Arxiu d'etiquetes: Berta Peñalver

– 052 – Teatre Musical – ELS MUSICS DE BREMEN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí (temp. 19/20 – espectacle 032) – 2019.11.23

ELS MUSICS DE BREMEN (temp. 19/20 – espectacle nº 032)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte vam assistir a l’estrena, al Teatre Gaudí, de la nova versió del clàssic dels germans Grimm, ELS MÚSICS DE BREMEN, en versió d’Ever Blanchet. Una nova proposta de teatre musical i familiar amb música i direcció de Joan Olivé i amb Maria Clausó com ajudant de direcció i responsable del moviment escènic.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, en aquesta ocasió, la companyia Versus Teatre ens proposa un musical amb un repartiment format per actors que també són músics, o per músics que són actors: Joan Rigat és el ruc i toca el violí, Ivan Herzog és el gos i toca la guitarra, Berta Peñalver és la gallina i toca el piano, Aina Vallés és la gata que toca el violoncel i David Maculé és el grill a la bateria.

This slideshow requires JavaScript.

Mantenint l’essència de la història original el conte es transforma i reinventa, presentant aquesta versió amb noves cançons i noves coreografies.

Un Ruc, un Gos, una Gallina i una Gata, fugen dels seus amos perquè els fan treballar massa i els maltracten. Decideixen anar a la ciutat de Bremen on s’imaginen que viuran millor i es podran dedicar a la música. En aquesta aventura els acompanya un Grill. Però pel camí es trobaran entrebancs que els posaran a prova i refermaran la seva amistat tot cantant.

El conte dels Germans Grimm és un cant contra la intolerància, l’explotació i l’obsessió per la productivitat. En aquesta versió l’obra recupera valors que van des de la llibertat, el feminisme, la lleialtat i la fraternitat. Condemna el maltractament dels animals i defensa la solidaritat.

Una proposta enfocada al públic familiar però que és apta per a tota mena de públic pel missatge implícit que defensa la llibertat d’escollir, i per la seva altíssima qualitat musical.

Continua llegint →

– Teatre Musical – EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Gaudí – 2018.08.12 (temp. 17/18 – espect. nº 381)

3 respostes

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai) (temp. 17/18 – espectacle nº 381)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Malgrat que segurament no serà el nostre últim espectacle de la temporada, aquest Musical, EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), si que serà l’última representació teatral que veurem en aquesta temporada 2017-2018.

Un Musical de petit format que ens va ser presentada en roda de premsa fa un parell de setmanes, i on vam constatar de nou que el Teatre Gaudí torna a apostar i arriscar-se econòmicament (sense subvencions públiques) per tirar endavant Musicals fets a casa nostra, en català i amb música en directe.

Un teatre que a més a més és un dels escassos espais que resten oberts durant el mes d’agost, quan la ciutat de Barcelona sembla més aviat un desert, culturalment parlant.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és una peça creada i produïda per la companyia Generació de merda als qui vam conèixer fa un parell d’anys amb un altre espectacle que amb el mateix nom van presentar en aquesta sala en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai), és un musical que parla bàsicament del tractament de l’homosexualitat en el món del futbol.

A la lliga espanyola no hi ha un sol futbolista homosexual? Això no només és sorprenent, sinó estadísticament impossible. Sis-cents futbolistes hi juguen a la lliga espanyola i cap jugador ha declarat públicament la seva homosexualitat. Precisament, la llei del silenci que recorre com un fantasma el món del futbol, ha estat la raó per la qual han decidit posar en peu aquesta proposta.

Continua llegint →

– Teatre – GENERACIÓ DE MERDA (🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 29/04/2016

Deixa un comentari

Aquesta proposta teatral, s’ha estat representant al Teatre Poliorama, durant diversos divendres a unes hores fora del que és corrent, ja que s’iniciaven a les 23:30 hores de la nit. Aquest fet ens tirava enrere, perquè l’Imma els dies laborables s’aixeca a les 6 del matí i a aquella hora ja no està per més cultura. L’últim dia que es representava va ser aquest passat divendres i ella em va animar a fer “doblet” després de la representació de “La Peixera”, malgrat que ella no es va veure amb cor d’anar-hi.

GENERACIÓ DE MERDA es tracta d’una proposta de teatre musical de petit format, en la que es retrata la vida de la generació que va néixer en la dècada dels anys 80 del segle passat a casa nostre, és a dir els joves que ara tenen entre 25 i 35 anys… exactament l’edat que tenen els nostres dos fills.

Una generació que ha estudiat de valent, potser mes que els seus pares, però que els ha tocat en sort una crisi econòmica que els ha portat a tenir un treball precari amb sous, que en general no es poden comparar amb la dels seus pares; això els ha abocat a haver de viure amb els pares segurament molt més del que haurien desitjat… o en alguns casos a retornar de nou, quan de sobte s’han quedat sense feina. Una generació que al mateix temps ha viscut l’esclat de les noves tecnologies i de les xarxes socials, a les que gairebé tothom (joves i vells), som addictes…. i especialment a les relacions personals a base d’enviament compulsius de missatges via WhatsApp, de Twitter o de Facebook …. o de lligar mitjançant aplicacions per a mòbil.

Continua llegint →

– Teatre – FRAGMENTOS LIQUIDOS (***) de Diego Aramburu – (Bolívia) – 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 20/11/2014

Deixa un comentari

Tornem de nou al Àtic22, per tal de presenciar una lectura dramatitzada del cicle 2ª Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana; avui la selecció del text que fan els nostres amics Kleber i Juan Carlos, ha estat un que pertany a Bolívia, del dramaturg i actor Diego Aramburo, amb el títol de FRAGMENTOS LIQUIDOS.

Hem de dir que vàrem trobar a faltar i molt, l’abraçada d’en Kleber, que sempre ens rep amb una d’aquelles abraçades que et deixa desarmat i et quedaries de bon grat una bona estona a l’empara dels seus braços, volent que dures molt més….. però ell no va poder assistir aquest cop; de totes maneres el seu equip i en Julio, varen saber fer la seva funció de manera extraordinària.

Ja estàvem prèviament avisats abans de començar, de què es tractava d’un text gens fàcil, però no ens imaginàvem que fos tant; durant una bona estona vàrem escoltar perplexos a les tres actrius assegudes davant d’una taula, paraules que semblaven sense sentit… a vegades repetides amb diferents tonalitats per cada una d’elles. A poc a poc ens vàrem adonar que es tractava d’un monòleg d’una única dona protagonista, expressat a través de la veu de tres actrius, que podrien ser potser, records vistos des d’un present angoixant, amb el desig de què en un futur, les coses millorin substancialment.

A mesura que la lectura s’anava desenvolupant, ens vàrem adonar que entràvem de ple en el joc del que podien ser diferents veus d’una mateixa persona en moments diferents …. les veus que cada un de nosaltres, moltes vegades escoltem dins del nostre interior i que tu mateix provoques per tal de dir-te… no home … això que estàs fent hauria de ser d’una altra manera… o per donar-te ànims a tu mateix… o potser per tal de compedir-te. La teatralitat aquesta vegada no es basava gaire en una representació física, sinó més aviat en la manera de dir les paraules, la intensitat de com fer-ho, amb més vitalitat ….o al contrari amb més dramatisme, depenent de l’actriu que representava una manera d’entomar aquells records, d’un dia a dia força dur, a una cultura força allunyada de la nostra realitat occidental.

Continua llegint →