VOLEM VOTAR – Independència Catalunya

Divendres passat un altre PALAU100 que va esdevenir en un altre concert inoblidable… i aquesta temporada realment ja són forces que valorem amb la màxima puntuació.

Es tractava que ni més ni menys que escoltar en directe la Royal Philharmoniker Orchestra, (amb seu a Londres), dirigida pel prestigiós Charles Dutoit, que actualment és el seu director titular.

Un concert en el qual no tenia a priori un especial interès, es va convertir potser en “EL” concert de la temporada. El magnífic programa va omplir el petit escenari del Palau de la Música amb un fotiment de músics i cantaires. Solament el gruix del Cor el formaven 92 persones, si els càlculs de l’Imma no van fallar, cosa bastant improbable. Aquesta immensa massa coral estava formada per l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.

Ens agraden els concerts i les òperes on intervenen grans masses corals, però he de reconèixer que aquesta vegada els dos cors van estar sensacionals durant tota la nit.

El programa va ser el següent:

1 – Francis Poulenc (Paris 1899-1963) – Gloria, per a soprano solista, cor mixt i orquestra

Nicole Cabell

En aquesta composició musical, la solista que va intervenir va estar, la soprano nord-americana Nicole Cabell, amb una veu extraordinària i molt potent que sobresortia amb força per sobre de l’immens cor.

Aquesta peça va ser un encàrrec que se li va fer per la fundació Koussevitzky l’any 1957; el compositor li va dedicar 9 mesos de feina, però va ser estrenada a Boston l’any 1961. Esta formada pels 6 moviments que tenen habitualment l’himne Gloria in excelsis Deo, que forma part de la litúrgia catòlica des del segle V. El Cor té un paper protagonista en gairebé tots els moviments igual que l’orquestra i no fa tan sols la funció d’acompanyament de la veu solista de la soprano. Aquesta composició no arriba a la perfecció de la seva “Stabat Mater”, però poc li falta. Sensacional i emotiva.

2 – Maurice Ravel ( Ziburu 1875-Paris 1937) – Daphnis et Chloé

És la composició de més durada de Maurice Ravel (60 minuts); definida pel seu autor com a Simfonia coreogràfica, va er estrenada al Théâtre du Châtelet de París l’any 1912. Està considerada una obra mestra i té alguna característica especial com la utilització del Cor sense text, com si és tractes d’un instrument musical mes.

La música, una de les més apassionades del compositor, és àmpliament considerada com una de les millors de Ravel, amb harmonies extraordinàriament exuberants típiques de l’impressionisme musical. Posteriorment el compositor va seleccionar diversos fragments del ballet per fer dues suites orquestrals, la segona de les quals és particularment popular. L’obra completa en si és interpretada més en concert que en escena.

L’orquestra va sonar, com si es tractes d’un sol instrument compacte, sense cap errada i amb una perfecció poques vegades vista. Al finalitzar el concert, el Palau s’enfonsava pels aplaudiments de la majoria dels assistents (excepte dels típics “insolidaris” que s’aixequen a l’últim compàs per no fer cua al pàrquing, i que amb la seva actitud trenquen la màgia dels aplaudiments).

Concerts com aquest potser ens fa reconsiderar la renovació del nostre abonament que ja teníem pràcticament descartat per la temporada vinent, pels preus prohibitius del Palau de la Música.

________________________________________________________________

– Palau de La Musica Catalana – Preus de 125 € a 20 €  (Pagat 37,50€ – 25% abonament)

_______________________________________________________________________________