Arxiu d'etiquetes: Lorenzo Da Ponte

– Òpera – COSI FAN TUTTE de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu – 22/05/2015

Una mica (molt) obsessionat amb la rehabilitació del peu, ha fet que no hagi tingut gaires ganes d’escriure les meves cròniques voltaires pendents … i en tinc un munt, malgrat tenir ara tot el temps del món per fer-ho.

En menys d’una setmana hem assistit a dues òperes de Mozart, primer aquesta COSI FAN TUTTE representada amb tots els seus ets i uts com a mi m’agrada, al Gran Teatre del Liceu, i als pocs dies DON GIOVANNI, en versió concert al Palau, de la que ja parlaré.

Haig de començar dient que l’òpera buffa COSI FAN TUTTE, és potser l’òpera de Mozart que menys m’agrada, tant pel que fa al seu argument, que em sembla ridícul i més encara vist des de la perspectiva del temps d’ençà que va ser escrita. Una mena d’escola dels amants, on es vol reflectir que la fidelitat entres les parelles és inexistent, deixant el paper més galdós per la figura de la dona (vista pel llibretista Lorenzo Da Ponte, poc menys que una meuca).

Cosi Fan Tutte - Liceu - Foto de A. Bofill

La qualitat de Così fan tutte va sobreviure a totes les seves amenaces de l’època (1790): l’austeritat amb què la va compondre Mozart per les retallades de la cort vienesa; els problemes personals del genial compositor; la mort de Josep II, que va obligar a interrompre mig any les representacions pocs dies després d’haver-se estrenat; i les acusacions d’immoralitat contra una trama d’infidelitats de les dones, englobades amb el títol provocatiu Així ho fan totes. Ara, Damiano Micheletto trasllada l’obra a un hotel de disseny, amb l’amo cínic i solitari (Don Alfonso), la criada (Despina) i els hostes (Dorabella, Fiordiligi, Guglielmo i Ferrando): el que havien de ser unes vacances de plaer acaba sent una experiència que reparteix cicatrius per a cadascú. Entre ells es desenvolupa una aposta sobre la infidelitat que esdevé una sàtira social més enllà de la comicitat que hi ha en els embolics.

Tampoc la música és la que m’agrada més de Mozart; trobo en molts moments que s’assembla massa una escena musical a l’anterior i a la següent i aquesta sensació de reiteració m’arriba a cansar; per sort té moments màgics que et fan oblidar aquest aspecte i els excessius recitatius que es van incorporar en aquesta òpera.

Continua llegint

– Òpera al cinema – COSI FAN TUTTE (** 1/2) de Wolfgang Amadeus Mozart – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 26/04/2014

Tornem a fer un viatge virtual a NEW YORK, per assistir a la penúltima representació en directe als cinemes d’aquesta temporada.  Avui tenim una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, COSI FAN TUTTE (Així fan totes ).

cosifantutteEl llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte…. i es va lluir, perquè es tracta d’un argument absolutament misogin, que en la actualitat fa caure la cara de vergonya. El tema de l’òpera és l’intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII, però que tracta a la dona com un objecte d’intercanvi i gairebé casi com de prostitutes.  “Totes fan el mateix”, son les paraules cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte.

Independentment d’això, l’obra musicalment no és ni de molt lluny una de les preferides nostres i jo personalment cada vegada trobo a Mozart mes reiteratiu musicalment parlant i moltes de les seves obres sonen exactament de la mateixa manera…. reconec que es un geni, però em comença a cansar la seva música, perquè poques variacions trobo en aquesta òpera des de el seu inici i veritablement es fa llaaaarga. Per acabar de rematar-ho, te un percentatge de “recitatius” molt alt, que encara la fa menys digerible.

A mes de tot això, la posada en escena tampoc es res de l’altre mon i com acostuma a passar, es de tall realista/clàssic, al gust conservador del nord-americans de classe alta.

Però el que la salva, és la magnifica direcció musical de James Levine, i és que sembla que ell mateix es transforma al escoltar la música que esta dirigint; paga la pena veure les seves expressions d’autèntic plaer que li produeix la seva feina.  L’orquestra del Metropolitan Opera House, com sempre, per trauers el barret.

Così fan tutte

Vocalment si que va ser una tarda profitosa, ja que tots els cantants van tenir una bona alçada i mol especialment  Susanna Philips com a Fiordiligi i Mattehew Polenzani com a Fernando.

El millor de la nit, va ser que ja varem poder comprar els nostres abonaments per la temporada vinent, en la que podrem veure 10 produccions, 2 d’elles dobles:  Macbeth (Verdi) – Le Nozze di Figaro (Mozart) –  Carmen (Bizet) –  The Death of Klinghoffer (Adams) – Die Meistersinger von Nürnberg (Wagner) – The Merry Widow (Lehar) –  Les Contes d’Hoffmann (Offenbach) –  Iolanta (Tchaikovsky) – Bluebeard’s Castle (Bartok) – La Donna del Lago (Rossini) – Cavalleria Rusticana (Mascagni) –  Pagliacci (Leoncavallo).

Us animo a incorporar-vos a la colla que acostumem a presenciar aquestes òperes en directe retransmeses als cinemes Yelmo que te l’exclusiva, des de el Metropolitan Opera House de New York.  El preu es força assequible (14 euros), si compres l’abonament de 10 sessions de tota la temporada.

Director musical: James Levine – Orquestra del Metropolian Opera House
Direcció escènica: Lesley Koenig –Stage Director: Robin Guarino – Disseny: Michael Yeargan – Disseny de llums:  Duane Schuler
Fiordiligi : Susanna Phillips
Ferrando : Matthew Polenzani
Dorabella : Isabel Leonard
Guglielmo: Rodion Pogossov
Despina: Danielle de Niese
Don Alfonso: Maurizio Muraro

cosi_1

______________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
_______________________________________________________________________________

Cargol Cosi fan tutte