GREC2019 – EN MASSE (temp. 18/19 – RdP 079 i espectacle nº 291)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE.
Aquest mateix dilluns ens havia estat presentat en la roda de premsa de la qual, com és habitual, adjuntem els àudios per si és d’interès.
Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de “Rock & Roll Circus” per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron Lifschitz i des d’aleshores recorre el món amb els seus espectacles.
Una companyia que continua empenyent els límits de la forma artística, desdibuixant les línies entre moviment, dansa, teatre i circ, i que nosaltres vam conèixer a la inauguració del Festival Grec 2013 amb el seu espectacle OPUS, (vegeu aquella ressenya) … espectacle que vam tornar a veure al Teatre Lliure en 2018 (vegeu la ressenya).
EN MASSE neix de la necessitat cultural d’una societat en crisis, d’una societat que està canviant, d’una societat que està estressada. Circa, des del circ, ens proposa dues visions de la fi de la humanitat.
EN MASSE està dividit en dues parts, una primera que parla del final de les coses amb música de Schubert relacionada i connectada amb la música electrònica de la compositora sueca Klara Lewis. Ambdues músiques tenen el mateix sentit amb una altra mena de paladar musical. Els lieder de Shubert, Winterreise (Viatge d’hivern) i Schwanengesang (El cant del cigne), han estat interpretats en directe al piano i amb la magnífica veu del tenor Hans Yorg Mammel, malgrat que s’ha de dir, la seva veu ha estat amplificada, aspecte gens habitual en aquest espai.
A la primera part viurem un passeig caòtic pels impulsos d’uns cossos que només es tenen els uns als altres per sobreviure. Sense comunitat no hi ha supervivència.
La segona part amb música per a 2 pianos a 4 mans (Jordi Masó i Miquel Villalba), la Consagració de la Primavera de Stravinsky, ens parla del naixement violent. Utilitza l’eina que durant tota la seva evolució l’ésser humà ha portat a terme per alliberar-se de la seva angoixa, de les seves crisis: el ritual.
Les dues parts estan relacionades i van estar creades conjuntament com dues cares de la mateixa moneda.