Arxiu d'etiquetes: Richard Wagner

– Òpera – TRISTAN UND ISOLDE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 2017.12.15 (temp. 17/18 – esp. nº 136)

TRISTAN UND ISOLDE (temp. 17/18 – espectacle nº 136)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d’òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ….. tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

TRISTAN UND ISOLDE, és un drama musical en tres actes amb llibret i música de Richard Wagner. Va ser estrenada a Munic el 10 de juny del 1865.

Wagner l’escriu en bona part com a conseqüència de l’amor que sentia per Mathilde, la dona del seu protector. Una relació platònica, segons el que es desprèn de la correspondència intercanviada entre els dos. Aquesta òpera serveix a Wagner per sublimar artísticament el seu amor impossible, en una història de passió que devora als protagonistes, els quals cerquen la mort per amor per aconseguir la felicitat eterna.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l’orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Continua llegint →

– Òpera (291) – L’HOLANDÈS ERRANT (🐌🐌🐌+🐚) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 26.05.2017

Deixa un comentari

L’HOLANDÈS ERRANT –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres passat vàrem aprofitar les últimes hores a Barcelona per veure l’òpera “Der fliegende Holländer“(L’HOLANDÈS ERRANT) de Richard Wagner, en una de les sessions del nostre abonament. Prèviament havíem llegit alguns comentaris negatius d’aquesta proposta i certament anàvem amb una certa por que no ens acabes d’agradar la posada en escena, ni tampoc la qualitat dels solistes. Per sort no va ser així perquè en general vàrem gaudir força.

Noruega. L’holandès, un jove destinat a solcar el mar fins que trobi una dona fidel, es troba amb el capità Daland, que navega de retorn a casa. El capità accepta lliurar-li la seva filla Senta com a esposa, però la irrupció d’un antic pretendent fa desesperar l’holandès, que torna al mar. Senta, que l’estima de veritat, se sacrifica per salvar-lo.

Es tracta d’una òpera romàntica en tres actes, amb el llibret del mateix compositor, estrenada a l’òpera de Dresden al gener del 1843 i representada per primera vegada al Gran Teatre del Liceu l’any 1885.

La última versió d’aquesta òpera que nosaltres vàrem poder gaudir, va ser en versió concert en una extraordinària proposta de “Les musiciens du Louvre Grenoble” dirigida per Marc Minkowski al Palau de la Música catalana, l’any 2013, crònica que podeu llegir AQUÍ.

En aquesta versió escenificada que hem pogut veure aquest cap de setmana, el director d’escena i de cinema Philipp Stölzl, ha reinterpretat la història i la trasllada a la biblioteca de la mansió de Daland, on la realitat i la ficció es barregen a mesura que Senta s’imagina l’acció en llegir el conte de l’holandès errant. Una enorme pintura de la biblioteca pren “vida” i la fantasia de Senta, provoca que els personatges de la història envaeixin l’estança de la biblioteca.

Ens va semblar molt espectacular el moment que el quadre es transforma en una mena de reiteració de miralls on la sala i els personatges es dupliquen i tripliquen en una visió en perspectiva.

No cal dir que aquesta òpera té alguns dels cors més coneguts del món operístic, ja que inclús el coneixen les persones que no són pas massa amants del gènere, com és per exemple el dels mariners del vaixell fantasma…

El cor del gran Teatre del Liceu creiem que va estar a l’alçada de les expectatives, especialment el dels homes.

Malgrat que la qualitat vocal dels solistes en aquesta versió liceista, no va ser ni de lluny la millor que hem escoltat, no la vàrem trobar del tot desencertada.

Direcció musical: Oksana Lyniv

Direcció d’escena: Philipp Stölzl – Codirectora: Mara Kurotschka

Escenografia: Philipp Stölzl i Conrad Moritz Reinhardt – Vestuari: Ursula Kudrna

Solistes – Daland: Attila Jun – Senta: Anja Kampe – Erik: Daniel Kirch – Mary: Itxaro Mentxaka – Timoner: Mikeldi Atxalandabaso – L’holandès: Egils Siliņš

Producció : Staatsoper Unter den Linden (Berlín), original del Theater Basel (Basilea)

Orquestra Sinfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

– Concert de l’OBC( M11) – EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC – L’Auditori (🐌🐌🐌🐌🐌) – 26.02.2017

Deixa un comentari

EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest diumenge un concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigit pel seu titular Kazushi Ono i dedicat íntegrament a Richard Wagner. Sense dubte un dels concerts més vibrants i extraordinaris del que portem de temporada.

