Arxiu d'etiquetes: Palau de la Musica

– 378 – GREC2019 – Circ – EN MASSE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Musica – 2019.07.23 (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)

GREC2019 – EN MASSE (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest mateix dilluns ens havia estat presentat en la roda de premsa de la qual, com és habitual, adjuntem els àudios per si és d’interès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de “Rock & Roll Circus” per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron Lifschitz i des d’aleshores recorre el món amb els seus espectacles.

Una companyia que continua empenyent els límits de la forma artística, desdibuixant les línies entre moviment, dansa, teatre i circ, i que nosaltres vam conèixer a la inauguració del Festival Grec 2013 amb el seu espectacle OPUS, (vegeu aquella ressenya) … espectacle que vam tornar a veure al Teatre Lliure en 2018 (vegeu la ressenya).

EN MASSE neix de la necessitat cultural d’una societat en crisis, d’una societat que està canviant, d’una societat que està estressada. Circa, des del circ, ens proposa dues visions de la fi de la humanitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

EN MASSE està dividit en dues parts, una primera que parla del final de les coses amb música de Schubert relacionada i connectada amb la música electrònica de la compositora sueca Klara Lewis. Ambdues músiques tenen el mateix sentit amb una altra mena de paladar musical. Els lieder de Shubert, Winterreise (Viatge d’hivern) i Schwanengesang (El cant del cigne), han estat interpretats en directe al piano i amb la magnífica veu del tenor Hans Yorg Mammel, malgrat que s’ha de dir, la seva veu ha estat amplificada, aspecte gens habitual en aquest espai.

A la primera part viurem un passeig caòtic pels impulsos d’uns cossos que només es tenen els uns als altres per sobreviure. Sense comunitat no hi ha supervivència.

La segona part amb música per a 2 pianos a 4 mans (Jordi Masó i Miquel Villalba), la Consagració de la Primavera de Stravinsky, ens parla del naixement violent. Utilitza l’eina que durant tota la seva evolució l’ésser humà ha portat a terme per alliberar-se de la seva angoixa, de les seves crisis: el ritual.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les dues parts estan relacionades i van estar creades conjuntament com dues cares de la mateixa moneda.

Continua llegint →

– Concert – BUIKA – PARA MI (Festival Mil.lenni) (🐌🐌+🐚) – Palau de la Música – 2017.11.13 (temp. 17/18 – espectacle nº 107)

Deixa un comentari

BUIKA – PARA MI (Festival Mil.lenni) (temp. 17/18 – espectacle nº 107)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dilluns dia 13 vam tornar a trepitjar el Palau de la Música per assistir a aquest concert de CONCHA BUIKA , en el marc de la 19a edició del Festival del Mil·lenni que ens van presentar en roda de premsa la passada setmana.

BUIKA - Palau de la Musica - Voltar i Voltar - - 1

BUIKA - Palau de la Musica - Voltar i Voltar - - 2

Un públic heterogeni, incondicionals i bastants turistes omplien el Palau de gom a gom. Acompanyada de quatre músics presentava el seu últim treball “Para mi”.

Un treball que a la seva pàgina web anuncia sota el lema:

“De sobte, tenir temps per escoltar-te és complicat. D’aquí el títol i les cançons seleccionades”

Cançons com “Ni contigo ni sin ti”, “Dios de la nada”, “Para mi”, “Pizzica di Torchiarrollo” o “Hijos de la luna” formen part d’aquest treball. També va fer un repàs de cançons del seu repertori.

Maria Concepción Balboa Buika, coneguda com a Concha Buika, va néixer a Palma de Mallorca l’any 1972. Filla d’exiliats polítics guineans resideix des del 2011 als Estats Units. El flamenc, en el marc de la comunitat gitana de Palma, va ser per ella la seva manera d’expressar-se i sortir d’una dura realitat de pobresa i marginalitat en la qual vivia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu primer disc, Mestizüo es va gravar l’any 2000.

Influenciada des de ben petita per l’amor al jazz, va saltar a la fama el 2006 amb Mi niña Lola, i en 2009 va guanyar un Grammy pel seu treball El último trago, un homenatge a Chavela Vargas i a Bebo Valdés en motiu dels seus respectius 90 aniversaris. Aquest treball va ser gravat en directe a Cuba amb Chucho Valdés i el seu quartet.

