Arxiu d'etiquetes: TANTArantana Teatre

– Teatre – MORPHEO 115 (🐌🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – Sala Baixos22 – 2018.06.20 (temp. 17/18 – espectacle  nº 320)

MORPHEO 115 (temp. 17/18 – espectacle nº 320)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous, als baixos22 del Tantarantana vam poder veure la nova producció del Teatre Kaddish i la companyia KolmanskopMORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11.

El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, després d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, “pRÒIEG”, el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.

Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona obra de la companyia després de KOLMANSKOP presentada a l’Àtic 22 en 2016.

This slideshow requires JavaScript.

MORPHEO 115 és un nou projecte, un nou “somni” que parla de la identitat com a col·lectivitat, en una societat dominada pel capitalisme. Un personatge imaginari, Robert Polsøn, fascinat pel personatge de James Bond, es rebel·la contra el sistema que vol manipular els seus somnis a través d’imatges cinematogràfiques i fàrmacs.

Una persona que lluita per retrobar la seva història, de la qual recorda moments, dins dels seus malsons, i que les dues “noies Bond”, les seves infermeres, guardianes del sistema, volen allunyar.

Continua llegint

– Roda de premsa – MORPHEO 115 – Tantarantana Teatre – 2018.06.11 (temp. 17/18 – RdP 089)

Roda de premsa – MORPHEO 115 – (temp. 17/18 – RdP nº 89)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir dilluns al matí vaig poder assistir a la RdP de presentació de MORPHEO 115, la nova proposta escènica que es presentarà a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre, a partir de aquest dijous 14 de juny.

Es tracta d’una producció del Teatre KADDISH i la companyia Kolmanskop, que nosaltres vàrem conèixer el desembre del 2016, precisament amb la proposta del mateix nom … KOLMANSKOP, que es va poder veure a l’Àtic22.

El Teatre KADDISH està situat al Prat del Llobregat i nosaltres no coneixíem ni la seva existència, malgrat que es va fundar l’any 1975 i per tant porta més de 40 anys treballant en el món de les Arts Escèniques. Haurem de resoldre aviat aquest desconeixement i visitar el Teatre per veure alguna de les seves propostes.

Ferran Murillo (codirector artístic del Tantarantana) – Intèrprets: Laura Tamayo – Guillem Gefaell – Mónica Hernàndez – Josep Carreras (espai escènic)

MORPHEO 115 és el nou espectacle de la companyia Kolmanskop, que habitualment treballa en aquest Teatre; un nou projecte i per tant un nou “somni” creat en un moment en què la política té una gran importància en la vida del nostre país. És per això que han volgut parlar de la identitat, però ja no de la visió com a persona, sinó com a col·lectivitat.

Continua llegint

– Teatre – MASTICAR HIELO (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.24 (temp. 17/18 – espectacle  nº 277)

MASTICAR HIELO (temp. 17/18 – espec. nº 277)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

L’Imma i jo quan viatgem som molt de visitar museus, especialment de pintura; ens agrada molt l’època del noucentisme, l’art déco, el modernisme … però també ens agrada qualsevol tipus d’art i sovint ens parem davant d’alguna pintura híper realista, perquè s’assembla molt a una fotografia per la seva perfecció i meticulositat.

Aquesta tirallonga inicial be a conte, perquè creiem que cada persona te el seus gustos i no hauria de ser lògic que cap opinió fos més vàlida que les altres; en el cas d’aquesta proposta teatral de MASTICAR HIELO, curiosament ha provocat un abisme entre els seus detractors i els seus entusiastes, precisament per la seva posada en escena arriscada, on els crits i la violència es palpa des del minut zero.

La nostra opinió sobre aquest MASTICAR HIELO, la basem en creure que aquesta exageració en els gestos, en els “colors” i en les formes, no intenta fer una fotografia veraç i “híper realista” de la societat en què vivim, sinó que les exagera fins a límits gairebé insuportables i de forma expressa, per fer una caricatura explosiva de les actituds que sovint tenim amb la gent que ens envolta i potser encara més accentuades amb les persones que més ens estimem.

Curiosament la seva estrena ha estat precedida per l’escàndol de la censura de la pàgina del teatre Tantarantana a Facebook, conseqüència del cul del seu cartell anunciant.

