– Roda de premsa  IF (L’últim desig) – Sala Atrium – 2018.01.24 (temp. 17/18 – RdP 058)

Roda de premsa  IF (L’últim desig) – (temp. 17/18 – RdP nº 58)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir els mitjans de comunicació estàvem convocats a la Sala Atrium, per presentar IF (L’últim desig), un espectacle de dansa (o de teatre-dansa), de la companyia Vero Cendoya, dirigit per ella mateixa i inspirat en un text de la periodista i escriptora Natza Farré.

Després de l’èxit assolit per la seva anterior proposta, “La Partida”, la coreògrafa i performer Vero Cendoya, vol fer quelcom que sigui totalment diferent, sortir de la comoditat d’allò conegut per ella i arriscar-se amb una comèdia negra, però sense assassinats, que tracti temes tabú en to satíric i divertit.

La proposta compta amb la creació i interpretació d’Alba Florejachs, Gloria Sirvent i d’ella mateixa.

És la primera vegada que la Sala Atrium programa un espectacle de dansa, segurament perque l’espai escènic és força petit; també es la primera vegada que Vero Cendoya dirigeix un espectacle protagonitzat únicament per dones.

Tres dones, tres germanes, tornen al càmping on van passar els estius de la seva infantesa amb el propòsit de complir l’últim desig de la seva mare: ser enterrada al lloc on han compartit tants moments. L’escenari convertit en un decadent càmping intemporal. Un univers en el qual el moviment i la paraula es barregen d’una manera total, al servei d’una dramatúrgia centrada en el tema dels desitjos.

Que han fet de les seves vides ? el retrobament en la parcel·la del càmping on van passar els estius de la seva joventut, les fa replantejar també les “parcel·les” de les seves vides, i també de les seves misèries portades al límit.

Gloria Sirvent interpreta la germana gran; és ludòpata i no ha arribat on ella volia; no tenia cap relació afectiva amb la seva mare.

Vero Cendoya interpreta la germana mitjana, voldria ser una escriptora reconeguda i creu que no se la valora prou.

Alba Florejachs és la germana petita; ha treballat de tot, però no s’ha acabat d’enganxar a res; està perdudament enamorada d’un home, que l’acaba de deixar en aquell precís moment.

L’espectacle està inspirat en l’estètica i continguts del món oníric del pintor Mark Ryden i té referències al cinema de Wess Anderson. Els textos i la dramatúrgia de la periodista i escriptora Natza Farré serveixen de punt de partida, malgrat que ha estat modificat durant el treball de creació, que es va iniciar el passat setembre, a base d’improvisacions i de recull d’altres textos.

L’espectacle es presentarà a la sala Atrium a partir d’avui 25 de gener fins al 18 de febrer. Té una duració aproximada d’uns 70 minuts.

Us deixo aquí l’àudio de la Roda de premsa …

Deixa un comentari