Arxiu d'etiquetes: Cinemes Yelmo Icaria

– Teatre al cinema (188) – WAR HORSE (🐌🐌🐌🐌🐌) (National Theatre)- Cinemes Yelmo Icaria – 16.02.2017

Deixa un comentari

WAR HORSE (National Theatre) –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest passat dijous vam anar als Yelmo per tal de gaudir de la retransmissió en diferit d’una de les obres del National Theatre que ens hem quedat amb ganes de veure quan hem estat a Londres, en estar sempre les localitats exhaurides.

WAR HORSE és una obra mestre, segurament la millor proposta teatral que hem pogut veure, malgrat que l’hem hagut de veure filmada. Una genialitat en tots els aspectes, música, escenografia, posada en escena, interpretacions, text, direcció, titelles.. Absolutament captivadora. Vam sortir entusiasmats.

war-horse-national-theatre-1

La producció del National Theatre està inspirada en la novel·la de Michael Morpurgo adaptada per Nick Stafford i ha obtingut cinc premis Tony, entre ells el del millor muntatge teatral.

Aquesta producció va ser estrenada el 17 d’octubre de 2007 en el Olivier Theatre de Londres sota la direcció de Marianne Elliot i Tom Morris i la “coreografia dels cavalls”, de Toby Sedgwick.

Michael Morpurgo és autor de molts llibres per a nens, cinc dels quals s’han convertit en pel·lícules. War Horse va ser publicat en 1982 i està narrada en primera persona pel cavall. L’any 2011 Steven Spielberg va estrenar la pel·lícula basada en aquesta novel·la.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – CAVALLERIA RUSTICANA ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) de Mascagni – PAGLIACCI (🐌🐌🐌🐌🐌) de Leoncavallo – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 25/04/2015

Deixa un comentari

Acudim a l’última de les retransmissions en directe des del Metropolitan de Nova York, a la que estem abonats aquesta temporada als cinemes Icaria Yelmo. Avui Cavalleria rusticana - Pagliaccitoca programa doble; dues òperes que s’acostumen a programar juntes i que ens agraden especialment; l’última vegada que les vàrem poder veure va ser a l’abril del 2011 al Gran Teatre del Liceu i també com sempre, vaig escriure una crònica que podeu llegir en aquest enllaç.

CAVALLERIA RUSTICANA (Cavallerositat camperola) és una òpera verista en un acte de Pietro Mascagni amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti iGuido Menasci basat en un conte de Giovanni Verga. S’estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

Ambientada a la Sicília de finals del segle XIX, té com a protagonistes Turiddu, un noi que torna del servei militar i Santuzza, una jove amb qui té un idil·li, el qual és abrandat per part d’ella i de despit per part d’ell, perquè ell ha vist que s’han trencat els seus plans de casament amb Lola, la promesa de tota la vida, que ara s’ha casat amb un altre home.

La nova versió del MET, signada per Sir David McVicar, va ser realment tètrica i no tan sols per la seva foscor (cosa que ja és habitual d’aquest teatre), sinó perquè tot l’escenari era de color negre, escenografia i fins i tot el vestuari; la solució de fer girar constantment bona part de l’espai escènic no deixava de tenir el seu interès, incloent-hi el moviment del cor que el vaig trobar molt encertat. En aquesta òpera el cor té una gran importància i en aquesta ocasió es va lluir, recolzat per una excel·lent orquestració que el MET, com sempre, ens té ben acostumats, aquesta vegada dirigida pel mestre Fabio Luisi.

Pel que fa als solistes, em va agradar moltíssim la soprano holandesa Eva-Maria Westbroek, per la seva veu però també per una molt creïble interpretació en el paper de Santuzza; en canvi el tenor argenti Marcelo Álvarez, únicament em va convèncer per la seva extraordinària veu, ja que la seva interpretació en aquesta òpera va deixar molt a desitjar….. un pèssim actor; curiosament Marcelo Álvarez que també és protagonista a la segona òpera, interpretant el paper de Canio, i aquí va estar molt convincent.

