Arxiu d'etiquetes: Kleber Luiz Bosque

– Teatre (90) – 9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA – Àtic22 (🐌🐌🐌) 11.11.2016

9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ens agraden les històries de gènere negre i ens agrada donar suport a les propostes de creadors com el nostre amic Kleber Luiz Bosque, i per això esperàvem aquesta estrena amb ganes de copsar el resultat.

Divendres vam anar a l’Àtic 22 i vam gaudir d’una proposta interessant i unes interpretacions entusiastes i molt acurades.

9mm-un-home-acaba-de-morir-alla-fora-atc22-del-tantarantana

Escrita i codirigida per en Kleber, ens planteja un flashback continuat on els cinc personatges protagonistes ens expliquen perquè qualsevol de quatre d’ells pot ser l’assassí del cinquè. Venjança, gelosia, enveja ….

Un home rep quatre trets. Quatre trets a boca de canó. Un home acaba de morir allà fora i ningú sap si l’assassí és un home o una dona. ¿Crim premeditat? ¿Venjança o crim passional?

Raúl Undurraga (Pol Fernández) mor assassinat a la porta del local del seu pare, quatre trets a boca de canó han posat fi a la seva vida, i nosaltres ho hem vist darrere el vidre de la porta d’entrada. Raúl Undurraga s’ha fet famós a les xarxes socials en difondre fotos i filmacions compromeses de la gent que l’envolta. Viu de difondre draps bruts i del xantatge per no difondre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre – MDA-MEDEAS CON CAVA (🐌🐌🐌 ) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22

1 resposta

Dia de retrobaments i abraçades amb els nostres amics del Tantarantana, després de la llarga pausa estiuenca, i també nit d’estrena a la Sala Àtic 22 amb un text esplèndid de Kléber Luiz Bosque, MDA-MEDEAS CON CAVA, basat amb la mítica tragèdia grega d’Eurípides “Medea”.

Segons la mitologia, Jàson va aconseguir el velló d’or gràcies a l’ajuda de Medea, la qual va trair al seu pare Eetes, rei de Còlquida, per amor a Jàson. A canvi de la seva cooperació, Jàson va fugir amb ella i s’hi va casar posteriorment.

Quan Medea i Jàson arriben a Corint, Jàson es promet amb Glauce, filla del rei Creont. Medea ha de sortir del país immediatament per ordre de Creont, però li suplica al rei que la deixi estar-s’hi un dia més i ell li ho concedeix. Fingint gratitud, envia els seus fills amb regals per a Glauce, un vestit i una corona d’or. La princesa mor enverinada en posar-se els presents i també mor Creont, en abraçar el cos inert de la seva filla. Medea, per acabar de consumar la seva venjança, mata els seus fills. La tragèdia finalitza quan Medea, preparada per fugir a Atenes en un carro protegit pel Sol, li mostra els cadàvers dels nens a Jàson, que queda horroritzat per l’infanticidi.

Kléber, ha portat als nostres dies aquesta tragèdia, contemporitzant el seu argument; Pepa/Medea vella i derrotada està asseguda a una cadira de rodes i tancada a un asil, sense cap ésser estimat al seu costat i tan sols cuidada per una inquietant infermera. Al llarg de l’obra rememorarà aspectes molt concrets de la seva vida, quan de jove es va enamorar perdudament de Jàson i amb el seu ajut el va fer triomfar com a actor a una sèrie de televisió, malgrat la seva escassa preparació.

Un cop casats i amb fills, la parella es trenca perquè Jàson prefereix una dona més jove, i tria a la filla de Creont, un poderós empresari dedicat a la política, que li farà guanyar escalafons a la seva carrera com a actor. Pepa/Medea entra en una espiral d’odi en veure la seva exparella amb la seva nova amant, convertits en una parella mediàtica de moda, que la portarà a provocar el ja conegut final tràgic.