MASTICAR HIELO, és una producció de EL EJE, i forma part d’EL CICLÓ (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artistic de creació i residències del Tantarantana. Es tracta de la primera producció de la companyia dins d’El Cicló.

El que si està clar que aquesta és una versió lliure, molt lliure de “Qui té por de Virginia Woolf?” d’Edward Albee.

Un  espectacle adaptat i dirigit  per Marc  Ribera  i  sobretot magníficament interpretat  per  Eric  Balbàs,  Maria  Hernández,  Mar  Pawlowsky  i  Jordi  Samper.

EL EJE és una companyia fundada el 2013 amb la finalitat de no ser únicament una companyia de teatre, ja que tenen molt clar que el seu present i el seu futur passa per la producció. Treballa amb textos de nova creació de dramaturgs catalans contemporanis i una nova línia d’espectacles d’adaptació de textos internacionals. Una companyia que compta amb set produccions i de les que nosaltres hem pogut veure “SACRIFICI” l’estiu passat a l’off de la Villarroel i “SOLILOQUEJAR AMB ALGÚ” a la Seca, el novembre de 2015.

Continua llegint

– Teatre – DANTE 56. PELL I CIMENT (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.05.05 (temp. 17/18 – espectacle  nº 261)

DANTE 56. PELL I CIMENT (temp. 17/18 – espec. nº 261)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ja ens va quedar clar a la roda de premsa que, amb aquesta proposta, la companyia fa un nou pas entrant de ple en el drama i deixant la línia que, en clau de comèdia, tenien les seves dues anteriors produccions, VEN A FRAGUEL ROCK i 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME.

La Companyia Casa Real acaba amb aquesta proposta el seu cicle de tres anys dins del Cicló (Cicle de Companyies independents en residencia) en el Tantarantana i ho ha fet amb aquest DANTE 56. PELL I CIMENT un drama íntim que aposta per la necessitat de no perdre la memòria, per la necessitat de no amagar el passat.

La dramatúrgia i la direcció està compartida per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez i malgrat que no és una proposta autobiogràfica, reflecteixen algunes històries de caràcter personal.

Albert Riballo (l’amic), Sara Sansuan (la mare) i Anna Tamayo (la filla) interpreten els personatges que ens parlen de la violència, de l’abús de poder, de la pèrdua de confiança i de la necessitat de donar llum a la foscor.

Continua llegint

– L’HORA BLAVA (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 2018.03.21 (temp. 17/18 – espectacle nº 225)

L’HORA BLAVA (temp. 17/18 – espec. nº 225)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

PerImma Barba & Miquel Gascón

Dins de la quarta edició d’EL CICLÓ, el Cicle de Companyies Independents en Residència, que organitza el Teatre Tantarantana, el Col·lectiu La Santa ha presentat la seva proposta L’HORA BLAVA.

Aquesta és la darrera participació d’aquest grup en El Cicló (cada companyia només pot participar tres temporades) després d’haver presentat QUAN ACABI LA NIT (2016) i UNA CASA A L’EST (2017).

Col·lectiu La Santa va néixer el setembre de 2012 a mans d’Adrià Olay, l’Arántzazu  Ruiz i l’Anna Lorente incorporant després a la Laura Mihon. La filosofia d’aquest grup teatral es Teatre en Guerra, obrint un espai per a la irreverència i la incorrecció.

L’hora blava és l’estona que va entre el moment de la posta de sol a l’horitzó i el moment en què ja no hi ha llum residual i comença la negra nit.

L’HORA BLAVA és una obra escrita i dirigida per Laura Mihon i interpretada per Adrià Olay i Pau Sastre, que ens parla de compromís, de responsabilitat, d’humanitat i que qüestiona la passivitat davant les injustícies que veiem al nostre voltant.

Continua llegint

– Teatre – ASSAJAR ÉS DE COVARDS – (🐌🐌+🐚) – Tantarantana Teatre – 2018.01.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 156)

ASSAJAR ÉS DE COVARDS (temp. 17/18 – espectacle nº 156)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquesta proposta és més que res “una festa teatral” que té com a principal al·licient la participació d’una part del públic, i no tant un espectacle pròpiament dit; el millor de tot plegat és l’ambient que es crea al voltant de dues lectures dramatitzades i un petit concert.

