Arxiu d'etiquetes: Àtic22

– Teatre (219) – MOLT SOROLL PER RES (🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 – 25.03.2017

MOLT SOROLL PER RES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La companyia Amyralira va néixer a partir d’un encàrrec de l’Institut del Teatre i està integrada pels 4 actors i la dramaturga i directora d’aquesta proposta. Segons llegim a la seva pàgina web, el text és el punt de partida del procés de creació i aposten per un teatre total, on intervenen també la música, la dansa i els objectes.

Un text de William Shakespeare que hem vist representat recentment en un altra proposta escènica al Teatre Nacional de Catalunya i que també ens va agradar molt. Ara, tornem a reviure aquella història en una proposta de petit format en què s’ha buscat l’essència…. i s’han sabut sortir amb nota.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta adaptació, amb el títol de “MOLT SOROLL PER RES“, es va estrenar al Foro Antonio López Mancera de l’ENAT (Escuela Nacional de Arte Teatral) de Mèxic D.F. el 10 d’octubre de 2015.

En el seu teatre cada paraula està connectada al pensament, a l’emoció, al cos i a la necessitat de dir-la.

Anem al Àtic22 una mica a cegues, sense saber ben bé quina visió d’aquest text clàssic de William Shakespeare, ens oferiran…… i enshem trobat amb una proposta àgil, divertida i diferent, molt diferent del que estem acostumats.

Tot comença amb una festa per rebre els homes que han tornat sans i estalvis de la guerra. Beatriu i Hero, esplèndides Anna Bertran i Mariantònia Salas, esperen els seus amics Benedicte i Claudi, també esplèndids Eloi Gómez i Óscar Romera.

Continua llegint →

– Teatre (204) – VOLVER A WERTHER (🐌🐌🐌) – Àtic22 – 07.03.2017

Deixa un comentari

VOLVER A WERTHER –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Fa justament un any es va estrenar a l’Àtic 22 aquesta adaptació de la història de Werther, de la mà de l’Abel Vernet, nosaltres no vam poder “pujar a les alçades de l’Àtic22”, per estar encara en procés de recuperació de la “trencadissa” del peu de l’Imma. És per això que no hem dubtat, aquesta vegada, i ens vam bloquejar l’agenda, perquè estem parlant de només 4 representacions en el mateix espai.

“Us presento tot el que he pogut trobar, i que he aplegat amb zel, sobre la història del pobre Werther; i sapigueu que me’n donareu les gràcies. Al seu esperit i al seu caràcter no li negueu la vostra admiració ni el vostre amor; ni al seu destí, les vostres llàgrimes. I tu, bona ànima que com ell sents també aquesta fúria, pren consol de les seves penes i fes-te amic d’aquest llibret, si per desencert o per culpa teva no n’has pogut trobar cap altre que et sigui més pròxim.” J.W. Goethe

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

“Les penes del jove Werther” que també ha estat titulada amb altres noms “Les desventures del jove Werther”, “Els sofriments del jove Werther” o simplement “El jove Werther”, és una novel·la epistolar semi autobiogràfica de Johann Wolfgang von Goethe, publicada en 1774.

VOLVER A WERTHER, partint de la visió de Goethe, revisita el mite de l’amor i la passió de l’època romàntica per excel·lència i el col·loca als nostres dies.

Continua llegint →

– Teatre (195) – LAS MADRES PRESAS (🐌🐌🐌+🐚) – Àtic22 del Teatre Tantarantana – 24.02.2017

Deixa un comentari

LAS MADRES PRESAS –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir divendres van tenir l’oportunitat de veure aquest monòleg amb dramatúrgia, direcció i interpretació d’una actriu valenciana, Pilar Martínez. Una dramatúrgia basada en el text original de Manuela Ortega que ens parla de la seva vida.

LAS MADRES PRESAS és la crònica real d’uns fets que paga la pena recordar i explicar.

Un homenatge a les mares que van lluitar contra la misèria i la repressió. Una constatació de què la història del franquisme també es construeix amb persones anònimes que van sobreviure malgrat tot.

madres-presas-atic22-voltar-i-voltar-1

Ens parla de dues mares, Josefa i Aurora, que van ser empresonades a la postguerra i es van conèixer a la presó. El marit de la Josefa també estava empresonat i tenien set fills que van quedar sols, la més gran, Isabel tenia 16 anys i el petit un bebè de mesos que va anar amb la seva mare a la presó. Manuela, és la que ens explica uns fets que van passar quan ella només tenia 4 anys.