________________________

PAGLIACCI és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor. La seva estrena va ser al Teatro dal Verme de Milà al 1892, i en el Gran Teatre del Liceu al 1895.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA DONNA DEL LAGO (🐌🐌🐌🐌) de Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/03/2015

Deixa un comentari

Casualitats no volgudes, fan que en 24 hores en aquest darrer cap de setmana hem vist dues òperes seguides; dissabte però, al cinema en una retransmissió en directe des del Metropolitan de New York; aquesta vegada una òpera molt més assequible pels nostres coneixements i gustos, LA DONNA DEL LAGO de Gioachino Rossini. El llibret de “La donna del lago” és d’Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols l’any 1819, i a casa nostra, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, l’any 1823.

Es tracta de l’òpera que hem gaudit més de totes les retransmeses des del MET aquesta temporada… i si no fos per la carrinclona, horripilant i fosca posada en escena, hauria obtingut la màxima qualificació voltaire de 5 cargols. Malauradament el MET acostuma a presentar-nos unes posades en escena que fan vergonya aliena, però en aquesta ocasió ha aconseguit superar-se a si mateixa; potser per això el cinquè cargol ha fugit horroritzat de la capçalera.

Fa un parell d’anys vàrem veure un altra producció de la mateixa òpera, des del Royal Opera House de Londres i gairebé amb el mateix cast i encara que la posada en escena era totalment diferent, rellegint la meva crònica de llavors, pel que sembla la posada en escena tampoc em va agradar gens.

La trama està situada a l’Escòcia del segle XVI.  Walter Scott feia coincidir, com era habitual en la seva obra, una història d’amor amb la gran Història, a través de la rivalitat entre el rei Jaume V d’Escòcia i el clan dels Douglas. El sobirà apareix  d’incògnit al principi de la història i, inevitablement, s’enamora d’Ellen Douglas, la “dama del llac” que el socorre quan s’ha extraviat durant una cacera.  Però el cor d’Ellen ja té amo: Malcolm Graeme, així com un futur i no desitjat espòs: Roderick Rhu, l’home que ha ajudat a James Douglas, proscrit pel rei. Per una vegada les coses acabaran bé, encara que des del punt de vista d’Ellen i Malcolm, que obtindrà el perdó del rei, ja desposseït de la seva identitat falsa.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – IOLANTA de Txaikovski (🐌🐌🐌🐌) – EL CASTELL DE BARBABLAVA de Bartok (🐌🐌🐌🐌) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 14/02/2015

Deixa un comentari

Aquest passat dissabte vàrem assistir a la que ha estat segurament la millor sessió d’òpera oferida en directe, d’aquesta temporada pel Metropolitan Opera de NY… i precisament ho diem quan nosaltres estem valorant molt seriosament no abonar-nos la temporada vinent, ja que no ens acaben de satisfer les produccions, amb unes posades en escena carrinclones … i sobretot per la deficient imatge (molt fosca) i un so pèssim, culpa de la tècnica emprada per propi MET i no pas dels cinemes que les projecten. No hi ha comparació amb la qualitat que s’ofereix en altres teatres com el ROH de Londres o també si ho comparem amb la magnífica retransmissió que s’ha fet recentment de NORMA des del nostre Gran Teatre del Liceu.

De moment el MET ja ha anunciat les 10 retransmissions de la temporada vinent 2015/2016:

– Il Trovatore de Verdi – 3/10/2015
– Otello de Verdi – 17/10/2015
– Tannhäuser de Wagner – 31/10/2015
– Lulu de Berg – 21/11/2015
– Les Pecheurs de Perles de Bizet – 16/01/2016
– Turandot de Puccini – 30/01/2016
– Manon Lescaut de Puccini – 5/03/2016
– Madama Butterfly de Puccini – 2/04/2016
– Roberto Devrereux de Donizetti – 16/04/2016
– Elektra de Strauss – 30/04/2016

Ja veurem el que fem, però ara mateix crec que potser farem una tria molt reduïda.

Però, com ja he dit, aquest dissabte vàrem gaudir de valent, per la doble retransmissió de dues òperes:

– IOLANTA de Piotr Ilitx Txaikovski, òpera en un acte amb llibret del seu germà Modest Txaikovski ; va ser estrenada l’any 1890 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg en un programa doble, òpera i ballet, junt amb el ballet El trencanous, que es va estrenar en la mateixa sessió.

