Arxiu d'etiquetes: GREC 2012

– GREC 2012 – (… i …18) – Teatre – THE MASTER AND MARGARITA (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

Dissabte 28 de Juliol de 2012, ultima representació per nosaltres del GREC 2012 i també ultima representació de la temporada…. i no podia haver millor final de temporada que aquesta maravella de THE MASTER AND MARGARITA interpretada per la Companyia britànica COMPLICITE, dirigida per Simón McBurney.

Aquest espectacle parlat amb llengua anglesa és pels nostres teatres una assignatura pendent que cal resoldre amb urgència, ja que la sobretitulació no la tenen ben resolta i no acaben de trobar la manera de fer-ho; aquesta vegada amb doble pantalla però situades a una alçada que fa perillar les cervicals desprès de mes de 3 hores de mirar forçadamentt a munt i avall per tal de no perdre el fil de l’argument.  Caldria també pensar que encara que no es tradueixi en el segon exacte en la que és diuen les paraules, és gairebé impossible llegir-ho, encara que hagis fet un curset de lectura acel·lerada.

A pesar de la dificultat afegida, com veieu, aquesta producció ens ha entusiasmat i potser la podríem considerar el millor espectacle teatral d’aquest  GREC 2012; per això la hem valorada amb la màxima puntuació possible de 5 estrelles, però encara em ressonen les paraules de L’Imma quant sortíem del Teatre en ple “orgasme” teatraire ….. 5 estrelles ???  NO…. sis o set !!!

Simon McBurney produeix, amb la seva companyia Complicite, el teatre més imaginatiu que ningú hagi trobat mai. -THE INDEPENDENT

Paradigma del teatre d’avantguarda, el director Simon McBurney ha reunit alguns dels millors actors de la seva famosa companyia britànica per adaptar una obra mestra de la literatura russa sota la seva peculiar idiosincràsia i oferir una nova i èpica posada en escena de The Master and Margarita (El mestre i Margarita).

Continua llegint

– GREC 2012 – (17) – Concert – OMAR FARUK amb TOMATITO (***) – Teatre Grec

Penúltim espectacle que anem a veure d’aquest GREC 2012; aquesta vegada al mateix Teatre GREC per tal de gaudir de la música de l’extraordinari compositor turc e interpret de la musica Sufí OMAR FARUK , que torna a fer un pas més en el seu afany per demostrar que la música és universal i, com ja va fer el 2005 amb el gran Enrique Morente, un altre gran defensor de l’obertura d’horitzons musicals, es reuneix ara amb un altre gran de la música flamenca, el gran guitarrista “Tomatito”.

 

   OMAR FARUK TEKBILEK , va néixer en un petit poble turc anomenat Adanali, i des de la primerenca edat de 15 anys decideix convertir-se en músic professional. Des de llavors el seu aprenentatge és continu tant en el terreny musical com en el religiós: s’endinsa en els aires del sufisme, la faceta mística de l’Islam de la qual es fa devot.  En l’actualitat és un compositor conegut mundialment i un gran virtuós flautista.  Nosaltres el seguim des de fa molts anys, segurament a partir del nostre primer viatge a Istambul on varem començar descobrir l’extraordinària musica Sufí.  Cada cop que passa per Barcelona, anem a veure’l.

Continua llegint

– GREC 2012 – (16) – Dansa – POPPPEA // POPPEA (****) – Sala MAC – Mercat de les Flors

Ja estem gastant els últims cartutxos abans del “descans” de l’estiu… i com no pot ser d’un altre manera, ahir dimecres 25 de Juliol ens apropem de nou al Mercat de les Flors per veure un altre espectacle de dansa dins d’aquest extraordinari GREC 2012.  Es tracta de POPPEA // POPPEA de la  companyia Gautier Dance // Dance Company Theaterhaus Stuttgart .

