Arxiu d'etiquetes: ANNA BARRACHINA

– Festival GREC 2018  – Teatre – UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (🐌🐌🐌🐌🐌) Sala Beckett – 2018.07.01 (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT (temp. 17/18 – espectacle nº 333)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Després de “Tortugues: la desacceleració de les partícules” (2014) i “L’home sense veu”(2016), Clàudia Cedó, autora resident de la Sala Beckett la temporada 2017/18, ens presenta “Una gossa en un descampat”, una peça que dirigeix Sergi Belbel.

En paral·lel, a través del seu projecte Escenaris especials, la Clàudia Cedó, s’ha endinsat en el teatre comunitari i ha utilitzat l’escena (i la seva llicenciatura en Psicologia) com a eina d’integració social, implicant persones amb discapacitat mental en la creació escènica.

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar pel dilema, per les hormones, pels canvis de plans… I per un part. Jo no ho sabia, però amb cinc mesos es fa així”.

Un text punyent, colpidor, que parla de trobar sentit a les coses que colpegen, que ens fan mal, una experiència dura, una decisió difícil, una pèrdua que no ha avisat de la seva arribada … moments no desitjats però que no podem obviar, que hem d’enfrontar.

Tots tenim el nostre descampat. Un indret àrid que hem hagut de travessar en algun moment de la nostra vida.

Una obra absolutament personal, on vivim a través dels actors totes les pors, tots els dubtes, tota la dificultat i el dolor d’una decisió dura i irreversible.

La protagonista de l’obra, alter ego de la Claudia Cedó, és la Júlia, compta amb dues cares a escena: ella (Júlia 1) i la seva consciència (Júlia 2). Els dos papers son interpretats per les actrius Vicky Luengo (els dies imparells) i Maria Rodríguez (els dies parells), que s’intercanviaran els dos rols en dies intercalats.

Continua llegint

– Teatre (203) – HOMES, el Musical (🐌🐌) – Teatre Condal – 06.03.2017

HOMES, el Musical

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El problema que poden tenir les readaptacions d’obres, que han gaudit de reconeixement i èxit, és que no compleixin expectatives. I això és el que ens ha passat amb aquesta nova versió d’HOMES.

Segons van comentar a la roda de premsaHem recuperat l’esperit fresc del muntatge de T de Teatre i hem creat un espectacle musical actual, sincer i directe amb esperit de cabaret“. Doncs a nosaltres no ens ho ha semblat, ens hem trobat amb una proposta plena de tòpics i totalment desajustada amb la realitat actual.

Aquest és un muntatge de nova creació signat per Carol López i Sergi Berbel inspirat en el fenomen teatral HOMES, creat l’any 1994. Una comèdia “musical” sobre els rols de gènere en la societat actual.

Sergi Belbel repeteix aventura en l’apassionant món de les relacions de parella després de participar en el muntatge de T de Teatre l’any 1994. Per Carol López aquesta és la seva primera aventura musical, ella és autora i directora d’escena especialitzada en l’art de la comèdia.

La música original és de Marc Parrot que afirma que amb aquest muntatge ha ampliat el seu registre transitant per diferents estils, tango, pop, rock … amb la intenció de presentar un musical en format de cabaret contemporani, creant una banda sonora original amb lletres plenes d’humor, que anessin més enllà del fet purament musical i il·lustressin les escenes que formen la trama de l’obra.

La proposta manté l’estructura d’esquetxos amb cinc dones vestides d’home. Les actrius escollides han participat en el procés de creació, són Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas i Glòria Sirvent parlarem d’homes i de dones des de la comicitat i amb molta complicitat“. Més que personatges concrets presenten  una reconstrucció d’escenes quotidianes portades a l’extrem i elles van interpretant papers femenins o masculins alternativament.

Continua llegint

– Teatre – CAIGUTS DEL CEL (🐌+ 🐚) – Teatre Condal – 09/09/2015

Sabem que la culpa és nostre pel fet d’haver escollit veure una comèdia en el Teatre CONDAL, tot i saber que el que es representa normalment en aquesta sala és un tipus de Teatre que no ens agrada per què acostuma a ser un tipus de Teatre molt comercial, que creiem recerca simplement fer passar una bona estona (que ja és molt) a un tipus de públic no acostumat a trepitjar sovint els Teatres.

Observem que el grup FOCUS distribueix les produccions que representa, entre les 4 sales que gestiona, segons al públic al qual va dirigit …. Romea, La Villarroel, Goya i Condal i aquesta ultima li pertoca representar comèdies i obres de Teatre en la que el text és potser el menys important. Segurament aquesta ha estat la causa de què no trepitjàvem el Teatre CONDAL des de fa molts anys, com a mínim els 5 anys que fa que publiquem les nostres opinions teatraires en aquest Blog “Voltar i Voltar”.

Caiguts del Cel 1

Malgrat això, fa uns mesos que en veure les primeres promocions de l’obra, CAIGUTS DEL CEL, ens va cridar l’atenció que la dirigia Sergi Belbel i que els principals protagonistes eren Emma Vilarasau i Jordi Bosch, i per tant ens vàrem arriscar a comprar les entrades.

Continua llegint