Una proposta que ja fa 5 anys que organitza la Cia Casa Real al Teatre Tantarantana i ho fan normalment el segon dilluns de casa mes (les properes sessions seran doncs, el 12 de febrer i el 12 de març del 2018).

És el segon cop que intento “entrar” en aquest format, ja que la primera vegada a l’abril del 2016, no es va convèncer gens, tal com vàrem explicar en aquesta crònica. Aquest cop he assistit tot sol, ja que l’Imma se li ha fet molt costa amunt pensar d’estar asseguda en un tamboret sense respatller durant gairebé 3 hores…. i és que ja tenim una edat que gairebé duplica la mitjana dels que normalment assisteixen aquest esdeveniment.

Aquesta vegada, tot i reconèixer que no m’ha acabat de convèncer del tot, he gaudit molt més de la proposta, especialment de la segona part, a partir del moment que ha començat el petit concert de la nit i la posterior participació d’una part del públic en unes improvisades posades en escena.

This slideshow requires JavaScript.

L’ambient, és cert, potser no lliga massa amb la nostra edat, ja que és molt jove i la majoria d’assistents ronda la trentena d’anys, una edat en què segurament s’està més obert a un tipus d’humor més planer i potser més bàsic del que a nosaltres ens enganxa.

Continua llegint

– Teatre (115) – LA MIRADA DEL OTRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 06.12.2016

LA MIRADA DEL OTRO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA MIRADA DEL OTRO neix d’un profund projecte d’investigació desenvolupat en 2011 mitjançant trobades d’ex membres de l’ETA i víctimes directes o indirectes dels atacs terroristes, amb la preparació prèvia dels mediadors.

La valuosa informació obtinguda d’aquelles entrevistes són la base d’aquest projecte que d’aquesta forma es converteix en un testimoni verídic d’uns fets que han tingut lloc realment i que pretén ser una aposta per la convivència pacifica i la cultura de la pau. Un treball amb la memòria col·lectiva que pretén mostrar una nova manera d’entendre la realitat social mitjançant el teatre.

la-mirada-del-otro-teatre-tantarantana

Una proposta que ens va recordar molt a un altre que vàrem poder veure el passat mes de maig al Teatre Lliure, EN VEU BAIXA, perquè tractava el mateix tema, malgrat que estava situada a la Irlanda del nord.

El Teatre Tantarantana amb el seu VII Cicle de Companyies en Xarxa, ens apropa les propostes de les companyies més solvents i amb més recorregut del circuit teatral independent de l’estat.

Projecte 43-2 és una iniciativa artística i pedagògica sobre el dolor provocat pel terrorisme a la societat basca. Aquest muntatge és el segon d’una trilogia sobre Euskadi, el primer muntatge portava el nom del grup, “Projecte 43-2”.

Els autors de la dramatúrgia no són bascos, Maria San Miguel és nascuda a Valladolid i Chani Martin és de Madrid, però han sentit la necessitat d’investigar, des del teatre, el fenomen del terrorisme a Euskadi. I de fet porten ja sis anys investigant i treballant sobre el tema. Comenten que és complicat parlar amb la gent d’Euskadi i troben molta resistència per abordar aquest tema i de fet les seves propostes no han pogut ser representades en molts llocs del país basc per tal “d’evitar problemes posteriors”.

Continua llegint

– Teatre (92) – THERE WAS A FIESTA! AT CARNEGIE HALL – Tantarantana Teatre (🐌🐌🐌🐌) – 13.11.2016

THERE WAS A FIESTA!  AT CARNEGIE HALL

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

I diumenge 13 ens vam apropar al Tantarantana per tal de veure la proposta que ja ens havia engrescat a partir de la roda de premsa de dimecres.

THERE WAS A FIESTA!  AT CARNEGIE HALL, es presenta com una comèdia de Salvador S. Sánchez i Cinta Moreno que compta amb la col·laboració de la formació de jazz barcelonina Joel Moreno Codinachs Trio. Però aquest espectacle és molt més que una comèdia i és molt més que un concert.