IMG_0555

L’acció ens porta a una cort de l’edat mitjana francesa amb un interessant personatge, Iolanta, una princesa cega de naixement que adquireix la vista per una barreja de medicina oriental, fe cristiana i amor humà d’un cavaller, evidentment també noble, que arriba casualment fins al seu castell. L’obra exigeix ​​un repartiment extens de primeres figures: soprano, tenor, dos barítons i baix.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – LA VÍDUA ALEGRE (🐌🐌🐌) The merry Widow de Franz Lehár (5/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 17/01/2015

Deixa un comentari

Anàvem aquest passat dissabte als cinemes Icària Yelmo amb molta il·lusió, perquè per primer cop veuríem l’opereta LA VÍDUA ALEGRE, “Die lustige Witwe” de Franz Lehár, encara que en la versió anglesa “The merry Widow”, retransmesa en directe des del Metropolitan de New York. Ja us avanço que ens va decebre força i encara que veieu en capçalera la valoració de tres 🐌 , la qual cosa significaria que ens hauria agradat, no va ser així i únicament mantenim aquesta valoració per què la música d’aquesta òpera, te fragments molt coneguts, que ens agraden molt.

La vídua alegre, és en realitat una opereta, però això tant me fa, ja que a vegades moltes operetes poden superar en qualitat a òperes reconegudes. El seu llibret està escrit per Viktor Léon i Leo Stein, que es van basar en la comèdia “L’attaché d’ambassade” d’Henri Meilhac. La seva estrena va ser l’any 1905 a Viena.

2015/01/img_0115.jpg

El compositor austre-hongarès, Franz Lehár (1870 – 1948) va ser conegut principalment per les seves operetes i “La vídua alegre” sense cap mena de dubte, és la més cèlebre; però també va compondre sonates, poemes simfònics, marxes, i un gran nombre de valsos, alguns dels quals formen part de les partitures de les operetes, com en el cas que ens ocupa.

Entre els passatges musicals més coneguts de “La vídua alegre”, es troben la cançó Vilia i també el Vals de la vídua alegre.

La historia, està ambientada en un país imaginari on una “bellíssima jove” ha quedat vídua del seu marit milionari i ha de casar-se novament per raons d’Estat. Una comèdia amb un argument força senzill que des del seu inici ja es veu avenir com acabarà.

El MET ha escollit per protagonitzar aquesta “femme fatale” a la coneguda soprano RENÉE FLEMING, segurament no tant jove com s’escau al paper que ha d’interpretar; així i tot és la que va aportar més de tota la producció, independentment és clar, de la meravellosa música de la mateixa opereta.

Continua llegint →

– Teatre al cinema – A STREETCAR NAMED DESIRE (🐌🐌🐌🐌🐌) (Un tramvia anomenat desig) – en diferit des del Young Vic Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 15/01/2015

6 respostes

Teatre al CinemaSom assidus als cinemes Yelmo Icaria per tal de veure produccions operístiques en directe des del MET de NY, però ara i per sort nostra, han començat a retransmetre grans produccions teatrals del National Theater de Londres; de moment, aquí a l’estat espanyol es projecten en diferit i no pas en directe com si es fa en molts països de tot el món; veient la resposta del públic (dues sales plenes a Barcelona), d’aquest primer cicle de 4 obres, estem segurs que la temporada vinent es projectaran moltes més produccions i en directe.

D’aquest primer cicle, ja vàrem poder veure FRANKENSTEIN el passat mes de desembre i vàrem quedar tan impactats per la seva grandíssima qualitat, que a la sortida vàrem comprar entrades per dues de les representacions, que per sort encara no teníem aquells dies ocupats per altre esdeveniment.