Les bones expectatives que tenien a priori quant varem comprar les entrades, es van complir en escreix.  Un tipus de dansa contemporània que ens agrada, per un gran coreògraf, CHRISTIAN SPUCK i dirigit per ERIC GAUTHIER.  Una combinació de bona musica clàssica, combinada amb música actual i amb uns ballarins de primera que deixin bocabadats de la seva perfecció tècnica.   Que es pot demanar mes?

A mes del comentat abans, la dansa es combina amb el cinema i amb la narració d’una manera que mai havíem vist fina ara…. càmeres de video portades pels mateixos ballarins i en directe transmeten imatges del que passa a l’escenari des d’un altre punt de vista o inclús trans meten danses que estan ocultes al nostres ulls, redera d’unes mampares mòbils.

Continua llegint

– GREC 2012 – (15) – Teatre – EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES (****) – Sala Beckett

Portem ja tres setmanes de GREC 2012 i amb aquesta serà  l’espectacle número 15 (del GREC), al que assistim.  Podria semblar des de fora que podríem a estar saturats de tanta proposta dins de les Arts Escèniques, però de debò us dic que de cap de les maneres és així perquè estem veient aquest any veritables joies.

El que si ens sap greu és que ens estem perdent 3/4 parts de les obres que es podran veure a la nostra ciutat durant aquest GREC, ja que son mes de 60 espectacles que ens posen a l’abast al costat de casa.    Reconeixem que som uns “malalts de Cultura”, però és una malaltia que ens agrada cada vegada mes.

El diumenge 22/07 a la tarda, xino Xano i tot  fent una passejada, caminant des de casa ens apropem a la Sala Beckett per tal de veure una obra escrita per JOSEP MARIA MIRÓ i COROMINES .  Es tracta d’un text de nova creació, fet a casa nostre i d’una gran actualitat, amb el títol d’ EL PRINCIPI D’ARQUIMEDES, que com ja veieu la valorem en 4 estrelles (i encara no entenc perquè no 5).

Principi d’Arquimedes: Un cos insoluble total o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja.

La Sala Beckett aquest cop l’espai escènic es troba al  mig de la sala, i a banda i banda unes graderies de tan sols 5 fileres; a nosaltres ens agrada veure el Teatre de ben a prop i  avui també tenim sort i hem comprat localitats per la fila 1…. quin luxe poder gaudir de bon Teatre de tan aprop!!!.

Continua llegint

– GREC 2012 – (14) – Teatre – EL GRAN TEATRO DEL MUNDO (*****) – Sala Fabià Puigserver – Teatre Lliure

Els que em coneixeu una mica, sabeu que sóc un gran admirador del director català de teatre CALIXTO BIEITO, un dels millors creadors que actualment existeixen a Europa,  reconegut mundialment per la seva tasca i no sempre tractat com es mereix a casa nostra. Per altra banda vaig descobrir fa pocs anys al gran music CARLES SANTOS e intento veure absolutament tot el que fa…. m’agrada i cada cop em sorprèn mes.

Aquets dos “monstres” teatrals s’han unit per portar un clàssic de la literatura teatral, escrita per CALDERÓN DE LA BARCA, i ens han tornat a sorprendre i a meravellar en un espectacle TOTAL que recordarem per molt de temps…. es tracta de “EL GRAN TEATRO DEL MUNDO”,  una altra proposta del GREC 2012 que valorem amb la màxima puntuació de 5 estrelles.   En dos paraules BRU  TAL.

Quant en Calixto Bieito va deixar la Direcció del Teatre Romea, va continuar treballant i es va associar amb FOCUS per crear una  nova Companyia, que deurà portar el nom de Barcelona a traves del món; es tracta de (BIT) Barcelona Internacional Teatre, i l’obra que ara podem veure a Barcelona tan sols dos dies està realitzada per (BIT) i el Theater Freiburg.  De fet va ser estrenada el novembre de l’any passat a la ciutat de Freiburg amb molt d’entusiasme i èxit que farà que la temporada vinent es torni a interpretar durant una bona temporada en el mateix Theater Freiburg.   Hem estat de sort els pocs que l’hem pogut gaudir a Barcelona aquets dos dies (amb les entrades exhaurides des de fa molt) i sobretot per la intervenció de Ramón Simó, actual director del GREC, que ha lluitat per portar aquesta producció extraordinària a casa nostra.

