Arxiu d'etiquetes: Vero Cendoya

– 068 – Teatre – 360 GRAMS (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde (temp. 19/20 – espectacle 041) – 2019.12.03

360 GRAMS (temp. 19/20 – espectacle nº 041)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir nit vàrem tenir l’oportunitat de veure aquesta proposta d’Ada Vilaró on comparteix la seva experiència amb el càncer. Es tracta de 360 GRAMS i l’hem vist a la Casa Elizalde.

Un monòleg sobre la seva vivència, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle “Memento Mori. Recordem-nos de morir”, sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada.

Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.

La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta “però que ens passa?

No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa?

Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però que ens passa?

Llistes i llistes de coses a fer, temes que queden pendents i passen a la llista següent, agendes atapeïdes sense espai per nosaltres mateixos, sense espai pels amics, temps sempre ocupat, ….. però que ens passa?

Ada Vilaró té 47 anys i en fa nou que li van diagnosticar el càncer que li ha fet passar per quiròfan en quatre ocasions. La seva és una història de lluita i d’acceptació. Una proposta feta des del dolor i la ràbia que va sentir, i que el temps ha apaivagat. Com ella mateixa diu ….. volia posar llum a la vida des del mateix dolor. Des d’un dolor ja destil·lat.

Continua llegint

– 063 – Teatre – ÓRDAGO A LA GRANDE (🐌🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 038) – 2019.11.29

ÓRDAGO A LA GRANDE (temp. 19/20 – espectacle nº 038)                                     

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir divendres dia 29 vam fer cap a la Sala Tallers del TNC per veure la primera producció pròpia del Festival Simbiòtic en la seva quarta edició. Un festival que es referma com a primer festival d’arts escèniques “accessibles”.

A l’entrada de la Sala Tallers, ens vam trobar una curiosa exposició de “nassos” i olors, anomenada “NASEVO” que està realitzada per un artista sord, Ernesto Ventós, que ha desenvolupat el seu art d’aquesta manera tan peculiar. Ernesto és creador d’essències i col·leccionista d’art relacionat amb el perfum.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aina Pociello MasAna Candela Campello són les codirectores del Festival i, tal com van fer a la roda de premsa del passat dimarts, abans de començar la representació, ens presenten breument la producció ÓRDAGO A LA GRANDE.

En aquesta obra sis persones es troben dins un ascensor que per causes desconegudes queda aturat. Les seves reaccions són diverses i de mica en mica apareix l’angoixa i la por i l’absoluta convicció del fet que es tracta d’un accident i han de morir.

En els últims minuts, donen pas als seus instints més primaris i acaben la seva vida amb una orgia.

Dirigida per Arantza López i Vero Cendoya, coautores de la dramatúrgia, ens expliquen l’actitud d’aquestes sis persones davant la mort i el seu balanç dels èxits i fracassos acumulats al llarg de les seves vides.

Tota la segona part de l’acció té lloc en una sala de vetlles.

«Fer un órdago» és un envit en el qual un jugador de mus aposta el joc complet i arrisca tot el que té. Si surt bé, guanya la partida.

Qui s’atreveix a assumir el màxim risc? Qui s’atreveix a tirar un órdago?

Tal com ens comenten al col·loqui (us deixem l’àudio), que té lloc un cop acabada la representació, el projecte ha nascut d’un encàrrec i el procés de creació ha estat col·lectiu, un procés on han participat els sis intèrprets amb i sense diversitat funcional.

Continua llegint

– 026 – Fira Tàrrega – Dansa – HUNTING FOR THE UNICORN – Bezki Parker and Vero Cendoya (🐌🐌🐌) – 2018.09.09 – Plaça Comediants  (temp. 18/19 – espect. nº 020)

Fira Tàrrega – HUNTING FOR THE UNICORN (temp. 18/19 – espectacle nº 020)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Encara sota l’amenaça de pluja que no ens abandonarà en tota la tarda, fem cua per entrar a la petita Plaça dels Comediants on Becki Parker & Vero Cendoya ens oferiran la peça HUNTING FOR THE UNICORN, a propòsit de l’autisme.

