Arxiu d'etiquetes: Metropolitan Opera House de Nova York

– Òpera al cinema – LA CERENTOLA (****1/2) de Gioachino Rossini – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 10/05/2014

Assistim dissabte passat a la ultima sessió del nostre abonament d’aquesta temporada. Les òperes en directe des de el Metropolitan Opera House de Nova York,  ja han entrat dins de la nostra rutina operística i per això mateix ja hem comprat les entrades per la temporada propera 14/15.

Cerentola 4

Avui veiem de nou “LA CERENTOLA” de Gioacchino Rossini; recordem la versió de fa uns anys, crec recordar va ser l’any 2007 al Gran Teatre del Liceu, amb els mateixos protagonistes principals, Joyce Didonato i Juan Diego Florez.  La posada en escena d’aquell versió dels Comediants (recordeu les ratetes durant tota la representació?), a nosaltres ens va agradar moltíssim…. res a veure amb aquest “pastitx” força carrincló que ens ha presentat ara el Metropolitan de N.Y.

Segurament la posada en escena és l’únic aspecte que no em va agradar massa d’aquesta producció actual, en especial el final amb un gran pastis de noces que feia posar vermell de vergonya aliena.

Però la musica de Rossini interpretada per l’Orquestra del Metropolitan i dirigida per Fabio Luisi, va ser una autèntica delícia.

Cerentola 5

Continua llegint

– Òpera al cinema – COSI FAN TUTTE (** 1/2) de Wolfgang Amadeus Mozart – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 26/04/2014

Tornem a fer un viatge virtual a NEW YORK, per assistir a la penúltima representació en directe als cinemes d’aquesta temporada.  Avui tenim una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, COSI FAN TUTTE (Així fan totes ).

cosifantutteEl llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte…. i es va lluir, perquè es tracta d’un argument absolutament misogin, que en la actualitat fa caure la cara de vergonya. El tema de l’òpera és l’intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII, però que tracta a la dona com un objecte d’intercanvi i gairebé casi com de prostitutes.  “Totes fan el mateix”, son les paraules cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte.

Independentment d’això, l’obra musicalment no és ni de molt lluny una de les preferides nostres i jo personalment cada vegada trobo a Mozart mes reiteratiu musicalment parlant i moltes de les seves obres sonen exactament de la mateixa manera…. reconec que es un geni, però em comença a cansar la seva música, perquè poques variacions trobo en aquesta òpera des de el seu inici i veritablement es fa llaaaarga. Per acabar de rematar-ho, te un percentatge de “recitatius” molt alt, que encara la fa menys digerible.

A mes de tot això, la posada en escena tampoc es res de l’altre mon i com acostuma a passar, es de tall realista/clàssic, al gust conservador del nord-americans de classe alta.

Però el que la salva, és la magnifica direcció musical de James Levine, i és que sembla que ell mateix es transforma al escoltar la música que esta dirigint; paga la pena veure les seves expressions d’autèntic plaer que li produeix la seva feina.  L’orquestra del Metropolitan Opera House, com sempre, per trauers el barret.

Così fan tutte

Vocalment si que va ser una tarda profitosa, ja que tots els cantants van tenir una bona alçada i mol especialment  Susanna Philips com a Fiordiligi i Mattehew Polenzani com a Fernando.

El millor de la nit, va ser que ja varem poder comprar els nostres abonaments per la temporada vinent, en la que podrem veure 10 produccions, 2 d’elles dobles:  Macbeth (Verdi) – Le Nozze di Figaro (Mozart) –  Carmen (Bizet) –  The Death of Klinghoffer (Adams) – Die Meistersinger von Nürnberg (Wagner) – The Merry Widow (Lehar) –  Les Contes d’Hoffmann (Offenbach) –  Iolanta (Tchaikovsky) – Bluebeard’s Castle (Bartok) – La Donna del Lago (Rossini) – Cavalleria Rusticana (Mascagni) –  Pagliacci (Leoncavallo).

Us animo a incorporar-vos a la colla que acostumem a presenciar aquestes òperes en directe retransmeses als cinemes Yelmo que te l’exclusiva, des de el Metropolitan Opera House de New York.  El preu es força assequible (14 euros), si compres l’abonament de 10 sessions de tota la temporada.

Director musical: James Levine – Orquestra del Metropolian Opera House
Direcció escènica: Lesley Koenig –Stage Director: Robin Guarino – Disseny: Michael Yeargan – Disseny de llums:  Duane Schuler
Fiordiligi : Susanna Phillips
Ferrando : Matthew Polenzani
Dorabella : Isabel Leonard
Guglielmo: Rodion Pogossov
Despina: Danielle de Niese
Don Alfonso: Maurizio Muraro

cosi_1

______________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
_______________________________________________________________________________

Cargol Cosi fan tutte

– Òpera al cinema – MARIA STUARDA (***) de Donizetti – en directe des del Metropolitan Opera House de Nova York – Cinemes Icaria Yelmo 19/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

Amb força retard em poso a fer la crònica d’un altre magnifica Òpera que varem poder gaudir a través de les pantalles dels cinemes Icaria Yelmo, que tenen l’exclusiva a Barcelona dels directes des del Metropolitan Opera House de Nova York.  Ja comença a ser un ritual el trobar-nos una bona colla d’ amics sense haver quedat prèviament i posar la “falta” corresponent al que no ha vingut… i evidentment petar la xarrada i discutir la vàlua o no de tal tenor o soprano.

Maria Stuarda 10

Aquet cop és tractava de veure l’òpera tràgica Maria Stuarda de Gaetano Donizetti segons un llibret italià de Giuseppe Bardari, basat en Maria Stuart (1800) de Friedrich von Schiller…… i narra fets ficticis sobre la reina Maria I d’Escòcia amb una trobada amb la reina Elisabet I d’Anglaterra, que desencadenarà el drama.

Fou estrenada el 30 de desembre de 1835 a La Scala de Milà. Forma part de la trilogia Tudor (al costat d’Anna Bolena i Roberto Devereux), les òperes que Donizetti va compondre entorn de la figura d’Elisabet I d’Anglaterra.

Maria Stuarda 2

Com moltes altres òperes de l’època, Maria Stuarda va tenir inconvenients amb la censura. Donizetti la va compondre per encàrrec del Teatre San Carlo de Nàpols. Però durant els assaigs, el 1834, va rebre l’ordre de canviar el text per eliminar qualsevol referència a la disputa entre Isabel I d’Anglaterra i Maria Stuart, i l’execució de l’òpera. La cort de Nàpols era en aquells moments la més conservadora d’Europa.

Continua llegint