Arxiu d'etiquetes: l’Orfeó Català

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint

– Concert de l’OBC (M16) – RÈQUIEM de VERDI 360º (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 21.05.2017

RÈQUIEM de VERDI 360º

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Diumenge vam assistir al nostre últim concert de la temporada, del nostre abonament de l’OBC. Es tractava del Rèquiem de Verdi, una de les misses de difunts més celebres de la història de la música. 

En aquesta ocasió han volgut donar un nou dimensionament al concert i aprofitant les noves tecnologies ens han presentat un mapping. Una projecció, com un acompanyament visual sobre tres superfícies de la sala, la frontal i les dos laterals, imatges de natures imaginàries i/o abstractes en consonància amb el Rèquiem. A nosaltres particularment ens ha agradat molt la proposta i en cap moment ens ha fet oblidar la música que s’ha mantingut sempre en primer pla.

Verdi era un home gairebé anticlerical i aquest Rèquiem començat l’any 1868 arran de la mort de Rossini, va ser completat l’any 1873 amb motiu del primer aniversari de la mort de Manzoni. Fruit del domini de l’estil operístic està escrit sota l’impuls d’una emoció forta i sincera. Una meditació sobre la fi de l’existència humana.

El Rèquiem es divideix en set parts sent la més coneguda la de “Die irae” inclosa dins de Seqüència, escrit originalment per a Don Carlo i retirat posteriorment de l’òpera.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (5/11) – GUSTAVO DUDAMEL (🐌🐌🐌🐌) – ORQUESTA SIMFONICA SIMON BOLIVAR de Venezuela – Palau de la Música Catalana – 16/01/2015

Un altre magnífic concert del cicle Palau100 al Palau de la Música. Aquesta vegada d’un director mediàtic, segurament massa, però d’una gran qualitat inqüestionable i reconeguda mundialment…. GUSTAVO DUDAMEL, dirigint l‘Orquestra Simfònica “Simón Bolivar” de Veneçuela. Segons les seves mateixes paraules, té la vocació de fer accessible la música a tothom i la veritat és que ho aconsegueix amb escreix, sobretot amb les classes populars, però no sempre és reconegut pels musicòlegs més puristes, que l’acusen de voler distorsionar algunes composicions, per aconseguir que sonin d’una manera força més espectacular.

GustavoDudamel

El jove director Dudamel (nascut a Veneçuela, l’any 1981), fa sis temporades que és director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i també dirigeix la Simfònica de Göteborg i la Simfònica Simón Bolívar, entre d’altres.

IMG_0070-imp

La revista National Geographic va publicar l’Octubre de 2010 un article amb el títol “Gustavo Dudamel: L’home que rejoveneix la música clàssica“, i en aquest article Dudamel era qualificat de geni de la música. L’any 2012 és guanyador del Premi Grammy per la direcció de la simfonia núm. 4 de Brahms interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles.

Al Palau de la música, la setmana passada va actuar 2 dies seguits amb programes diferents i el que nosaltres vàrem poder assistir, va tenir el següent programa:

1 – Ludwig van Beethoven (1770 – 1827)

Simfonia núm 5, en Do menor, op.57

A banda de què Dudamel sigui o no un músic molt peculiar i mooolt mediàtic, haig de reconèixer que la versió vibrant que ens va oferir de la cinquena simfonia de Beethoven, em va seduir, fins al punt de redescobrir-la de nou, després d’haver-la escoltat desenes i desenes de vegades al llarg de la meva vida; vaig descobrir sons i acords diferents que mai havia notat fins aleshores; amics meus que estaven presents al concert, a la mitja part em van comentar que la interpretació va ser massa accelerada e inclús la van titllar de “sorollosa”, però a mi em va atrapar des del primer acord; en el que si coincidim amb ells, és que la va interpretar diferent, a com s’acostuma a fer, …. però a mi em va meravellar.

Continua llegint

– Concert PALAU100 (9/13) – Charles Duoit – Royal Philharmonic Orchestra (*****) (Orfeó Català i Cor de Cambra del Palau de la Música) – Palau de la Musica Catalana – 04/04/2014

Volem Voltar - Independència Catalunya

VOLEM VOTAR – Independència Catalunya

Divendres passat un altre PALAU100 que va esdevenir en un altre concert inoblidable… i aquesta temporada realment ja són forces que valorem amb la màxima puntuació.

Es tractava que ni més ni menys que escoltar en directe la Royal Philharmoniker Orchestra, (amb seu a Londres), dirigida pel prestigiós Charles Dutoit, que actualment és el seu director titular.

Charles DutoitUn concert en el qual no tenia a priori un especial interès, es va convertir potser en “EL” concert de la temporada. El magnífic programa va omplir el petit escenari del Palau de la Música amb un fotiment de músics i cantaires. Solament el gruix del Cor el formaven 92 persones, si els càlculs de l’Imma no van fallar, cosa bastant improbable. Aquesta immensa massa coral estava formada per l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Ens agraden els concerts i les òperes on intervenen grans masses corals, però he de reconèixer que aquesta vegada els dos cors van estar sensacionals durant tota la nit.

El programa va ser el següent:

1 – Francis Poulenc (Paris 1899-1963) – Gloria, per a soprano solista, cor mixt i orquestra

Nicole Cabell

Nicole Cabell

En aquesta composició musical, la solista que va intervenir va estar, la soprano nord-americana Nicole Cabell, amb una veu extraordinària i molt potent que sobresortia amb força per sobre de l’immens cor.

Aquesta peça va ser un encàrrec que se li va fer per la fundació Koussevitzky l’any 1957; el compositor li va dedicar 9 mesos de feina, però va ser estrenada a Boston l’any 1961. Esta formada pels 6 moviments que tenen habitualment l’himne Gloria in excelsis Deo, que forma part de la litúrgia catòlica des del segle V. El Cor té un paper protagonista en gairebé tots els moviments igual que l’orquestra i no fa tan sols la funció d’acompanyament de la veu solista de la soprano. Aquesta composició no arriba a la perfecció de la seva “Stabat Mater”, però poc li falta. Sensacional i emotiva.

Continua llegint