Continua llegint

– GREC 2012 – (12 + 1) – Teatre – À LA VILLE DE … BARCELONA !!! (****) – Teatre Grec

Divendres a la nit, (20 de juliol 2012), varem assistir per primer cop aquesta temporada i físicament al Teatre Grec de debò… i és que l’actual director del Festival Grec, Ramón Simó, ha buidat força de contingut el propi Teatre Grec.  Això no és pas una critica, més aviat el contrari, ja que veig encertada aquesta mesura per segons quin tipus d’espectacle com és per exemple el Teatre, que ha passat em bona mesura a representar-se en espais molt propers com son el Mercat de les Flors, l’Institut del Teatre o el Teatre Lliure.

No obstant, nosaltres teníem “morriña” d’aquest espai que estimem molt i que feia quasi un any que no trepitjàvem.  Va ser una retrobada amb certa manera amarga, ja que de seguida ens varem adonar que en els jardins del Grec no havia apenes gent i l’ambient d’altres anys…. i mes encara quant varem trepitjar les grades del propi Teatre, al adonar-nos de què estava ocupada menys de la quarta part del seu aforament…. era realment desencoratjador, trist; mai havíem vist el Teatre Grec amb aquesta buidor tan desoladora.

Però aquesta sensació per sort va durar poca estona, ja que tot just abans de començar la veu de Montserrat Carulla ens va donar la pista de què ens ho passariem molt bé, i als pocs minuts ens varem adonar de què À LA VILLE DE … BARCELONA !!! …. és tractava  d’un grandiós espectacle.

Continua llegint

– GREC 2012 – (12) – Teatre – EL VÍDEO NO HO VEU NINGÚ (**) – Sala MAC – Mercat de les Flors

El dijous 19 de julio 2012, vaig haver de sortir corrents de la manifestació perquè teníem entrades per un altre representació. A dos quarts de deu de la nit, a la Sala MAC del Mercat de les Flors s’estrenava una altra producció d’aquest GREC 2012 i nosaltres feia ja una bona estona estàvem asseguts a la fila 1.

CARME PORTACELI, directora d’aquest espectacle va sortir a escena i amb el micro a la ma ens va fer saber que ells haurien d’estar en aquell moment a la manifestació, però que com el Teatre ho consideraven un servei public, havien decidit continuar amb l’estrena, encara que “d’anima” estaven recolzant aquesta reacció del mon de la Cultura. També va dir que la CULTURA no era un privilegi d’uns quants, sinó que era un dret irrenunciable de qualsevol poble i en cap cas un LUXE com ara volen fer creure al poble amb la seva manipulació vergonyosa.

Va rebre l’aplaudiment mes important de la nit…. Desprès la cosa canviaria força.

EL VÍDEO NO EL VEU NINGÚ (**), ens va decebre força, i és que el text sobretot no ens va “atrapar” en cap moment i va ser una llàstima perquè la posada en escena prometia molt i les interpretacions en general eren molt bones.

Martin Andrew Crimp és un dramaturg britànic nascut l’any 1956 a Dartford, Kent. Les seves obres es representen sovint a Gran Bretanya i el continent europeu. És un dels autors anglesos contemporanis més traduïts i esta considerat per part de la crítica com “l’hereu de Harold Pinter”.

L’obra de Crimp es caracteritza per una visió ombrívola de les relacions humanes: cap dels seus personatges sembla experimentar amor o alegria. En gran mesura les seves peces tracten de la violència contemporània, amb crueltat però també sentit de l’humor.

Continua llegint