El concert presentava el següent programa:

A la primera part:

Lohengrin, Preludi de l’acte I (1850)
Tannhaüser, Obertura i Bacanal (versió 1875)
Tristany i Isolda, Preludi I Mort d’amor (1865)

I a la segona part:

Siegfried, el murmuri al bosc
El capvespre dels deus (1876) – El viatge de Siegfried pel Rin – Marxa fúnebre
Els mestres cantaires, preludi del acte I (1868)

Com aconsellen al programa de mà, per escoltar aquests fragments orquestrals escollits per Kazushi Ono, cal deixar fora els records de les representacions teatrals de les òperes, per no trobar a faltar la veu d’una gran soprano i poder gaudir d’aquesta versió merament orquestral, que posseeix per si mateixa una gran brillantor i un enorme vigor narratiu.

Continua llegint →

– Òpera – GÖTTER-DAMMERUNG (El capvespre dels Déus) de Richard Wagner (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 11/03/2016

Deixa un comentari

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Es tracta de l’última part de l’anomenada tetralogia de Richard Wagner, L’ANELL DEL NIBELUNG, una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica.

Richard Wagner és l’autor tant del llibret com de la música, els quals va escriure i compondre al llarg de 26 anys, des de 1849 a 1874.

El Gran Teatre del Liceu, ha representat les quatre òperes del cicle de l’Anell, durant quatre temporades seguides:

Das Rheingold (L’or del Rin) – veure la nostra crònica de l’any 2013
Die Walküre (La valquíria) – veure la nostra crònica de l’any 2014
Siegfried (Sigfrid) – veure la nostra crònica de l’any 2015
Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

Continua llegint →

– Òpera – SIEGFRIED (🐌🐌🐌 + 🐚) de Richard Wagner- Gran Teatre del Liceu – 13/03/2015

5 respostes

Cap de setmana molt actiu culturalment, ja que hem pogut veure dues òperes (Liceu i retransmissió des del MET), un concert de l’OBC a l’Auditori, un espectacle de dansa al Mercat de les Flors i una representació teatral a La Vilella. Per tant intentaré fer cròniques molt esquemàtiques per tal de deixar com a mínim constància i valoracions.

Divendres, al Gran Teatre del Liceu vàrem poder veure en directe l’òpera SIEGFRIED de Richard Wagner (Llibret i música); és la tercera de les quatre òperes que formen part de la tetralogia “L’anell del nibelung”. Va ser estrenada al teatre de Bayreuth el 16 d’agost de 1876, amb ocasió de la primera representació completa del cicle de l’Anell. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 15 de novembre de 1900 i la darrera representació en aquest teatre va ser el 30 de juny de 2004.

– Das Rheingold (L’or del Rin)

– Die Walküre (La valquíria)

– Siegfried (Sigfrid)

– Götterdämmerung (El capvespre dels déus)

L’argument d’aquesta tetralogia gira al voltant d’un anell màgic que atorga el poder de dominar el món, forjat pel nan nibelung Alberichusant l’or robat del fons del riu Rin. Diversos personatges mítics lluiten per la possessió de l’anell, incloent-hi Wotan (Odin), el cap dels déus. Les intrigues de Wotan, a través de generacions, per a intentar vèncer les seves pròpies limitacions, proporcionen la línia argumental principal. L’heroi Sigfrid aconsegueix l’anell, tal com Wotan volia, però és finalment traït i assassinat. Finalment, la valquíria Brünnhilde, amant de Sigfrid i filla rebutjada per Wotan, torna l’anell al Rin. Els déus són destruïts.

Continua llegint →

– Concert PALAU100 (5/11) – GUSTAVO DUDAMEL (🐌🐌🐌🐌) – ORQUESTA SIMFONICA SIMON BOLIVAR de Venezuela – Palau de la Música Catalana – 16/01/2015

Deixa un comentari

Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.

El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.

La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:

1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)

Simfonia núm 5, en Do menor, op.57

A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG (***) de Wagner (4/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 13/12/2014

Deixa un comentari

Per nosaltres va ser tot un repte el fet de veure per primera vegada la representació sencera de l’Òpera ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG, i no pas perquè sigui una òpera de Richard Wagner; potser si fa un temps ens hauria tirat enrere aquest compositor, però ara a mesura que anem entrant cada cop més en el món de l’òpera, el sabem valorem i fins i tot ens agrada força. El repte, al que faig menció a l’inici, no és més que el haver aguantat com uns “Jabatos” les SIS HORES (inclosos 2 descansos de mitja hora), que va durar la retransmissió en directe el passat divendres, des del Metropolitan Opera House de NY.

….. i el repte ho vam aconseguir i fins i tot vam gaudir força de la mateixa, encara que al final del primer acte de 105 minuts, estava una mica desanimat i fins i tot vaig preguntar als meus amics que estaven a la Sala, si en els dos actes restants passaria alguna cosa, el que fos, per donar-li una mica d’acció a l’argument. Entrar a la Sala a les 6 de la tarda i sortir força satisfet, passades les 12 de la nit, ha estat per nosaltres un “orgullo y satisfacción”, haver-ho resistit, però sobretot per haver gaudit intensament una òpera, de la qual a l’inici teníem seriosos dubtes.

