Arxiu d'etiquetes: Pietro Spagnoli

– Òpera – COSI FAN TUTTE de Wolfgang Amadeus Mozart – Gran Teatre del Liceu – 22/05/2015

Una mica (molt) obsessionat amb la rehabilitació del peu, ha fet que no hagi tingut gaires ganes d’escriure les meves cròniques voltaires pendents … i en tinc un munt, malgrat tenir ara tot el temps del món per fer-ho.

En menys d’una setmana hem assistit a dues òperes de Mozart, primer aquesta COSI FAN TUTTE representada amb tots els seus ets i uts com a mi m’agrada, al Gran Teatre del Liceu, i als pocs dies DON GIOVANNI, en versió concert al Palau, de la que ja parlaré.

Haig de començar dient que l’òpera buffa COSI FAN TUTTE, és potser l’òpera de Mozart que menys m’agrada, tant pel que fa al seu argument, que em sembla ridícul i més encara vist des de la perspectiva del temps d’ençà que va ser escrita. Una mena d’escola dels amants, on es vol reflectir que la fidelitat entres les parelles és inexistent, deixant el paper més galdós per la figura de la dona (vista pel llibretista Lorenzo Da Ponte, poc menys que una meuca).

Cosi Fan Tutte - Liceu - Foto de A. Bofill

La qualitat de Così fan tutte va sobreviure a totes les seves amenaces de l’època (1790): l’austeritat amb què la va compondre Mozart per les retallades de la cort vienesa; els problemes personals del genial compositor; la mort de Josep II, que va obligar a interrompre mig any les representacions pocs dies després d’haver-se estrenat; i les acusacions d’immoralitat contra una trama d’infidelitats de les dones, englobades amb el títol provocatiu Així ho fan totes. Ara, Damiano Micheletto trasllada l’obra a un hotel de disseny, amb l’amo cínic i solitari (Don Alfonso), la criada (Despina) i els hostes (Dorabella, Fiordiligi, Guglielmo i Ferrando): el que havien de ser unes vacances de plaer acaba sent una experiència que reparteix cicatrius per a cadascú. Entre ells es desenvolupa una aposta sobre la infidelitat que esdevé una sàtira social més enllà de la comicitat que hi ha en els embolics.

Tampoc la música és la que m’agrada més de Mozart; trobo en molts moments que s’assembla massa una escena musical a l’anterior i a la següent i aquesta sensació de reiteració m’arriba a cansar; per sort té moments màgics que et fan oblidar aquest aspecte i els excessius recitatius que es van incorporar en aquesta òpera.

Continua llegint

– Òpera al cinema – LA CERENTOLA (****1/2) de Gioachino Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 10/05/2014

Assistim dissabte passat a la ultima sessió del nostre abonament d’aquesta temporada. Les òperes en directe des de el Metropolitan Opera House de Nova York,  ja han entrat dins de la nostra rutina operística i per això mateix ja hem comprat les entrades per la temporada propera 14/15.

Cerentola 4

Avui veiem de nou “LA CERENTOLA” de Gioacchino Rossini; recordem la versió de fa uns anys, crec recordar va ser l’any 2007 al Gran Teatre del Liceu, amb els mateixos protagonistes principals, Joyce Didonato i Juan Diego Florez.  La posada en escena d’aquell versió dels Comediants (recordeu les ratetes durant tota la representació?), a nosaltres ens va agradar moltíssim…. res a veure amb aquest “pastitx” força carrincló que ens ha presentat ara el Metropolitan de N.Y.

Segurament la posada en escena és l’únic aspecte que no em va agradar massa d’aquesta producció actual, en especial el final amb un gran pastis de noces que feia posar vermell de vergonya aliena.

Però la musica de Rossini interpretada per l’Orquestra del Metropolitan i dirigida per Fabio Luisi, va ser una autèntica delícia.

Cerentola 5

Continua llegint

– òpera – IL TURCO IN ITALIA (****) de Gioachino Rossini – Gran Teatre del Liceu (01/06/2013)

Per MIQUEL GASCON

Il Turco in Italia - Liceu 1-imp

Una magnifica òpera de Rossini escrita fa 200 anys, que encara no s’havia estrenat a Espanya   al Liceu, la qual cosa no acabem d’entendre.  Teníem entrades comprades fora d’abonament precisament pel dia de l’estrena, però com ja sabeu aquell dia va morir la meva “sogre predilecte”  i vam trucar a uns amics per cedir-los les entrades. En Josep i la Gloria ho van acceptar i ens van fer el favor de canviar-les per les seves 15 dies mes tard.

Il Turco in Italia - cartell

Il turco in Italia és una òpera en dos actes de Gioacchino Rossini sobre un llibret en italià escrit per Felice Romani. És una opera buffa molt influïda per Così fan tutte de Mozart, que s’estava realitzant al mateix teatre mentre Rossini la componia.

Un home boig, una esposa capritxosa, un amic gelós, una bohèmia descontenta, un turc seductor i un poeta sense inspiració no presenten del tot el millor argument per a una òpera. En canvi, la música és realment bellíssima.

Il Turco in Italia - Liceu 2-imp

La coincidència fa que en la mateixa setmana veiem 4 òperes, dos d’elles de Rossini i ens adonem que cada cop mes som mes Rossinians; les seves operes potser no posseeixen les millors àries, però en conjunt son molt agradables i amb moments inesborrables, sobretot quan fa cantar a varis dels seus protagonistes alhora.

Continua llegint