Aurora era vídua i tenia vuit fills, el més petit dels quals també va ser empresonat amb ella. L’Aurora va estar detinguda per ser la vídua d’un guerriller.

La història comença a Jaén i acaba a València, on es traslladen tots els membres de la gran família un cop les dues dones són alliberades, lluitant per aconseguir normalitzar les seves vides.

Continua llegint →

– Teatre (117) – KOLMANSKOP (🐌🐌🐌) – Àtic22 – 08.12.2016

Deixa un comentari

KOLMANSKOP –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Kolmanskop va ser una colònia alemanya construïda el 1908 al desert de Namíbia. Una població destinada a albergar als buscadors de diamants i que va ser construïda en dos anys amb escola, església, casino, hospital, sala de ball i unes cases senyorials a l’estil centre europeu. Quan els diamants es van acabar, el petit poble de casetes europees va ser engolit per la sorra.

L’aspecte de l’actual Kolmanskop és el d’una ciutat devorada per la sorra. El desert ha anat penetrant a l’interior de les mansions a través de portes i finestres, convertint els elegants rebedors en el refugi de misterioses dunes i sembrant d’inesperades platges els salons.

kolmanskop

Kolmanskop és la història d’una dona, Laura, a qui se li acumulen les històries. Un bon dia, Laura, va decidir preguntar-se qui era i per què li van succeir les coses. I decideix explicant-se una de les seves històries, la del desert, però per arribar a aquesta història ens explica trossos de la seva vida i ens mostra un món interior ple d’embolics, de nusos, de preguntes sense resposta, de problemes. Ella els copeja amb les seves paraules i accions i finalment arriba al lloc més íntim que coneix: la seva infància, la seva essència.

Quan no saps on ets, ets a Kolmanskop

A la Laura se li acumulen les històries. Com a tots. La van enterrant fins a fer-la desaparèixer, fins que ja no sap qui és ni on està. El pes de les històries és el pes de l’aigua. I la Laura és plena de bassals. Així que ha decidit fer un repàs de la seva vida per saber cap a on ha d’anar. Sembla que estigui fugint però en el fons està agafant impuls. Està agafant forces per explicar la seva història i així veure-la en els ulls dels altres i poder construir-se un relat sobre si mateixa. Això intenta la Laura, encara que les històries se li emboliquin i acabi perduda o perdi el fil. Això fa la Laura, aquí i ara, cada nit. Això és el que es fa a Kolmanskop.

Laura Tamayo és l’actriu.

Laura és el personatge fet d’aigua estancada que necessita sortir en forma de paraules, històries, somnis.

Laura Tamayo és la recitadora d’aquest text que reflexiona sobre la identitat.

Laura fa un llarg viatge que uneix la infantesa amb la persona que és ara i amb l’àvia que arribarà a ser.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Kolmanskop és aquell lloc que el temps cobreix de sorra i que amaga alguna cosa que estem buscant. Aquella cosa que busquem desesperadament.

Continua llegint →

– Teatre (90) – 9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA – Àtic22 (🐌🐌🐌) 11.11.2016

Deixa un comentari

9MM – UN HOME ACABA DE MORIR ALLÀ FORA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ens agraden les històries de gènere negre i ens agrada donar suport a les propostes de creadors com el nostre amic Kleber Luiz Bosque, i per això esperàvem aquesta estrena amb ganes de copsar el resultat.

Divendres vam anar a l’Àtic 22 i vam gaudir d’una proposta interessant i unes interpretacions entusiastes i molt acurades.

9mm-un-home-acaba-de-morir-alla-fora-atc22-del-tantarantana

Escrita i codirigida per en Kleber, ens planteja un flashback continuat on els cinc personatges protagonistes ens expliquen perquè qualsevol de quatre d’ells pot ser l’assassí del cinquè. Venjança, gelosia, enveja ….

Un home rep quatre trets. Quatre trets a boca de canó. Un home acaba de morir allà fora i ningú sap si l’assassí és un home o una dona. ¿Crim premeditat? ¿Venjança o crim passional?

