Arxiu d'etiquetes: Teatre AKADEMIA

– 172 –  Teatre – DELIRI A DOS (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2019.01.30 (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

DELIRI A DOS (temp. 18/19 – espectacle nº 125)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al Teatre Akadèmia vam poder veure ahir al vespre, DELIRI A DOS, un text de l’autor romanès Eugène Ionesco, que no s’havia representat mai a casa nostra. Es tracta del segon muntatge de la companyia Bojum, que dirigeix Montse Bonet, traduït per ella mateixa i per Lluís Hansen, i que interpreten Montse Puga i Òscar Intente.

Bojum Teatre es forma a finals del 2012, fundada per Montse Bonet, amb la voluntat de crear espectacles on el treball actoral es nodreixi d’un llenguatge gestual i físic per acompanyar el text i on les imatges creades i la sonoritat de la paraula tinguin una participació especial. La seva primera proposta va ser “Masticació” a partir de textos de Patrick Kermann que es va estrenar el 2013.

Eugène Ionesco (1912- 1994) és un dels autors més emblemàtics del segle XX i creador amb Samuel Beckett de l’anomenat teatre de l’absurd. Autor entre d’altres d’obres com “La cantante calva”, “Rinoceront” ó el “Rey se muere”.

 Teatre de l’absurd, és aquella modalitat de teatre que es regeix pels principis existencialistes expressats en termes absurds.

La virtut de Ionesco rau en la capacitat de reflectir el caos d’aquest món amb sentit de l’humor i gran humanitat, utilitzant jocs verbals o sense sentit aparent i situacions mancades de “lògica” per tal de fer palesa aquesta realitat. DELIRI A DOS va ser escrita el 1962 i ens parla de la bogeria d’Ell i d’Ella, l’aferrissament de tancar-se enfront del món exterior i de com a la seva manera, lluiten per sobreviure.

Pren l’aire. Aprofita l’ocasió per inventar-te una altra existència. Vés a veure si existeix una altra existència.

L’autor ens presenta dos personatges, ELL i ELLA, tancats en la seva closca, que estan junts des de fa molts anys. Un home i una dona, ja grans, en una mena d’amagatall on s’acumula tot el seu passat, envoltats per un món en guerra, que va penetrant a poc a poc dins el seu cau.

Segons comenta la Montse Bonet en el programa de mà, l’obra conté tots els elements del teatre de Ionesco, sent una barreja de poesia, fantasia, malson, imaginari, …. i també tots els seus temes preferits: la soledat, l’aïllament de l’individu, la seva dificultat per comunicar-se amb els altres i la seva subjecció a pressions exteriors degradants i a la mecànica conformitat de la societat.

Continua llegint

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint

– Festival GREC 2018 – Teatre – MUDA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.07.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

MUDA (temp. 17/18 – espectacle nº 343)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

… i del Lliure de Gràcia al Teatre Akadèmia per veure una nova proposta dins del Festival Grec, MUDA, de Pablo Messiez traduïda per Marc Artigau i dirigida per Mercé Vila Godoy.

Pablo Messiez nascut a Buenos Aires el 1974, està establert a Madrid des del 2008, i MUDA va ser el seu segon text com a autor. Estrenada en 2010 a Madrid, ara es representa a Barcelona per primera vegada i traduïda al català. Pablo Messiez havia començat la seva carrera com a actor i va ser en 2007 que es va decidir a escriure.

La temporada passada vam poder veure el seu treball amb la Kompanyia del Teatre Lliure, “EL TEMPS QUE ESTIGUEU JUNTS”, peça  que torna a estar programada la temporada 2018-2019. També vam veure el seu treball com a director a “LA PIEDRA OSCURA” l’any 2016.

MUDA parla de persones carregades d’humanitat, on els espectadors podem llegir els seus sentiments, les seves pors, les seves enormes solituds. Veiem tres persones, però veiem moltes persones a escena, la persona que no pot dormir si està sola, la que no pot parar de parlar, la que troba que les paraules no serveixen per a res, la que vol ajudar, la que necessita ser ajudada, la persona ferida, la que necessita estimar, la que necessita ser estimada …..

L’Anna es muda. Arriba a un edifici nou i escolta les històries del porter i la veïna, dos personatges que, còmodes pel seu silenci, la visiten i li confessen el que els trenca.

Glòria Sirvent (a la que hem vist fa poc a “IF (L’ULTIM DESIG)” a la Sala Atrium) interpreta el difícil paper de l’Anna, una dona que ha de comunicar-se sense parlar. Ella acaba d’arribar a ocupar un petit apartament dins una comunitat, sembla emocionalment ferida i sola; pregunta al conserge que l’ha acompanyat, per la seva veïna. És el personatge mut a qui tothom parla, el pilar que fa sentir millor als altres.

Continua llegint

– Teatre – ESCENES D’UN MATRIMONI (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.04.04  (temp. 17/18 – espectacle nº 241)

ESCENES D’UN MATRIMONI (temp. 17/18 – espec. nº 234)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Encara molt fresca a la memòria la pel·lícula d’Ingmar Bergman “Secretos de un matrimonio o Escenas de la vida conyugal (Scener ur ett äktenskap)”, que va rodar l’any 1973…. i que nosaltres recordàvem com una pel·lícula molt dura i molt claustrofòbica.

