Arxiu d'etiquetes: Glòria Sirvent

– Festival GREC 2018 – Teatre – MUDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.07.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

MUDA (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

… i del Lliure de Gràcia al Teatre Akadèmia per veure una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

L’Anna es muda. Arriba a un edifici nou i escolta les històries del porter i la veïna, dos personatges que, còmodes pel seu silenci, la visiten i li confessen el que els trenca.

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Continua llegint →

– Teatre/Dansa – IF (L’ULTIM DESIG) – (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

Deixa un comentari

IF (L’ULTIM DESIG) (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium.

Segons ella mateixa va comentar a la roda de premsa, volia fer quelcom diferent al que anava fent i s’ha decidit a arriscar-se amb una comèdia negra: “Ficar-me en un món nou ha estat difícil, però després de La Partida necessitava trobar una cosa antagònica: un espectacle de teatre petit, amb poc text i jo a dintre. Volia fugir de les comparacions, necessitava arriscar-me. I vaig trobar aquest text per a tres actrius. Ballem… però poquet… La dansa intervé a partir d’una teatralitat. El dirigeixo jo i és el primer cop que dirigeixo teatre. Per tant, si fracasso, tampoc serà massa greu“.

Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson.

Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i la paraula ens endinsen en la complexitat dels seus sentiments, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

La proposta compta amb les interpretacions de l’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya.

Continua llegint →

– Roda de premsa IF (L’últim desig) – Sala Atrium – 2018.01.24 (temp. 17/18 – RdP 058)

Deixa un comentari

Roda de premsa IF (L’últim desig) – (temp. 17/18 – RdP nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir els mitjans de comunicació estàvem convocats a la Sala Atrium, per presentar IF (L’últim desig), un espectacle de dansa (o de teatre-dansa), de la companyia Vero Cendoya, dirigit per ella mateixa i inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré.

Després de l’èxit assolit per la seva anterior proposta, “La Partida”, la coreògrafa i performer Vero Cendoya, vol fer quelcom que sigui totalment diferent, sortir de la comoditat d’allò conegut per ella i arriscar-se amb una comèdia negra, però sense assassinats, que tracti temes tabú en to satíric i divertit.

La proposta compta amb la creació i interpretació d’Alba Florejachs, Gloria Sirvent i d’ella mateixa.

És la primera vegada que la Sala Atrium programa un espectacle de dansa, segurament perque l’espai escènic és força petit; també es la primera vegada que Vero Cendoya dirigeix un espectacle protagonitzat únicament per dones.

Tres dones, tres germanes, tornen al càmping on van passar els estius de la seva infantesa amb el propòsit de complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al lloc on han compartit tants moments. L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal. Un univers en el qual el moviment i la paraula es barregen d’una manera total, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

Que han fet de les seves vides ? el retrobament en la parcel·la del càmping on van passar els estius de la seva joventut, les fa replantejar també les “parcel·les” de les seves vides, i també de les seves misèries portades al límit.

Continua llegint →

– Teatre (203) – HOMES, el Musical (🐌🐌) – Teatre Condal – 06.03.2017

Deixa un comentari

HOMES, el Musical –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

El problema que poden tenir les readaptacions d’obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d’HOMES.

Segons van comentar a la roda de premsa “Hem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“. Doncs a nosaltres no ens ho ha semblat, ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual.

Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l’any 1994. Una comèdia “musical” sobre els rols de gènere en la societat actual.

Sergi Belbel repeteix aventura en l’apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l’any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és autora i directora d’escena especialitzada en l’art de la comèdia.

La música original és de Marc Parrot que afirma que amb aquest muntatge ha ampliat el seu registre transitant per diferents estils, tango, pop, rock … amb la intenció de presentar un musical en format de cabaret contemporani, creant una banda sonora original amb lletres plenes d’humor, que anessin més enllà del fet purament musical i il·lustressin les escenes que formen la trama de l’obra.

La proposta manté l’estructura d’esquetxos amb cinc dones vestides d’home. Les actrius escollides han participat en el procés de creació, són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent “parlarem d’homes i de dones des de la comicitat i amb molta complicitat“. Més que personatges concrets presenten una reconstrucció d’escenes quotidianes portades a l’extrem i elles van interpretant papers femenins o masculins alternativament.

Continua llegint →