La tradició de col·laboració en projectes artístics de la Stockton International Riverside Festival (UK) i Fira Tàrrega han propiciat la creació d’aquest deliciós espectacle. En aquesta ocasió han convidat TIN Arts, una organització anglesa especialitzada en la professionalització d’artistes amb altres capacitats, en el món de la dansa i les arts de carrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al voltant del tema de l’autisme s’ha construït aquesta proposta amb Becki Parker, com a persona amb autisme, i Vero Cendoya.

Prenent com a punt en comú la faula de l’existència de l’unicorn, les dues artistes han elaborat dos “solos” mostrant la visió de cada una d’elles respecte a l’autisme i respecte a la figura de l’unicorn. La proposta comença amb elles dues a escena, Vero Cendoya va deixant a terra uns quadrats de colors que Becki Parker va trepitjant endavant i endarrere.

Després Vero Cendoya abandona l’escena i Becki Parker ens ofereix el seu solo amb un somriure permanent als llavis, una dansa que és barreja de gimnàstica i dansa clàssica mentre una veu gravada ens parla del seu pas per l’escola i els problemes derivats del seu autisme. (Ens han facilitat un full amb la traducció). L’unicorn és per a ella l’autisme, el do que li ha estat concedit i que ha après a acceptar.

Continua llegint

– Teatre/Dansa – IF (L’ULTIM DESIG) – (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 2018.01.31 (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

IF (L’ULTIM DESIG) (temp. 17/18 – espectacle nº 183)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Vero Cendoya (Barcelona, 1976) s’ha inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré per construir el seu últim espectacle de teatre-dansa, IF (L’ÚLTIM DESIG) que dimecres vam poder veure a la Sala Atrium.

Segons ella mateixa va comentar a la roda de premsa, volia fer quelcom diferent al que anava fent i s’ha decidit a arriscar-se amb una comèdia negra:  Ficar-me en un món nou ha estat difícil, però després de La Partida necessitava trobar una cosa antagònica: un espectacle de teatre petit, amb poc text i jo a dintre. Volia fugir de les comparacions, necessitava arriscar-me. I vaig trobar aquest text per a tres actrius. Ballem… però poquet… La dansa intervé a partir d’una teatralitat. El dirigeixo jo i és el primer cop que dirigeixo teatre. Per tant, si fracasso, tampoc serà massa greu“.

Tres germanes amb personalitats i vivències molt diferents tornen al càmping on havien passat molts dies de la seva infantesa, per complir l’últim desig de la seva mare que volia ser enterrada allà. L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson.

Un viatge emocional de les tres germanes que recorden el passat que van compartir, quins eren els seus desitjos i quines són les seves realitats. Amb el cos i la paraula ens endinsen en la complexitat dels seus sentiments, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

La proposta compta amb les interpretacions de l’Alba Florejachs, la Gloria Sirvent i la mateixa Vero Cendoya.

Continua llegint

– Teatre – BROKEN HEART STORY (🐌🐌🐌) – Sala Atrium – 14/05/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No havíem pensat pas de comprar entrades per aquesta proposta teatral, però els unànimes comentaris elogiosos que havíem sentit, per part de tots els nostres coneguts “teatraires” que ja l’havien vista, ens va fer decidir a comprar entrades per aquesta proposta de la Sala Atrium.

També sabíem a priori que era una mica surrealista i que calia deixar-se portar per on l’autora i directora Saara Turunen ens volgués portar, i això és el que vam fer en entrar a la sala i ocupar els nostres seients.

BROKEN HEART STORY - Sala Atrium 1

BROKEN HEART STORY és un conte que ens parla de l’art i de l’amor. Una escriptora (Carla Torres) que se’ns presenta amb bigoti, “perquè així tot és més fàcil”, vol ser una dona independent, no vol assolir el paper que socialment li està assignat a una dona, que contempla enamorar-se i formar una família. Però una part de si mateixa vol ser aquesta dona, somia a ser una “Pretty woman” que acaba trobant l’home de la seva vida. I és aquest altre jo, la seva anima (Patricia Mendoza) la que un dia decideix abandonar la dona independent per viure el seu somni. Però l’escriptora perd amb ella la seva inspiració. Sense ànima no pot escriure. Mentre l’escriptora es preocupa per temes transcendents com el capitalisme o la mort, la seva anima només pensa en l’amor.

Continua llegint