Arxiu d'etiquetes: LA GAVINA

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – LOS HIJOS SE HAN DORMIDO (***) – Teatre Lliure Montjuïc – 12/01/2013

… per MIQUEL GASCÓN

Arribem al Teatre Lliure de Montjuïc i a la poca estona una parella ens pregunten si som l’Imma i el Miquel… resulta que son els “Voltaires” Neus Monico i la seva parella, en Lluís. Ens fa molta il·lusió conèixer-los, i poc a poc anar posant cares als amics Voltaires que ja comencen a ser un munt. Xerrem una estona però serà al final de la representació que ens enrotllarem de debò….. pobres, no coneixien la meva verborrea !!! 

Els actors ja estan a escena i quan s’apaguen els llums desapareixen al mateix temps que baixa una pantalla on es projecta una gran fotografia de l’ Anna Lizarán i com si tinguéssim una molla al cul, tots els espectadors ens aixequem de les nostres cadires i li oferim un fort aplaudiment amb “bravos” inclosos durant una bona estona… els actors també surten a escena i aplaudeixen de cara a la pantalla.  Va ser un moment molt emocionant… i es que feia menys de 24 hores que l’Anna ens havia deixat per sempre.

Maquetación 1

Aquesta temporada el director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, malauradament ha optat per no realitzar produccions pròpies i buscar les coproduccions amb altres teatres del estat espanyol, o inclús la senzilla i poc arriscada “importació” d’altres produccions d’èxit als teatres de Madrid. Independentment de que una de les causes sigui la greu crisi econòmica que estem patint i per tant la reducció dràstica del pressupost, el canvi tan brusc amb l’anterior director del Lliure i el no contractar cap producció internacional, fa que molts dels que estimem el Lliure estem desitjant que torni el mes aviat possible en Àlex Rigola.

Anton Pavlovich Txèkhov

Anton Pavlovich Txèkhov

Aquesta producció de la que avui parlarem, és un dels casos d’importació madrizlenya, es tracta de LOS HIJOS SE HAN DORMIDO, una versió molt reduïda de LA GAVINA de Anton Pavlovich Txèkhov , signada per el aclamat director argentí Daniel Veronese, que aquí també la dirigeix. L’obra va ser estrenada al juliol del 2011 al Teatro Martín de Buenos Aires (Argentina). Aquí però esta interpretada per actors espanyols i no pas amb argentins com estàvem acostumats al Teatre Lliure.

Continua llegint