Arxiu d'etiquetes: Laura Gúbor

– Teatre – La nova dramatúrgia iberoamericana – PERDÓN de Luis Harold Agurto (Nicaragua) – Teatre Tantarantana – Sala Àtic22 – 13/11/2014

Ahir de nou vàrem assistir a una de les lectures dramatitzades, la quarta de vuit que durant dos mesos se celebren al Àtic22, dins de les jornades de la Nova dramatúrgia Iberoamericana; únicament hem pogut veure la primera dedicada a Mèxic i malauradament ens hem perdut dues entremig,

PERDONAhir li tocava el torn a Nicaragua, amb un monòleg del dramaturg Luis Harold Ahurto amb el títol de PERDÓN; un text curt d’aproximadament de mitja hora però intensíssim des del punt de vista teatral, ja que es tracta precisament d’intentar explicar la lluita d’una actriu antre la seva realitat i la que interpreta, … entre la vida personal i el treball apassionant que li fa reviure moltes més vides paral·leles, però també la relació contraposada entre les pors a enfrontar-se amb un públic cada dia diferent al que no coneix i el gaudi que si tot va bé, al final arriba amb els aplaudiments.

“Perdón” aborda el compromís d’una actriu davant ella mateixa, on es fusiona la vida íntima amb la del personatge. És, potser, la sinceritat portada al màxim, on no es vol morir després de l’aplaudiment. No obstant això, li salva la veritat, la passió amb la que es lliura cada nit, i on s’enfonsa cada vegada que descobreix en les butaques a éssers sense altre compromís més que el d’assistir a una ficció on es deixa la vida a l’escena.

This slideshow requires JavaScript.

El director artístic de la mostra, Kleber Luiz Bosque, va oferir tres textos del dramaturg escollit, al director i actor basc Egaitz Unai González Urretxu; es tractaven de dos diàlegs i un monòleg… i aquest va escollir el monòleg, però al mateix temps, es va posar el repte ell mateix de transformar aquest monòleg en un diàleg entre les dues realitats del personatge. El resultat ha estat realment molt ben aconseguit, ja que fins i tot el mateix autor ha quedat gratament sorprès pel resultat i l’ha felicitat personalment per aquesta dissecció entre la realitat i la voluntat de ser d’una actriu davant del públic.

Continua llegint