Arxiu d'etiquetes: Quique Culebras

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

This slideshow requires JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – EL ESPERANZA (****) – Àtic22 – 21/05/2014

Sorpresa majúscula de bon Teatre.

Aquesta vegada en un petit espai Teatral que vàrem descobrir fa relativament poc temps; es tracta de Àtic22 i està justament a les golfes del Teatre Tantarantana. Cap espectacle que hem pogut veure fins ara en aquest espai ens ha decebut…. i es per això que sovint sense saber massa del que es tracta, reservem entrades.

20140526-122623-44783025.jpg

Dimecres 21 de maig vàrem tornar a anar, per veure la representació de…..                EL ESPERANZA, escrita i dirigida per Quique Culebras; el text s’intercala amb tota normalitat el castellà i el català, com normalment es fa aquí a Catalunya molt sovint.

Es tracta d’un amor furtiu entre dos homes; l’un parla en castellà … l’altre en català… s’estimen i cada un d’ells parla amb la llengua que sent com a pròpia i amb la que es troba mes còmode… i no cal dir que s’entenen perfectament. Segurament aquest fet, fora de Catalunya ni es compren ni tampoc es considera normal…. “ …. Si los dos saben hablar espanyol, …. ¿ que les cuesta hablarlo con normalidad en sus relaciones ?; els nacionalistes espanyols no es que no entenguin aquest fet …. es que no ho volen entendre…. no els interessa pas i es que es creuen que la seva llengua es superior a la resta.  “ Con lo fàcil que es decir queso…. i va y dicen “formatge”.

Els dos homes s’estimen, encara que un d’ells esta casat amb una dona  i te dos fills… i viu una doble vida, es egoista perquè no es vol despendre de cap de les dues vides que te en paral·lel. L’altre es en realitat el  que se l’estima de debò i admet aquest doble joc gairebé com si es tractes d’un fet normal.  La representació comença una nit prenadalenca, el 23 de desembre, en la que celebren en secret la Nit bona amb 24 hores d’antelació….. cada any es veuen obligats a celebrar-ho per avançat…. i es que la Nit Bona oficial, un d’ells la te que viure amb la seva família oficial.

Continua llegint