2015/01/img_0105.jpgAquest passat dijous estàvem de nou, doncs, als Yelmo per tal de veure una obra de Teatre que coneixem prou bé, UN TRAMVIA ANOMENAT DESIG, (a streetcar named desire), però que teníem ganes de veure’l representat per una companyia de Londres … i com ja us podeu imaginar, vàrem comprovar de nou, que el Teatre londinenc està a hores llum, del que podem veure en directe a casa nostra…. i això que no ens podem queixar pas, ja que gaudim potser del millor Teatre que es realitza a l’estat espanyol.

Enveja sana del Teatre que es produeix a Londres, però molt contents de què almenys gràcies als mitjans d’avui en dia, podem gaudir d’alguna de les seves representacions, encara que sigui projectada en H.D a una pantalla de cinema.

A “un tramvia anomenat desig“, Tennesse Williams, com ja sabeu tots,  ens explica una història d’amor i de desamor, que posa cara a cara la fredor de Stanley Kowalsky i la “innocència” quasi malaltissa de Blanche Dubois. I és que, en la seva condició de mestre del teatre americà, Tennesse Williams no descriu personatges, sinó que crea veritables éssers humans carregats d’impulsos, egoismes i tendreses. Brots de vida trasplantats al paper, a l’escenari o a una pantalla de cinema.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG (***) de Wagner (4/9) – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 13/12/2014

Deixa un comentari

Per nosaltres va ser tot un repte el fet de veure per primera vegada la representació sencera de l’Òpera ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG, i no pas perquè sigui una òpera de Richard Wagner; potser si fa un temps ens hauria tirat enrere aquest compositor, però ara a mesura que anem entrant cada cop més en el món de l’òpera, el sabem valorem i fins i tot ens agrada força. El repte, al que faig menció a l’inici, no és més que el haver aguantat com uns “Jabatos” les SIS HORES (inclosos 2 descansos de mitja hora), que va durar la retransmissió en directe el passat divendres, des del Metropolitan Opera House de NY.

2014/12/img_0271.jpg

….. i el repte ho vam aconseguir i fins i tot vam gaudir força de la mateixa, encara que al final del primer acte de 105 minuts, estava una mica desanimat i fins i tot vaig preguntar als meus amics que estaven a la Sala, si en els dos actes restants passaria alguna cosa, el que fos, per donar-li una mica d’acció a l’argument. Entrar a la Sala a les 6 de la tarda i sortir força satisfet, passades les 12 de la nit, ha estat per nosaltres un “orgullo y satisfacción”, haver-ho resistit, però sobretot per haver gaudit intensament una òpera, de la qual a l’inici teníem seriosos dubtes.

Els mestres cantaires de Nuremberg (en alemany Die Meistersinger von Nürnberg) és una de les òperes més populars del repertori de Wagner, i també una de les més llargues; va ser estrenada al Teatre Nacional de Munic, el 21 de juny de 1868, i al Liceu l’any 1904. És l’única òpera de maduresa del compositor que està basada en una història absolutament original, escrita pel mateix Wagner.

Continua llegint →

– Teatre al cinema – FRANKENSTEIN (*****) de Nick Dear i direcció de Danny Boyle – en diferit des del National Theatre de Londres – Cinemes Yelmo Icaria – 11/12/2014

Deixa un comentari

Havíem assistit al Cinema, forces vegades a veure Òpera o dansa, tant en directe des de Teatres d’arreu del món com també en diferit; però mai ho havíem fet, per tal veure Teatre de text.

És mes, el Teatre filmat que havíem vist alguna vegada per la TV, no ens havia agradat gens; en assabentar-nos d’aquesta nova experiència de veure Teatre Internacional, en versió original, subtitulat en castellà, ens va atraure força, però no les teníem totes, ja que desconfiàvem una mica de què la experiència fos del tot satisfactòria.

Ens va convèncer sobretot, que era una obra produïda pel National Theatre de Londres i encuriosits ens vàrem aventurar a anar als cinemes Yelmo, a veure FRANKENSTEIN. Hem de dir que la experiència ha estat absolutament fascinant i ens ha agradat tant, …. però tant, tant … que ja hem tornat a comprar entrades per dues sessions més de l’any vinent.

frank_large

Dirigida pel guanyador de l’Oscar, Danny Boyle (Trainspotting, Slumdog Millionaire), Frankenstein compta amb la interpretació de Benedict Cumberbatch (12 anys d’esclavitud, Star Trek: En la foscor) com Víctor Frankenstein i també interpretant a la seva creació, el “monstre”.

