Arxiu d'etiquetes: Anton Txèkhov

– 235 – Teatre – EL JARDIN DE LOS CEREZOS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – 2019.04.11 (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

EL JARDIN DE LOS CEREZOS (temp. 18/19 – espectacle nº 172)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dijous 11 d’abril, vam fer cap al Teatre Nacional de Catalunya per veure EL JARDIN DE LOS CEREZOS de Txèkhov, de la mà d’Ernesto Caballero, en el seu últim muntatge abans de deixar la direcció del Centro Dramático Nacional.

Una proposta estrenada al Teatro Valle-Inclán de Madrid, al mes de febrer, en un muntatge que ressalta la comicitat, vitalitat i esperança que es pot despendre del text.

Segons el seu director, EL JARDIN DE LOS CEREZOS, parla del final d’una època, de com ens vinculem amb el passat i com gestionem la incertesa. Aquesta va ser l’última obra escrita per Txèkhov (1860-1904), al final de la seva vida i poc abans de la revolució russa de 1905. En ella fa un compendi de tota la seva obra, i barreja hàbilment la tragèdia amb la comèdia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La protagonista de la peça és la vida en si mateixa i retrata el declivi de l’aristocràcia i la pèrdua dels antics privilegis, en una societat aliena als valors tradicionals en procés de desaparició. El jardí és una metàfora del que és irrecuperable.

Ofegats pel pes dels deutes, els amos d’una vella hisenda es veuran forçats a subhastar la seva finca, on hi ha un emblemàtic hort de cirerers. El nou comprador serà el fill dels antics serfs, que voldrà convertir la propietat en un complex vacacional. Per tal d’aprofitar bé els terrenys, però, caldrà talar el famós hort dels cirerers.

Una obra que nosaltres coneixíem en la versió catalana de Joan Oliver com “L’hort dels cirerers i que van veure l’any 2010 en el Teatre Romea de la mà de Julio Manrique, i encara abans, l’any 2000 al Teatre Lliure de Gràcia de la mà de Lluís Pasqual.

En aquesta versió el repartiment està encapçalat per una magnífica Carmen Machi que es posa en la pell de Liubov Andréievna, una aristòcrata en decadència que torna a la finca familiar a punt de ser subhastada.

La resta de l’equip artístic està format per actors de Madrid, Chema Adeva, Isabel Dimas, Carmen Gutiérrez, Isabel Madolell, Fer Muratori i Didier Otaola, pels catalans Miranda Gas i Secun de la Rosa, el gallec Tamar Novas, el canari Paco Déniz, l’argentí Nelson Dante i la colombiana Karina Garantivá. Cal destacar que Ernesto Caballero ha volgut respectar l’accent idiomàtic propi de cada actor per tal de potenciar l’enorme riquesa de la llengua.

Una proposta que ens ha agradat molt, especialment per una esplèndida direcció i posada en escena i també per les supèrbies interpretacions, on els personatges amaguen el seu dolor i la seva alegria. On el que es veu dels personatges no és el que els passa per dins. Hem gaudit d’un magnífic treball grupal.

Continua llegint

– 183 – Teatre – L’ÚLTIM ACTE (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.02.18  (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

L’ÚLTIM ACTE (temp. 18/19 – espectacle nº 133)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Nit d’estrena al Teatre Goya, amb la tercera proposta de les quatre programades aquesta temporada, es tracta de L’ÚLTIM ACTE, que ens proposa una relectura de textos humorístics d’Anton Txékhov.

Carlos Alfaro i Enric Benavent han bastit aquesta proposta  amb cartes, contes populars i relats humorístics que l’autor va publicar a la premsa sota el pseudònim Antoixa Txekhonté i amb altres textos teatrals curts com “Els danys del tabac”, “L’ós” o “El cant del cigne”. Anna Maria Ricart ha fet la traducció de tots els textos.

La peça gira entorn de Vassili (extraordinària interpretació de Francesc Orella), un actor d’èxit que amb setanta anys, ha estat el protagonista d’un gran homenatge per la seva carrera teatral. Després dels discursos i les lloances que ha rebut queda tancat als camerinos del teatre de la seva ciutat natal, a les fosques, oblidat de tots els que una estona abans l’afalagaven.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de David Ruano

El monòleg que interpreta durant la primera mitja hora Francesc Orella, és senzillament brutal. Una de les millors interpretacions que hem vist en molt de temps.

