– Teatre – La nova dramatúrgia iberoamericana – PERDÓN de Luis Harold Agurto (Nicaragua) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22

Ahir de nou vàrem assistir a una de les lectures dramatitzades, la quarta de vuit que durant dos mesos se celebren al Àtic22, dins de les jornades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana; únicament hem pogut veure la primera dedicada a Mèxic i malauradament ens hem perdut dues entremig,

PERDON Ahir li tocava el torn a Nicaragua, amb un monòleg del dramaturg Luis Harold Ahurto amb el títol de PERDÓN; un text curt d’aproximadament de mitja hora però intensíssim des del punt de vista teatral, ja que es tracta precisament d’intentar explicar la lluita d’una actriu antre la seva realitat i la que interpreta, … entre la vida personal i el treball apassionant que li fa reviure moltes més vides paral·leles, però també la relació contraposada entre les pors a enfrontar-se amb un públic cada dia diferent al que no coneix i el gaudi que si tot va bé, al final arriba amb els aplaudiments.

“Perdón” aborda el compromís d’una actriu davant ella mateixa, on es fusiona la vida íntima amb la del personatge. És, potser, la sinceritat portada al màxim, on no es vol morir després de l’aplaudiment. No obstant això, li salva la veritat, la passió amb la que es lliura cada nit, i on s’enfonsa cada vegada que descobreix en les butaques a éssers sense altre compromís més que el d’assistir a una ficció on es deixa la vida a l’escena.

This slideshow requires JavaScript.

El director artístic de la mostra, Kleber Luiz Bosque, va oferir tres textos del dramaturg escollit, al director i actor basc Egaitz Unai González Urretxu; es tractaven de dos diàlegs i un monòleg… i aquest va escollir el monòleg, però al mateix temps, es va posar el repte ell mateix de transformar aquest monòleg en un diàleg entre les dues realitats del personatge. El resultat ha estat realment molt ben aconseguit, ja que fins i tot el mateix autor ha quedat gratament sorprès pel resultat i l’ha felicitat personalment per aquesta dissecció entre la realitat i la voluntat de ser d’una actriu davant del públic.

Aquest mateix públic participa potser involuntàriament, situat en dues úniques fileres front per front, com si és tractes d’una partida de tenis, voltejant el cap a banda i banda per tal de poder seguir les dues visions enfrontades de l’actriu desdoblada en dues; sense adonar-se forma part d’aquesta experiència escènica, que no es tracta ben bé de teatre dins del teatre, sinó TEATRE en estat pur.

Aquest cop semblava que no era pas una lectura dramatitzada, ja que les dues actrius portaven molt assajades les seves interpretacions i encara que algun cop es recolzaven en la lectura del text, gairebé mai ho feien i tractaven de posar tota la seva força personal únicament en la interpretació. Blanca García i Laura Gúbor van fer un treball magnífic per tal d’interpretar de forma extraordinària les dues facetes (la més optimista i la més dramàtica) del mateix personatge, que el director ha volgut remarcar entre la vida real i la de ficció.

This slideshow requires JavaScript.

Mitja hora abans de començar cada una de les representacions úniques d’aquest cicle, tot l’equip que participa, cada dia que assistim ens rep amb una beguda diferent i sobretot amb unes immenses il·lusions de fer-nos gaudir d’un nou text que han escollit i treballat. Aquest cop la beguda era amb base de tamarinde i rom…. i … mmmm estava exquisida !!

6 copetes de rom blanc
2 copetes de concentrat de tamarinde
1/2 copeta de Xile mòlt
sal
1 1/2 copeta de suc de llimona

En acabar el més divertit de la nit, en un intent de connectar via Skype amb Managua per tal de parlar en directe amb l’autor Luis Harold Ahurto i que degut a que la connexió va ser força dolenta i no ens aclaríem massa, ens vàrem petar de riure…. Julio, el director del Tantarantana de genolls a terra intentant comunicar-se amb ell, segurament el millor de la nit.