Mary Shelley només tenia 18 anys quan va començar a escriure el que es convertiria en una de les novel·les més influents del segle XIX. Frankenstein es va publicar de forma anònima en 1818 i es va especular que havia estat un home qui l’havia escrit. Ningú va pensar que podria haver estat escrit per una dona, encara en la seva adolescència. El llibre va ser adaptat per primera vegada en 1823 i a causa d’una brutal publicitat, va atreure grans audiències. Hi ha hagut posteriorment més de 90 adaptacions de teatre i cinema.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – COSI FAN TUTTE (** 1/2) de Wolfgang Amadeus Mozart – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 26/04/2014

2 respostes

Tornem a fer un viatge virtual a NEW YORK, per assistir a la penúltima representació en directe als cinemes d’aquesta temporada.  Avui tenim una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, COSI FAN TUTTE (Així fan totes ).

cosifantutteEl llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte…. i es va lluir, perquè es tracta d’un argument absolutament misogin, que en la actualitat fa caure la cara de vergonya. El tema de l’òpera és l’intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII, però que tracta a la dona com un objecte d’intercanvi i gairebé casi com de prostitutes.  “Totes fan el mateix”, son les paraules cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte.

Independentment d’això, l’obra musicalment no és ni de molt lluny una de les preferides nostres i jo personalment cada vegada trobo a Mozart mes reiteratiu musicalment parlant i moltes de les seves obres sonen exactament de la mateixa manera…. reconec que es un geni, però em comença a cansar la seva música, perquè poques variacions trobo en aquesta òpera des de el seu inici i veritablement es fa llaaaarga. Per acabar de rematar-ho, te un percentatge de “recitatius” molt alt, que encara la fa menys digerible.

A mes de tot això, la posada en escena tampoc es res de l’altre mon i com acostuma a passar, es de tall realista/clàssic, al gust conservador del nord-americans de classe alta.

Però el que la salva, és la magnifica direcció musical de James Levine, i és que sembla que ell mateix es transforma al escoltar la música que esta dirigint; paga la pena veure les seves expressions d’autèntic plaer que li produeix la seva feina.  L’orquestra del Metropolitan Opera House, com sempre, per trauers el barret.

Così fan tutte

Vocalment si que va ser una tarda profitosa, ja que tots els cantants van tenir una bona alçada i mol especialment  Susanna Philips com a Fiordiligi i Mattehew Polenzani com a Fernando.

El millor de la nit, va ser que ja varem poder comprar els nostres abonaments per la temporada vinent, en la que podrem veure 10 produccions, 2 d’elles dobles:  Macbeth (Verdi) – Le Nozze di Figaro (Mozart) –  Carmen (Bizet) –  The Death of Klinghoffer (Adams) – Die Meistersinger von Nürnberg (Wagner) – The Merry Widow (Lehar) –  Les Contes d’Hoffmann (Offenbach) –  Iolanta (Tchaikovsky) – Bluebeard’s Castle (Bartok) – La Donna del Lago (Rossini) – Cavalleria Rusticana (Mascagni) –  Pagliacci (Leoncavallo).

Us animo a incorporar-vos a la colla que acostumem a presenciar aquestes òperes en directe retransmeses als cinemes Yelmo que te l’exclusiva, des de el Metropolitan Opera House de New York.  El preu es força assequible (14 euros), si compres l’abonament de 10 sessions de tota la temporada.

Director musical: James Levine – Orquestra del Metropolian Opera House
Direcció escènica: Lesley Koenig –Stage Director: Robin Guarino – Disseny: Michael Yeargan – Disseny de llums:  Duane Schuler
Fiordiligi : Susanna Phillips
Ferrando : Matthew Polenzani
Dorabella : Isabel Leonard
Guglielmo: Rodion Pogossov
Despina: Danielle de Niese
Don Alfonso: Maurizio Muraro

cosi_1

______________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
_______________________________________________________________________________

Cargol Cosi fan tutte