Continua llegint →

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Deixa un comentari

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint →

– Teatre – La nova dramatúrgia iberoamericana – PERDÓN de Luis Harold Agurto (Nicaragua) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 13/11/2014

Deixa un comentari

Ahir de nou vàrem assistir a una de les lectures dramatitzades, la quarta de vuit que durant dos mesos se celebren al Àtic22, dins de les jornades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana; únicament hem pogut veure la primera dedicada a Mèxic i malauradament ens hem perdut dues entremig,

PERDON Ahir li tocava el torn a Nicaragua, amb un monòleg del dramaturg Luis Harold Ahurto amb el títol de PERDÓN; un text curt d’aproximadament de mitja hora però intensíssim des del punt de vista teatral, ja que es tracta precisament d’intentar explicar la lluita d’una actriu antre la seva realitat i la que interpreta, … entre la vida personal i el treball apassionant que li fa reviure moltes més vides paral·leles, però també la relació contraposada entre les pors a enfrontar-se amb un públic cada dia diferent al que no coneix i el gaudi que si tot va bé, al final arriba amb els aplaudiments.

“Perdón” aborda el compromís d’una actriu davant ella mateixa, on es fusiona la vida íntima amb la del personatge. És, potser, la sinceritat portada al màxim, on no es vol morir després de l’aplaudiment. No obstant això, li salva la veritat, la passió amb la que es lliura cada nit, i on s’enfonsa cada vegada que descobreix en les butaques a éssers sense altre compromís més que el d’assistir a una ficció on es deixa la vida a l’escena.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El director artístic de la mostra, Kleber Luiz Bosque, va oferir tres textos del dramaturg escollit, al director i actor basc Egaitz Unai González Urretxu; es tractaven de dos diàlegs i un monòleg… i aquest va escollir el monòleg, però al mateix temps, es va posar el repte ell mateix de transformar aquest monòleg en un diàleg entre les dues realitats del personatge. El resultat ha estat realment molt ben aconseguit, ja que fins i tot el mateix autor ha quedat gratament sorprès pel resultat i l’ha felicitat personalment per aquesta dissecció entre la realitat i la voluntat de ser d’una actriu davant del públic.

Continua llegint →

– Teatre – CENTRO-PERIFERIA Y VICEVERSA (?), de Fernanda del Monte (Mèxic) – L’ADNI – NOVA DRAMATÚRGIA IBEROAMERICANA 2 – Àtic22 – 23/10/2014

Deixa un comentari

Creiem que no podríem assistir a la inauguració de la segona Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana, però els esdeveniments previstos, va ver que al final poguéssim assistir i donar així el nostre suport a la gran tasca que el nostre amic Kleber Luiz Bosque porta a terme en col·laboració amb el MACB – Moviment Art contra la Barbàrie i el Teatre Tantarantana/Àtic22.

Del 23 d’octubre fins a l’11 de desembre, es podrà assistir a una sèrie de lectures escenificades, en un recull de textos de diferents autors llatinoamericans, gairebé desconeguts a casa nostra; una oportunitat per conèixer textos teatrals, amb l’ajuda desinteressada dels directius del Teatre Tantarantana, tot cedint el local d’Àtic 22, es pot portar a terme.

Pugem per les típiques escales de ferro a l’àtic del mateix edifici del Tantarantana i els organitzadors ens reben d’una manera gairebé familiar, proximitat que és difícil trobar a cap altre sala a Barcelona. Ens està esperant un bàrman i ens prepara un “Margarita” (2/4 de Tequila – 1/4 de Cointreau – 1/4 de suc de llima) …. un molt bon començament; penseu que hem pagat la ridícula xifra de 5 euros, per veure la representació i a sobre ens obsequien amb un combinat boníssim.

Aquesta primera proposta, CENTRE, PERIFÈRIA i VICEVERSA, hem pogut veure escenificat un text de l’autora mexicana Fernanda del Monte, resident en l’actualitat a Montreal (Canadà); ella ha estat connectada en directe des de casa seva, tot veient la representació i en finalitzar hem tingut la sort de poder xarrar amb ella en directe en un col·loqui molt agradable, que les noves tecnologies avui en dia ens permet.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →