Arxiu d'etiquetes: 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – FRAGMENTOS LIQUIDOS (***) de Diego Aramburu – (Bolívia) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 20/11/2014

Tornem de nou al Àtic22, per tal de presenciar una lectura dramatitzada del cicle 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana; avui la selecció del text que fan els nostres amics Kleber i Juan Carlos, ha estat un que pertany a Bolívia, del dramaturg i actor Diego Aramburo, amb el títol de FRAGMENTOS LIQUIDOS.

Fragmentos liquidosHem de dir que vàrem trobar a faltar i molt, l’abraçada d’en Kleber, que sempre ens rep amb una d’aquelles abraçades que et deixa desarmat i et quedaries de bon grat una bona estona a l’empara dels seus braços, volent que dures molt més….. però ell no va poder assistir aquest cop; de totes maneres el seu equip i en Julio, varen saber fer la seva funció de manera extraordinària.

Ja estàvem prèviament avisats abans de començar, de què es tractava d’un text gens fàcil, però no ens imaginàvem que fos tant; durant una bona estona vàrem escoltar perplexos a les tres actrius assegudes davant d’una taula, paraules que semblaven sense sentit… a vegades repetides amb diferents tonalitats per cada una d’elles. A poc a poc ens vàrem adonar que es tractava d’un monòleg d’una única dona protagonista, expressat a través de la veu de tres actrius, que podrien ser potser, records vistos des d’un present angoixant, amb el desig de què en un futur, les coses millorin substancialment.

A mesura que la lectura s’anava desenvolupant, ens vàrem adonar que entràvem de ple en el joc del que podien ser diferents veus d’una mateixa persona en moments diferents …. les veus que cada un de nosaltres, moltes vegades escoltem dins del nostre interior i que tu mateix provoques per tal de dir-te… no home … això que estàs fent hauria de ser d’una altra manera… o per donar-te ànims a tu mateix… o potser per tal de compedir-te. La teatralitat aquesta vegada no es basava gaire en una representació física, sinó més aviat en la manera de dir les paraules, la intensitat de com fer-ho, amb més vitalitat ….o al contrari amb més dramatisme, depenent de l’actriu que representava una manera d’entomar aquells records, d’un dia a dia força dur, a una cultura força allunyada de la nostra realitat occidental.

Continua llegint