Raúl Undurraga (Pol Fernández) mor assassinat a la porta del local del seu pare, quatre trets a boca de canó han posat fi a la seva vida, i nosaltres ho hem vist darrere el vidre de la porta d’entrada. Raúl Undurraga s’ha fet famós a les xarxes socials en difondre fotos i filmacions compromeses de la gent que l’envolta. Viu de difondre draps bruts i del xantatge per no difondre.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →

– Teatre (61) – LA FIESTA EN PAZ (🐌🐌) – Àtic22 – 20.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

LA FIESTA EN PAZ –

Ahir dijous vaig poder fer sessió doble de Teatre, perquè vaig tenir la sort de què els horaris eren compatibles i les dues propostes es representaven a diferents sales del mateix Teatre. Això si, aquesta vegada vaig anar tot sol, per problemes de logística familiar.

A l’Àtic22 ahir era nit d’estrena i es representava LA FIESTA EN PAZ una proposta escènica d’Aleix Duarri, que ha escrit i que també dirigeix.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

LA FIESTA EN PAZ és un espectacle que té per objectiu recuperar la memòria col·lectiva recent de la transició espanyola i fer-ne una doble mirada; política i simbòlica. La mirada política esdevé necessària de manera molt evident; el moment polític i social actual és el resultat d’uns processos i dinàmiques que comencen en la transició espanyola, ja que és allà on es configuren les estructures de poder vigents, però també les normes del joc.

Una visió de la transició espanyola, realitzada per gent jove que per sort no la varen haver de viure, malgrat que segurament han hagut de sentir a parlar molt sovint al cole o als seus pares. Tot això, explicat des d’una sèrie continuada de retalls o esquetxos, que en un primer moment poden desorientar a l’espectador perquè estan representades sense cap transició, la qual cosa obliga als joves actors a fer un canvi de registre continuat.

Un munt de flaixos de la història recent, on apareixen des de carlistes que fan titelles, polítics com Suárez o Felipe González, recerca de fosses comuns, els grisos dispersant grups de més de tres persones, l’excessiva protecció dels pares vers als seus fills, la repressió que va exercir l’església catòlica, Rocio Jurado, el cop d’estat de Tejero, la consideració de què els gais eren malalts als que s’hauria de curar… i a la força, l’educació repressiva, els càstings d’actrius en l’època del destapa i tants i tants altres…

Continua llegint →

– Teatre – FESTIVAL PÍNDOLES 2016 (🐌🐌🐌) – Dramatúrgies guanyadores – Àtic22 – 13/06/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Enguany no hem pogut assistir al cap de setmana dedicat al “Microteatre fora del teatre“, al Festival Píndoles que ha tingut lloc del 3 al 5 de juny a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat, un indret prou incentivador, ja que, l’alberg (una antiga mansió del 1907, amb un vestíbul neoàrab) proporciona escenaris tan poc convencionals com un bosc, una bugaderia, una antiga capella o, fins i tot, un dormitori amb lliteres (podeu veure AQUÍ la crònica de l’any passat)

L’equip a càrrec de l’organització del Festival ha estat format per Aina Bujosa, periodista i gestora cultural especialitzada en gestió teatral, David Barrera, director de l’Alberg on programa i organitza diferents espectacles d’arts escèniques i musicals amb l’objectiu d’oferir un servei cultural pel barri i la ciutat i Giulia Poltronieri, gestora cultural i apassionada de les arts escèniques.

S’han programat dotze espectacles seleccionats de totes les propostes presentades per un jurat format per Marc Rosich, Jacobo Julio i Roger Ribó:

B.I.C. (Breu Introducció a la Comunicació), de Marc Torrecillas.
Checkpoint Charlie, de Sílvia Navarro.
El detectiu, d’Octavi Egea.
Encaixes, de Clàudia Ibàñez.
Es busca un Seat Ibiza, d’Anna Collell.
Hem perdut la flama, de Martí Gallén.
Homenatge, de Catalina Florit.
Lleones, de Sílvia Navarro.
Notícies del Futur, de Lara Díez.
Refugis, d’Helena Codorniu.
Un autobús anomenat desig, de Virgínia Sánchez.

Durant els tres dies de durada del festival, un jurat format pels programadors d’El Maldà (Adrià Aubert), Teatre Tantarantana (Mireia Gubianas), Sala Flyhard (Roser Blanch), Nau Ivanow (Fernando González) i per Francesc Esteve, tuitaire cultural, van seleccionar les tres millors microobres d’entre totes les presentades, amb l’objectiu de girar-les per diferents teatres

Ahir vam tenir oportunitat de veure les tres obres seleccionades en tres espais diferents de l’Atic22 per l’ordre en que apareixen a la llista anterior, El Detectiu, Homenatge i Notícies del Futur.