La companyia “La copla de Wisconsin”ens explica la història de Patty Lemon i Martin Bennet, dos cantants de jazz dels anys 40, ella andalusa i ell català, que es van conèixer viatjant en un vaixell viatjant a Tànger per fer un concert i van iniciar el seu projecte comú a Barcelona. La repressió brutal que en aquella època patien les dones solteres, que no podien cantar i molt menys de nit, i els homosexuals, els va portar a creuar l’Atlàntic per acabar cantant al Carnegie Hall, una de les sales més prestigioses de Nova York.

there-was-a-fiesta-at-carnegie-hall-tantarantana-teatre

Prenent com a fil conductor les cançons d’aquest únic concert, ofert l’any 1959 en aquesta prestigiosa sala els dos autors de la proposta, Salvador S.Sánchez i Cinta Moreno, han realitzat una feina d’investigació de les melodies i cançons d’aquella època. El resultat d’aquesta investigació, acompanyat per una dramatúrgia serveix per explicar la història d’aquests dos artistes que han rescatat de l’oblit.

Al mateix temps aquesta proposta pretén ser un homenatge a molts altres artistes de l’època que es van veure “desembarcats” de l’escena per un franquisme que eradicava tot el que feia olor de jazz.

Continua llegint

– Roda de premsa – THERE WAS A FIESTA ! At Carnegie Hall – Tantarantana Teatre (rp33) – 09.11.2016

THERE WAS A FIESTA ! At Carnegie Hall – Roda de premsa –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques

Per Miquel Gascón  

Ahir al matí, el Tantarantana va presentar un nou espectacle que es podrà veure a la Sala Baixos22 a partir d’avui; es tracta de THERE WAS A FIESTA ! at Carnegi Hall de la Companyia “La Copla de Wisconsin“.

Una proposta escènica híbrida, ja que és un concert i una obra de teatre al mateix temps, en un format creat especialment per explicar la història de Patty Lemon i Martin Bennet, dos cantants de jazz dels anys 40 del nostre país, oblidats al marge de la història musical, que van estar a punt de triomfar a la indústria discogràfica nord-americana.

there-was-a-fiesta-roda-de-premsa-al-tantarantana-voltar-i-voltar-3

Prenent com a fil conductor les cançons de l’únic concert que van oferir al mític Carnegie Hall de Nova York l’any 1959, There was a Fiesta!, explica la rocambolesca història d’aquella parella que es van conèixer als anys 40 en un vaixell viatjant a Tànger per fer un concert i que més tard es van unir artísticament a Barcelona, aconseguint jugar un paper important en el desenvolupament de la música moderna.

El resultat ha estat una comèdia, treballada a 4 mans per Salvador S. Sánchez i Cinta Moreno, en un immens treball d’investigació de les melodies i cançons d’aquella època, que finalment han aconseguit posar en escena amb la col·laboració de la formació de jazz barcelonina, Joel Moreno Codinachs Trio.

Continua llegint

– Teatre (62) – LA SRA. OLIVER (🐌🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 20.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón  

LA SRA. OLIVER – 

i de l’Àtic 22, sense pausa, a la Sala Baixos22 del Tantarantana Teatre. No em volia perdre LA SRA. OLIVER, després de les bones sensacions que vaig tenir a la roda de premsa dues setmanes abans.

Una dramatúrgia que atrau en un principi per tractar d’un tema força inusual, un pare de família que va decidir fa anys que es vestiria de dona i fer visible d’aquesta manera la seva homosexualitat, però que va molt més enllà. El seu autor, Iñaki Garz, va veure fa uns anys a prop de casa seva, un home vestit de dona assegut tranquil·lament en un banc públic i es va plantejar com viuria aquesta persona i quins problemes socials tindria per viure amb normalitat.

Va pensar llavors que podria desenvolupar un text que potser algun dia podria ser representat sobre un escenari i així ho va fer, malgrat que aquest text va quedar arxivat en un calaix una mica oblidat, fins que un bon dia el seu amic Dani Arrebola el va llegir i el va empènyer a posar-la en escena.

This slideshow requires JavaScript.

A en Julio Alvarez, director del Tantarantana li va arribar aquesta informació i va oferir a l’autor coproduir-la plegats; els actors van ser proposats per Julio, perquè va pensar enseguida en Carles Canut pel paper de la Sra. Oliver, en Dani Arrebola per interpretar el fill i en Lluïsa Mallol pel paper de la mare.

Continua llegint