Arxiu d'etiquetes: MOEDER

– Dansa (181) – MOEDER – Peeping Tom (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala MAC i (rp64) – 10.02.2017

MOEDER – Peeping Tom

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Una de les raons per les quals ens vàrem abonar al Mercat de les Flors ja fa uns anys, és precisament per poder descobrir o seguir com en aquest cas, els grans espectacles internacionals que es poden veure al nostre país. D’ençà que vàrem descobrir els treballs de Peeping Tom, els hem anat seguint, perquè ens meravella aquesta barreja de dansa-teatre que impregnen a totes les seves produccions.

L’any 2012 ens va fascinar el seu espectacle “32 RUE VANDENBRANDEN“, el 2014 “VADER (Pare)“, al 2015 “À LOUER” … i ara aquest “MOEDER (Mare)” que ens ha tornat a confirmar que és una de les companyies de dansa que ens agraden més del panorama internacional.

Aquest passat dimecres 8 de febrer vaig ser convocat a la Roda de premsa de la presentació d’aquest darrer espectacle i no m’ho vaig pensar dues vegades, perquè a més a més era la primera que presentava la nova directora del Mercat, Àngels Margarit i l’última de Francesc Casadesús com a darrer director del Mercat i nou responsable del Festival Grec.

moeder-de-peeping-tom-roda-de-premsa-mercat-de-les-flors-voltar-i-voltar-1

Gabriela Carrizo, directora de MOEDER, i Franck Chartier, ajudant dramatúrgic i artístic, intercanvien els papers respecte a la seva participació a VADER. Molts dels principals col·laboradors de la companyia durant els darrers anys (alguns d’ells cares conegudes que ja apareixien a Vader) participen a Moeder de diferents maneres.

L’escenari, com en totes les produccions de Peeping Tom, té un paper actiu en l’espectacle i no es limita a ser l’espai on es desenvolupa l’acció. Els sons tenen una presència àmplia i rellevant, i busquen suggerir un instint primari, que ens resulti aliè però alhora ens toqui molt endins. En molts casos, els sons no estan enregistrats sinó que es produeixen en directe sobre l’escenari, ja sigui per reconstruir escenes on la memòria flaqueja, per capgirar el sentit o empènyer-lo al caire de la inintel·ligibilitat, o bé per evocar veus absents.

Potser el millor d’aquesta roda de premsa va ser les presentacions dels directors entrant i sortint, perquè sincerament les explicacions de la directora de MOEDER, Gabriela Carrizo van ser poc aclaridores del que veuríem durant els pròxims dies. No tothom té el do de la paraula i aquest és un cas claríssim de què la genialitat com a coreògrafa, no té res a veure amb la pedagogia que podria haver exercit a través de les seves paraules.

Us deixo l’àudio de la presentació, per si teniu interès a saber el que va intentar transmetre’ns i que almenys a mi, no em va fer saber arribar.

Divendres, un parell de dies després d’aquesta presentació, anem de nou al Mercat amb les expectatives ben altes i mooooltes ganes de veure aquesta nova proposta de Peeping Tom, que és el segon lliurament de la trilogia que va començar amb Vader (Pare) en 2014, i que finalitzarà amb Kinderen (Fills) en 2018.

Gabriela Carrizo (Argentina) i Franck Chartier (França) van fundar Peeping Tom l’any 2000. El segell de la companyia és una estètica hiperrealista ancorada en un escenari concret.

moeder_c_olegdegtiarov_2352_hr

La figura de la mare és, per a Franck Chartier i Gabriela Carrizo, l’única persona amb qui hem estat realment units. Per això s’estableix un lligam tan fort fins i tot en la seva absència.

Continua llegint