Continua llegint →

– Teatre – HISTORIA DE MI HUIDA (🐌🐌🐌) – Àtic22 del Tantarantana Teatre – 25/05/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 25 vam tenir el privilegi d’estar convidats a la preestrena per poder veure aquesta proposta escrita per Adrià Olay i Laura Mihon i dirigida per Adrià Olay. Va ser estrenada ahir dijous a l’Àtic 22 i es representarà fins al dia 12 de juny.

Una taula al centre de l’espai escènic i dues actrius, s’estan preparant per representar una història, una d’elles, la Simona Quartucci farà el paper de la mare, la Luisa. L’altra actriu, l’Arántzazu Ruiz serà la filla, l’Alba. Ens posen en antecedents del que veurem, dues dones que s’estimen i estan tan a prop que s’ofeguen i es fan mal.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mare i filla han viscut sempre juntes, les dues soles. Estan tan unides que de vegades confonen els papers.

Segons podem llegir en el dossier de l’espectacle, per construir-lo, els integrants del Col·lectiu La Santa han utilitzat el suport de les Constel·lacions Creatives, una adaptació de les Constel·lacions Familiars (tècnica desenvolupada per Bert Hellinger que treballa des de l’inconscient per desentrellar els conflictes familiars soterrats). Es tracta d’una eina valuossíssima que ajuda a comprendre el que s’amaga, l’inconscient, entre les relacions dels personatges.

Continua llegint →

– Teatre – ENTRE RELATOS (🐌🐌🐌🐌) – Àtic22 – 21/04/2016

Deixa un comentari

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir vam tornar a fer cap a l’Àtic22 per tal de veure la reposició d’una proposta que nosaltres no vam tenir oportunitat de veure la temporada passada.

ENTRE RELATOS és una obra de l’escriptor Donald Margulies (2 de setembre de 1954), dramaturg americà guanyador del premi Pulitzer per la seva obra “Cena con amigos” que vàrem poder veure la temporada passada (veure crònica).

Aquesta obra ens submergeix en el món de la creació literària i ens explica la trobada de dues escriptores, una de reconegut prestigi i l’altra encara començant la seva carrera. Ruth Steiner, prestigiosa escriptora de contes curts i professora universitària rep en el seu domicili, la Lisa Morrison, una brillant alumna que l’ha escollit com a tutora.

Entre Relatos

La Lisa és molt jove i està realment aterrida davant la persona a la qual admira i que pren com a model a seguir. Els nervis fa que parli incontrolodament i que intenti per tots els mitjans agradar. La Ruth, ja és una persona madura que ha assolit l’èxit i amb ell la seguretat. Es mostra intransigent i dura amb la joveneta que té al davant tot i que la considera una alumna brillant.

Continua llegint →

– Teatre – UNA FAMILIAR (🐌🐌🐌+ 🐚) – Àtic22 – 17/04/2016

Deixa un comentari

Diumenge dia 17, era l’últim dia de representació a l’Àtic 22 d’aquesta proposta de la Companyia la Ida amb un text d’Amaya Minguez i dirigida per Cristina Gàmiz. Comencem la crònica dient que ens va agradar molt i que esperem que pugui ser representada en altres sales ben aviat.

Entrem a la casa de la germana mitjana, l’Anna (Carla de Otero) que sembla que s’acaba d’instal·lar perquè està endreçant coses i perquè veiem capses de cartó al fons de l’habitació. Abans d’entrar hem vist cadires encara embalades. Es dispara l’alarma. Sona el timbre i entra la Lluïsa (Sonia Sobrino), la germana gran que viu a Munich i a la que no esperava fins diumenge. El món de l’Anna es trasbalsa, ella, metòdica i organitzada veu com l’inesperat irromp a la seva rutina i s’atabala.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torna a sonar el timbre, és el Pepet (José Pérez-Ocaña), el germà petit, que no sap de l’arribada de la seva germana gran. Situacions tragi-còmiques es van succeint fins que acaben menjant una pizza familiar (una familiar) al voltant de la taula. El Pepet els hi vol explicar una cosa important, ha vist el seu pare, brut i borratxo a la vora del riu. Decideixen sortir a buscar-lo.

Continua llegint →