Ingmar Bergman va escriure aquesta obra autobiogràfica, arran de la intensa història d’amor que va viure amb la seva actriu fetitxe, Liv Ullman, una relació que es va convertir en una complexa relació. Després de rodar la pel·lícula Persona (1966) se’n van anar a viure plegats a l’illa de Farö (Suècia), van tenir una filla i, al cap de pocs anys, es van separar. Però la seva relació va continuar.

Ara les companyies Les Antonietes i Nexus Europa porten a escena aquesta versió teatral de la sèrie de televisió que el mateix Ingmar Bergman va escriure, sèrie que es va emetre en els anys 70.

Nosaltres aquest passat dimecres vam poder assistir a la seva estrena al Teatre Akadèmia.

Aquesta versió d’ESCENES D’UN MATRIMONI, ha estat traduïda per Carolina Moreno, i dirigida per Marta Gil, i ens ofereix una nova mirada sobre la complicada relació dels dos protagonistes, Johann i Marianne (Ingmar Bergman i Liv Ullman), interpretades per Jordi Figueras i Anna Sabaté.

Continua llegint

– Teatre – ELS DIES QUE VINDRAN (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2018.02.14 (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

ELS DIES QUE VINDRAN (temp. 17/18 – espectacle nº 191)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir era nit d’estrena al Teatre Akadèmia amb la primera creació de la companyia La Sueca a partir de textos de Txèkhov.

Dirigides per Cristina Cervià, les actrius Mar Casas, Clara Garcés i Mireia Vallès porten a escena els personatges femenins més emblemàtics de l’autor rus, personatges que han estat capaços de traspassar l’escena i el temps. La veu de les dones que no van trobar el seu encaix en el món masculí de la Rússia del segle XIX.

“La gavina”, “L’hort dels cirerers”, “Les tres germanes” i “L’oncle Vània” presenta unes dones antiheroïnes, Nina, Arkàdina, Irina, Olga, Sònia, Elena, Liubov, Vària, Ània, ….

Els temes constants a l’obra de Txékhov ens ressonen propers: el pas del temps, el sentit de la pròpia existència, la mort, el fracàs, la lluita pel reconeixement, el treball com a estímul per poder donar sentit a la vida ….

Aquesta proposta, estrenada el passat novembre al Festival Temporada Alta, porta a escena el testimoni d’aquestes dones, imaginades per l’autor fa més de cent anys, que lluiten per aconseguir el que volen.

Continua llegint

– Teatre – YES, POTSER (🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.11.12 (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

YES, POTSER  (temp. 17/18 – espectacle nº 105)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

“Yes, peut-être” de Marguerite Duras va ser estrenada i dirigida per ella mateixa al Théâtre Gramont, just abans de l’esclat del maig del 68. Aquest text forma part de la seva trilogia còmica que també integren “Le Shaga” i “Les eaux et forêts”.

Un text, que al nostre entendre no ha suportat bé el pas del temps i ha quedat obsolet. Un text ple de metàfores i missatges subliminars que el fan poc entenedor per la majoria de públic.

Ens va recordar l’època de quan nosaltres érem molt joves als anys 70 i començàvem a trepitjar sales de teatre, on es representaven obres llavors anomenades d’assaig, on es deia d’amagatotis allò prohibit pel tardo-franquisme, amb missatges “polítics” que havies gairebé d’endevinar.

Per sort, aquella època que nosaltres vàrem viure intensament, està més que superada i la literatura i el teatre han evolucionat, per tal que els missatges siguin entenedors per tot tipus de públic.

La companyia A-3, guanyadora del Festival Mikro Teatre de la temporada passada ha volgut portar aquest text a escena amb direcció i dramatúrgia d’Andrea Segura.

Un conflicte, una guerra, ha deixat un món desbastat on quasi bé no hi ha supervivents, i els que hi són lluiten amb la pèrdua de la memòria. Habiten en un desert amb molt poca esperança. Són tres personatges.

Continua llegint

– Teatre – OKLAHOMA (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 2017.09.27 – (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

OKLAHOMA (temp. 17/18 – espectacle nº 35)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Aquesta obra al·legòrica sobre la vida, dirigida per Gemma Beltran i interpretada per tres membres de la companyia Dei Furbi, va ser estrenada al Festival Grec i ara fa estada al Teatre Akadèmia.

Dei Furbi és companyia en residencia al Teatre Akadèmia i amb aquesta producció celebra 15 anys dalt de l’escenari.

Va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus 15 anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena nou espectacles: Scherzo (2002), Divertimento (2003), Tocata i Fuga (2005), L’illa dels esclaus (2006), Homes de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-Variacions Dei Furbi (2013), Trilogia Mozart-Cossi Fan Dei Furbi (2014) i Oklahoma (2017).

Aquesta producció parteix d’Amèrica (coneguda també com El desaparegut), una obra inacabada de Kafka que es va publicar de manera pòstuma, i on, a l’últim capítol apareix el Gran Teatre d’Oklahoma.

Els mons de Kafka (Amèrica, El procés, El castell i La metamorfosi), de Lewis Carroll (Alícia al país de les meravelles), de Luigi Pirandello (Sis personatges en cerca d’autor) i de Calderón de la Barca (La vida es sueño) inspiren aquesta creació sobre el teatre i la vida.

Tres actors en atur (Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch) llegeixen una oferta del Gran Teatre d’Oklahoma, on s’ofereix la contractació de qualsevol persona disposada a representar el paper de si mateixa.

Continua llegint