Arxiu d'etiquetes: Horacio Ganem

– Teatre – GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA (***) de Fabián Suárez – (Cuba) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 27/11/2014

Estem enganxats tal com si, es tractés d’una droga, a aquest recull de lectures dramatitzades, que pertanyen al segon cicle de la nova dramatúrgia Iberoamericana; aquests textos, un per país han estat escollits pel director artístic de la proposta, en Kleber Luiz Bosque, després d’un immens treball de lectura i selecció. Un cop finalitzades aquestes lectures, a cada sessió es realitza un debat en directe amb el dramaturg corresponent.

GRUPO EMPRESARIAL GAVIOTA

Cal remarcar, que aquestes representacions en sessió única, es poden realitzar per la disponibilitat absoluta i gratuïta de totes les persones implicades, així com, també, de la disponibilitat de franc dels elements que la fan possible, començant per la mateixa sala del Àtic22, a sobre mateix del Teatre Tantarantana; tots ells, col·laboren literalment per l’amor a l’art, equip directiu, col·laboradors, tècnics, actors… i fins i tot l’autor, amb la seva presencia en directe via Skype.

En aquesta ocasió el país al que ens apropem és CUBA, a través d’un autor prou reconegut especialment en el món del cinema del seu país, FABIÁN SUÁREZ, que va elaborar aquest text paint-lo molt a poc a poc durant tres anys.

Fabian Suarez

Fabian Suarez

Empresarial Gavina és una reflexió sobre la realitat cubana i el fet cubà en l’art. Creuen el text, motius i temes de l’avui a Cuba. El personatge Constante Bolo (el Treplev de Txékhov) és un instructor d’art, producte de l’esforç de la Revolució per formar “artistes”, al preu que sigui necessari, per vendre Cuba com el país més culte de món o una altra sèrie d’eufemismes propis del comunisme tropical que va regnar a Cuba aquests anys passats.

This slideshow requires JavaScript.

Podríem dir que es tracta d’un text que dissecciona una de les obres mestres d’Anton Txékhov, La gavina, vist des del prisma d’un ciutadà de l’illa de Cuba, aportant-li els aspectes culturals i actuals de la vida d’aquell país. Un treball superb que mereixeria ser portat als escenaris de casa nostra, en una posada en escena amb tots els ets i uts que es mereix un text d’aquestes característiques, per tal de donar-la a conèixer al gran públic en una temporada estable a un teatre de Barcelona.

Continua llegint

– Teatre – SPEAK LOW (***) – Àtic22 – 05/06/2014

Fa pocs mesos vàrem contactar amb el que hores d’ara ja considerem gairebé el nostre amic, en Kleber Luiz Bosque; recordo com si fos ahir, que em parlava a traves de les xarxes socials del seu amor i compromís vers al Teatre. Per fi, aquesta setmana passada vàrem poder assistir a l’estrena de “Speak Low“, escrita i dirigida per ell mateix.

Speak LowUn estrany en Nit d’insomni , mentre sona una cançó de saxòfon. La nit freda que es precipita per les mans del vent que arriba del nord . Imagina en una d’aquestes nits fredes i de pluja a Madrid, i del no-res n’apareix un desconegut que toca el timbre de casa teva. Una cara desconeguda i completament mullada , un desconegut que diu que et coneix per les teves publicacions en un bloc , i per les crítiques a les seves obres de teatre underground .
Després d’un dia de ressaca , el dramaturg i periodista Raul Leví, rep una inesperada visita d’un jove director teatral buscant un text per escenificar . El jove dramaturg , Oriol , aparentment busca el text teatral que ha de marcar la seva vida, però Raúl interpreta la recerca del jove Oriol com , absurda , surrealista i descol·locat, ja que l’única referència que el jove director té del dramaturg és el Bloc ” Disparin al dramaturg “, bloc , on Raúl penja els seus textos de reflexions , poesies i teatre .
És possible que un desconegut ens regali un text que d’alguna manera retracti i canviï per sempre les nostres vides?

Al principi el text ens va descol·locar una mica, ja que no enteníem la relació entre els dos personatges que ens esteven explicant aquella història de dues generacions separades per quelcom mes que 25 anys de temps. El periodista, i potser molt abans en el temps, també dramaturg, Raul Levi, mig borratxo assegut a la cadira intentant finalitzar un article per un diari …. sense cap ganes de fer-ho; davant d’ell un ordinador portàtil i molta, poder massa beguda. Un home a la seva maduresa, que viu sol i que s’adona que ha fracassat en molts aspectes de la seva vida, interpretat força bé per l’actor Josep Antoni Lej; una interpretació que creiem és força difícil, perquè començar la representació fent de borratxo, en fred i a mes a més, expressar en veu alta pensaments d’un text amb força contingut… deu no do.

Continua llegint