Continua llegint →

– Concert (M14) – Primer dels 12 concerts de comiat de RAIMON (🐌🐌🐌🐌🐌) – Palau de la Musica – 05.05.2017

1 resposta

Primer dels 12 concerts de comiat de RAIMON –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres RAIMON va oferir al Palau de la Música el primer dels dotze concerts de comiat que vol fer abans de retirar-se definitivament dels escenaris. Un concert extraordinari i al mateix temps realment històric, al que no podíem deixar d’anar.

Amb una puntualitat que cal aplaudir, va fer la seva aparició dalt de l’escenari amb la seva camisa vermella i la guitarra a la mà. Segons abans havien entrat els músics que habitualment l’acompanyen: Fernando Serena (contrabaix), Miquel Blasco (guitarra), Joan Urpinell (guitarra) i Pau Domenech (clarinets).

El Palau ple de gom a gom va aplaudir la seva entrada. Emoció i un enorme respecte per una persona que amb 76 anys demostra una gran força escènica. Va començar donant les gràcies als que havíem anat per admiració i als que ho havien fet per constatar que realment s’acomiada dels escenaris.

Entre la nota i el so va ser pla primera de les 36 cançons que ens va oferir, en un concert sensacional. Un repàs a tota la seva trajectòria personal i professional que és també una mica la nostra.

En total 36 cançons, que sempre mes, guardarem en el nostre record …

Amb Com un puny va tancar oficialment el concert al qual va afegir sis bisos en els quals va incloure les cançons-himne del seu repertori.

Entre la nota i el so (1983)
Som (1961)
No el coneixia de res (1978)
Lluny de la pedra i de l’aigua (1983)
Fou un infant (1978)
Al meu pais la pluja (1983)
Si com lo taur (1970)
La balada de la garsa i l’esmerla (1981)
Bella, de vós só enamorós (1976)
Elogi dels diners (1969)
He passejat per València, sol (2011)
Soliloqui solipsista (1996)
Molt lluny (1972)
L’única seguretat (1976)
La nit (1964)
Indesinenter (1967)
Petita canço de la teva mort (1966)
Pensament (1983)
La mar respira calma (1986)
Si miraves l’aigua (2006)
Punxa de temps (2011)
Mentre s’acosta la nit (2011)
Quan jo vaig nàixer (1966)
18 de maig a la “Villa” (1968)
Amanda (1974)
T’he conegut sempre igual (1973)
I nosaltres amb ell (2011)
Napolitana per a tu (2011)
Parlant.me de tu (1996)
Com un puny (1973)
1 bis. Veles e vents han mos desigs complir (1969)
2 bis. He mirat aquesta terra (1980)
3 bis. Jo vinc d’un silenci (1975)
4 bis. Diguem no (1963)
5 bis. D’un temps, d’un país (1963)
6 bis. Al vent (1959)

Continua llegint →

– Concert – PALAU100 – MURRAY PERAHIA piano (🐌🐌🐌) – Palau de la Música Catalana – 13.05.2015

Deixa un comentari

Hem comentat més d’un cop que el Palau de la Música, és un espai massa gran per un concert de piano i ho vàrem tornar a comprovar de nou el passat dimecres; és per això que vàrem bescanviar les nostres localitats de segon pis per unes altres del primer, tercera fila lateral, pagant un important suplement; la intenció era poder escoltar amb un volum més adequat, com quan acudim a la Sala de cambra de l’Auditori; efectivament el volum va ser correcte, però no vàrem arribar a veure ni el piano ni el pianista, per la dolentíssima visibilitat que té aquest espai.

Un concert de cambra que l’hauríem d’haver gaudit plenament si les condicions haguessin estat com a mínim correctes, ja que el solista de piano MURRAY PERAHIA ens va captivar des de la primera nota. No recordo pas un concert amb tant de silenci per part del públic, sense estossecs, ni regirades als seients… silenci total; … bé, mentida, una trucada de mòbil realment imperdonable, però malauradament a això ja ens estem acostumant els que sovintegem els teatres.

