– Teatre – FRAGMENTOS LIQUIDOS (***) de Diego Aramburu – (Bolívia) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 20/11/2014

Tornem de nou al Àtic22, per tal de presenciar una lectura dramatitzada del cicle 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana; avui la selecció del text que fan els nostres amics Kleber i Juan Carlos, ha estat un que pertany a Bolívia, del dramaturg i actor Diego Aramburo, amb el títol de FRAGMENTOS LIQUIDOS.

Fragmentos liquidosHem de dir que vàrem trobar a faltar i molt, l’abraçada d’en Kleber, que sempre ens rep amb una d’aquelles abraçades que et deixa desarmat i et quedaries de bon grat una bona estona a l’empara dels seus braços, volent que dures molt més….. però ell no va poder assistir aquest cop; de totes maneres el seu equip i en Julio, varen saber fer la seva funció de manera extraordinària.

Ja estàvem prèviament avisats abans de començar, de què es tractava d’un text gens fàcil, però no ens imaginàvem que fos tant; durant una bona estona vàrem escoltar perplexos a les tres actrius assegudes davant d’una taula, paraules que semblaven sense sentit… a vegades repetides amb diferents tonalitats per cada una d’elles. A poc a poc ens vàrem adonar que es tractava d’un monòleg d’una única dona protagonista, expressat a través de la veu de tres actrius, que podrien ser potser, records vistos des d’un present angoixant, amb el desig de què en un futur, les coses millorin substancialment.

A mesura que la lectura s’anava desenvolupant, ens vàrem adonar que entràvem de ple en el joc del que podien ser diferents veus d’una mateixa persona en moments diferents …. les veus que cada un de nosaltres, moltes vegades escoltem dins del nostre interior i que tu mateix provoques per tal de dir-te… no home … això que estàs fent hauria de ser d’una altra manera… o per donar-te ànims a tu mateix… o potser per tal de compedir-te. La teatralitat aquesta vegada no es basava gaire en una representació física, sinó més aviat en la manera de dir les paraules, la intensitat de com fer-ho, amb més vitalitat ….o al contrari amb més dramatisme, depenent de l’actriu que representava una manera d’entomar aquells records, d’un dia a dia força dur, a una cultura força allunyada de la nostra realitat occidental.

No havíem escoltat mai un text que ens atrapes tant després de meditar-ho e inclús encara mes a la fi de la representació, en poder contrastar amb els protagonistes aquest treball tan peculiar des del punt de vista dramatúrgic; però potser encara ens va agradar més, poder entendre en la veu del mateix director, Roger Torns, l’opció que va prendre a l’hora de posar-ho en escena, i com després ho va anant enriquint amb les aportacions de les tres actrius; és emocionant per la gent que ens agrada el teatre, poder entendre com un director després d’una primera lectura en la qual no va entendre gairebé res, es va creant dins seu un esquema, del que molt possiblement vol dir el dramaturg, sense parlar amb ell expressament, per tal de voler representar-ho sense traves i no deixant que la seva influencia li marqui una manera de fer.

Després de l’accidentada xarrada amb l’autor, a través de Skype, el mateix director i les actrius és vàrem adonar que alguns matisos no havien estat ben interpretats, com per exemple, el moment que vàrem confondre una teòrica malaltia alimentaria de la protagonista (anorèxia o bulímia) vist des de l’òptica occidental d’una societat opulenta….. quan en realitat l’autor volia fer referencia a la VERITABLE GANA per falta de recursos econòmics.

El treball de les tres actrius ens va agradar moltíssim, cada una d’elles enfocant el mateix personatge d’una manera totalment diferent e inclús per una d’elles cantant en algunes escenes, obligada d’alguna manera pels capricis de la imaginació del director.

Interessantíssima nit, que de nou ens va fer sortir gairebé flotant de l’Àtic 22 per la força que desprenen aquest grup de gent, que amb un envejable entusiasme i una feinada brutal, tirant endavant aquest projecte, que malauradament per falta de recursos, no es pot fer arribar a massa persones com nosaltres, que tenim l’enorme sort de poder-ho presenciar en directe. Teatre en estat pur !!!

“Fragmentos liquidos” de Diego Aramburu

Direcció: Roger Torns

interprets: Julia MolinsRoser RafolsBerta Peñalver

Fragmentis liquidos

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s