En creuar l’escenari desert en plena nit, trobarà tres esperits femenins (Nina, Bárbara Granados, Cristina Plazas), que es presenten com uns éssers màgics que habiten els teatres quan el públic ja no hi és.

Continua llegint

– Teatre (276) – IVÀNOV (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure Monjuïc – 07.05.2017

IVÀNOV

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Moltes expectatives per poder veure aquesta versió que l’Àlex Rigola ha fet sobre el text d’Anton Txékhov. Havíem sentit opinions de tota mena i la veritat és que teníem forces ganes de tenir la nostra. Vam anar diumenge dia 7 per poder assistir al col·loqui post funció que tindria lloc en acabar la representació.

I quan sortim ens adonem que tenim disparitat d’opinions, a l’Imma li ha agradat força, al Miquel no tant, malgrat lo “rigolaire” que se sent.

Ivànov és la història d’un home atrapat entre la fi d’un món i la por de viure. Sol, desagradat de tot i de tothom, antipàtic i lúcid. La primera peça ‘major’ de Txékhov, el primer Txékhov d’Àlex Rigola.

Una peça que l’autor va escriure en deu dies, l’any 1887, i que va tenir una estrena molt accidentada a Moscou. Txékhov la va reescriure i es va estrenar a Sant Petersburg l’any 1889. Amarat de l’esperit de Txékhov que amb 27 anys, malalt de tuberculosi i sent metge, ja sabia que la seva, seria una curta vida. Ivànov és un personatge controvertit i la seva actitud davant la malaltia de la seva dona provocaran tot tipus de respostes al seu entorn pròxim. Finalment prendrà una decisió dràstica.

Aquest espectacle tanca el recorregut Individu i societat d’aquesta temporada del Teatre Lliure, del que han format part “Revolta de bruixes”, “Relato de un náufrago”,”Jane Eyre”, “L’ànec salvatge” i “Filla del seu pare”.

En entrar a la sala Fabià Puigserver ens trobem als actors jugant amb una pilota, vestits amb la seva pròpia roba i cridant-se pels seus noms reals. A les pantalles laterals es projecten fotos personals dels mateixos actors. Els espectadors a banda i banda de l’escenari.

Continua llegint

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – VÀNIA (*****) – Cia Les Antonietes – Teatre Lliure – Espai Lliure (aixopluc) – 11/01/2014

Tenim tanta oferta cultural a Barcelona, que sincerament no donem a l’abast.  Segurament, si no fos per una oferta a 7 €, que ens van oferir per ser abonats del Teatre Lliure, no haguéssim anat a veure aquesta producció de VÀNIA, que esta en modalitat “aixopluc” al Espai Lliure de Montjuïc.  No haguéssim anat perquè l’obra “L’Oncle Vània” d’Anton Txèkhov (1899), l’hem vist tantes vegades que hores d’ara som mes partidaris de descobrir el nou teatre contemporani.

Vània - Espai Lliure 1-impVània - Espai Lliure 2-imp

Hauria estat un greu error, el no descobrir aquesta “Cia Les Antonietes” i la seva forma de fer TEATRE amb majúscules.  Han escollit l’obra de Txèkhov i sense perdre ni un bri del seu significat argumental, l’han transformat gairebé en una obra que sembla nova, quasi bé de teatre contemporani. El seu adaptador i director Oriol Tarrasón ha fet un treball d investigació teatral, transformant-la a partir les seves principals esencias, com si es tractes d’un “Ferràn Adrià teatral”,  en un producte molt mes fresc i actual.

Vània Cartell

 En una ruïnosa finca, Vània i Sònia han treballat servilment per mantenir-la. Ara el professor Serebriakov i la seva jove esposa, Ielena, han tornat a la finca de visita portant amb ells el caos i la desorganització. Les visites constants del metge, Àstrov, no són gens útils. El dinar ja no se serveix a l’hora de dinar, la feina es deixa de fer, i les llargues i fredes nits es passen sense dormir. En aquest caos creixen tres amors que els consumeixen i que estan destinats al fracàs.

Entre odis, amors, gelosies i frustracions, sis personatges es debaten per comprendre què hi han vingut a fer, en aquesta vida, a part de beure vodka i escalfar el samovar.

Continua llegint