Els mestres cantaires de Nuremberg (en alemany Die Meistersinger von Nürnberg) és una de les òperes més populars del repertori de Wagner, i també una de les més llargues; va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868, i al Liceu l’any 1904. És l’única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner.

Continua llegint →

– Òpera – LA WALQUIRIA (** 1/2) de Richard Wagner – Gran Teatre del Liceu – 30/05/2014

2 respostes

Quant érem joves, assistíem a la primera part de la dècada dels 70, a alguna representació d’òpera al Gran Teatre del Liceu, a la llotja que disposava gratuïtament pels empleats, l’empresa on encara avui treballo, ara farà 47 anys. Llavors eren altres temps, i es mirava de que els treballadors estiguessin a gust i fins i tot orgullosos de pertànyer a la organització.

Liceu – Perejaume

Explico això perquè recordo que abans no es sobretitulava la representació i era francament molt dur aguantar 5 hores d’una òpera de Wagner i mes encara si no entenies ni un borrall del que cantaven, com era el cas. Llavors, evitàvem per tots els mitjans esquivar que ens toques en sort una òpera de Richard Wagner….. quin pal !!!

Aquesta visió nostre, ha canviat radicalment amb els anys, en part gràcies a poder entendre l’argument i el que es canta; ara puc dir que Wagner es un dels compositors que admiro mes de tots, perquè te moments de musica irrepetibles i meravellosos, com es per exemple la Cavalcada de les Valquíries, precisament d’aquesta òpera.

Aquesta versió es la que va escollir Francis Ford Coppola, l’any 1979 per la pel·lícula Apocalypse Now. Molta gent que afirma que no li agrada l’òpera es veu sorpresa quant s’ha assabenta de que la musica es de l’òpera “La Walquiria” de Richard Wagner.

Continua llegint →

– Concert Palau100 (13 de 13 – cloenda temporada) L’HOLANDÈS ERRANT de Wagner – Les Musiciens du Louvre Grenoble (****) – Palau de La Musica Catalana – 03/06/2013

Deixa un comentari

Per MIQUEL GASCON …

Últimament aquest Bloc sembla únicament Musical, però us ben asseguro que ha estat pura casualitat i amb una setmana hem assistit a moltes vetllades musicals, entre elles el concert de cloenda de la OBC al Auditori i ni mes ni menys que a Quatre òperes (si… 4 òperes)…. “LA Donna del Lago” – “L’elixir d’amore” – “Il turco en Italia” i “L’Holandès errant”, que és la protagonista d’aquesta crònica.

Hem gaudit força però sincerament hem quedat una mica saturats, i com aquell que diu a falta de l’ultima òpera que ens queda de la temporada “Lucio Silla”, tanquem la “barraqueta” musical de la temporada.

Ara ens dedicarem amb tota seguretat a tornar al Teatre mes sovint, que és el que a nosaltres realment ens apassiona de debò, i potser a fer alguna escapadeta viatgera amb el nou “bòlid” que acabem d’estrenar. El GREC 2013 intentarem viure’l com sempre al màxim.

Aquest dilluns passat 3 de Juny coma cloenda del Palau 100 es va interpretar l’òpera “L’holandès errant” en versió concert, interpretada per un peculiar grup orquestral anomenat “Les musiciens du Louvre Grenoble” del que ja os vaig parlar en una crònica al gener passat, quan el seu extraordinari director Marc Minkowski ens va visitar per dirigir l’OBC a l’Auditori.

Continua llegint →

– Concert de l’OBC (11/12) – LES MIL I UNA NITS (****) – L’Auditori

2 respostes

Aquest cap de setmana, L’Auditori, en els concerts de l’OBC, ha tingut (en cada un dels tres concerts), un nivell d’ocupació que feia molt de temps que no es veia i fins i tot la platea estava gairebé plena. En temps de crisis això es difícil aconseguir, però al public aficionat a la musica clàssica, quant se li posa al seu abast un programa engrescador i sobretot amb una direcció d’orquestra de molta qualitat, respon omplin la sala. Nosaltres varem anar aquest diumenge 22 de maig de 2012, al concert matinal.

El director japonès KAZUSHI ONO, que debutava amb l’OBC, va tenir un èxit desbordant durant tot el concert, però especialment en la tercera i ultima peça, amb el públic en peus i aplaudiments durant 10 minuts. És curiós que un director que en principi el vaig trobar fins i tot “sosaina” en la seva gestualitat, pugui aconseguir extreure un so tan mesurat i perfecte de la nostre orquestra, i aconsegueixi fer embogir al públic de la Sala.

Ja hem renovat el nostre abonament per la temporada propera, i haig de rectificar el que vaig dir en l’ultima crònica de l’OBC…. i és que els preus s’han mantingut exactament igual que la temporada passada i amb els mateix numero de concerts per abonament (12); a més a més continuen amb la tradició de què els abonaments matinals de diumenge son més econòmics que els del divendres i dissabte a la nit.

Continua llegint →