Murray Perahia

El programa va ser el següent:

J. S. Bach: Suite francesa núm. 6, en Mi major, BWV 817
F. J. Haydn: Sonata en La bemoll major, Hob.XVI.46
F. J. Haydn: Variacions en Fa menor, HOB XVII.6
L. van Beethoven: Sonata núm. 14, en Do diesi menor, op. 27 núm. 2, “Clar de lluna”

C. Franck: Preludi, Coral i Fuga
F. Chopin: Scherzo núm. 1, en Si menor, op. 20

Continua llegint →

– Concert PALAU100 (11/13) (***1/2) – Pablo Heras-Casado – Freiburger Barockorchester i Orfeó Català – Palau de la Musica Catalana – 28/04/2014

Deixa un comentari

Estic content perquè aquest concert ha estat el revulsiu definitiu per decidir tornar a renovar el nostre abonament… i és que ha estat un concert realment extraordinari des de tots els punts de vista. A banda de la incomoditat i sobretot, de la mala visibilitat del Palau de la Música, s’ha de reconèixer que alguns dels concerts que s’interpreten a PALAU100 són realment extraordinaris.

Això si, reculem de la fila 4 del segon pis a la fila 14, perquè almenys tenim la seguretat de què podrem veure l’escenari amb un percentatge força important, encara que de més lluny.

El director granadí Pablo Heras-Casado te una trajectòria com a director d’orquestra realment excepcional, a pesar de la seva joventut; l’any 2011 va ser nomenat director titular de la St. Luke’s Orchestra de Nova York, però a mes a més enguany ha debutat amb orquestres importants com la Fhilarmónica de Nova York, London Symphony, Philharmonia de Londres i Gerwandhaus de Leipzig. Un dels pocs directors espanyols que ha dirigit la Filharmònica de Berlín.

Pablo Heras-Casado

Continua llegint →

– Concert PALAU100 (9/13) – Charles Duoit – Royal Philharmonic Orchestra (*****) (Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau de la Música) – Palau de la Musica Catalana – 04/04/2014

1 resposta

VOLEM VOTAR – Independència Catalunya

Divendres passat un altre PALAU100 que va esdevenir en un altre concert inoblidable… i aquesta temporada realment ja són forces que valorem amb la màxima puntuació.

Es tractava que ni més ni menys que escoltar en directe la Royal Philharmoniker Orchestra, (amb seu a Londres), dirigida pel prestigiós Charles Dutoit, que actualment és el seu director titular.

Un concert en el qual no tenia a priori un especial interès, es va convertir potser en “EL” concert de la temporada. El magnífic programa va omplir el petit escenari del Palau de la Música amb un fotiment de músics i cantaires. Solament el gruix del Cor el formaven 92 persones, si els càlculs de l’Imma no van fallar, cosa bastant improbable. Aquesta immensa massa coral estava formada per l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Ens agraden els concerts i les òperes on intervenen grans masses corals, però he de reconèixer que aquesta vegada els dos cors van estar sensacionals durant tota la nit.

El programa va ser el següent:

1 – Francis Poulenc (Paris 1899-1963) – Gloria, per a soprano solista, cor mixt i orquestra

Nicole Cabell

En aquesta composició musical, la solista que va intervenir va estar, la soprano nord-americana Nicole Cabell, amb una veu extraordinària i molt potent que sobresortia amb força per sobre de l’immens cor.

Aquesta peça va ser un encàrrec que se li va fer per la fundació Koussevitzky l’any 1957; el compositor li va dedicar 9 mesos de feina, però va ser estrenada a Boston l’any 1961. Esta formada pels 6 moviments que tenen habitualment l’himne Gloria in excelsis Deo, que forma part de la litúrgia catòlica des del segle V. El Cor té un paper protagonista en gairebé tots els moviments igual que l’orquestra i no fa tan sols la funció d’acompanyament de la veu solista de la soprano. Aquesta composició no arriba a la perfecció de la seva “Stabat Mater”, però poc li falta. Sensacional i emotiva.

Continua llegint →

– Concert PALAU100 (4/13) – LE NOZZE DI FIGARO – René Jacobs (***) – Palau de la Musica Catalana – 03/12/2013

Deixa un comentari

Tornem al Palau de la Musica i de nou comprovem, que el canvi que varen fer de localitat ha estat un gravissim error; hem “invertit” bastants mes calerons per avançar de la fila 14 a la 4 del segon pis i el resultat ha estat un rotund fracàs, ja que ara no veiem l’escenari perquè les persones de davant nostre tapen totalment la visió.

