l’atzar prengui un paper en cap moment).

En la nit de Sant Joan de 1874 en l’estat de Count a Suècia, la jove noble Júlia, que intenta escapar d’una existència plena de costums socials i passar una bona estona, decideix anar a ballar a la festa dels servents, on sedueix a un lacai anomenat Joan. Aquesta nit Joan i Júlia consumeixin el seu amor, cosa que resulta dramàtic per Júlia, qui veu tacada la seva posició social, en haver-se relacionat amb un criat. Joan la convenç dient-li que l’única manera d’escapar de la seva dificultat és el suïcidi.

L’acció pren lloc en la cuina del senyoriu del pare de Júlia, on la núvia de Joan, una serventa anomenada Cristina, cuina i de vegades dorm mentre Joan i la senyoreta Júlia parlen. La lluita de classes i el poder estan molt presents en l’obra.

Júlia exerceix poder sobre Joan, perquè és d’una classe social més alta, però, Joan té el poder sobre aquesta, perquè és un home. El comte, el pare de la senyoreta Júlia (un personatge que no apareix en escena), exerceix el poder sobre ambdós personatges perquè és un home noble, el patró de Joan i el pare de la senyoreta Júlia.

Gairebé un segle més tard, el dramaturg i guionista britànic Patrick Marber va escriure After Miss Julie i va traslladar l’acció a la nit de la victòria electoral del Partit Laborista anglès el 1945. Va saber a mes a mes, polir l’odi a les dones que declarava tenir l’autor Strindberg i va posar mes accent en la lluita de classes.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (10) – Dansa – BOMBYX MORI (**) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure — calen INVITACIONS al Teatre ???

2 respostes

El dissabte 14 de juliol varem anar a veure el nostre desè espectacle de la temporada GREC 2012. Aquesta vegada apostem un altre cop per la dansa a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.

En teoria és una de les apostes mes agosarades del nou director del GREC, per tal de portar bons espectacles internacionals i per això nosaltres anem amb l’anim de veure quelcom important i extraordinari. La companya israeliana Pollak Dance Company, dirigida pels coreògrafs Inbal Pinto i Avshalom Pollak, ens porten els seu nou espectacle BOMBYX MORI.

Aquestes paraules que semblen tan estranyes, en realitat és com es diu en l’idioma llatí el cuc de seda, que es transforma en papallona i desprès de posar els ous, per crear una nova descendència, mor en quant acaba la seva feina.

Les coreografies anteriors d’aquesta companyia, semblen que han obtingut molt bona critica internacional, tal com “Hydra”,” Rushes”, “Toros” i sobretot “Oyster”. Aquest nou espectacle BOMBYX MORI, vol ser per el que he llegit una barreja de Teatre i dansa, amb dos figurants que diuen que un és una mena de rei dels pallassos i l’altre un “ull de Deu” que tot ho vigila i ho te tot controlat, Al voltant d’ells els ballarins de la companya que mai veurem dansar plegats i que amb grups reduïts de 2 o 3 persones dansen en escenes particulars que semblen afegides una amb l’altre sense gaire coherència entre elles, per tal de formar un espectacle i allargar-lo fins al quasi 60 minuts que dura.

Amb una escenografia molt senzilla, una paret negra al fons, de la qual. a traves de finestres a diferent alçada vomita personatges, i alguns d’ells ballaran davant nostre. Dos únics colors (o no colors), el negre i el blanc. Els personatges apareixen i desapareixen contínuament durant l’espectacle amb un seguit d’aparicions que a la poca estona comença a cansar visualment parlant i acaba per avorrir.

Com a punt d’unió utilitzen unes cordes flexibles de color blanc, que simulen ser la seda que fabriquen els cucs de seda i que formen capolls on ells mateixos queden tancats, abans de l’eclosió de la papallona.

Continua llegint →

– GREC 2012 – (8) – Teatre – DON GIOVANNI. KEINE PAUSE (**) – Sala Maria Aurèlia Capmany – Mercat de les Flors

4 respostes

Havia d’arribar el dia, i de fet estàvem preparats per alguna cosa així, ja que era quasi bé impossible que de la vintena d’espectacles que hem escollit d’aquest Grec 2012, algun d’ells no ens sortís “rana” (que no granota)…i ves per on, això va passar el dimecres 11/07 d’aquesta setmana.

La producció DON GIOVANI. KEINE PAUSE (**), venia precedida d’un halo de gran espectacle internacional, sota la direcció del reconegut director hongarès David Marton … i en vista de què els anteriors espectacles internacionals que ja hem vist en aquesta temporada del GREC ens havien agradat moltíssim, tenien les expectatives segurament massa enlairades.

Assistíem dons a un altre espectacle parlat amb una llengua europea (aquest cop en alemany… i també en italià), sobretitulat en català…. aquí el mercat de les Flors va posar els sobretítols a una alçada prudencial cosa que s’agraeix molt… i mes desprès de la lesió de cervicals que encara arrossego, provocada pels tècnics del teatre Lliure en l’espectacle “Metamorphosis”… i no parlo en broma.

D’entrada la posada en escena ens va semblar magnifica i força espectacular, l’escenari ampliat al màxim que dona la sala… immens, amb una escenografia molt aconseguida amb 4 0 5 focus on l’espectador podia dirigir la vista. La música en directe (i alguna enllaunada) interpretada per 4 musics que a estones també actuaven….. guitarres elèctriques, teclats, guitarra espanyola, violí, piano i algun instrument de vent…. tot a la vista. La il.luminació perfecta anava dirigint la mirada de l’espectador…. semblava realment una gran superproducció quasi operística…. però…… ai las!!!…

Continua llegint →