Degut a aquest èxit, creiem que aquesta serà l’ultima temporada del Palau, ja que les condicions son gairebé indignes en la gran majoria de localitats, a no ser que et puguis permetre comprar unes localitats a preus al que nosaltres no podem accedir.

En aquest 4art concert d’aquesta temporada teníem l’audició d’una òpera de W. A. Mozart: Le nozze di Figaro, KV 492, ni mes ni menys que dirigida per Renè Jacobs.

El novembre de 2012 ja varem tindre la sort de poder escoltar el primer concert d’aquesta tetralogia, dirigida pel ell mateix; en aquella ocasió va ser “La flauta màgica“, de la que tembé varem fer la crònica.

El contratenor i director belga René Jacobs, aquesta vegada ha dirigit l’Orquestra Barroca de Freiburg, amb la participació del Cor de Cambra del Palau de la Música. Torna al Palau per anar completant en quatre temporades la presentació de les òperes fonamentals del geni de Salzburg.

2012-13: La flauta màgica, KV 460
2013-14: Le nozze di Figaro, KV 492
2014-15: Don Giovanni, KV 527
2015-16: Così fan tutte, KV 588

Continua llegint →

– Concert Palau100 (13 de 13 – cloenda temporada) L’HOLANDÈS ERRANT de Wagner – Les Musiciens du Louvre Grenoble (****) – Palau de La Musica Catalana – 03/06/2013

Deixa un comentari

Per MIQUEL GASCON …

Últimament aquest Bloc sembla únicament Musical, però us ben asseguro que ha estat pura casualitat i amb una setmana hem assistit a moltes vetllades musicals, entre elles el concert de cloenda de la OBC al Auditori i ni mes ni menys que a Quatre òperes (si… 4 òperes)…. “LA Donna del Lago” – “L’elixir d’amore” – “Il turco en Italia” i “L’Holandès errant”, que és la protagonista d’aquesta crònica.

Hem gaudit força però sincerament hem quedat una mica saturats, i com aquell que diu a falta de l’ultima òpera que ens queda de la temporada “Lucio Silla”, tanquem la “barraqueta” musical de la temporada.

Ara ens dedicarem amb tota seguretat a tornar al Teatre mes sovint, que és el que a nosaltres realment ens apassiona de debò, i potser a fer alguna escapadeta viatgera amb el nou “bòlid” que acabem d’estrenar. El GREC 2013 intentarem viure’l com sempre al màxim.

Aquest dilluns passat 3 de Juny coma cloenda del Palau 100 es va interpretar l’òpera “L’holandès errant” en versió concert, interpretada per un peculiar grup orquestral anomenat “Les musiciens du Louvre Grenoble” del que ja os vaig parlar en una crònica al gener passat, quan el seu extraordinari director Marc Minkowski ens va visitar per dirigir l’OBC a l’Auditori.

Continua llegint →

– Concert Palau 100 (10/13) – ANDRÁS SCHIFF, piano (***) – LA BOQUERIA MUSICAL de BARCELONA (Palau de la Música) – 22/03/2013

12 respostes

per MIQUEL GASCÓN …

Novament i dins de la mateixa setmana un altre concert de la temporada PALAU100; no entenem aquesta acumulació sense cap sentit, en el cap del programador del Palau de la Musica, ja que encaixar dins del abonament 2 dels 13 concerts de la temporada dins de la mateixa setmana, desmotiva fins i tot al mes fidels. La meva valoració segurament avui no és justa, però les condicions en el que varem poder escoltar el concert no és la mes adient…. segur que al acabar de llegir l’apunt ho entendreu.

Sembla a mes a mes fet expressament que totes les peces musicals dels dos concerts estiguin dedicades al mateix compositor… Ludwig van Beethoven.

Ahir era un concert per un solista de piano….. un gran pianista, en ANDRÀS SCHIFF interpretant exclusivament Sonates de Beethoven, ni mes ni menys que 7 Sonates i 3 bisos en un concert esplèndid però de ben segur maaaaaaaaassa llarg, ja que va arribar a durar quasi 3 hores.

Schiff va néixer a Budapest en una família jueva i va començar a prendre lliçons de piano a l’edat de cinc anys; va emigrar d’Hongria el 1979 i desprès es va convertir en ciutadà austríac el 1987 establint cases a Londres i Salzburg. Es va convertir en ciutadà britànic el 2001 i actualment viu a Londres i Florència.

Continua llegint →